Conjunt arqueològic de Mèrida

El conjunt arqueològic de Mèrida, la Augusta Emerita romana fundada com colónia romana en l'any 25 a. C. per orde de l'emperador Octavio Augusto, és un dels principals i més extensos conjunts arqueològics d'Espanya.

En 1973, va ser declarat Conjunt Històric-arqueològic, per lo que hui és be d'interés cultural en categoria de Zona arqueològica. Per un atre costat, en 1993 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, en còdic 664.

Teatre romà

Artícul principal → Teatre romà de Mèrida.

El teatre és una construcció promoguda pel cònsul Marco Vipsanio Agripa. Segons data inscrita en el propi teatre la seua construcció es va produir en els anys 16 a 15 a. C.

El teatre ha sofrit vàries remodelacions, la més important, a finals de el I o principis de el II, possiblement en época de l'emperador Trajano, quan es va alçar l'actual frontera o front d'escena, i una atra en época de Constantino entre els anys 330 i 340, introduint-se nous elements arquitectònics-decoratius i construint-se una calçada que rodeja el monument. Despuix de l'abandó propiciat pel cristianisme a causa de l'immoralitat del teatre, este s'abandona i cobrix de terra, quedant solament visible la zona superior del graderío (summa cavea). L'imaginació popular la va denominar "Les Sèt Cadires", a on segons la tradició es varen assentar en ella diversos reis moros per a decidir els destins de la ciutat.

Amfiteatre romà

Artícul principal → Amfiteatre de Mèrida.

Archiu:Circo romano de Merida.ID

Amfiteatre de Mèrida

Construcció més del gust popular que el teatre, va ser inaugurat en 8 a. C. Este edifici estava destinat a les lluites entre gladiadores, entre feres o entre hòmens i feres.

És un edifici format per una arena central de forma elíptica rodejada d'un graderío capaç per a 15 000 espectadors dividits, de la mateixa manera que en el teatre en tres zones. D'estes tres zones solament es conserva en l'actualitat l'inferior ya que les dos superiors varen ser utilisades, despuix de la seua caiguda en desús, com a pedrera per a les construccions adjacents.

Circ romà

Artícul principal → Circ romà de Mèrida.

Archiu:BOEMerida 03-Circo Romano.jpg

Circ romà de Mèrida

En els seus més de 400 m de llongitut i 100 m d'esgambi era el major dels edificis d'espectàculs de la ciutat i, junt en l'amfiteatre, era el que gojava dels favors d'un públic més donat a emocions fortes que a cultes obres teatrals. Per les seues grans dimensions es trobava fòra del recint amurallado, al costat de les calçada que unia Emèrita en Corduba (Còrdova) i Toletum (Toledo). Este monument és totalment visitable. Tenia un aforament d'uns 30 000 espectadors distribuïts en un graderío en la ya clàssica divisió en cáveas marcada per les diferents procedències socials dels seus ocupants.

La data de la seua construcció data de principis de el I. Possiblement durant l'época de Tiberio. El recint posseïx una arena central a on s'efectuaven les competicions. En mig d'esta es troba una tanca central anomenada spina d'una llongitut de 223 m i un esgambi de 8,5 m i decorada en monolits i atres motius. Un dels espectàculs favorits eren les carreres de bigas (dos cavalls) i cuadrigas (quatre cavalls). Els conductors dels carros cridats aurigas eren personages molt populars sent molts d'ells immortalisats en pintures i mosaics. Actualment el Circ romà de Mèrida posseïx un recent construït centre d'interpretació, que permet un millor enteniment de l'estructura del monument.

Pont romà sobre el Guadiana

Artícul principal → Pont romà (Mèrida).

Es pot considerar, d'algun modo, com l'orige de la ciutat i, en tot cas, el que marca el seu traçat sent prolongació d'una de les artèries principals de la colónia, el Decumanus Maximus.

