Cova de Altxerri
La cova de Altxerri ( o Altxerriko koba) està situada dins del terme municipal d'Aya (Guipúscoa) en el País Vasc (Espanya).
En la gruta original es conserven pintures rupestres i gravats que han segut datats en el periodo Magdaleniense Superior final, dins del Paleolític Superior; les pintures situades en una galeria superior, coneguda com Altxerri B, han segut datades en un estudi de 2013 com les pintures rupestres més antigues en Europa, en una edat estimada de 39 000 anys.[1]
El seu estil artístic forma part de la denominada escola franc-cantàbrica, caracterisada pel realisme de les figures representades.
Altxerri és un dels grans conjunts de gravats del Cantàbric. Posseïx al voltant de cent vint gravats, dels quals noventa y dos són d'animals. El bisont és l'animal més representat, en un total de cincuenta y tres gravats. Atres animals presents en la cova són el reno en sis gravats, quatre cérvols i cabres, tres eixemplars de cavalls i uros, dos saigues, un galima, rabosot, llebre o un au.
Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat en 2008, junt en atres 16 coves situades en el nort d'Espanya, com a part del conjunt conegut com «Cova de Altamira i art rupestre paleolític del rebanc cantàbric».
Localisació
La cova de Altxerri s'ubica en el terme municipal d'Aya, Província de Guipúscoa (País Vasc). No obstant, la cova es troba més prop del poble coster d'Orio, del caixco urbà del qual a penes dista 1 km, que del propi caixco urbà de Aya, situat a una miqueta més de 3,5 km.
Per a aplegar a Altxerri cal anar en primer lloc al poble de Orio, distant 17 km de la capital provincial, Sant Sebastià. Si s'aplega des de Sant Sebastià per la N-634, cal travessar el caixco urbà, creuar el riu Oria i, seguint direcció a Zarauz, desviar-se en acabant de travessar el riu per la GI-3161. Si s'aplega des de Bilbao i Zarauz, la desviació de la GI-3161 es realisa just abans d'aplegar a Orio. Despuix de travessar un polígon industrial i recórrer unes decenes de metros, s'aplega al caseriu Altxerri situat just al costat de la carretera. La boca de la cova es troba a 100 metros de la carretera i 15 metros sobre el nivell de la vall, ascendint per l'ala oriental del mont Beobategaña, just despuix de travessar la riera Altxerri i darrere del caseriu. L'entrada de la cova s'obri en un tajo casi vertical de la roca.
La cova es troba actualment a 20 metros sobre el nivell de la mar i 2,5 km de distància de la costa, encara que en el periodo magdaleniense el nivell de la mar estava més baix, per lo que s'estima que esta es trobava a 80 metros sobre el nivell de la mar i a 6 km de distància.
Història del descobriment
La cova de Altxerri va permanéixer cegada i amagada fins a 1956. Eixe any es varen acometre les obres de construcció de la carretera que unix el poble d'Orio en el barri de Olaskoegia d'Aia. Per a aprovisionarse de material per a dita obra, es va obrir una pedrera provisional en les calcàrees situades unes decenes de metros darrere del caseriu Altxerri, junt al que passava la nova carretera. En una de les voladures que es varen realisar en dinamita en la pedrera es va obrir un boquete d'un metro d'ample per 80 cm d'alt. A través d'eixe boquete es va descobrir una llarga i àmplia galeria excavada en el material calizo que havia permaneixcut amagada durant mils d'anys. En principi, el descobriment de la cova va atraure únicament l'atenció d'alguns jóvens dels pobles de les afores, que varen anar els primers en aventurar-se en la cova. El descobriment no va tindre major transcendència. La pedrera no va ser explotada molt més despuix del descobriment; com el material obtingut era ya suficient per a concloure l'obra, varen deixar de fer-se voladures i la cova es va poder conservar casi intacta.
En 1962 la notícia de l'existència d'alvencs, que partien de la galeria descoberta uns anys abans, va atraure a varis membres de la Societat de Ciències Aranzadi de Sant Sebastià a acometre una exploració espeleológica de la mateixa. Varen ser els jóvens Felipe Aranzadi, Javier Migliaccio i Juan Cruz Vicuña, els qui, mentres estaven realisant els preparatius per a descendir per l'alvenc, varen observar uns traços negres en una paret propenca que formaven la figura d'un bisont. A partir d'este primer descobriment, els espeleòlecs de Aranzadi varen descobrir atres grups de figures en atres llocs de la cova. Estos membres de Aranzadi varen donar conte del seu descobriment a José Miguel de Barandiarán, que era el director del Departament de Prehistòria de Aranzadi. Este insigne antropòlec va ser el que va certificar l'autenticitat de la troballa, ademés de trobar moltes atres figures que havien permaneixcut amagades als inexpertos ulls dels jóvens espeleòlecs.
No obstant, en els anys entre 1956 i 1962 les persones que havien accedit a la galeria de la cova, havien deixat escrits en la mateixa, per lo que va caldre actuar en molta prudència per a discernir les autèntiques pintures de la contaminació dels últims anys. Abans de fer-se públic el descobriment arqueològic i com a mida de precaució, l'entrada de la cova va ser tancada en una porta. La cavitat va ser batejada com a Cova de Altxerri, pel nom del caseriu situat en els seus voltants.
El primer estudi de les pintures de la cova va ser encarregat a Barandiarán, que va publicar en 1964 en la revista Munibe una primera memòria de les figures trobades. Barandiaran va trobar també l'entrada natural de la cova, situada prop de l'entrada oberta artificialment. L'entrada natural estava cegada per sediment i estalagmites. Esta boca natural se seguix mantenint tapada hui en dia. Durant estos treballs, l'equip de Barandiarán va practicar una calicata junt a l'entrada natural de la cova, trobant un jaciment arqueològic, que va ser estudiat. Es varen realisar també tasts junt als grups de figures, trobant-se un raspador i una punta de sílex junt als grups de figures I i II.
En 1976 Jesús Altuna i J.M. Apellániz publicarien un segon estudi de les pintures en la mateixa revista. El llibre Ekain i Altxerri - Dos santuaris paleolítics en el País Vasc, del propi Altuna, està considerat com el principal llibre de divulgació publicat sobre esta cova.
En 1982 es varen descobrir dos bisonts dibuixats en la base de l'alvenc de 10 metros de profunditat. No s'han trobat més dibuixos en eixa zona.
La cova guarda en el seu interior gravats i pintures. Els primers es conserven be, pero les pintures es troben molt deteriorades per la gran humitat de moltes de les parets. Des del descobriment de les pintures en 1962, la cova ha estat tancada al públic i solament es permet l'accés a prehistoriadores que acrediten la seua condició d'investigadors en publicacions.
En 2008 la cova de Altxerri va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.
Referències
- ↑ Cf. EFE, «Daten en Altxerri les pintures rupestres més antigues d'Europa», cultura.elpais.com, 17-9-2013; pot vore's ací l'artícul original de l'investigació.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Altxerri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.