Cordillera Subbética
La cordillera Subbética és un dels sistemes montanyosos que formen els sistemes Bètics, que s'estenen des de Gibraltar fins a la província d'Alacant, en Espanya. És la part més interna de la zona externa de les cordilleres Bètiques. S'inicia en l'extrem occidental d'estes, des del veta de Trafalgar, per a penetrar en Múrcia. Discorre al nort de la cordillera Penibética, que la separa de la mar, i al sur del Prebético, quan este existix, ocupant una superfície i llongitut molt major que este, i quan no, al sur
Geologia
[editar | editar còdic]Els materials que formen el Subbético es varen depositar en una zona més interna de la fossa Bètica, per lo tant són poc freqüents els estanys estratigráficas i els materials són propis d'una zona més profunda —margas, margo-calcàrees, calcàreas i de tipo dolomítico—. Estos materials varen ser espentats pel plegament alpí, per lo que varen formar plecs i sobretot, com l'espente va ser major, estos varen ser desplaçats cap al Nort constituint cabalgamientos sobre el restant dels materials. També baix dels materials del Subbético existia una capa de margas yesosas del trías que varen favorir els cabalgamientos. De la mateixa manera que en la zona Prebética estos materials varen ser somesos a l'erosió, els materials més durs varen formar serres més o menys agrestes i els materials més blans —margas i margo-calcàrees— varen ser destruïts per l'erosió i varen formar els corredors.[1]
La zona Subbética es veu afectada pels últims moviments de finals del plegament que formaren els plecs de fondo de gran ràdio, ademés de fallas i fractures.
Des del punt de vista geomorfològic no hi ha casi diferències entre els sistemes Subbético i Prebético; açò és lo que fa que els geógrafos ho consideren una mateixa estructura.
Serres
[editar | editar còdic]En el seu conjunt està formada per una série de serres calcàrees i dolomíticas d'altituts modestes i separades unes d'atres per passadiços d'orige tectónico i litològic —existència de materials més blans que són aprofitats pels afluents del Guadalquivir per a excavar els amplis passadiços—. Algunes de les serres que la conformen són (d'oest a este):
- Serra del Aljibe, en el parc natural dels Alcornocales.
- Serra de Grazalema, en la màxima altitut de la província de Càdis en el pico del Torreón de la serra de la Pinada.
- Serra Sur de Sevilla, cim del pico del Terril 1129 m, màxima altitut de la província de Sevilla.
- Serres Subbéticas de Còrdova, en el pico de la Tiñosa, sostre de la província de Còrdova.
- Serra Elvira
- Serra de Parapanda, màxima cota 1604 m s. n. m. en el pico del Morrón.[2]
- Serra de Loja
- Serra Sur de Jaén
- Serra Harana
- Serra de Cogollos
- Serra de Huétor, en contacte en el sistema Penibético.
- Serra de l'Alfaguara
- Serra Mágina i Serra de la Sagra, superpostes sobre el sistema Prebético. Pico Mágina, sostre de la província de Jaén
- Serra del Cambrón
- Serra de Burete
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Junta d'Andalusia. «Geoparque Mundial de l'Unesco Serres Subbéticas». Consultat el 8 de maig de 2020.
- ↑ Onieva Mariages, 1978.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cordillera Subbética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.