Cova de les Grajas

La cova de les Grajas és una formació càrstica espanyola situada en les afores d'Archidona (Màlaga), en la falda del mont del mateix nom, un dels que conformen la serra del Conjur. L'altitut de la cova és de 775 m s. n. m. i està formada per una enorme boca que, encara que té una profunditat considerable, goja de llum natural en tot el seu interior i una chicoteta cova al fondo, d'escassa entitat.

Va ser declarada be d'interés cultural en 1985.

Excavacions arqueològiques

Les excavacions arqueològiques varen ser efectuades pel professor Luis Benito del Rei, de l'Universitat de Salamanca, entre 1972 i 1976, sent interrompudes per falta de presupost, a pesar de la prometedora riquea del jaciment. Actualment no hi ha publicada cap monografia completa sobre els resultats de les mateixes, tan solament es coneixen alguns artículs sobre temes molt concrets.

• l'estratigrafia arqueològica ha segut estudiada pels professors Sants Frances i Taula Morillo, abdós, també, de l'universitat de Salamanca. S'han establit nou nivelles arqueològics, sent el de base estèril i els demés més o menys fèrtils; el nivell més potent i més ric és el denominat nivell 6, format per una brecha d'compactación relativament baixa en numeroses vores angulosos de material calizo-dolomítico dins d'una matriu arcillosa, carbonatada de textura franc-arcillosa i edafizada, en haver segut part del sol d'habitació de la cova en época prehistòrica.

• l'indústria lítica pertany al Musteriense, tenint particularitats especialment importants per al coneiximent d'esta cultura en la península ibèrica. Des del punt de vista tècnic i tipològic, les peces de les Grajas s'inscriuen dins de l'idea que tanca el Museriense tipo Quina. Encara que no hi ha datacions absolutes, la microfauna ha permés establir que la seqüència d'esta cova és molt àmplia, sent el primer lloc de la península i, provablement, d'Europa, a on es va plantejar l'idea d'un Musteriense molt antic, que es va desenrollar des de la glaciació de Riss (és dir, més de 200 000 anys d'antiguetat) fins a la primera mitat de la glaciació de Würm.

A pesar de carir d'una monografia detallada, este jaciment arqueològic deu ser considerat de suma importància dins del Paleolític ibèric per diverses raons, entre elles proponem alguns eixemples:

1. Va ser el primer en el que es va plantejar, a mitan dels anys 70 la possibilitat de que el Musteriense europeu fora molt més antic de lo que es venia defenent en círculs acadèmics, proponent-se una datació Riss segons els estudis sobre la mircrofauna de capa 6 per J. Michaux (de l'universitat de Montpeller) i d'Nieves López (del CSIC). D'esta manera s'atrassava la presència de neandertalés en Espanya més allà dels 200 000 anys d'antiguetat. Proposta que el temps i els descobriments han anat consolidant-se, de modo que lo que en aquella época es considerava alguna cosa insòlit, ya és acceptat per la majoria dels especialistes.
2. Va ser un dels primers jaciments espanyols en els que es donen a conéixer treballs en os pertanyents «a un Musteriense molt antic, provablement Riss, época en la que les manifestacions artístiques i els útils d'os són molt escassos». En la data de la seua publicació, al marge de les peces de Torralba (Soria), el panorama es reduïa a la presència de llàpissos d'ocre o colorants aplicats a alguns utensilis. Afortunadament, ya existixen numeroses troballes que acompanyen complementen a estos de les Grajas (v.g.: El Solà del Zamborino, Pinilla del Valle, Cau del Duc d'Torroella...).

1. La aprofundiment del coneiximent dels utensilis com a elements dinàmics dins de la cadena operativa, que sofrien canvis de forma a lo llarc de la seua vida activa, revivats i retocs que fan que la concepció estàtica del tipo lítico es quede obsoleta front a una idea de peça canviant a lo llarc de la seua cadena operativa.