La Granjilla de la Fresneda

La Granjilla de la Fresneda, coneguda actualment com La Granjilla, i històricament com a parc de la Fresneda, va ser dissenyada per Juan Batiste de Toledo en els terrenys de l'antic poblat de la Fresneda, pertanyent al terme municipal de L'Escorial, en la Comunitat de Madrit (Espanya). En la seua calitat d'arquitecte real, Juan Bautista la va concebre com un vedat tancat para recree de Felipe II i dels monges jerónimos del monasteri de l'Escorial. Fra José de Sigüenza la descriu com un parc que evoca el paraís.

Actualment és un conjunt històric, situat en una finca històrica de 148 hectàrees. Va estar íntimament vinculada al monasteri de l'Escorial i va formar part de la denominada Gran prop de Felipe II, dins de la qual es trobaven diferents espais naturals i urbans, utilisats pel monarca per a efectes recreatius i cinegéticos.

Es localisa a una distància d'uns tres quilómetros del núcleu urbà escurialense, a través de la carretera M-505. El parage posseïx un important patrimoni natural, històric i artístic. En ell es troba un notable palau d'estil herreriano, edificat per orde de Felipe II en el XVI per al seu us personal, al voltant del com s'estenen distints jardins renaixentistes i estanys, traçats en un concepte molt similar al de la Casa de Camp, en la ciutat de Madrit. El conjunt monumental es completa en un convent (la Casa dels Flares i la Torre de Avendaño) i una iglésia (Sant Joan Batista, iglésia parroquial de la Fresneda).

La Granjilla de la Fresneda està declarada be d'interés cultural per la Comunitat de Madrit i Lloc d'Interés Històric Natural per l'Ajuntament de l'Escorial. La finca està integrada dins de la Ruta Imperial de la Comunitat de Madrit, un itinerari turístic promocionat per la Conselleria de Cultura i Turisme d'esta regió, que recorre diferents municipis que varen estar relacionats en el camí seguit per Felipe II, en els seus desplaçaments des de Madrit fins al monasteri de Sant Lorenzo de l'Escorial.

Història

Archiu:Philip caps block 8 .jpg

Felipe II, per Tiziano. El rei va concebre el monasteri de Sant Lorenzo de l'Escorial dins d'un pla integral d'actuacions territorials que s'estenien per tot l'entorn del circ de l'Escorial

El monasteri de Sant Lorenzo de l'Escorial, que va rebre des de el XVI el calificatiu d'Octava Maravella del Món, va ser construït dins d'un pla integral d'actuacions territorials, que comprenien la major part del cridat Circ de l'Escorial, custodiat en els seus extrems per Les Machotas i Abantos, dos montanyes de la serra de Guadarrama.

En 1562, un any abans de colocar-se la primera pedra del Real Monasteri, Felipe II va escomençar a interessar-se pels parages propencs a este edifici, en l'intenció d'adquirir terrenys, destinats a un doble objectiu: la seua explotació agropecuaria i cinegética —aspecte que resultava clau per al manteniment de la comunitat monacal i cortesana que residia en el monasteri— i la seua utilisació com a lloc de recree.

Dins d'estes terres, figuraven algunes àrees urbanes de chicotetes dimensions, com l'antic poblat de la Fresneda i el llogaret de L'Escorial (la grafia del qual, en el XVI, era Escurial o Scurial). Abdós varen ser objecte d'una planificació urbanística, impulsada pel rei i eixecutada pel seu arquitecte, Juan Batiste de Toledo, autor del proyecte inicial del monasteri (acabament, despuix de la seua mort, per Juan d'Herrera). A això es va afegir l'ordenació territorial dels parages naturals confrontants, a partir d'un plantejament de naturalea urbanisada, d'acort en el gust de l'época.

Sobre el reduït caseriu de la Fresneda es va construir un conjunt monacal i palatí, que va aprofitar parcialment alguns dels edificis primitius. Els monges allí instalats desenrollaven activitats agrícoles i ganaderes, seguint un model d'explotació de granjilla, que podria definir-se com a granja-recree. Junt en esta funció, el recint complia una finalitat de descans i espargiment, tant per als monges del monasteri de Sant Lorenzo de l'Escorial com, fonamentalment, per al rei Felipe II, que ho freqüentava asiduament.

