Archidona (Espanya)
Archidona és un municipi espanyol de la província de Màlaga, en la comunitat autònoma d'Andalusia. És el centre de la Comarca Nort-oriental de Màlaga i la capçalera del partit judicial que du el seu nom. Va obtindre el títul de ciutat en 1901. Està declarada Conjunt històric artístic.
El seu terme municipal ocupa una superfície de 187 km² que s'estenen pel confín oriental de la depressió de Antequera. La ciutat està ubicada, en la falda de la serra de Archidona. En 8858 habitants, Archidona és el municipi més poblat de la comarca. La població es concentra en el núcleu urbà principal homònim, també pertanyen els núcleus menors de Salines, Estació de Archidona i Hortes del Riu.
Troballes arqueològiques constaten la presència de pobladors en la zona des del Paleolític Inferior. Els assentaments permanents més antics corresponen a Escua, fundada per fenicios, i Ulisis, habitada per túrdulos i romanos. Durant l'época musulmana, Medina Arxiduna alcança notorietat en convertir-se en capital de la Cora de Rayya. En el seu alcazaba va ser proclamat emir Abderramán I en 756, donant pas a l'instauració del Emirat de Còrdova en al-Ándalus. Despuix de la conquista cristiana en 1462, la vila va permanéixer baix la jurisdicció senyorial de la Casa d'Osuna.
La ciutat va ser declarada conjunt històric-artístic en 1980 pel seu patrimoni urbanístic i arquitectònic barroc.[1] El municipi alberga varis jaciments arqueològics de distintes époques i zones d'interés ecològic com són la reserva natural de les estanys de Archidona i la hoz de Marín. Ademés, és la sèu de la Mostra de cine andalús i del Mediterràneu. És de destacar i recomanable la visita a la seua Plaça Ochavada, formada per un polígon realisat per mig d'arcades de gran bellea.
Toponímia
[editar | editar còdic]Existixen distintes hipòtesis sobre l'orige etimològic del terme Archidona. S'ha apuntat a un orige latino, de l'expressió Arx Domina o Arcis Domina, que significa 'senyora de les altures', pero no s'han trobat proves que ho constaten.
Geografia
[editar | editar còdic]
El municipi de Archidona està situat al nordest de la província. El terme municipal ocupa una superfície de 187 km² que s'estenen per la zona més oriental de la província de Màlaga, abans d'adinsar-se en la depressió de Loja, que a la seua volta dona pas a la Vega de Granada seguint la successió d'hoyas que formen el denominat Regata Intrabético. Ocupa bona part de la denominada depressió de Antequera, en la que es distinguixen tres àrees: el passadiç de les Villanuevas, per a on discorre el riu Guadalhorce; el passadiç de riu Fret; i la serra de Archidona. Esta serra, a la seua volta, es compon de vàries serres menors, i inclou uns dels punts més alts del terme municipal, el pico del Conjur (1014 metros), molt prop de la ciutat. Tot el terme municipal es troba dins de l'àmbit de la cordillera Subbética i està compost de materials sedimentarios d'ambient marí pelágico, calcíticos, calcàreas, dolomías, radiolaritas, margas, argilas i algepss principalment.
L'altitut oscila entre els 1024 metros en la serra del Pedroso, en el llímit en Villanueva de Tàpia, i els 480 metros a la vora del riu Guadalhorce. El caixco urbà s'alça a 683 metros sobre el nivell de l'mar.
Llimita al nort en els municipis de Villanueva de Algaidas i Villanueva de Tàpia; al sur en Villanueva del Trabuco i Villanueva del Rosario; a l'oest en el terme municipal d'Antequera; i a l'est, en el municipi de Loja, en la província de Granada.
Ret geodèsica
[editar | editar còdic]| Punt geodèsic | Altitut | Número | Full MTN | Coordenades |
|---|---|---|---|---|
| Arca | 947,698 | 102418 | 1024 | </noinclude> |
| Pedroso | 1023,354 | 100740 | 1007 | </noinclude> |
| Conjure | 1013,654 | 102446 | 1024 | </noinclude> |
Clima
[editar | editar còdic]El clima de Archidona és de tipo mediterràneu en tendència a la continentalización. La temperatura mija de les mínimes absolutes en el més més fret oscila entre els -10 °C i els -2,5 °C, sent la temperatura mija del més més fret de 2,7 °C. Pel contrari, la temperatura mija del més més càlit se situa entorn als 32,5 °C. La temperatura mija de tot l'any són 15 °C.
Les precipitacions alcancen els 400 l/m², mentres que les hores de sol anuals sumen 2700.