La situació del pont està cuidadosadament seleccionada en un vau del riu Guadiana que oferix com a punt de respal una illa central que ho dividix en dos caixers. L'estructura original no oferia la continuïtat de l'actual, ya que estava compost per dos trams d'arcs que s'unien en l'illa, a on hi havia un gran tallamar. Est va ser substituït per varis arcs en el XVII, en acabant de que una riada datada en 1603 derribara part de l'estructura. En época romana es va ampliar en llongitut vàries voltes, afegint-se per lo manco cinc trams d'arcs consecutivament per a que el camí no es tallara en les periòdiques riuades del Guadiana. Això ha fet que esta obra aplegue als 792 m de llarc, un dels majors que es conserven d'eixe moment.

Pont romà sobre el riu Albarregas

Artícul principal → Pont romà sobre el riu Albarregas.

Archiu:Puente sobre el Albarregas, Mérida.AP

Pont romà sobre el Albarregas

La seua edificació es va realisar en época d'Augusto, en la finalitat de salvar les aigües del riu Albarregas abans de desembocar en el riu Guadiana a escassament uns centenars de metros ric avall. D'ací partia la Via de l'Argent cap a Astorga. Té 145 metros de llongitut.

Aqüeducte dels Milacres

Artícul principal → Aqüeducte dels Milacres.

Formava part de la conducció que duya l'aigua a Mèrida des del embassament de Proserpina situat a 5 km de la ciutat. Data d'inicis de l'I d. C. La arquería es troba actualment prou ben conservada, sobretot el tram que salva la vall del riu Albarregas. Se li coneix en este nom, degut a que sembla un milacre que encara seguixca en peu.^[1]^[2]

Aqüeducte de Coa de Bou-Sant Lázaro

Artícul principal → Aqüeducte de Sant Lázaro.

Duya l'aigua de rieres i manantiales subterràneus situats al nort de la ciutat. Es conserva prou be la conducció subterrànea pero de la arquería construïda per a salvar la vall del Albarregas solament queden tres pilars i els seus corresponents arcs pròxims al monument del circ romà i a un atre aqüeducte de el XVI, en el que es va utilisar el material de l'aqüeducte romà per a la seua construcció.

Temple de Diana

Artícul principal → Fòrum romà de Mèrida.

Denominació popular des de el XVII, a pesar de no estar consagrat a la deesa Diana sino al cult imperial.

Edifici pertanyent al fòrum municipal de la ciutat. És un dels pocs de caràcter religiós que es conserva en un estat satisfactori. A pesar del seu nom, erròneament assignat en el seu descobriment, l'edifici estava dedicat al cult imperial. La seua construcció data de finals de el I o principis de l'I d. C., en l'época augústea.

De planta rectangular, i rodejat de columnes d'estil corintio en tambors, té el front orientat al fòrum. Este frontal estava format per un conjunt de sis columnes (hexástilo) arrematades en un frontispici. A la conservació actual de l'edifici va contribuir l'haver estat incorporat al Palau del comte dels Corbos, d'estil renaixentiste i els restants del qual poden apreciar-se encara en la sala interior del temple. En la seua construcció es varen amprar principalment materials granítics.

Arc de Trajano

Artícul principal → Arc de Trajano (Mèrida).

Archiu:Merida Arco de Trajano.J.M.

El conegut popularment com a Arc de Trajano

El popularment conegut "Arc de Trajano" de Mèrida, en realitat és de Tiberio i no és un arc de triumfo com es pensava.^[3] Arc d'entrada, possiblement, al fòrum provincial. Estava situat en la Penca Maximus, una de les vies principals de la ciutat i comunicava este fòrum en el municipal. En la seua época estava recobert per marbre.

Fet a pur de granit i forrat en marbre en el seu orige, medix 13,97 m d'alt, 5,70 m d'ample i 8,67 m corresponents a la llum de l'arc. Es creu que té un caràcter triumfal, encara que també va poder servir com a antesala del Fòrum Provincial. Immers en el feltre constructiu modern i emmaixquerat per les cases veïnes, este arc s'empina majestuós i admirat per viagers i historiadors de tots els temps. La seua denominació és arbitrària, ya que l'inscripció commemorativa es va perdre sigles arrere.

