Mont del Pardo
El mont del Pardo és una zona boscosa situada al nort del municipi espanyol de Madrit, en el que es troba totalment integrat, junt en el seu apèndix, el mont de Viñuelas. Supon més de la quarta part (el 26,4 %) del terme municipal de la capital.
Està considerat com el bosc mediterràneu més important de la Comunitat de Madrit i un dels millor conservats d'Europa, tant pel que fa a la seua flora, en 120 espècies catalogades, com a la seua fauna, en aproximadament 200 espècies vertebrades.[1] S'estén al voltant del curs mig del riu Manzanares, a lo llarc de 16 000 hectàrees. En 1987, va ser declarat Zona Especial de Protecció per a Aus (ZEPA) en la referència ZEPA ES0000011.
La seua gestió està enterament adscrita a Patrimoni Nacional, organisme estatal que regula les possessions que varen estar en mans de la Corona, que manté una política altament proteccionista i restrictiva en relació en el bosc. La Llei de 16 de juny de 1982, que definix l'activitat de Patrimoni Nacional, establix, en el seu artícul quart, la seua integració en la citada entitat.[2]
La major part de la seua àrea (aproximadament 15 100 hectàrees, el 94,4 % de la superfície total) es troba cercada, per mig d'una tanca que recorre el seu perímetro, a lo llarc de 66 quilómetros. La visita a esta zona està totalment prohibida.
Les 900 hectàrees restants (el 5,6 %), a on es localisen algunes àrees urbanes com els barris d'El Pardo i Mingorrubio i deportives com el complex de Somontes, posseïxen un valor ecològic inferior. Ací sí és possible l'accés, a través de diferents sendes i camins, habilitats a efectes recreatius.
Ademés de la seua riquea migambiental, el Mont del Pardo reunix un ric patrimoni històric-artístic, frut de la seua estreta relació en la monarquia espanyola.
Geografia urbana
[editar | editar còdic]
La singularitat d'este espai residix en la seua proximitat en l'àrea metropolitana de Madrit, en la que residixen més de sis millons de persones. A penes huit quilómetros separen el seu llímit meridional de la Porta del Sol, plaça considerada com el centre neuràlgic de la capital. A pesar d'esta pressió demogràfica, el Mont del Pardo ha quedat al marge de l'expansió urbana de Madrit.
La seua utilisació històrica com a vedat privat de caça per part de varis reis espanyols —i també, en el sigle Plantilla:SIGLO, per Francisco Franco— ha preservat els seus valors migambientals fins als nostres dies. A això s'unix la citada existència d'una tanca a lo llarc de tot el seu perímetro, aixina com una gestió proteccionista caracterisada per la prohibició de les visites en les zones de màxima protecció i la vigilància permanent de les mateixes, a mans de guardes forestals.
El Mont del Pardo va pertànyer antany a l'antic municipi del Pardo. Actualment és part del districte de Fuencarral-El Pardo, en acabant de que la mencionada localitat fora absorbida per Madrit.[3] No obstant, l'ajuntament madrileny no té potestat sobre l'espai que queda dins de la tanca, administrat íntegrament per Patrimoni Nacional. Sí, en canvi, sobre els llocs situats més allà de la tàpia, molt manco extensos i menys importants en térmens ecològics.
Llímits urbans
[editar | editar còdic]El Mont del Pardo llimita al nort en els municipis de Tres Vores i Colmenar Vell, al noroest en Clot de Manzanares i Torrelodones i a l'oest en Les Roces de Madrit. En els restants punts cardinals, la linde la marquen distints barris de la capital, entre els que destaquen els de Valverde (districte Fuencarral-El Pardo) i Aravaca (districte Moncloa-Aravaca).
En totes estes localitats i barris existixen zones de transició que impedixen l'expansió dels citats núcleus urbans cap als voltants de tanca del Pardo, en les que es prohibix expressament la construcció. Una de les més significatives és la Finca de l'Àguila, ubicada en Les Matas, pedania de Les Roces de Madrit. Una atra és la Finca El Pendolero en Els Peñascales (Torrelodones).
Pese a això, en els últims anys han sorgit conjunts residencials construïts casi a la vora mateixa de la tàpia, cas de Peñascales Tikal, en Torrelodones, i d'algunes urbanisacions d'Aravaca.[4]
Per últim, el Pont de la Marmota està situat en l'extrem septentrional del terme municipal de Madrit, pràcticament en la linde en Colmenar Vell. Va ser alçat a mitan de el XVIII sobre les aigües del riu Manzanares, junt a la tàpia del Mont del Pardo.
