Casita del Príncip (L'Escorial)

Erro al crear miniatura:

Casita del Príncip (L'Escorial)

Archiu:Casita del Príncipe 2.jpg

Una atra vista del palauet

La Casita del Príncip o Casita d'Avall és una de les residències de la família real espanyola. És un edifici de el XVIII, situat en el municipi de L'Escorial, en la Comunitat de Madrit (Espanya). Es va construir entre 1771 i 1775, a partir d'un disseny de Juan de Villanueva, un dels arquitectes més importants del neoclassicisme espanyol. Està declarada be d'interés cultural des de l'any 1931.

Va ser elegida com a pabelló de recree per a us de Carlos IV, per llavors Príncip d'Astúries, en un bosc de roures entre el Monasteri de l'Escorial i el núcleu urbà escurialense. No molt llunt del seu enclavament es troba la Casita de l'Infant o de Dalt, obra també de Villanueva, destinada per a l'infant Gabriel de Borbón, fill de Carlos III i germà de Carlos IV.

Entre els anys 1992 i 2000 va permanéixer tancada per a ser restaurada i evitar les humitats que anteriorment havien ocasionat desperfectes.

La seua gestió correspon a Patrimoni Nacional, organisme estatal del que depenen els bens de l'Estat a disposició de la Corona Espanyola.

Exterior

La Casita del Príncip constava inicialment d'un sol bloc rectangular, en una frontera de 27 metros, que recorda a la del Museu del Prat, l'obra mestra de Juan de Villanueva. Entre 1781 i 1784 va ser ampliada en un ala posterior. Presenta dos plantes.

Està rodejada per dos jardins, un en la part davantera i un atre en l'atrassera, comunicats entre sí per dos pòrtics de columnes toscanas. El gust palatí de l'época està present en les seues fonts, estanys, cascades, passejades i bardices de boj. A això s'afig l'existència d'un extens parc al seu entorn, poblat per espècies autòctones, com el roure i la carrasca; alóctonas, com la sequoya i el pinsapo; i arbres típics de jardins.

Archiu:Casita del Príncipe (El Escorial) 02. caps block 7

Frontera principal

Interior

L'edifici guarda en el seu interior una rellevant decoració dieciochesca, representativa de l'art palatí de l'época, en bon estat de conservació. Encara que gran part dels elements originals es varen perdre durant l'invasió napoleònica, el rei Fernando VII va tornar a decorar-ho. En el XX, el mobiliari va ser restaurat a iniciativa d'Alfonso XIII.

En la planta baixa destaquen les decoració neoclàssiques de Ferroni d'estil pompeyano i etrusc, les sedes, tapisseries, el mobiliari, les llànties i els rellonges. Els estuc de marbre i els sostres varen ser pintats per Vicente Gómez, Juan de Mata Duc, Luigi Japelli, Mariano Salvador Maella i Francisco Bayeu. En la planta superior, les voltes (situades a una altura molt menor que les de la planta inferior) estan arrematades en estucs en relleus. Té una sala totalment decorada en porcelana del Bon Retir, en gust pròxim a l'estil Rococó.

Alberga una valiosa colecció de pintures, destacant entre totes elles les del napolitano Luca Giordano, del que s'expon un esplèndit muestrario del seu estil brioso i exuberante, en obres com a Rapte de Proserpina per Plutó; Caiguda de Faetón; Aparició de Jesucristo a Magdalena; Rapte de les Sabinas; Semiramis; Alegoria de les Virtuts (Caritat, Fortalea, Templanza); Parts del Món (Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica); Inmaculada Concepció; Mort de Juliano el Apóstata i Conversió de Sant Pablo, especialment destacables estes dos últimes. Atres artistes representats són José López Enguídanos (Bodegón del meló d'Alger), Corrado Giaquinto (àmpliament representat per obres de temàtica religiosa, mitoloógica i alegórica), Andrea Vaccaro, Guido Reni (Santa Catalina) o Domenico Zampieri "el Domenichino" (Santa Cecilia).

El valor més destacable de les seues coleccions artístiques és, provablement, el de la seua autenticitat, puix la major part de quant en la casita pot admirar-se va ser realisat per al lloc en que es conserva. Solament els quadros no són, a voltes, els que primitivamente varen figurar en les seues sales per haver passat a formar part de les coleccions del Museu del Prat o del Palau Real, llocs que es varen estimar més adequats per a la seua conservació i admiració pública.

De la mateixa manera que la Casita del Príncip (El Pardo) i la Casa del Labrador, manades també construir per Carlos IV, esta casa tampoc té dormitoris, ya que el seu us es llimitava gojar de les mateixes i del seu entorn durant el dia, i no per a dormir en elles.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Casita del Príncip (L'Escorial).