Domus de lux

Artícul principal → Casa del Mitreo.

Va ser trobada fortuitamente al començament de la década de 1960. Va ser construïda a mitan de el I i es troba situada en la falda meridional del cerro de Sant Albín. La seua proximitat a l'àrea a on se supon l'ubicació del Mitreo emeritense va motivar la seua actual denominació de "Casa del Mitreo". Tota la mansió estava construïda en mampostería en reforç de sellars en els cantons. De la casa destaquen els peristilos en jardí interior i en una habitació del sector occidental el célebre Mosaic Cosmogónico, representació alegórica dels elements de la naturalea (rius, vents, etc) presidida per la figura d'Aion. El recint ha segut techado i acondicionat per a la seua visita recentment.

Catedral visigoda de Santa María de Jerusalem

La catedral visigoda de Santa María de Jerusalem, de la que no queden vestigis, llevat peces que es conserven en el Museu Visigodo, va ser sèu arzobispal. Formava part d'un conjunt d'edificis, entre els que estava el Palau arzobispal, i adossada a la catedral la Basílica de Sant Joan, en la que hi havia un Batisteri.

Encara que no es posseïxen suficients senyes sobre cóm seria este conjunt, sí podem recrear-ho en l'actualitat gràcies a les senyes oferides en el Llibre de les Vides dels Sants Pares Emeritenses, en ell es pot llegir:

Qui nimio pavore concussus... sese in angulum basilicae silenter contulit... davant gallorum cantu cum laudibus pervenerunt ab ecclesia sanctae Mariae ad basilicam sancti Ioannis in qua baptisterium est quae nimium contigua antefatae basilicae, pariete tantum interposita.

Tremolant de por, silenciosament es va retirar a un àngul de la basílica... ans que cantara el gall varen aplegar cantant laudes des de l'iglésia de Santa María fins a la basílica de sant Juan, en la que està el batisteri, contigua a la antedicha basílica, només separada per un mur.

Llibre de les Vides dels Sants Pares Emeritenses.IV, ix, 4 i 5

Necròpolis

En la denominació de "Els Columbarios" es coneixen dos construccions funeràries, realisades a cel obert, situades extramuros de la ciutat romana, que no s'assemblen a la tipologia de columbarios.^[4] Abdós són el millor eixemple de les construccions funeràries d'Emèrita. Els materials utilisats per a la seua fabricació són la mampostería i la sillería de granit. En les dos es conserven els epígrafs identificativos de les famílies propietàries (els Vaconios i els Juliol) per lo que s'ha pogut conéixer l'orige i la condició d'elles.

Alcazaba

Artícul principal → Alcazaba de Mèrida.

Està situada junt al pont romà del riu Guadiana. Va ser construïda per Abderraman II en l'any 835 d. C. com a bastió per a controlar la ciutat, que des de l'any 805 s'havia rebelat contínuament contra el domini emiral. Va ser la primera alcazaba àrap de la península ibèrica.

És una construcció complexa que consta d'un gran recint quadrat de 130 metros de costat, capaç d'albergar un bon número de tropes. En el seu interior es troba un maravellós aljibe, edifici singular a on els hi haja, compost d'una cisterna d'aigua inacabable (filtrada des del Guadiana) a la que s'accedia en un doble corredor des del pis baix d'una torre. En un dels seus extrems es va construir un convent per a l'Orde de Santiago, que actualment és la sèu de la presidència de la Junta d'Extremadura. Junt al pont romà hi ha adossat un atre recint més menut, el denominat alcazarejo, que controlava el pas del riu a la ciutat.

Basílica de Santa Eulalia

Artícul principal → Basílica de Santa Eulalia de Mèrida.

Archiu:CatedraldeMérida.PA24

Concatedral de Santa María la Major

Concatedral de Santa María La Major

Artícul principal → Concatedral de Mèrida.

