Casita del Príncip (El Pardo)

Casita del Príncip (El Pardo)

La Casita del Príncip és un palauet neoclàssic de finals de el XVIII, que es troba en l'interior del recint del Palau del Pardo, en el barri del mateix nom del municipi de Madrit. La seua gestió correspon a Patrimoni Nacional, organisme del que depenen els bens de l'Estat a disposició de la Corona Espanyola.

Història

L'edifici està situat junt al Palau Real del Pardo, en el monte homònim, una extensa àrea forestal vinculada històricament en la monarquia espanyola, que l'utilisava en fins cinegéticos.

Va ser erigit en 1784 per a us de Carlos IV, per llavors príncip d'Astúries, per encàrrec del seu pare, el rei Carlos III, i es deu a l'arquitecte madrileny Juan de Villanueva, qui prèviament havia dissenyat les Casitas de Dalt i d'Avall en el Real Lloc de l'Escorial. Com les atres "casitas" edificades per Carlos IV, la del Pardo també s'inspirava en els cassinos italians o els ermitages francesos, és dir, era un palauet de recree destinat a passar el dia, pero no a residir en ell. Açò explica l'absència de dormitoris en l'interior de l'edifici. En els primers anys de el XXI es va procedir a una rehabilitació. Despuix de díhuit anys tancada, es va reobrir al públic en abril de 2009.

Descripció

Jardins junt al palauet.

El palauet està construït en materials de granit i rajola i es dispon en cinc cossos principals, en els que preval l'horizontalitat sobre la verticalitat. Junt a la frontera principal s'estenen uns jardins neoclàssics de traçat hipodámico, separats de l'edifici per una via asfaltada realisada en el XX.

L'interior, de 1800 m² distribuïts en quatre plantes, està organisat en chicotetes sales, es guarden importants coleccions de brodats i sedes, aixina com pintures de Lucas Jordán, Anton Raphael Mengs i Francisco Bayeu, autor de les fresca de la volta del menjador (1788).

Vore també

• Neoclassicisme en Espanya