Sant Joan del Port

Archiu:Ayuntamiento San Juan del Puerto 01.jpg

Sant Joan del Port

Sant Joan del Port és un municipi espanyol de la província d'Huelva, Andalusia. El municipi conta en una població de Plantilla:Població-és wd. La seua superfície és de 45 km² i té una densitat de 194 hab/km², havent aumentat la seua població en els últims anys considerablement. Entre uns atres, la seua economia se sustenta en el sector industrial i agrícola.^{cita requerida}

Toponímia i símbols

Topònim

Sant Joan del Port és un topònim religiós que la Casa de Medina Sidonia va elegir en honor a Sant Joan Batiste, que es va conformar en un primer moment com a Port de Sant Joan per la seua situació junt al riu Tinto. La casa Medina Sidonia tractaria de fer diferències entre eixe atre enclavament coster gadità (de la que també varen ser senyors), de "El Port de Santa María", establint per a això esta vila com "El Port de Sant Joan".

En l'any 1320 Diego González de Carvajal i Vargas, comte de Plasencia, ingressava en la cort real despuix de casar-se en Sevilla López de Villalobos i de la Cerda, (linaje Medina Sidonia), bisnieta de Sancho IV de Castella i tataranieta d'Alfonso X de Castella i de Luis IX de França. Despuix de l'unió, la família va agarrar notable influència en Espanya per més de 500 anys. D'esta manera, abdós linajes Colón i Medina Sidonia quedarien emparentats.

Lo que pocs saben sobre l'orige toponímic d'esta vila costera onubense, és que la titularitat del Sant, provenia d'una antiga parròquia hui desapareguda per l'actual, dedicada a este mateix Sant de la cristiandad. Encara que les raons per les que, caprichosamente s'opta al temple d'esta vila tan productiva comercialment, pel seu port de mercaderies, era en referència a un títul nobiliario concedit pel monarca Felipe IV, a una de les ramificacions del linaje de la família Colón, en el seu llinage Carvajal; en concret a l'I Comte del Port, cridat Juan de Carvajal i Vargas (1632-¿?), primer membre d'esta saga creada en la vila de Sant Joan del Port. D'ahí es deriva este topònim que porta el seu nom de pila, en virtut a la titularitat de la seua parròquia, en el seu honor, en el sobrenom de "el Port", en base en la titularitat de la seua distinció nobiliaria. Caldria recordar, que esta vila de Sant Joan del Port, va anar eixe lloc a on s'establix la seua cunyada Donya Briolanza Muñiz de Peres Tello (Perestello), junt en el seu espós Miguel Muliart, a on el primogènit de Colón, Diego, conviu uns anys en els seus tios mentres el seu pare es dedicava a les gestions de la conquista.

Heràldica

Ovalat. Filiera de gules i en el seu camp de azur una embarcació de dos veles en banderolas en els pals i en la popa l'espanyola, sobre aigua i superada d'una creu paté de gules. Dos branques de llorer a l'exterior creuades avall.

Situació

El seu terme municipal es troba dins de la denominada Terra Plana d'Huelva, en importants espais de marisma i esteros procedents del riu Tinto. Situada en els antics camins entre Huelva i Sevilla, es troba a 10 quilómetros de la pròpia capital i prop de les localitats de Trigueros, Lucena del Port i Moguer. El terme municipal està travessat per l'Autovia del V Centenari (A-49), per la carretera nacional N-435 (Badajoz-Huelva) i per les carreteres autonòmiques A-472, que es dirigix cap a Boira, i A-494, que conecta en Moguer. L'altitut oscila entre els 75 metros en el centre del territori i el nivell de la mar en les marismas del riu Tinto. El poble s'alça a 14 metros sobre el nivell de l'mar.

Noroest: Gibraleón	Nort: Gibraleón	Noreste: Trigueros
Oest: Huelva	Archiu:Rosa de los vientos.svg	Est: Trigueros
Suroest Huelva	Sur: Moguer	Surest: Trigueros i Moguer

Demografia

Sant Joan del Port conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Des de principis de el XXI s'ha vingut observant un important aument poblacional degut a que la localitat s'ha convertit en ciutat dormitori de la capital. Número d'habitants en els últims dèu anys:

Economia

Evolució del deute viu municipal

El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. Plantilla:Gràfica d'evolució

Història

Fundació

««Sant Joan del Port és una vila moderna fabricada en Terme d'Huelva; puix consta, que en 20 de giner de 1468, estant en Vila-raça el Senyor D. Juan Alonso de Guzmán, i el seu fill el Senyor D. Henrique, varen donar llicència, per a fundar en el Territori d'Huelva un nou poble, que es cridara Sant Joan del Port.» (Juan Agustín de Mora Negre i Garrocho, 1762.)»

Archiu:Ayuntamiento de San Juan del Puerto. caps block 19

Ajuntament.

