Anar al contingut

Era (lloc de treball)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Threshing place, Santorini, Greece.jpg
Era (lloc de treball)
Archiu:1907-07-03, ¡Alegría!, En las eras, Sancha (cropped).jpg
«En les eres». Ilustració de Francisco Sancha (¡Alegria!, 1907)

La era (del llatí area ‘terreny pla rebujat’), com a lloc de treball, és un espai de terreny net i ferm a on es realisen diverses funcions, segons el tipo d'era: es treballen els cerealés, es cultiven vegetalés, es preparen argamasas, es treballen els mineralés, etc.

L'era de trilla

[editar | editar còdic]
Archiu:Era de Cástaras 2. CAPS 0
Era del Corral de Pedra, en Cástaras, Granada, Espanya, convertida en mirador.

En agricultura, la era de trilla és el terreny (normalment circular i empedrado) a on es trillaban els cerealés i posteriorment es aventaban per a obtindre el gra. Quan apareixen agrupades en un espai colectiu, al conjunt se li denomina ejido.

Estructura de les eres de trilla

[editar | editar còdic]

Normalment es troben situades prop d'un mas o cortijada, o en llocs accessibles des de zones de cultiu, i solen estar empedradas en materials de diversa naturalea (vores rodades, del tamany d'un puny aproximadament, lajas de pissarra, llosas i, inclús, la pròpia roca aflorante), encara que en rares ocasions no estan empedradas, i llavors es denominen terrizas.[1] Les eres es construïen en una llaugera pendent, per a evitar que es encharcaran en les plujas, i una volta construït el balate de base, circular, des del seu centre es traçaven els radis que facilitarien el empedrado.

Archiu:Era agrícola-(threshing floor).jpg
Detall del cereal sobre el empedrado d'una era agrícola, fet en vores rodades de quarsita.

Per a salvar els possibles desnivellés i aïllar-la d'escorrentías que puguen formar-se en la pluja, ajudant aixina a la seua conservació, en ocasions estan rodejades de murs de més de 50 cm de gruixa i de poca altura. La seua construcció solia fer-se en llocs alts, per a aprofitar vents suaus i constants, que facilitaren la llabor d'aventar o separar el grane de la palla, una volta es terminava el trillado.

Archiu:Era de trillar (Cantavieja).jpg
Era empedrada, era de trillar (Cantavieja, Terol).

Estructures complementàries

[editar | editar còdic]

Era freqüent que es construïren dos eres, una per al cereal i una atra per al picón; aixina, una era l'era neta, destinada a cereal per a alimentació humana i animal, i l'atra era l'era bruta, que s'utilisava per a fer picón. Les seues dimensions i formes són variables, encara que com a mínim tenien que tindre l'esgambi suficient com per a que un trillo tirat per una mula poguera girar, donant tornades sobre la seua superfície, durant hores, sense forçar massa les curves per a que l'animal treballara cómodament.

Junt a l'era, solia construir-se un cobertizo o chambao (en l'Alpujarra, normalment en forma de tinao), per a resguardar el gra ya en els seus sacs i que, posteriorment, es va utilisar per a guardar la màquina aventadora, que apareix a partir de començos de el XX.

Atres tipos d'eres agrícoles

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sánchez Hita, Agustín: El Patrimoni Històric de la Alpujarra i ric Naiximent, ADR Alpujarra, Órgiva, 2007. ISBN 84-690-9688-8, pag.69