Embassament de Proserpina

Embassament de Proserpina

El embassament de Proserpina és un embassament, que s'ha indicat com d'orige romà, el qual es creu que es va començar a construir en el I L'assut i el seu embassament estan situats a 5 km al nort de la localitat de Mèrida, dins del seu terme municipal, al peu de la serra de Carija, en la província de Badajoz (Extremadura, Espanya).

Arreplega les aigües de les rieres Els Baladres i Les Pardillas, sobre el que s'alça l'assut. Té una capacitat d'al voltant de 4 hm³.

La conservació de l'embassament es deu a la permanència del servici del mateix, tant per a regadiu com per a espargiment, ya que des de sembre s'ha utilisat com a zona de bany i recree, per lo que es va continuar cuidant i modificant. Una de les hipòtesis del seu destí és que fora utilisat com a abastiment d'Augusta Emerita a través del Aqüeducte dels Milacres, constituint la capçalera d'un dels tres sistemes d'abastiment de la ciutat, encara que atres estudis discrepen d'està hipòtesis, ya que no era pràctica romana suministrar aigua a les ciutats des d'assuts i embassaments i l'aqüeducte sembla no tindre relació directa en ell.

Ee 1912, l'embassament va ser declarat Monument nacional, per lo que hui és be d'interés cultural en categoria de monument. L'embassament de Proserpina, aixina com el de Cornalvo, formen part de la denominació Conjunt arqueològic de Mèrida, declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1993 per l'Unesco.

Descripció

L'embassament està situat en la conca del riu Guadiana i la seua gestió correspon a la Confederació Hidrogràfica del Guadiana. Represa la riera de les Pardillas, subafluente del Guadiana a través del riu Aljucen i de la riera Els Baladres, comprén unes 72 hectàreas. Les seues característiques són:

• Nom: Assut de Proserpina.
• Riu: Riera Les Pardillas.
• Municipi: Mèrida.

• Conca pròpia: 8,52 km²
• Trascole de la riera dels Baladres: 15,25 km²

• Volum de l'embassament: 6,5 hm³
• Superfície de l'embassament: 70 ha.

• Altura de l'assut sobre els fonaments: 21,60 metros.
• Llongitut de l'assut: 427,89 metros.
• Tipo d'assut: assut de terra en pantalla impermeable aigües dalt.

L'assut des de la vora sur.

Interior d'una de les dos torres de captació d'aigua de l'assut romà.

L'assut està constituït per un dic en mur pantalla, que medix 427,80 m de llongitut i 21,60 m d'altura màxima, té forma de talús escalonat aigües dalt format per sellarés regulars de granit. En esta zona s'adossen nou contraforts de secció rectangular que també tenen configuració escalonada. En la part oposta, el dic es reforça en una gran espaldón de terra. Durant unes obres de neteja que varen escomençar en 1991 i per a les quals es desecó l'embassament, es va descobrir la base del dic i es va comprovar que els contraforts tenen forma curva en la seua part inferior. S'ha interpretat que pot tractar-se d'un primer assut de sis metros d'altura, construïda durant la fundació de la ciutat a finals de el I i que va ser ampliada temps despuix, en el II En la cara del dic que dona aigües avall existixen dos torres de captació per a regular les eixides d'aigua, que segons alguna hipòtesis, alimentaven l'aqüeducte dels Milacres duya el líquit element fins a Augusta Emèrita, encara que s'han descobert restants d'este aqüeductes que tripliquen la seua llongitut i ho disocial de Proserpina. El mur pantalla, en núcleu de formigó de calç i emmarcat per dos panys de sillería, sillarejo o mampostería segons la zona, soporta un ampli terraplé encarregat de soportar la pressió de l'aigua, mentres que el mur és l'element impermeable.

La cota de coronació de l'embassament es complementa médiate un mur lateral d'uns 100 metros de llongitut en una secció en base de 5,90 metros, situat en la vora esquerra, que tanca alguns vans. En este mur s'ubica un buit de 5 metros de llongitut per 2 d'altura que es denomina "La sangradera" i funciona com aliviadero del sistema. L'obra a lo llarc dels sigles ha sofrit numeroses remodelacions.

La construcció de l'assut s'ha realisat en diferents etapes, tant en el mur pantalla com el terraplé. S'aprecien etapes constructives en paraments clarament diferenciats, la tipologia de la primera etapa, no coincidix en la construcció habitual romana, sent més típica del periodo altomedieval, de el VI a el X. El espaldón de terra també s'estima que es va fer en diferents époques, des de l'assut inicial tardoantigua, una primera ampliació medieval, una segona de el XVII i una última que pot ser d'época moderna. Els sellars que conformen el mur de la tercera etapa constructiva tenen marques de pedrera que corresponen a el XVII.

Actualitat

En l'actualitat, dos barriades emeritenses compartixen l'embassament de Proserpina, la Colónia de Proserpina i el Quarto de Albuera, que estan separades per l'assut. L'embassament és una zona de bany i recree molt popular en temporada estival, que conta en varis paradetas i un camí perimetral de 6 km de llongitut molt transitat per caminantes i deportistes. Entre les edificacions que s'alcen junt a l'embassament estan les següents:

• Museu de l'Aigua: Situat junta a la zona de bars, en major afluència de gent, per ser un lloc perfecte per al bany, és un edifici modern utilisat per a explicar cóm s'abastia a la ciutat romana. (Tancat)
• Edifici de la Creu Roja.
• Iglésia de Proserpina.
• Club de camp Tire de Pichón
• Càmping Proserpina (tancat des de fa anys)

Bibliografia

• Arenillas, Miguel; Martín Morales, Juan; Alcaraz Calvo, Antonio JoséRevista d'Obres Públiques.(139 (3311))

65-69.Consultat el 20 d'octubre de 2018.

• Barroso (1996). Mèrida, Patrimoni de l'Humanitat. Conjunt monumental, Mèrida: Consorci de la Ciutat Monumental Històric-Artística i Arqueològica de Mèrida (Depòsit llegal: BA-335-1996).

• Castell Barranc, Juan CarlosRevista d'Obres Públiques.(154 ,(3475))

65-80.Consultat el 20 d'octubre de 2018.

• Castro Gil, José deRevista d'Obres Públiques.(81, tom I (2631))

449-454.Consultat el 20 d'octubre de 2018.

• Celestino Gómez, RaúlRevista d'Obres Públiques.(91, tom I (2744))

558-561.Consultat el 20 d'octubre de 2018.

• Fernández Casat, CarlosRevista d'Obres Públiques.(109, tom I (2954))

357-363.Consultat el 20 d'octubre de 2018.