Quinta del Duc de l'Arc
La Real Possessió de la Quinta del Pardo, anterior propietat del Duc de l'Arc, és un eixemple de les cases de camp que alguns aristócrates dels sigles XVII i XVIII utilisaven per a retirar-se a les afores de Madrit. Alberga un palauet, una casa de llabor i uns jardins barrocs en escultures i fonts.
Es troba en el mont del Pardo, a 3,5 quilómetros del poble del mateix nom, dins del terme municipal de Madrit (Espanya).
Història
[editar | editar còdic]El palau de la Quinta va tindre el seu orige en la Quinta de Valrodrigo, una casa de llabor que va comprar el duc de l'Arc, Alonso Manrique de Lara i Silva (íntim cortesano, Caballerizo Major de Felipe V i alcaide del Pardo) a la viuda de Francisco Quirivia en 1717. Va construir una casa que les seues traces recordaven al palau de la Sarsuela, del arquitecte Juan Gómez de Mora.[1]
A la mort del duc en 1737, María Ana Enríquez de Cárdenas, viuda del duc de l'Arc, donó la propietat als reis Felipe V i Isabel de Farnesio en 1745, els qui la varen incorporar al Real Lloc del Pardo.[1] Un pla que llavors va alçar per encàrrec del Rei el seu arquitecte Francisco Carlier nos permet conéixer l'aspecte original de la finca, caracterisat per una armoniosa relació entre el jardí i el cultiu agrícola, immersos en l'entorn natural del mont, sense que res trencara la continuïtat visual entre estos tres àmbits.[2]
La major part de les seues huitanta fanegas de terreny, que ara són olivares, estava plantada en vinyes, mentres en els terrenys baixos de regadiu hi havia 926 frutales de diferents espècies que s'han tornat a introduir dins de la restauració; hi havia ademés 116 tarongers.
En la segona mitat de la década de 1920, va ser utilisada pel príncip d'Astúries don Alfonso com a finca de recree i per a la pràctica de l'agronomia, a la que el príncip era molt aficionat.[3][4][5][6][7]
Va ser declarat Monument Nacional en 1935.[8] És, per tant, be d'interés cultural, en categoria de jardí històric.
El colp d'Estat del 18 de juliol de 1936 va sorprendre al president de la República, Manuel Azaña, en la Quinta del Pardo, a on residia. Per motius de seguritat es va traslladar al Palau Nacional (actual Palau Real) despuix de la notícia.[9][1] Més vesprada, durant la guerra civil espanyola, en el palau va estar estajada la Quinta Divisió del Eixèrcit de la República (manada pel comandant Palaus) per la qual cosa va ser objectiu freqüent dels obuses dels rebels de la Casa de Camp.[1]
El palau va ser reconstruït entre 1940 i 1941 i inaugurat en octubre de 1942 per Francisco Franco com a Acadèmia de Mandos Isabel la Catòlica, una acadèmia d'instructores per a la Secció Femenina especialisada en formadores per a música, la cultura i les belles arts.[10][11]
En l'any 1974 se celebraven en la Quinta les audiències dels príncips Juan Carlos i Sofia.[1]
Des de 1994 el Servici de Jardins, Parcs i Montes del Patrimoni Nacional, en colaboració en l'Escola Taller de Jardineria i Mig ambient del Pardo, estan tractant de recuperar este ben patrimonial.[1]
Actualment, en la casa d'oficis està estajat el colege públic d'educació especial La Quinta, de la Comunitat de Madrit. El palau es lloga, de la mateixa manera que els jardins, per Patrimoni Nacional per a events i recepcions privades, no sent possible la seua visita.[12] Els jardins són d'accés lliure i gratuït, i les fonts solament es posen en funcionament els dissabtes i dumenges de matí.
Jardins
[editar | editar còdic]
El jardí és l'element més important en la quinta. Es tracta d'un dels millors eixemples del desenroll de la jardineria barroca de patrocini nobiliario en Espanya.
Es desconeix quí va ser el dissenyador, podent ser obra realisada en vida del Duc de l'Arc o posterior, de les obres de millora realisades per Felipe V en heretar la finca. Els jardins de més de 10 000 m² es componen de quatre grans terrats, escultures, gerros, fonts i un estany.[13] En el seu estil té traces tant espanyols, com a francesos i italians.
Lo més característic d'este jardí és que està construït en un terreny en una costera molt pronunciada que conseguix salvar gràcies a una successió de quatre terrats dividits per alts murs de contenció i comunicades per rampes i escales.
Cada pla de terrat està ajardinat en parterres a l'estil francés i respecta la perspectiva i el punt de fuga a la manera francesa: hi ha un eix ascendent des del pla baix (pel que s'accedix) fins al quarto pla (situat en la part alta del jardí). No obstant, al contrari dels jardins francesos, al final del punt de fuga de la perspectiva principal no trobem el palau sino una gruta. Açò és perque la casa està situada en un lateral, en un collado, des del que es contemplen els jardins i part de l'explotació agrícola. La colocació de la vivenda fòra de l'eix principal adaptant-se a les característiques del terreny és més be una traça típica del jardí espanyol. Els elements decoratius com la gran cascada de mascarones, l'exedra, el mur de hornacinas, l'estany superior i la gruta artificial nos recorden en part a elements francesos pero també al jardí de la plena renaixença italiana.[14]
És esta mescla d'estils, francés en el seu disseny i composició, italià en els seus elements decoratius, i espanyol en la seua arquitectura lo que ho convertix en un eixemple únic en Espanya.
Encara que fòra de context, perque trenquen l'eix de perspectiva principal, dos grans coníferes criden poderosament l'atenció: són dos eixemplars de secuoya roja, l'arbre més gran del món.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Quinta del duc de l'Arc (El Pardo, Madrit)». elgreco.digibis.com. Consultat el 2021-07-03.
- ↑ Ponz, Antonio (1782). Viage d'Espanya: en que es dona notícia de les coses mes apreciables, i dignes de saber-se que hi ha en ella. Tracta de Madrit, i Llocs Reals immediats. Tom sext (en és), Per D. Joachin Ibarra, p. 163.
- ↑ «[1]».
- ↑ «[2]».
- ↑ «[3]».
- ↑ Universitat Politècnica de Madrit.
- 641-662.Consultat el 14 d'octubre de 2019.
- ↑ «Alfonso de Borbón i Battenberg | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 14 d'octubre de 2019.
- ↑ Palaus de Madrit.
- ↑ Obres Completes de Manuel Azaña. Volum VI (juliol de 1936-agost de 1940). I.S.B.N.: 978-84-306-0752-5. Ed. Taurus. 2008
- ↑ El caudillo i cap nacional de falange va inaugurar ahir tarde l'Acadèmia de Mànecs Isabel La Catòlica en El Pardo
- ↑ «L'Escola de Mandos Isabel La Catòlica en La Quinta». Archivat des d'el original, el 2 de març de 2020. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ «Ficha del palau en la web de Patrimoni Nacional». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2019. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ El jardí neoclàssic regular, jardins de transició, La Quinta del Duc
- ↑ «Visita a la Quinta del Duc de l'Arc o Quinta del Pardo. Joya amagada de Madrit». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2019. Consultat el 1 de giner de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quinta del Duque del Arco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.