Hidrografia
[editar | editar còdic]Els principals rius són el Guadalhorce i el seu afluent, la riera Marín. El municipi se situa entre dos conques: la del Guadalhorce, i la del Genil, a la que pertany només una mínima part del mateix. Els restants cursos d'aigua són insignificants per l'escassea de precipitacions, per lo que és el Guadalhorce la font hídrica més important. El municipi també comprén una zona endorreica, les Estanys de Archidona.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]En l'antiguetat, el territori de Archidona estava cobert per un dens encinar acompanyat per un sotobosque format per escaramujos, madreselvas i clemátides, entre atres espècies. En l'actualitat, la superfície no cultivada supon 5622 ha, és dir, el 32,38 % del terme municipal. Es conserven masses forestals de encinar i de pinades autòctons i de repoblament (parc periurbano Serra de Gràcia i Hoz de Marín) i encinares adehesados. El xara mediterràneu està molt present, en espècies com el lentisco, el torvisco, el romer, el tomello, l'acebuche, l'esparto, etc. De la fauna del municipi destaquen les aus, especialment les anátidas i les chicotetes rapaces, aixina com la llebre ibèrica. També estan presents atres mamífers com la cabra montés, el rabosot, el teixó, la garduña, el javalí, la llúdria, etc.
La Reserva Natural Estanys de Archidona constituïx un important espai per la seua singularitat, ya que són els únics estanys d'orige càrstic de tota Andalusia. Estan situades en una zona poc accessible, en vegetació natural i són punt d'atracció d'aus en anys especialment desfavorables per escassea de pluges. L'estany Gran és permanent i d'uns 10 m de profunditat i aigües mineralizadas pero dolces. Alberga espècies d'amfibis que precisen aigües dolces per al seu desenroll larvario i reptils com el galápago leproso i la culebra d'aigua, poc resistents a la salinitat, aixina com algunes espècies de peixos, com els barps. En contrast, l'estany Chica és semipermanente i d'aigües salines. La vegetació perilagunar és notable pel tamany que alcancen els peus de Scirpus holoschoenus i les mates de Phragmites australis i de Arundo donax.
Història
[editar | editar còdic]
Prehistòria
[editar | editar còdic]Els restants arqueològics trobats en el municipi, constaten l'existència de pobladors en la zona des del Paleolític Inferior, segons apunten alguns utensilis de pedra trobats. Més abundants són els restants del Paleolític Mig de la cova de les Grajas, pertanyents a la cultura musteriense, que sugerixen l'existència de grups de caçadors-recolectors, provablement Neandertalés. També s'ha trobat útils de pedra polimentada, datats en el Neolític, com astrals, azuelas i afiladeras, aixina com fragments de ceràmica i una série de tombes i coves artificials de l'Edat del Bronze.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]Pertanyen a esta era varis recints fortificados detectats en les zones de la Hoya, Les Capacheras i Mas Català, llocs en els que també han aparegut fragments d'ánforas ibero-púnicas i monedes hispà-cartaginesas.
Varen ser els fenicios els que varen fundar la ciutat de Escua o Oscua (que en llengua púnica significa 'cap principal') en el lloc a on hui s'assenta la ciutat de Archidona. Una volta sólidamente assentats en la costa, els fenicios varen realisar incursions en l'interior i varen començar la construcció de les muralles, que més alvance serien completades per cartagineses, romans i àraps.
Durant l'ocupació romana d'Hispania, Archidona va pertànyer a la demarcació del Conventus Astigitanus, en sèu en l'actual Écija, que a la seua volta pertanyia a la província de la Baetica. Durant esta época la localitat experimenta un gran creiximent, pero en les invasions germàniques de la península ibèrica i la solsida del Imperi romà els vàndals varen destruir les muralles i el lloc va quedar desolat.
Edat Mija
[editar | editar còdic]Archidona, cridada pels àraps Medina Arxiduna, Arxiduna i Hadhira Arxiduna, va anar un important centre musulmà, capital de la Cora de Rayya, que incloïa la major part de l'actual província de Màlaga. En el seu alcazaba va ser proclamat emir Abderramán I en 756, donant començ al Emirat independent de Còrdova. Va ser conquistada pel muladí Omar ibn Hafsún vàries voltes, sent reconquistada per Abderramán III en l'any 907. I en el XI, despuix dels disturbis i enfrontaments entre els califes de Còrdova i els regnes de taifas, Archidona queda destruïda casi per complet i no seria fins a 1238 quan, una volta integrada en el regne nazarí de Granada, la ciutat experimenta de nou un creiximent econòmic.
El dia 29 d'agost de 1326, durant el regnat d'Alfonso XI de Castella, les tropes castellanes a les órdens del célebre escritor Don Juan Manuel, net del rei Fernando III de Castella, varen derrotar als musulmans en la batalla de Guadalhorce,[2] a on varen morir uns 3000 musulmans.[3] I segons alguns autors dita batalla es va lliurar en la vega de Archidona,[4] encara que uns atres afirmen que va ocórrer en les rodalies de Teba i en el curs alt del riu Guadalhorce.[2] I des de principis de el XIV, Archidona es veu somesa constants saquejos i rapes per part dels eixèrcits cristians, especialment freqüents a partir de la conquista de la veïna ciutat d'Antequera en 1410, els habitants de la qual es traslladen en gran número a Archidona.