Pel que fa a la seua regulació, va ser creada una figura llegal, híbrida de Señorío de Realengo (Real Lloc) i Señorío d'Abadengo. Al mateix temps, es va construir una Paret Real, denominada La Prop de Felipe II, per a salvaguardar del furtivisme no només a la Granjilla de la Fresneda, sino també a atres espais inclosos dins del seu perímetro, cas del bosc de la Herrería, en les proximitats de L'Escorial. La Prop delimitava i protegia el Real Lloc de l'Escorial, un Territori Històric a grans traces coincidente en els actuals térmens municipals de L'Escorial i de Sant Lorenzo de l'Escorial. Navalquejigo (L'Escorial), per eixemple, quedava fòra de la Prop.

El lloc va estar vinculat a la monarquia espanyola fins a l'any 1870, quan va ser segregat en diferents parceles (Prat Nou, Prat dels Carrers i del Riu, El Dehesón, Canalejas, Milanillo, Les Rades i Les Rades del Terç, entre atres), en virtut de la Desamortisació de Juan Álvarez Mendizábal i Pascual Madoz i la consegüent exclaustración dels monges jerónimos del Real Monasteri de l'Escorial. Tals finques varen ser subastades, incloent el núcleu central de la Granjilla (a on se situa el conjunt monumental renaixentiste), que va seguir conservant este nom.

Actualment es troba en mans privades.

Descripció

La Granjilla de la Fresneda va ser traçada en el XVI per Juan Batiste de Toledo, seguint un model molt similar al que este mateix arquitecte va amprar prèviament en la Casa de Camp de Madrit. En el proyecte varen treballar també Juan d'Herrera i Gaspar de Vega, mestre d'obres de Felipe II. El disseny dels estanys es va deure a Pietre Janson i el dels jardins a fra Marcos de Cardona. En la construcció dels estanys també varen intervindre numerosos arquitectes i ingeniers, com Pedro de Tolosa, Gonzalo Hernández, Pedro de Saldaya, Alonso Albañil, Just González i Juanelo Turriano, a qui se li atribuïxen la cacera principal, les caceras complementàries i l'anomenada màquina de l'aigua, que formaven part d'un sofisticat sistema hidràulic de séquies i canalisacions.^[1]

El proyecte va ser un dels més ambiciosos de tots els portats a terme en el Real Lloc de Sant Lorenzo de l'Escorial i L'Escorial. Per a això, es varen eixecutar numeroses i complexes actuacions, tant en el pla arquitectònic com en l'urbanístic (es va transformar artificialment l'entorn natural per a generar un nou paisage en consonancia con els gusts renaixentistes del moment).

El conjunt monumental de la Granjilla de la Fresneda ha mantingut fidelment la seua configuració original fins a l'actualitat, si be, entre 1960 i 1965, la família Aguirre Borrell, propietària de la finca, va incorporar nous elements en el palau de recree. El recint integra tres construccions principals, alineades unitariament, els jardins renaixentistes i els estanys:

Casa de La seua Majestad o Casa del Rei. Es tracta del palau en el que residia el rei Felipe II, alçat sobre la Casa de Osorio de Càceres, una de les edificacions primitives de l'antic poblat de la Fresneda. Va començar a erigir-se en 1563, el mateix any en que es va colocar la primera pedra del monasteri de Sant Lorenzo de l'Escorial. Va poder intervindre en la seua construcció Gaspar de Vega, a lo manco aixina es desprén de l'existència d'arremates escalonats en els hastiales, solució d'inspiració germà-flamenca que este mestre va poder haver pres durant un viage a Flandes, realisat en anys anteriors. En la reforma acomesa en el XX, varen ser afegits dos pabellons laterals, una columnata i un terrat a la frontera posterior, en lo que el disseny original va quedar fortament alterat.

Casa de les Traces. Anexa a la Casa de La seua Majestad. Segons Luis Cervera Vora, la casa de les Traces va ser el gabinet d'arquitectura de Juan Batiste de Toledo.