Atres monuments i llocs d'interés

Casa de l'amfiteatre. Denominada aixina per situar-se junt a l'amfiteatre. Convindria destacar que en realitat lo descobert és un conjunt de dos domus romanes: la denominada "Casa de la Torre de l'Aigua" i la "Casa de l'Amfiteatre".

Jaciment arqueològic de Morerías. Restants d'un barri romà i d'un barri àrap. Sobre ell s'erigix el vanguardiste edifici de Morerías, sèu de vàries conselleries de la Junta d'Extremadura.

Pòrtic del Fòrum. Erigit en el I, va ser restaurat en el sigle passat sobre la base d'alguns de les troballes trobades en el lloc, molts dels quals es conserven en el Museu Nacional d'Art Romà. El monument consta d'un edifici porticado en un mur a on s'alberguen diverses hornacinas destinades a estàtues trobades en este lloc. Es troba en les proximitats del Temple de Diana, en un dels dos fòrums que posseïa la ciutat: Fòrum romà municipal de Mèrida.

Termes romanes de Sant Lázaro. Estes termes, situades en el parc llineal de Sant Lázaro, les gojaven els ciutadans d'alta alcurnia que acodien als events celebrats en el Circ Romà.

Termes romanes i pou de neu del carrer Reis Hortes. Usat pels romans com a pou de neu i termes d'aigua freda, és únic en l'Imperi romà. També va ser usat per a almagasenament de productes peridors.

Cripta de Santa Eulalia; jaciment arqueològic de Santa Eulalia. En el subsol de la Basílica de Santa Eulalía es troba un jaciment molt interessant que descriu els diversos avatars que va sofrir esta iglésia des de la seua construcció fins als nostres dies.

Obelisc de Santa Eulalia. Erigit en el XVII en honor de la màrtir patrona de Mèrida, amprant-se en les seues construcció diversos materials entre els que destaquen peces romanes, com tres llaures cilíndriques i un capitel. Coronant el conjunt es troba l'image de la màrtir, sobre un togado retrabajado.

Xenodoquio. Va ser manat construir pel Bisbe Francmaçó en la segona mitat de el VI. Propenc a la Basílica de Santa Eulalia de Mèrida, va servir d'hospital i alberc dels peregrins que venien a venerar els restants de la chiqueta màrtir, utilisant-se també com a hospital per als pobres de la ciutat.

Castellum aquae. Situat en la part alta de la calle Calvari, era el final de l'Aqüeducte dels Milacres i el principi de la distribució de l'aigua per tota la ciutat.