Despuix de varis intents infructuosos, la plaça cau finalment a mans de Pedro Girón, maestre de l'Orde de Calatrava, en 1462. A l'any següent la vila és entregada al fill del conquistador, Alfonso Téllez Girón de les Cases, pel rei Enrique IV de Castella. Donada la proximitat en els restants territoris encara en mans del Regne nazarí de Granada, Archidona va ser utilisada despuix de la seua conquista com a base d'operacions d'atres campanyes, notablement, la campanya de Vélez-Màlaga en 1487, en la que va participar el rei Fernando el Catòlic. En el nou orde establit, la vila va a permanéixer baix la jurisdicció senyorial de la Casa d'Osuna.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]La ciutat original, cridada Vila Alta, estava enclavada en el cim de la serra, rodejada de muralles, pero el continu creiximent de la població va obligar als seus habitants a traslladar-se a la Vila Baixa o Arraval, a on se situa l'actual Archidona, aplegant a existir, durant algun temps, dos poblacions en el mateix nom.
Durant este periodo es genera gran part del patrimoni històric-artístic del municipi. En 1519 s'alça l'iglésia de Santa Ana, en estil gòtic tardà, a la que seguixen atres grans obres d'arquitectura religiosa manierista i barroca, acompanyada de notables esculturas, aixina com obres civils com la plaça Ochavada, de el XVIII.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]Entre 1802 i 1830 vàries filles del governador Luis de Unzaga i Amézaga s'uniran en influents famílies de Archidona com els Cárdenas, Sánchez-Lafuente, etc. Dit governador Unzaga i la seua esposa Isabel Saint Maxent varen ser els creadors del primer sistema educatiu públic bilingüe del món en Nova Orleáns i promotors de les primeres ajudes a Estats Units per a conseguir el seu naiximent. Esta ilustrada i afrancesada família, cunyats del virrey Bernardo de Gálvez en febrer de 1810 li varen donar la benvinguda al rei José I Bonaparte, sent aixina, pel caràcter ilustrat de Archidona, la primera ciutat de la província de Màlaga en donar l'entrada a les tropes franceses, en l'esperança de modernisar Espanya. En 1831 el naixcut en Archidona Juan Cárdenas Unzaga, net de Luis de Unzaga i Amézaga, ajudarà al seu tio Francisco Unzaga Saint Maxent, president de la Junta Lliberal, al general Torrijos, per això serà condenat i en 1832 perdonat per la regenta María Cristina. En 1833, en el Real Decret de 30 de novembre, es va suprimir el regne de Sevilla. A partir d'eixe moment, Archidona s'integra en l'actual província de Màlaga, despuix de 371 anys de pertinença al regne de Sevilla, des de 1462.
En 1850, Juan Cárdenas Unzaga[5] serà elegit diputat per Archidona, més alvance aplegarà a ser governador provincial i des de dits càrrecs tractarà de fomentar l'educació a Archidona i atres comarques del centre d'Andalusia.
Durant el XIX Archidona experimenta una important reducció del seu territori municipal, per l'establiment de municipis independents entorn a varis núcleus de població: les anomenades Viles Noves. Ya a mitan de el XVI s'havia segregat la població de l'Entredit, que va passar a denominar-se Vila Nova de Tàpia, en honor a Pedro de Tàpia, qui va obtindre la jurisdicció del partit. Seguint este eixemple, en el XIX, se segreguen: la població de la Pobla del Saucedo, que es va convertir en Vila Nova del Rosario; Pobla del Trabuco, que passa a denominar-se Vila Nova del Trabuco; i el Partit de Algaidas, que passa a cridar-se Vila Nova de Algaidas.
A l'esclat de la guerra civil espanyola en juliol de 1936, Archidona, junt en Loja, va ser presa per milicians del bando republicà el 24 de juliol, pero a mitan d'agost del mateix any és capturada junt en atres localitats del nort de la província de Màlaga pel bando sublevat. Archidona és un dels llocs de la província en major número de fusilats enterrats en fosses comunes, dels que s'han contabilisat 125 fins a l'any 2007.
En 1901 se li va concedir el títul de ciutat i en 1980 es va declarar conjunt històric artístic.
Demografia
[editar | editar còdic]
Archidona conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
Pese a inscriure's en una zona agrícola rica, Archidona oferix un comportament demogràfic molt similar al de la majoria de l'Andalusia rural, afectada pel procés migratori dels anys 1960 i 1970, incapaç de compensar-se en el fort creiximent vegetatiu d'eixos anys. No obstant, l'incidència del procés mai va aplegar a les cotes d'atres espais més marginats com les àrees de montanya.