Casa dels Flares. Este convent va ser construït junt a la torre de Francisco de Avendaño (que ya existia en el desaparegut llogaret de la Fresneda), a la que es va incorporar en la seua estructura, donada la solidea de la seua fàbrica de pedra. Està documentada l'intervenció de Gaspar de Vega. L'edifici es distribuïx en tres núcleus perpendiculars i presenta un claustre típicament herreriano.

Iglésia de Sant Joan Batista. Este temple era l'iglésia parroquial del poblat de la Fresneda. El seu cos central va ser demolit en 1569 i el seu altar major i àbsit, que varen ser conservats, es varen integrar dins d'una nova construcció, que el seu traçat va ser dissenyat per Juan d'Herrera. Del retaule de Sant Joan Batiste, compost per 17 taules^[2] i obra de Fernando del Racó, en 1998 quedava encara la pintura de la crucifixió i l'inscripció de la predela que resava "Este retaule varen manar facer els senyors del Consell d'esta vila, sent cura el llicenciat Fredes, canonge capiscol de Toledo, any 1514".^[3] Es creu que dit retaule es troba actualment en la finca Els Salines, en Palma de Mallorca. Esta iglésia es coneix també com a ermita de Sant Joan Batista.

Jardins. Els jardins renaixentistes de la Granjilla, concebuts com etnobotánicos, reunixen numerosos elements ornamentals, com a fonts mitològiques, jocs d'aigua, llaberints vegetals, cenadores d'estil clasicista, illes artificials, celosías i passadiços de verdor. Destaquen les portes reals, que permetien l'accés a varis camins reals. Estos jardins varen ser calificats de imàgens del paraís pel monge jerónimo fra José de Sigüenza, a principis de el XVII.

Estanys. Menció especial mereixen els quatre estanys reals (un d'ells navegable), interconectados per una ret de caceras subsidiàries del riu Aulencia. Es varen escomençar a construir en 1566 i són coneguts com La Granjilla I (Estany de Dalt), La Granjilla II (Estany de l'Illa —Cenador Real—), La Granjilla III (Estany de Neptú —Merendero Real—) i La Granjilla IV (Estany d'Avall). El sistema de canalisacions partix de la cacera principal, el colze de la qual de captura està situat a l'altura del Molino Tornero, a uns 500 metros del Molino de Jade (o Molino de Jacometrezo). L'anomenada màquina de l'aigua alimentava tota la ret hidràulica. El conjunt ho completa La Hijuela, un chapull estacional.

Cronologia de la Granjilla de la Fresneda, L'Escorial

Be d'interés cultural, natural i simbòlic	Començ de la construcció	Terminació	Arquitectes i aparejadores
Casa Palau del seu Majestad o Casa del Rei	1563	1569	Gaspar de Vega, ¿Juan Batiste de Toledo i Pedro de Tolosa (aparejador)?
Horta i Jardins Reals	1563	1566	Fra Marcos de Cardona
Casa dels Flares (Granja de Recree o Casa de Granjería de l'Orde Jerónima)	1569		Gaspar de Vega, ¿Juan Batiste de Toledo i Juan d'Herrera?
Estanys Reals	1566		Petre Janson (holandés, expert en la construcció d'assuts i embassaments), Juan Batiste de Toledo, Juan d'Herrera i ¿Juanelo Turriano?
Torre de Avendaño	Fi de el XV	1569	Modificada per Gaspar de Vega i Pedro de Tolosa (aparejador)
Iglésia de Sant Joan Batista (retaule de ¿Juan de Borgoña?)	Fi de el XV		Modificada per Juan d'Herrera
Penya de Felipe II (Berrocal jaganta, mirador del Paisage Cultural del Real Lloc de l'Escorial, homòlec dels miradors del mont Abantos)			Monument Geològic (Patrimoni Geològic del Real Lloc de l'Escorial)
Parets Reals de Pedra en Sec (separen els diferents quarters del recint de la Granjilla)			Arqueologia Urbana de Pedra en Sec, dissenyada per Juan Batiste de Toledo i Juan d'Herrera
La Cacera (caz subsidiari del Riu Aulencia -ho circunvala entre el Molino Tornero i el Prat de la Reina). Alimenta els quatre Estanys Reals de la Granjilla.			La Cacera és l'aqüeducte que suministra aigua al complex sistema de distribució hidràulica de la Granjilla. Ejemplifica l'Ingenieria Hidràulica Renaixentista introduïda en Espanya per Felipe II, Juan Batiste de Toledo i Juanelo Turriano.
Porta del carrer Olmedada de quatre files d'oms que va unir La Granjilla en La Vila de l'Escorial			Arqueologia Urbana. Disseny de Juan Batiste de Toledo o Juan d'Herrera
Vereda del Camí Real de Madrit			Una sentència judicial del Tribunal Superior de Justícia de Madrit establix que la Vereda del Camí Real de Madrit és una Via Pecuària obsoleta.
Font de la Casa de Felipe II	1563	1569	Juan Batiste de Toledo

