Centre històric de Còrdova
El centre històric de Còrdova és un dels caixcos antics més grans d'Europa. En 1984, l'Unesco va declarar a la mesquita-catedral de Còrdova com Patrimoni de la Humanitat.[1] Més vesprada, en 1994, l'Unesco va expandir esta denominació a gran part del caixco antic.[2] El centre històric posseïx una gran riquea monumental conservant grans vestigis de l'época romana, àrap i cristiana.[3]
Els elements de vora que definixen la delimitació del conjunt històric de Còrdova estan formats per les vies de comunicació que coincidixen en l'antiga muralla, lo que en gran mida ha salvaguardat el centre històric dels eixamples urbanístics de finals de el XIX i principis de el XX, puix estos transcorren pel perímetro del mateix (avinguda Comte Vallellano, Passejada de la Victòria, Ronda dels Tejares, avinguda de les Ollerías, Ronda del Marrubial), creant-se aixina un anell d'espais lliures que protegix al Conjunt Històric de Còrdova.
Història
[editar | editar còdic]El poblament de Còrdova es remonta a l'Edat del Bronze, si be la fundació de la ciutat té lloc a mitan de el II pel pretor Claudio Marcelo, convertint-se en capital de la Hispania Ulterior i més vesprada de la Bètica, aplegant a prendre el títul de Colónia Patricia, lo que posa de manifest la prosperitat i prestigi de que ya llavors gojava. Despuix de la caiguda del Imperi romà d'Occident, la ciutat va caure baix poder del Imperi bizantí fins que va ser conquistada en l'any 572 pel rei visigodo Leovigildo. Cap a finals de el VII, les lluites civils i les intrigues polítiques varen debilitar el poder visigodo, lo que va facilitar la penetració dels musulmans en la península en l'any 711 i la ràpida conquista del país, que permaneixeria baix la dependència del Califato de Damasc. En l'any 717 Còrdova es va convertir per les seues característiques geogràfiques i les seues possibilitats estratègiques en capital d'al-Ándalus; en 756 el príncip omeya Abd al-Rahman I conseguix erigir-se en el poder en al-Ándalus i establix l'Emirat Independent de Còrdova; en 929 Abd al-Rahman III proclama el Califato de Còrdova. La ciutat alcança llavors el cenit del seu esplendor.
Despuix de la caiguda del Califato, ya a principis de el XI, Còrdova entra en decadència política, encara que no cultural. En 1236, el rei Fernando III de Castella conquista la ciutat, que jugaria des de llavors un paper transcendental en les lluites contra el Regne nazarí de Granada i es convertiria per això en residència habitual dels reis de Castella. En el XVII Còrdova se sumergix en una profunda crisis que incidix negativament en el desenroll de la ciutat. En el XVIII s'assistirà a una recuperació i cobrarà impuls la renovació urbana, si be en la segona mitat d'esta centuria es portaran a terme algunes actuacions negatives, com la ruptura de la muralla medieval, que vaticinen la vocació destructiva de el XIX. El notable creiximent demogràfic de el XX va potenciar el naiximent de nous barris, que a partir de la segona década del sigle han anat rodejant la ciutat.
De cada periodo històric ací resenyat es conserven importants testimonis materials en la ciutat. Ponts, muralles, torres, portes de muralla, molins, vestigis de mesquites, iglésies, convents, palaus, etc., engrossen el vast i ric patrimoni de bens immobles de Còrdova, a lo que caldria sumar un patrimoni moble integrat per peces de pintura, escultura i imagineria, platería i arts decoratives en general d'extraordinari valor.
Estructura urbana
[editar | editar còdic]
Des del punt de vista de la seua estructura urbana, cal dir que el caixco històric de Còrdova està constituït per dos parts físicament diferenciades, que són la Vila o antiga Medina musulmana, a l'oest, i l'Axerquía o barri oriental. Esta divisió és herència musulmana que es va a perpetuar en el pas dels sigles. Durant el periodo baixmigeval es dotarà de major impuls a la zona de la Axerquía, poc poblada en el moment de la conquista cristiana, procedint-se al seu ordenament en sèt parròquies o collaciones. En el XVI s'òbrin places o s'eixamplen algunes existents, pero l'estructura urbana no coneix transformacions profundes, com tampoc es van a conéixer en els sigles XVII i XVIII. Ya en el XIX es produïxen actuacions urbanístiques dràstiques, com el derrocament de les portes i la major part de la muralla, la creació de passejades i avingudes i l'obertura de noves vies, que es completen a principis de el XX fins a configurar definitivament el cinturó de rondes que rodeja al caixco històric.