En general, la població es caracterisa per l'envelliment produït per una taxa de natalitat molt baixa i una taxa de mortalitat pareguda. El número d'estrangers contabilisats en 2008 era de 519, sent el major grup els ciutadans del Regne Unit, que representen el 23,5 % del total d'estrangers.
Urbanisme
[editar | editar còdic]
El núcleu urbà principal s'ubica en la falda de la serra de Gràcia i té una disposició llineal, resultat del creiximent urbanístic a lo llarc dels camins principals de comunicació, entre els que es desenrolla una ret de chicotetes i estrets carrers perpendiculars, a sovint en forts pendents i escalinates. El caixco antic s'ubica entre els carrers Nova i Carrera i les places de la Victòria i Ochavada. Al sur del centre s'estenen els barris d'El Ejido i Sant Antonio, sorgits en el XIX i principis de el XX. A l'est, en la zona del Pla de Juan de Jaén, es troba la part més moderna de la ciutat, en carrers amples i urbanisacions de vivendes unifamiliars que s'estenen fins al polígon industrial.
Núcleus de població
[editar | editar còdic]Archidona comprén quatre núcleus o entitats de població. El nivell de concentració de la població en el núcleu principal, Archidona, és del 86,29 % en 7708 habitants. Les atres tres entitats singulars es repartixen casi tot el restant de la població, d'acort en la taula adjunta. El poblament en disseminat es distribuïx en vivendes aïllades tradicionals com a caserius i cortijadas i chicotetes agrupacions de vivendes lligades a l'explotació de finques.
Servicis
[editar | editar còdic]Justícia
[editar | editar còdic]Archidona és el cap del partit judicial número 11 de la província de Màlaga, la demarcació de la qual comprén a la ciutat i a atres sis municipis veïns, atenent a una població d'uns 30 000 habitants en un jujat de primera instància.
Equipament cultural
[editar | editar còdic]L'equipament cultural de Archidona està compost per una casa de la cultura, una casa d'usos múltiples, dos biblioteques públiques i un museu municipal. El Museu Municipal de Archidona va ser inaugurat el 19 de decembre de 2004. Consta de tres sales temàtiques dedicades a: la Memòria històrica (sala 1), a on es desenrolla la seqüència històrica del municipi; la Memòria colectiva (sala 3), de contingut etnogràfic; i la cridada Sala de la Vila (sala 2), que acull actes protocolaris i exhibix objectes i documents del patrimoni consistorial.
Transport i comunicacions
[editar | editar còdic]Infraestructura ferroviària
[editar | editar còdic]El terme municipal alberga dos estacions ferroviàries, Archidona i Salines-Villanueva de Tàpia, abdós pertanyents a la llínea Bobadilla-Granada. En l'actualitat abdós estacions estan clausurades i no tenen cap us. La futura llínea d'alta velocitat del Eix Ferroviari Travesser d'Andalusia, que enllaçarà Sevilla en Granada, també travessarà el municipi, encara que no està prevista la construcció de cap estació en Archidona.
Ret viària
[editar | editar còdic]
Sobre el tràfic rodat, la via principal que travessa el municipi és l'autovia A-92, principal eix viari travesser d'Andalusia, que comunica a Archidona en Antequera i Sevilla, cap a l'oest, i en Loja i Granada, cap a l'est. Des d'esta via, en direcció oest, també s'accedix a l'A-45, que enllaça en les ciutats de Còrdova i Màlaga. Una segona autovia, l'A-92M, enllaça en la A-92 junt al núcleu de Salines en el port de les Pedrizas, acurtant el recorregut entre la capital provincial i Archidona.cita requerida
El restant de la ret viària del municipi ho compon una série de carreteres secundàries de menor capacitat que comuniquen a Archidona en les localitats veïnes de la comarca. Cap al nort partix la A-7201 en direcció a Villanueva de Algaidas i Cuevas Baixes, a través d'estació de Archidona; cap al noroest discorre la MA-5102, en direcció a Villanueva de Tàpia; cap al sur partix la A-7202, per mig de la que s'accedix a Villanueva del Trabuco i, continuant per la A-7203, a Villanueva del Rosario; cap a l'est discorre la A-7200 que unix el núcleu principal del municipi en Hortes del Riu; i cap al noroest partix la MA-5101, que unix Archidona en les localitats de Cañadas de Parella i Alameda. Finalment, l'A-333, enllaça el núcleu de Salines en Villanueva de Tàpia sense passar per la ciutat de Archidona.cita requerida
Transport públic
[editar | editar còdic]L'empresa que cobrix el servici d'autobusos interurbans entre Archidona i atres poblacions és ALSA. Existixen servicis diaris cap a les ciutats de Màlaga, Antequera, Granada i Sevilla, aixina com a les localitats veïnes de Salines, Villanueva del Trabuco i Villanueva del Rosario. Atres llínees operen tots els dies llevat els dissabtes o dumenges, conectant Archidona en Cuevas Baixes, Cuevas de Sant Marcos, Rute, Villanueva de Tàpia i Villanueva de Algaidas.
