Bison priscus
El bisont estepario (Bison priscus), cridat també bisont àrtic o longicorne,[1] va ser una espècie de bisont, hui extinta, que va habitar gran part d'Europa,[2] Àsia Central,[3] Rússia, Manchuria i Amèrica del Nort[4] durant el Pleistoceno. És provable que evolucionara originalment en Àsia, de la mateixa manera que molts bóvidos actuals i atres elements de la fauna glaciació en els que va compartir hàbitat.
Es tractava d'animals similars als actuals bisonts europeus, pero molt més robusts i grans, de banyes més llargues i adaptats a la vida en espais oberts com les estepes i els llímits de la tundra. Les seues relacions en les espècies de bisontes actuals no estan del tot clares, encara que tendix a assumir-se que l'espècie va donar orige a l'actual bisont europeu al començament del Holoceno a partir de formes menors com Bison priscus mediator, que es varen adaptar al nou mig càlit i boscós que començava a substituir a la tundra-estepa glacial en Europa. Les subespècies jagantes d'Àsia i Norteamérica, com Bison priscus gigues, varen desaparéixer sense descendència o varen donar lloc a l'actual bisont americà (Bison bison).[5]
En 1979 es desenterró en Alaska el cos congelat d'un macho de bisont estepario, al que es va malnomenar Blue Babe pel color blavenc que havia pres la seua carn durant el procés (en el folclore nortamericà, Blue Babe és un jagantesc bou blau, mascota del leñador Paul Bunyan). L'animal presentava evidències d'haver segut caçat per un chicotet grup de lleons americans que varen deure abandonar-ho poques hores despuix degut a que el cadàver va escomençar a congelar-se ràpidament (provablement, per la caiguda de la nit). Posteriorment va aplegar un atre lleó que es va trencar un dent en intentar mossegar el cos congelat. Els científics de l'Universitat d'Alaska que varen trobar a Blue Babe varen tindre l'ocasió de provar la seua carn i varen trobar que s'havia preservat de forma acceptable, en només un llauger sabor a terra.[6]
Existixen evidències de que ademés del lleó, l'home primitiu era un caçador habitual d'esta espècie. Els bisonts esteparis apareixen freqüentment representats en pintures rupestres de França i Espanya com les de Lascaux, Villars, Font de Gaume i, especialment, Altamira.[7]
- ↑ Steppe Bison - Yukon Beringia Interpretive Centre
- Archivat el 12 de decembre de 2010 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Вестник Кирилло-Белозерского музея 9 (Май 2006) О. Яшина, Т.В. Цветкова - Кирилловский бизон
- ↑ Clapix pleistocene bison (Bison p. priscus Bojanis, 1827) from the Southeastern part of Western Siberia
- ↑ Zazula, Grant D.; MacKay, Glen; Andrews, Thomas D.; Shapiro, Beth«A clapix Pleistocene steppe bison (Bison priscus) partial carcass from Tsiigehtchic, Northwest Territories, Canada».Quaternary Science Reviews.28(25-26): 2734–2742.doi:10.1016/j.quascirev.2009.06.012.Consultat el 19 de març de 2011.
- ↑ Edward L. C. Verkaar, Isaäc J. Nijman, Maurice Beeke, Eline Hanekamp and Johannes A. Lenstra. Maternal and Paternal Lineages in Cross-Breeding Bovine Species. Has Wisent a Hybrid Origin?
- ↑ Guthrie, R. Dona-li (1990). Frozen fauna of the mammoth steppe: the story of Blue Babe, Chicago: University of Chicago press. ISBN 0226311236.
- ↑ Verkaar, I. L. C.(19 de març de 2004).«Maternal and Paternal Lineages in Cross-Breeding Bovine Species. Has Wisent a Hybrid Origin?».Molecular Biology and Evolution.21(7): 1165–1170.doi:10.1093/molbev/msh064.