Vore també

Referències

↑ «La Granjilla del Monasteri de l'Escorial i els estanys de Felipe II en l'àmbit del territori històric de la Prop de Felipe II». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2011. Consultat el 18 d'agost de 2008.
↑ L'art en Espanya. Revista mensual de l'art i de la seua història.
1-15.Consultat el 12-10-2020.
↑ VV. AA. (1998). Conselleria de Vivenda i Administració Local - D. G. de Vivenda i Rehabilitació. Fundació Caixa Madrit. Colege Oficial d'Arquitectes de Madrit (ed.). Arquitectura i Desenroll Urbà. Comunitat de Madrit. Tom V. Zona Oest, p. 99.

Resenyes bibliogràfiques

ETS Camins. UPM. Francisco José Peluz Costa, Javier Torrico Liz, Alberto Acedos González, Carlos Augusto Contreras Martín, Sara Cardona Piñeiro, Pont Nou de Galapagar sobre el riu Guadarrama
ETS Camins. UPM. Antonio Pinel Manyes, María Concepció Martín Roures, Arqueologia industrial i preindustrial en L'Escorial
ETS Camins. UPM. José Ramón Sánchez Magro, Emilio García Castellanos, Mariano Gómez Munguia, Javier Martín-Roldan Pérez, Els camins de la Cort
ETS Camins. UPM. José Antón Segura Sánchez, Agustín Sánchez Guisat, Rubén Cera Galache, Carlos Pastor Álvarez, Pont del Herreño
ETS Camins. UPM. Margarita Torres Rodríguez, Fernando Díez Rubio, Camins de Madrit a l'Escorial en l'época de Felipe II i ponts singulars
Rosario Aguadero Fernández, Juan Ignacio Contreras Garrido, José Ramos Mansilla Ramos, Jesús Sánchez Pulpoi, La Granjilla, embassaments i canals
ETS Camins. UPM. Hernán Regne García, L'estació de ferrocarril de l'Escorial
ETS Camins. UPM. Francisco José Martín Carrasco, Gabriel I. Cuena López, J. Pedro Mora Fernández, Vázquez Orellana Rodrigo, Canal de l'Escorial, sistema d'abastiment d'aigua al Monasteri de l'Escorial
ETS Camins. UPM. Carlos Nera Alvear, Juan C. López Verdejo, Francisco Javier Sánchez Car, José María Pérez Pozuelo, El Molino Caigut de l'Escorial
Carmen Añón Feliu, Jardí i naturalea en el regnat de Felipe II

Societat Estatal per a la Commemoració dels Centenaris de Felipe II i Carlos V, Felipe II, el rei íntim
Luis Cervera Vora, El Conjunt monacal i cortesano de la Fresneda en L'Escorial"
Luis Cervera Vora, La Fresneda. Un lloc de Felipe II en l'entorn de l'Escorial"

Enllaços externs

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «La Granjilla de La Fresneda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «La Granjilla del Monasteri de l'Escorial i els estanys de Felipe II en l'àmbit del territori històric de la Prop de Felipe II». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2011. Consultat el 18 d'agost de 2008.

[2] L'art en Espanya. Revista mensual de l'art i de la seua història.
1-15.Consultat el 12-10-2020.

[3] VV. AA. (1998). Conselleria de Vivenda i Administració Local - D. G. de Vivenda i Rehabilitació. Fundació Caixa Madrit. Colege Oficial d'Arquitectes de Madrit (ed.). Arquitectura i Desenroll Urbà. Comunitat de Madrit. Tom V. Zona Oest, p. 99.

[1]

[2]

[3]