Economia
[editar | editar còdic]
Archidona és un municipi eminentment agrícola. Encara que el pes de les activitats agropecuarias en l'economia local ve decaent des de l'últim terç de el XX, l'estructura productiva archidonesa continua estant dominada pel sector primari. Gran part de la superfície municipal ha segut convertida en terra de llabor, especialment en olivarés. Segons el cens agrari de 1989, en Archidona, de les 17 356 ha censades, el 40,03 % corresponien a olivar i el 25,25 % als herbáceos, sobretot blat i avena. També es varen contabilisar 8 ha de vinya i 396 de frutaels. La ganaderia és una activitat modesta en el municipi. Les majors cabanyes són les d'ovís i caprinos, en entre 400 i 500 caps cada una.
No obstant, només un reduït grup de grans propietaris pot viure exclusivament de la producció agropecuaria, sent molt freqüent per a molts treballadors la dedicació a les llabors del camp a temps parcial i la realisació d'un atre treball, sobretot en el sector de la construcció. cal senyalar, ademés, que l'agricultura en Archidona és una activitat subvencionada i que sobreviu en gran part gràcies a polítiques com el Pla d'Ocupació Rural.
No obstant, també existix un chicotet sector industrial, basat en la transformació d'aliments, i editorial, en l'establiment en la ciutat d'Edicions Aljibe, aixina com un incipient sector servicis potenciat per la posició de la ciutat com a capital comarcal, basat en activitats com l'educació, l'administració i sobretot el comerç minoriste. L'índex de turisme, a pesar del significatiu patrimoni històric-artístic del municipi, és baix, sobretot en comparació a atres municipis de la província. L'oferta hotelera es reduïx a un hotel-escola de quatre estreles, un hotel de tres estreles, un atre de dos estreles i dos pensions.
Referent a infraestructura energètica, Archidona acull dos horts solars en una potència de 8,3 megavats, que generen energia elèctrica per a abastir a unes 2000 vivendes. Ademés, està en construcció una planta de biomassa d'Iberdrola Renovables, que tindrà una potència de 15 megavats per a generar una producció anual de 117 millons de kWh. Esta planta funcionarà en combustible de residus forestals, fusta i podes d'olivera i jardí, i a ella s'han opost tant organisacions ecologistes com a veïnals. Tampoc han estat exents de polèmica atres dos grans proyectes: la construcció del segon centre penitenciari de la província de Màlaga, que generarà uns 700 llocs de treball, i un complex de gòlf proyectat en 700 vivendes.
Patrimoni
[editar | editar còdic]
Arquitectura civil
[editar | editar còdic]Les principals mostres d'arquitectura civil de la ciutat són els restants del castell i les muralles defensives, la plaça Ochavada i la Casa del Pósito. El castell de Archidona va ser construït en el IX, sobre restants de muralles romanes. Va ser reedificado en el XIII, en temps del Regne Nazarí. Constava de tres cinturons defensius dels que solament es conserven dos en l'ala de la serra.
La plaça Ochavada està considerada com un dels millors eixemples de l'urbanisme del barroc andalús, va ser construïda en 1786 segons els dissenys d'Antonio González Sevillano i Francisco Astorga Fredes. Té planta octogonal i fronteres de rajola roja i calç, d'inspiració mudéjar.
La Casa del Pósito, també coneguda com La Cilla, és un edifici de finals de el XVI del que destaca la seua portada barroca de pedra, flanquejat per escuts ducales. Va ser construïda per a almagasenar les collites dels ducs d'Osuna. Despuix d'haver servit com a sèu de l'ajuntament, en l'actualitat alberga el museu municipal.
També és reseñable el patrimoni etnològic-arquitectònic del municipi, que conserva numeroses estructures relacionades en eres, forns de pa, caleras, pous, fonts, almazaras, molís de farina i caserius.
També destaquen els pintorescs carrers estrets i empinades de la zona més alta, adornades en tests i empedrado artístic. Ademés existixen alguns eixemples de cases senyorials en escuts (XVII fins a començos de el XX).
Arquitectura religiosa
[editar | editar còdic]Més numerosos són els eixemples monumentals d'arquitectura religiosa. l'ermita de la Verge de Gràcia va ser alçada en 1462 sobre una antiga mesquita dels sigles IX i X de la que es conserven els trams inicials de les naus en columnes d'orige romà i visigodo i atres restants en l'entrada el santuari. Va ser reformada en els sigles XVII i XVIII en la construcció d'un pati porticado adicional. Guarda una pintura anònima d'estil italo-gòtic de el XV.
Una atra ermita d'interés és la de Sant Antonio, edifici de el XVIII de tipologia vernàcula, situada en el cementeri decimonónico.