Carreteres i ferrocarril
[editar | editar còdic]
El parage es troba solcat, d'est a oest, pel ferrocarril que unix Madrit en Villalba, Àvila i Segòvia, que trenca la tanca del Pardo a l'altura de les estacions de Pitis (Madrit) i d'El Tejar (Les Roces de Madrit). Prop dels seus llímits oriental i occidental passen les autovies M-607 i A-6, respectivament.
En el seu extrem sur, en la linde en la tàpia o travessant-la, discorre l'autopista de circumvalació M-40, construïda tant a cel obert com per túnels (els cridats Túnels del Pardo), excavats per a salvaguardar els llocs enclavados dins de la tàpia. Sobre la M-50, una atra de les vies de circumvalació de la Comunitat de Madrit, estan prevists varis proyectes per a completar el seu tancament, al seu pas pel Mont del Pardo. Un d'ells contempla l'excavació de dos túnels.
Fòra de la tanca, es troba també la carretera M-612, que va des de la M-30 fins al poble d'El Pardo i des d'ací fins a Fuencarral. I, dins de la prop, el mont és creuat per la carretera que unix Torrelodones en El Pardo, si be està prohibida la circulació de vehículs.
Geografia física
[editar | editar còdic]
Des del punt de vista geològic i geomorfològic, el Mont del Pardo presenta una gran homogeneïtat en tot el seu territori.[5] El bosc s'assenta sobre una vall de gran amplitut, format pel riu Manzanares en el seu curs mig. El seu sol està constituït per elements arenencs i detrítics, originats per la disgregació dels materials granítics de la serra de Guadarrama, que ho voreja pel nort, i de la serra de Clot de Manzanares, que fa lo propi pel noroest.
El sol mostra, en conseqüència, un alt grau d'inmadurez, que ho fa molt vulnerable davant els processos d'erosió, com aixina atesta la presència de numerosos barrancs i torrenteras. En l'image adjunta, poden apreciar-se els efectes de l'erosió de l'aigua sobre una loma, que apareix tallada.
Més allà de l'acció erosiva, l'orografia del parage és poc accidentada. El Mont del Pardo està format per lomas chicotetes i ondulades, que baixen en suau pendent cap a la vall del Manzanares, que ho travessa de nort a sur. La seua altitut mija és de 681 metros, en un mínim de 600 metros i un màxim de 860 m.
Junt a este riu, el parage integra diferents rieres, caracterisats per un fort estiaje. Les rieres de Manina i de Riera de Trofas es troben entre els més importants; abdós descendixen des de la serra del Clot i desemboquen en el Manzanares per la dreta. Atres rieres són el de Tejada, el de la Nava i el de la Sarsuela.
Donada l'abundància de planures, el Manzanares es remansa en numeroses ocasions. Ademés, és retingut en l'embassament del Pardo, construït per a regular els assuts de canalisació del riu al seu pas per Madrit. A este pantà, que té una superfície de 550 hectàrees i una capacitat d'almagasenage de 43 hm³, també contribuïx el riera de Manina.
Pel que fa a la climatologia, la zona presenta un clima mediterràneu continentalizado, de caràcter sever en la seua part septentrional i moderat en la meridional. Les miges anuals de precipitacions oscilen entre 500 i 600 mm.
Vore també
[editar | editar còdic]- Mig físic de la Comunitat de Madrit
- Espais naturals de la Comunitat de Madrit
- Montes d'Utilitat Pública de la Comunitat de Madrit
- Parc Regional de la Conca Alta del Manzanares
- Riu Manzanares
- Mont de Viñuelas
- El Pardo
- Palau Real del Pardo
- Palau de la Sarsuela
- Convent dels Pares Capuchinos (Crist del Pardo)
- Quinta del Duc de l'Arc
- Romeria de Sant Eugenio
- Torre de la Parada
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Llei de 16 de juny de 1982, sobre Patrimoni Nacional
- ↑ Informació sobre el districte madrileny de Fuencarral-El Pardo
- ↑ Inda, Eduardo. «El Mont del Pardo, en perill per la recalificació de terrenys en Aravaca». Diari El Món. Consultat el 2007.
- ↑ Característiques físiques i migambientals del Mont del Pardo
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monte de El Pardo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.