Pel que fa a la Vila, dins d'esta es troben els restants de la ciutat romana al nort, la Medina andalusí al sur, en la Gran Mesquita Aljama, actual Catedral, i en l'extrem suroccidental un barri d'expansió cristiana de el XIV sorgit a l'ampar del Alcázar dels Reis Cristians. L'heterogeneïtat de tota esta zona permet dividir la Vila en tres parts: el centre comercial, l'entorn de la Mesquita-Catedral i el barri de Sant Basilio. Per la seua banda, en el cas de la Axerquía, la divisió és molt més difícil donada la seua major homogeneïtat, pese a la qual cosa es pot portar a terme una zonificación basada en la primitiva divisió en sèt parròquies o collaciones. En la Axerquía es conserven la major part dels temples cristians baixmigevals, tant les parròquies -de la que solament una ha desaparegut- com les fundacions conventuales.
En la trama urbana, les estretes i irregulars carrers determinen unes pomes irregulars d'herència medieval, dins de les quals s'ajusta un parcelario el tamany del qual depén de la tipologia que alberga, resultant ampli en el cas de convents, residències palatines o edificis institucionals i menor en vivendes, les quals solen respondre a una tipologia heretada de la casa musulmana, deutora a la seua volta de la romana de casa pati i l'image del qual més pintoresca són els seus patis.
Monuments
[editar | editar còdic]Mesquita-catedral de Còrdova
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mesquita-catedral de Còrdova.
L'antiga Mesquita de Còrdova, reconvertida a cristianisme en el XIII en l'actual Catedral de Santa María, és considerat el monument més important de tota l'arquitectura andalusí, junt en l'Alhambra. Va ser construïda en quatre fases, entre els anys 786 i 988, en un terreny pertanyent a la basílica visigoda de Sant Vicente comprat per Abderramán I.[4] L'edifici original va ser derrocat, pero es va aprofitar molts dels seus materials com a columnes, capitells fustes i bases,[4] per lo que varen ser tallats en época romana i bizantino.[5] No obstant, en ser construïda sobre l'antiga basílica, a penes ha quedat rastre d'esta i únicament despuix dels treballs iniciats en la década de 1940 s'ha conseguit recuperar alguns dels seus restants.[6] Posteriorment, durant el Califato de Còrdova, va ser objecte de vàries ampliacions, i convertida en catedral en 1236 despuix de la reconquista cristiana, per a lo que es varen realisar modificacions, les més substancials i polèmiques en 1523, quan la part central de l'antiga sala d'oració es va transformar en els criteris propis de l'arquitectura de la Renaixença. En 23.400 m², va ser la segona mesquita més gran del món en superfície, per darrere de la Mesquita de la Meca, sent sol alcançada posteriorment per la Mesquita Blava (Estambul, 1588). La Mesquita Hassan II (Casablanca, 1993, de 23.000 m²), s'acosta a la seua superfície, encara que no aplega a superar-la.
Palau Episcopal
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Palau Episcopal de Còrdova.
Edifici edificat sobre l'antic Alcázar Califal i front a la frontera occidental de la Mesquita-catedral. Des de la conquista cristiana fins als nostres dies ha segut sèu del Bisbat de Còrdova. A mitan dels anys 1980, part d'este complex es convertix en el Museu Diocesà de Belles arts. La primera reforma important del palau es realisa en el XV, en una construcció d'estil gòtic ogival. En 1745, va sofrir un gran incendi que va fer que durant eixe sigle i el següent, se li varen afegir atres dependències com la frontera en la plaça del Camp dels Sants Màrtirs de el XVII, aixina com pati de el XVIII.
Antic Hospital de Sant Sebastià
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hospital de Sant Sebastià.
Va ser construït entre 1512 i 1516 per obra d'Hernán Ruiz I. Des de la seua fundació fins a 1724, data en la que es construïx el Hospital de la Moradura Salazar, va anar el major hospital en el que va constar la ciutat. En 1816 es va traslladar a este lloc la Casa de Expósitos de Sant Jacinto, que es trobava en l'Hospital del mateix nom. El núcleu Principal de l'edifici ho constituïxen el claustre d'arquitectura mudéjar i la capella d'estil gòtic-flamígero rica en decoració plateresca i obra d'Hernán Ruiz I, qui també va realisar la frontera en 1514. Els seus murs són de pedra i columnes de rajola en arcs peraltados en planta baixa i rebaixats en planta alta. L'organisació del mateix es realisa entorn als patis. Actualment és sèu del Palau de Congressos i Exposicions.
Sinagoga
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
- Artícul principal → Sinagoga de Còrdova.
Este temple hebreu es troba situat dins de la Judería de Còrdova, va ser construït en l'any 1315 en estil mudéjar. Consta d'un pati al que s'accedix des del carrer i que dona pas a un vestíbul seguit de la sala d'oració. Del costat oriental del vestíbul arranca l'escala que du fins a la galeria per a les dònes; dita galeria es conecta en la sala d'oració per mig de tres balcons decorats en arquillos polilobulados. La sala d'oració és de planta casi quadrada en 6,95x6,37 m;[7] té coberta de artesonado i alcança una altura de més de 6 metros; en el seu costat oriental s'obri el tabernáculo, espai reservat per a la Torá i coronat en arc de grans lòbuls, emmarcat en un alfiz; entorn es dispon decoració de lacería. El costat opost al tabernáculo presenta una chicoteta caseta en arc polilobulado i apuntat, a on va estar el retaule de Santa Quiteria.