L'ermita del Sant Crist, de chicotetes dimensions, se situa en la carretera que ascendix fins al cim del cerro del castell. És de el XVIII, encara que reconstruïda en el XX. Un lloc de fe popular molt apreciat pels lugareño.[6]
l'iglésia de Santa Ana va ser construïda en 1505. Va ser el primer temple de la vila baixa despuix de la conquista cristiana. Va ser modificada en el XIX, pero encara conserva la seua torre triangular i atres elements gòtic-tardans.
De l'iglésia de la Victòria destaca la seua frontera manierista arrematada en una espadaña de rajola. Esta iglésia va formar part d'un antic convent de el XVI, hui desaparegut.
l'iglésia de Jesús Nazareno consta d'una sola nau en volta de canó i vans trebolados. Va ser construïda a finals de el XVII junt a les Escoles Pías, edifici que destaca per la seua portada de pedra i la torre del rellonge.
El convent de Sant Dumenge és el convent més antic de la vila, fundat pel comte de Ureña en 1531. Organisat entorn a un pati central, té una sòbria portada a l'estil dominicà.
L'atre convent que es conserva és el convent de les Mínimes. L'iglésia d'este convent data de el XVIII i destaca per la seua portada barroca i la seua torre poligonal de rajola roja i capitel en ceràmica policromada blanca i verda.
Jaciments arqueològics
[editar | editar còdic]Els jaciments arqueològics del municipi corresponen a distintes etapes de l'història de Archidona. Els més antics són els de la cova de les Grajas, els abrics de la Escardadera i els terrats del Guadalhorce al seu pas per Hortes del Riu, que contenen mostres de l'existència de caçadors-recolectors del Paleolític, com a manifestacions necrológicas i coves-santuari en pintura rupestre esquemàtica.
Els jaciments de la Hoya, Mas Català, Cerro Borbollones i uns atres contenen facies protohistòriques, corresponents al món indígena ibèric i els colonizadores fenicios, com proven distints recints fortificados i atres mostres de cultura material. De la fase hispanorromana hi ha un major número de restants, com els de la vila romana de la Alcaidía i els de el provable municipi de Ulisis. Del periodo medieval, ademés del propi entorn del castell de Archidona, destaca el recint fortificado de Les Capacheras, declarat be d'interés cultural, per l'abundància de material trobat d'esta i atres époques anteriors.
Administració i política
[editar | editar còdic]
Govern municipal
[editar | editar còdic]L'administració política de la ciutat es realisa a través d'un Ajuntament de gestió democràtica els components de la qual s'elegixen cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats en Archidona majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels restants Estats membres de l'Unió Europea. Según lo dispuesto en la Llei del Règim Electoral General, que establix el número de regidorés elegibles en funció de la població del municipi, la corporació municipal de Archidona està formada per 13 regidors.
Des de les primeres eleccions municipals celebrades despuix de la restauració de la democràcia en Espanya, el municipi ha estat governat pel Partit Socialiste Obrer Espanyol d'Andalusia, llevat per la llegislatura 1979-1983, que va estar governat pel PSA, i les llegislatures 2007-2011 i 2011-2015 en la que es va situar al front del consistori IULV-CA. En la llegislatura 2015-2019, el Partit Socialiste Obrer Espanyol d'Andalusia va tornar al poder en 6 representants del PSOE-A front als 5 d'IULV-CA i 2 del Partit Popular Andalús.
Evolució del deute viu municipal
[editar | editar còdic]El concepte de deute viu contempla només els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial. Plantilla:Gràfica d'evolució
Símbols
[editar | editar còdic]Els símbols oficials de Archidona són el seu bandera i la seua escut.
- L'escut va ser aprovat per la Junta d'Andalusia el 14 de giner de 2005 i es definix per la següent descripció:
- La bandera va ser aprovada el 30 de novembre de 2004 i té la següent descripció:
La bandera descrita com a rectangular com les tradicionals es referix a rectangular, de proporcions 3:2. Partida, en tindre una divisió vertical, de vert, que és el color vexilológico corresponent al sinople en heràldica i blanca. En la descripció no es definix l'ample de les dos parts, per lo que deuria ser igual, pero l'Ajuntament utilisa una versió en la que la part verda és prou més estreta que la blanca.
Cultura
[editar | editar còdic]Events culturals
[editar | editar còdic]La Fira del Gos, organisada per primera volta en 1993, està declarada Festa d'Interés Turístic Nacional per la Junta d'Andalusia. Deu el seu orige a l'intenció de recuperar una antiga fira de ganado perduda per la mecanisació del camp. És una de les mostres caninas més importants de la península ibèrica i un notable escenari per a les races d'Espanya, especialment per al podenco andalús.