La fundació de Sant Joan del Port, a través de la Carta Pobla concedida pels Guzmanes el 10 de giner de 1468, s'inserta en el marc del repoblament interior que va tindre lloc en l'Andalusia bètica dels sigles XIV i XV i coincidix en el temps en l'efectuada en atres localitats de la província d'Huelva. En anterioritat es pot datar la presència romana en el pont sobre el Riera Candón, en el camí de Sevilla, i la musulmana en el terme municipal de Sant Joan del Port, com la prova la torre-fortalea situada en les seues rodalies, que posseïa funcions relacionades principalment en la vigilància i defensa del territori. No obstant, abans de la fundació va existir un chicotet port al servici de peixcadors i gents humils, per a on s'embarcaven algunes frutes i vins. La conjuntura econòmica de el XV va favorir el comerç que, en la marge esquerra de l'Tinto, realisaven els ports de Moguer i Pals de la Frontera fora del control dels Medina Sidonia. Desvelada, per tant, l'importància estratègica d'este lloc en la marge dreta de l'Tinto, va motivar que el Comte de Boira i el Duc de Medina Sidonia otorgaren, en 1468, cartes de Privilegis per a poblar el Port de Sant Joan, primera denominació que es va donar a la localitat, les primeres ordenances de la qual municipals es varen basar en les de la veïna Pals de la Frontera. Aixina que, la fundació del Port de Sant Joan va tindre essencialment un motiu econòmic i comercial. Afiançat el Port, el seu enjundia marinera va colocar des d'un principi als veïns del lloc en el camí cap a les Índies, sent Mateo Morales el que, en 1493, va partir cap a Amèrica en la segona expedició que va preparar Cristóbal Colón. En 1551, el Port de Sant Joan va passar de denominar-se "lloc" a vila, convertint-se ya en el XVII en un punt redistribuidor de les importacions estrangeres per a la costa onubense. Durant el XVIII, Sant Joan del Port funciona com a verdadera avanzadilla de tota una campiña que, a mitan de sigle, viu també del comerç. Les produccions principals varen ser blat i vinya dels camps, llenya i corchos de les dehesas i ejidos i sal de les marismas.

Edat Contemporànea

L'activitat portuària va decaure en el XIX. No obstant, l'explotació colonial anglesa de les mines del Andévalo va donar un nou auge al desenroll del port. Aixina, en 1867, es varen iniciar les obres de construcció del ferrocarril de Buitrón a Sant Joan del Port, que va entrar en servici en 1870. Es va acondicionar el embarcadero de la riga de Sant Joan per a rebre els minerals de pirita cobriza i dels productes agrícoles, ganaders i forestals de tots els pobles pels que passava el ferrocarril (Valverde del Camí, Beas i Trigueros). Cinc anys despuix va entrar en servici el ferrocarril de Riotinto, que enllaçava les mines de Riotinto en Huelva i contava en una parada en el municipi. Ademés, en 1880 es va inaugurar la llínea Sevilla-Huelva i l'estació de Sant Joan del Port-Moguer, lo que va permetre la conexió del municipi en el restant de la ret ferroviària d'ample ibèric. Tot això va convertir a Sant Joan del Port en un important nuc ferroviari, contant en fins a tres estacions de ferrocarril.

L'activitat minera va quedar paralisada en 1969 davant la seua falta de rendabilitat, lo que va supondre el tancament definitiu del ferrocarril de Buitrón. Uns anys despuix també es va clausurar al tràfic el ferrocarril de Riotinto. En la segona década de el XX es treballa per la recuperació del Moll de l'Tinto i el seu entorn, en l'objectiu afegit de transformar l'antic traçat del ferrocarril del Buitrón en Via Verda per a la realisació d'activitats turístiques relacionades en l'oci i temps lliure.

Patrimoni

Archiu:Casilla de guardabarreras de la Cia. Rio Tinto Ltd.jpg

Casella de guardabarreras de la Rio Tinto Company Ltd junt al Riu Tinto.

Dins del patrimoni religiós destaca l'Iglésia parroquial de Sant Joan Batista datada en 1500 ademés de la chicoteta Ermita els Remeis. Sobre els edificis civils és interessant l'edifici del Ajuntament, edificat en 1902 per Manuel Pérez González i l'antiga estació de tren que, potser per rodalia, guarda enorme semblança en l'Estació d'Huelva pel seu estil neomudéjar. Aixina mateix són importants, ya fora del núcleu urbà, el pont d'orige romà sobre el Riera Candón i els restants àraps en una finca privada.

Festes i cultura

Les festes religioses se celebren en honor al patró de la localitat, Sant Joan Batista del que prové el seu propi nom, acompanyades de tradicionals dianes, capeges i d'una fira en el recint ferial, del 18 al 24 de juny i d'una cort d'honor formada per la reina, una parella de pajes i de 12 dames, i en honor a la patrona la Verge del Carmen el 16 de juliol, estes festes va acompanyada per la banda de música: Banda Filharmònica "ciutat de Bollullos", de Bollullos Parell del Comtat. La romeria que se celebra en setembre.

Bibliografia

• (2011) Les forces de la revolució industrial en la febra minera de el XIX, Editorial Fundació per a l'investigació Juan Manuel Flores Jimeno.
• (2010) L'història del port d'Huelva (1873-1930), Servici de publicacions de l'Universitat d'Huelva/Port d'Huelva.
• (2006).Els ferrocarrils en la província d'Huelva: Un recorregut pel passat.Universitat d'Huelva.

51-77.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Joan del Port.
• Este artícul posseïx parts de huelvapedia. El contingut Del qual és de Llicència Lliure

Plantilla:Pàgina web de l'ajuntament de Sant Joan del Port

• Sant Joan del Port - Sistema d'Informació Multiterritorial d'Andalusia
• Patrimoni cultural de Sant Joan del Port. Institut Andalús del Patrimoni Històric