Alcázar dels Reis Cristians
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alcasser dels Reis Cristians.
És un edifici de caràcter militar ordenat construir pel rei Alfonso XI de Castella en l'any 1328. Va servir d'estage als Reis Catòlics que varen passar més de huit anys en la fortalea, des d'a on varen dirigir la campanya contra el Regne de Granada i a on en 1486 Cristóbal Colón els va solicitar fondos per a la seua aventura marítima. Despuix de la reconquista, va ser utilisada com a sèu de l'Inquisició. El conjunt arquitectònic té un caràcter sobri en el seu exterior i esplèndit en el seu interior, mantenint els seus magnífics jardins i patis d'inspiració mudéjar. Està arrematat per quatre torres que donen a l'edifici una forma casi quadrada. La sala principal de l'edifici es denomina Sala dels Mosaics ya que en ella s'exponen els impressionants mosaics romans trobats a finals dels anys 50 en la Plaça de la Corredera, aixina com un sarcòfec de el III. En el subsol de l'actual planta, és possible trobar encara, restants dels que es creuen era banys reals utilisats per alts dignatarios de l'época musulmana.
Pont romà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pont romà de Còrdova.
Construït sobre el Guadalquivir en el I, durant l'época romana, ha segut pràcticament l'únic pont que tingut la ciutat en 20 sigles. Té una llongitut d'uns 331 metros i està compost per 16 arcs, encara que originalment va tindre 17. A lo llarc de la seua història ha sofrit numeroses reconstrucció, principalment una en l'época califal, una despuix de la Reconquista i una atra a principis de el XX. Estos apanys varen ser més de caràcter estètic que estructurals. De fet, solament l'arc número 14 i número 15, començant a contar des de la Porta del Pont, són originals.
Porta del Pont
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Porta del Pont (Còrdova).
Torre de la Calahorra
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Torre de la Calahorra.
És una torre-fortalea d'orige islàmic concebuda com a entrada i protecció del Pont Romà. La torre, que s'alça en la vora esquerra del riu Guadalquivir, va anar posteriorment reformada per orde d'Enrique II de Trastámara per a defendre's del seu germà Pedro I de Castella. A les dos torres existents, se li va afegir una tercera, unint-se totes elles per dos cilindres en la mateixa altura que aquelles. Més vesprada va ser cedida a l'Institut per al Diàlec de les Cultures, Fundació Roger Garaudi, qui ha instalat un museu audiovisual. Este museu presenta una panoràmica cultural de l'apogeu medieval de Còrdova, de el IX a el XIII, basat en la convivència de les cultures cristiana, judeua i musulmana.
Molins del Guadalquivir
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Molins del Guadalquivir.
Banys califales
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Banys califales.
Caballerizas Reals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Caballerizas Reals.
Antic Hospital de la Moradura Salazar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Hospital de la Moradura Salazar.
Alminar de Sant Joan
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Alminar de Sant Joan (Còrdova).
Carrers
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (en anglés) Comité del Patrimoni Mundial, Informe de la 8ª Sessió, Buenos Aires, 1984. (Consultat el 17 de decembre de 2008).
- ↑ (en anglés) - Comité del Patrimoni Mundial, Informe de la 18ª Sessió, Phuket, 1994. (Consultat el 17 de decembre de 2008).
- ↑ Mesquita i centre històric de Còrdova: Descripció, web de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. (Consultat el 18 de decembre de 2008).
- ↑ 4,0 4,1 «Descripció i història de la Mesquita de Còrdova (Mesquita-Catedral) per Infocordoba». InfoCórdoba. Consultat el 5 de juliol de 2014.
- ↑ (2008) «Mesquita Catedral de Còrdova», Atles Ilustrat de les Catedrals d'Espanya (en espanyol), Madrit, Espanya: Susaeta Edicions, pp. 256. ISBN 9788430566242.
- ↑ «Catedral de Còrdova 1239-2014». Web Oficial de la Santa Iglésia Catedral de Còrdova. Consultat el 5 de juliol de 2014.
- ↑ Les Inscripcions de la Sinagoga de Còrdova: Perfil de l'ànima judeua en la diàspora - Web de l'Universitat de Còrdova, Departament de Ciències de l'Antiguetat i l'Edat Mija.
Bibliografia
[editar | editar còdic]pt:Córdova (Espanha)#Patrimônio mundial dona UNESCO
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Centro histórico de Córdoba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.