A les arts lliteràries estan dedicats el certamen poètic Ciutat de Archidona, en el que es premien poemes inèdits, en castellà o en qualsevol de les llengües o dialectes de l'Estat espanyol, i el Concurs de Relat Curt Ochavada, en el que es premien relats inèdits de tema lliure. La Fira del Llibre té lloc durant el més d'abril i cada any es dedica a una faceta distinta del món de la lliteratura. Ademés de les tradicionals casetes, en la localitat s'organisen una série d'activitats com a conferències, tallers i exposicions.
Atres events importants són el festival Archidona Cinema o Mostra de cine andalús i del Mediterràneu, que es desenrolla durant el més d'octubre en l'antic Convent de Sant Dumenge, i la Festa del Patrimoni, celebrada dins del cicle cultural d'autumne, es tracta de la participació de la ciutat en les Jornades Europea del Patrimoni. Cada edició està dedicada a un tema monogràfic en el que es profundisa en el coneiximent d'algun aspecte del patrimoni històric i cultural de Archidona. Per últim cal mencionar els Festivals de la Plaça, events musicals celebrats en la plaça Ochavada com l'antic Festival de la Porra Flamenca o el Festival de Música i Balls del Món.
Festes populars
[editar | editar còdic]El calendari festiu de Archidona comença el 20 de giner en la celebració del carnestoltes, que es caracterisa pels cridats dijous de comadres, dijous de compadres i dijous de pares i fills, reunions en els que es compartixen berenes i els preparatius previs a les festes. També tenen lloc el joc del Roglada dels Cànters i el Sepeli de la Sardina.
El 2 de febrer té lloc la candelaria, tradició àmpliament estesa en tota Andalusia. Este ritual purificador del fòc està relacionat, en el món cristià, en la Purificació de la Verge. En Archidona, la festa de la Candelaria es remonta a el XVI: en 1586 es menciona en les ordenances de la vila. Durant la festa, es realisa una ofrena de coques i pichones a la Verge, en l'iglésia de Santa Ana, la qual eixia en processó des de l'ermita de la Columna, hui desapareguda, fins a la seua parròquia. El dia següent, el 3 de febrer, se celebra el dia de Sant Blas. En esta festa els chiquets i chiquetes archidoneses es pengen al coll collars de roscos, evocant la protecció del Sant davant els mals de gola.
La Semana Santa en Archidona està declarada festa d'interés turístic nacional i té una antiguetat de prop de 500 anys. Procesionan sis confraries, a on destaca per la seua antiguetat i patrimoni la Molt Antiga Confraria de l'Hort. També se celebren en processons la festa de les Creus de Maig, en la que chiquets i chiquetes porten les seues creus pels carrers de la ciutat i posteriorment competixen per premis, i el dia de la oruga, també celebrada en maig, la processó de la qual es porta a terme en el recint amurallado. L'orige d'esta festa es remonta a 1743, quan, segons la llegenda, la patrona va fer desaparéixer una plaga d'orugas que assolava els camps de la comarca.
En maig, en les localitats d'Hortes del Riu i Salines s'organisa la romeria de Sant Isidro.
Durant el més de juliol, en Estació de Archidona, se celebren les festes de Sant Aurelio, amenisades en activitats deportives i culturals i un concurs de tests.
La Fira d'Agost té lloc entre els dies 14 i 18 i inclou actuacions musicals, degustació de la porra archidonesa, passejada de cavalls, verbena, atraccions, posats de fira, etc. També es convoca el nomenament de les corregidoras, la crida i l'entrega de premis del Certamen Poètic Ciutat de Archidona.
Artesania
[editar | editar còdic]En Archidona es produïxen de forma artesanal artículs de canya, vímen, forja, forja i taracea.[9]
Gastronomia
[editar | editar còdic]
Són plats típics de Archidona el mollete de Archidona, la porra archidonesa, el gorc o cuit, el guisat de pates, el gazpacho, l'ajoblanco, el pimentón, el guisillo d'ou, el gazpachuelo, les molles, els maimones, les papanduhas d'abadejo, la cazuelilla moruna, la caldereta de borrego i l'escabeche de peix.[10] Aixina mateix, és molt típic l'oli d'oliva de la zona. Referent a rebosteria, són afamados els dolços de les monges Mínimes, aixina com el rosco de mig punt, els aceitaos, el bollo de sagí, els pestiños i les gachas de most.
