El Palmeral d'Elig, també conegut com a Horts de Palmeres d'Elig[1] (en valencià, Horts de palmeres d'Elig), és una gran extensió de palmeres dins de la ciutat espanyola d'Elig. Entre 200 000 i 300 000 eixemplars, és el palmeral més gran d'Europa ocupant unes 500 hectàrees i un dels més grans del món, solament superat per alguns palmerales àraps. La principal espècie és la palmera datilera (Phoenix dactylifera), que va ser duta allí pels musulmans quan varen ocupar la península ibèrica.

La palmera o palma es cotisa molt be en el mercat espanyol i també en les exportacions clandestines; és molt important l'indústria datilera i la confecció de palmes, els fulls de les quals són dutes a un procés especial de blanquejat privant-les de llum.

La Palmera Imperial en l'Hort del Cura
Mapa dels horts de palmeres declarats Patrimoni de la Humanitat
Interior del palmeral

El Palmeral d'Elig va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco el 30 de novembre de 2000.

Panoràmica d'Elig en el Palmeral en primer terme

Orige

Alguns historiadors situen l'orige de la palmera i el granat en época dels fenicios, pero lo cert és que en els gots ibèrics d'Elig ya existix representació de palmeres, aixina ho atesta l'historiador José Aparicio Pérez. En época ibèrica estava implantat un sistema de rec, anterior als romans que ho varen adequar i varen ampliar, pero en l'arribada dels egipcíacs, experts en els regadius de el Nilo, que es varen assentar majoritàriament en territori valencià -ya que els musulmans, dedicats més a la ganaderia, varen ocupar Andalusia- varen configurar el palmeral de manera més ordenada.

El Palmeral d'Elig en época musulmana seria molt més gran que els 300 000 eixemplars de palmeres datileras de l'actualitat. Hi ha palmeres en 300 anys d'antiguetat, tenint en conte que la palmera tarda uns 10 anys en desenrollar un metro de tronc.

Els primers musulmans que es varen assentar en Elig varen seguir la mateixa tàctica de protecció i varen aumentar la plantació;[2] en Abderramán I es va fer la gran ret de séquies. A este príncip omeya, exiliat en al-Ándalus, se li atribuïxen, precisament, uns versos dedicats a una de les primeres palmeres peninsulars:

¡Oh palma! Tu eres, com yo, estrangera
en occident, alluntada de la teua pàtria.[3]

Més tart, en l'Edat Mija es varen ser dictant una série de lleis per a protegir-ho i des de llavors no s'ha deixat de vigilar i cuidar mai.

El primer precedent d'interés de les autoritats per la protecció del Palmeral es produïx ya en 1265 en la reconquista de Jaime I, que segons pareix va evitar que anaren arrasades per ser associades com a element identificativo de la cultura islàmica.[4]

Composició

Els conjunts més coneguts del Palmeral són el Parc Municipal, l'Hort d'Avall, l'Hort del Cura i l'Hort del Chocolatero. D'entre tots, els millors i més antics eixemplars estan en el cridat Hort del Retor, dins del gran Palmeral. El nom li ve dau del seu propietari en l'any 1918. Alguns eixemplars tenen més de 300 anys. Cal tindre en conte que la palmera té una vida mija de 250 a 300 anys. Estes palmeres són de la mateixa espècie que les d'Iran. Són datileras i és en decembre quan donen el seu frut. Ademés hi ha algunes atres espècies tropicals.


La Palmera Imperial

En el conjunt descolla la cridada Palmera Imperial que va rebre eixe nom en homenage a l'emperatriu Isabel de Baviera (Sissi), que va visitar l'Hort en 1894.[5] Té esta palmera sèt refillols enormes en forma de candelabro i d'ella va dir que era digna d'un Imperi.

Ruta del Palmeral

Una agradable passejada entre els horts de palmeres ilicitans, comença i termina en l'Hort de Sant Plácido, conegut també com el Museu del Palmeral. És una ruta d'escassa dificultat apta per a tots els públics, pot realisar-se anant o en bicicleta. Té un recorregut total de 2 580 metros.

 
La Ruta del Palmeral

Malalties

En 2005 es va detectar que hi havia eixemplars de palmeres infectats per larvas de picudo roig (Rhynchophorus ferrugineus). Este escarabat posa els seus ous en l'interior de la palmera i quan eclosionan els ous, les larves s'alimenten del brot de la planta.

Vore també

Referències

  1. ↑ Jaén i Urban, Gaspar (1994). Consell Valencià de Cultura (ed.). Els palmeres del migjorn valencià (en català), p. 13. ISBN 84-482-0041-1. «Aixina mateix, les plantacions més conegudes són els horts de palmeres d'Elig, "horts" com ací se'ls crida, i no "palmerales". En Elig, hi ha grans extensions de palmeres, les quals formen un bosc, encara que tal denominació no és del tot exacta puix han estat sembrades per l'home.»
  2. ↑ L'orige musulmà del Palmeral (II)
  3. ↑ Emilio García Gómez, Poesia arabigoandaluza, Madrit, 1952, p. 24.
  4. ↑ Pla Especial de Protecció del Palmeral d'Elig
  5. ↑ «Els 10 arbres centenaris més bonicos d'Espanya». Descobrir.com (31 de març de 2022). Archivat des de l'original, el 25 d'abril de 2022. Consultat el 24 d'abril de 2022. «Va ser en l'any 1894 quan l'emperatriu Isabel d'Àustria, Sissi, ho va visitar.»

Enllaços externs


Referències