Llocs protegits

Còdic	Nom	Lloc	Extensió	Coordenades	Image
664-001	Aqüeducte dels Milacres	Mèrida	Zona de protecció: 0,1177 ha. Zona de respecte: 20,90 ha.	38°55′28.36″N 6°20′48.49″O / 38.9245444, -6.3468028</noinclude>
664-002	Aqüeducte de Sant Lázaro	Mèrida	Zona de protecció: 1,0977 ha. Zona de respecte: 28,87 ha.	38°55′39.40″N 6°20′05.65″O / 38.9276111, -6.3349028</noinclude>
664-003	Pont de l'Aigüera	Mèrida	Zona de protecció: 0,0038 ha.	38°55′45.01″N 6°21′36.79″O / 38.9291694, -6.3602194</noinclude>
664-004	Alcazaba, embassament i pont romà sobre el Guadiana	Mèrida	Zona de protecció: 4,3975 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°54′55.27″N 6°20′49.78″O / 38.9153528, -6.3471611</noinclude>
664-005	Teatre, amfiteatre i casa de l'amfiteatre	Mèrida	Zona de protecció: 7,9637 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′3.42″N 6°20′11.92″O / 38.9176167, -6.3366444</noinclude>
664-006	Arc de Trajano i Temple de la Concòrdia	Mèrida	Zona de protecció: 0,7827 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′09.85″N 6°20′42.82″O / 38.9194028, -6.3452278</noinclude>	Archiu:Mérida - Arco de Trajano - 01.Q6AEIWTAO
664-007	Basílica de Santa Catalina (Xenodoquio)	Mèrida	Zona de protecció: 0,1549 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′19.92″N 6°20′11.11″O / 38.9222, -6.3364194</noinclude>
664-008	Basílica Casa Herrera	Mèrida	Zona de protecció: 2,3455 ha.	38°57′42.83″N 6°17′37.35″O / 38.9618972, -6.2937083</noinclude>	Archiu:Casa Herrera basilica.AP
664-009	Basílica de Santa Eulalia i Temple de Mart	Mèrida	Zona de protecció: 0,682 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′19.16″N 6°20′26.50″O / 38.9219889, -6.3406944</noinclude>
664-010	Circ romà	Mèrida	Zona de protecció: 5,9935 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′16.57″N 6°19′50.98″O / 38.9212694, -6.3308278</noinclude>	Archiu:IVMerida 03-Circo Romano.jpg
664-011	Casa del Mitreo - Columbarios	Mèrida	Zona de protecció: 3,5383 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°54′47.29″N 6°20′17.91″O / 38.9131361, -6.3383083</noinclude>	Archiu:APMerida 16.II
664-012	Iglésia de Santa Clara i colecció d'art visigodo	Mèrida	Zona de protecció: 0,1532 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′06.11″N 6°20′43.73″O / 38.9183639, -6.3454806</noinclude>	Archiu:Museo del Arte Visigodo - Relieve.C.
664-013	Embassament de Cornalvo	Mèrida	Zona de protecció: 0,1881 ha.	38°59′23.67″N 6°11′23.44″O / 38.9899083, -6.1898444</noinclude>	Archiu:Roman Cornalvo dam, Extremadura, Spain. Pic 01.jpg
664-014	Embassament de Proserpina	Mèrida	Zona de protecció: 0,5571 ha.	38°58′16.75″N 6°21′54.64″O / 38.9713194, -6.3651778</noinclude>	Archiu:Embalse romano de Proserpina.jpg
664-015	Fòrum Municipal	Mèrida	Zona de protecció: 0,7155 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′5.08″N 6°20′30.01″O / 38.9180778, -6.3416694</noinclude>	Archiu:Le Temple de Diane.jpg
664-016	Muralla romana i torre albarrana islàmica	Mèrida	Zona de protecció: 0,0251 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′13.96″N 6°20′33.62″O / 38.9205444, -6.3426722</noinclude>
664-017	Museu Nacional d'Art Romà	Mèrida	Zona de protecció: 0,4447 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′6.66″N 6°20′18.57″O / 38.9185167, -6.3384917</noinclude>	Archiu:AP(Mérida) Exterior 01.jpg
664-018	Obelisc de Santa Eulalia	Mèrida	Zona de protecció: 0,0596 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′13.91″N 6°20′23.40″O / 38.9205306, -6.3398333</noinclude>
664-019	Pont romà sobre el riu Albarregas	Mèrida	Zona de protecció: 0,1094 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′29.90″N 6°20′52.17″O / 38.9249722, -6.347825</noinclude>	Archiu:Puente sobre el Albarregas, Mérida.JPG
664-020	Temple de Diana	Mèrida	Zona de protecció: 1,0776 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′03.68″N 6°20′35.17″O / 38.9176889, -6.3431028</noinclude>	Archiu:Balcón lateral en el Templo Romano de Diana.jpg
664-021	Termes del carrer Reis Hortes	Mèrida	Zona de protecció: 0,0637 ha. Zona de respecte: 20,87 ha.	38°55′10.33″N 6°20′17.06″O / 38.9195361, -6.3380722</noinclude>	Archiu:Restos termas romanas.jpg
664-022	Termes romanes de Alange	Alange^[5]	Zona de protecció: 0,2977 ha.	38°47′09.67″N 6°14′31.57″O / 38.7860194, -6.2421028</noinclude>	Archiu:Termasalange.jpg