Menció a banda mereix el formage de cabra de la finca Cantarín, inclós en el catàlec de productes tradicionals de l'Unió Europea.[11] Fet de forma artesanal i natural i exclusivament en llet de cabra malaguenya, els seus productors aspiren a obtindre la categoria de denominació d'orige, junt en atres queserías, en 2010.[12]
Deport
[editar | editar còdic]Les instalacions deportives de Archidona estan distribuïdes per vàries zones del municipi, en primer lloc trobem el polideportiu municipal Fernando Rodríguez que es troba en la zona del barri de Sant Antonio i al com se li han unit dos pistes de pádel descobertes. En la zona del Molino don Juan trobem una atra série d'instalacions entre les quals es troben la piscina municipal coberta, dos pistes de tenis i una atra pista polideportiva a l'aire lliure. En les barriades de les Hortes del Riu i l'estació de Salines podem trobar també una pista polideportiva descoberta en les quals es poden practicar deports com el fútbol o el bàsquet.[13]
A lo llarc de l'any s'organisen una série de competicions deportives locals i comarcals, com a campeonats de fútbol sala, les 12 Hores de Bàsquet, un torneig de tenis de taula, la carrera cicliste comarcal, la carrera urbana del Dia d'Andalusia, el torneig vóley-plaça, tornejos d'escacs, un circuit de natació, etc.[14]
En la ficció
[editar | editar còdic]Archidona és l'escenari de la película L'insòlita i gloriós ardit del cipote de Archidona, dirigida per Ramón Fernández en 1979 i basada en l'obra homònima de Camilo José Cela, que a la seua volta es va basar en fets reals ocorreguts alguns anys abans. Conta l'història de dos jóvens obligats a casar-se despuix de provocar un escàndal en un cine, exponent la repressió sexual dels últims anys del franquisme.[15]
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Archidona està hermanada en la ciutat de Lucena (província de Còrdova) des de 1995, any en que es va celebrar el 400 aniversari de la mort de Luis Barahona de Soto, escritor naixcut en Lucena i heretat en Archidona, lloc a on va fallir.[16]
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Real Decret 3093/1980, de 22 de decembre de 1980 (BOE nº 42 de 18 de febrer de 1981)
- ↑ 2,0 2,1 Vázquez Campos, 2006, p. 312.
- ↑ O'Callaghan, 2011, p. 149.
- ↑ Vega Gutiérrez, 1953, p. 40.
- ↑ Cazorla Granados, F. García Baena, Rosa, Pol Rubio, J. David, Reder Gadow, Marion (Prólog.) (2019). Cazorla Granados, Frank (Coord.) (ed.). El governador Luis de Unzaga (1717-1793) Precursor en el naiximent dels EEUU i en el lliberalisme, pp. 21, 154-155, 163-165, 172, 188-191, 199.
- ↑ «Archidona – Turisme» (en en-us). Consultat el 2026-01-22.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Archidona».
- ↑ 8,0 8,1 «Símbols de les entitats locals d'Andalusia, Màlaga». Consultat el 10 d'abril de 2010.
- ↑ «Artesania de Archidona». Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2007. Consultat el 4 de novembre de 2009.
- ↑ «Gastronomia de Archidona». Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2006. Consultat el 4 de novembre de 2009.
- ↑ Junta d'Andalusia (ed.): «La Chafada d'Europa en Andalusia». Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ L'Opinió de Màlaga (ed.): «El formage de cabra malaguenya tindrà denominació d'orige». Consultat el 22 de febrer de 2009.
- ↑ «Deportes de Archidona». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2010. Consultat el 21 de febrer de 2010.
- ↑ Ajuntament de Archidona (ed.): «Patronat Municipal Deportiu». Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2009. Consultat el 21 de febrer de 2010.
- ↑ Internet Movie Database (ed.): «L'insòlita i gloriós ardit del cipote de Archidona». Consultat el 20 de febrer de 2010.
- ↑ Biblioteca virtual Miguel de Cervantes (ed.): «La Égloga de Felicino i Cleanto». Consultat el 9 d'abril de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFO'Callaghan2011">O'Callaghan, Joseph F. (2011). The Gibraltar Crusade: Castile and the Battle for the Strait, 1ª edició (en anglés), Philadelphia: University of Pennsylvania Press. ISBN 0812204638.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVázquez Campos2006">Vázquez Campos (2006). Els alvançats majors de la frontera o Andalusia (Sigles XIII-XIV), 1ª edició, Llits: Diputació de Sevilla. ISBN 84-7798-230-9.
- (1953).Bolletí de l'Institut d'Estudis Giennenses.Institut d'Estudis Giennenses.Jaén:(1)
- 17-56.ISSN 0561-3590.Consultat el 20 d'abril de 2014.
- Morales Luque, Narciso M. (2012). "A propòsit dels moriscos archidoneses i de la seua expulsió". Rayya. Revista d'Investigació Històrica de la Comarca Nort-oriental de Màlaga, nº 8 (2012), pp. 25-56. ISBN 84-87993-06-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Archidona (Espanya).- Sitie web de l'Ajuntament de Archidona
- Diari local Archinoticias
- Patrimoni cultural de Archidona en la Guia Digital del Patrimoni Cultural d'Andalusia Institut Andalús del Patrimoni Històric
- Patrimoni immaterial de Archidona en la Base de senyes del Patrimoni Immaterial d'Andalusia Institut Andalús del Patrimoni Històric
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archidona (España)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.