Arc de Trajano (Mèrida)

Arc de Trajano (Mèrida)

El conegut com a Arc de Trajano de Mèrida (Espanya) és una porta d'accés en arc monumental romà que rep esta denominació degut a que en el seu moment es va pensar que era un arc triumfal. L'arc ha segut conegut tradicionalment en la ciutat com «de Trajano», sense cap fonament que ho relacione en eixe emperador.

En 1912, l'Arc de Trajano va ser declarat Monument nacional, per lo que hui és Be d'Interés Cultural en categoria de Monument. Per un atre costat, des de 1993 està declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, com a part del conjunt arqueològic de Mèrida, en còdic 664-006.

Descripció

És un arc de mig punt que té una altura d'uns quinze metros, incloent els dos metros de la seua base que ara queden enterrats baix el paviment. La llum de la seua arc és de casi nou metros i d'un extrem a l'atre dels seus contraforts conta en tretze metros. El material amprat per a la seua construcció va ser el granit, en el que es varen retallar de manera regular grans sellarés i dovelas d'1,4 m d'altura. En orige estes pedres estaven recobertes ornamentalment en marbre, com sembla indicar la série d'orificis que s'aprecien en dovelas i sellars.

Interpretació

El propòsit de la seua creació, encara que ha segut objecte de diverses interpretacions, va anar el d'establir una fita significativa en la trama urbana de la ciutat romana, aspecte que ve definit a través del contingut de la forma de l'arc i de la grandiositat de l'escala en la que es va proyectar. El fet de que s'haja perdut el seu revestiment, i en ell les inscripcions que pogueren documentar-ho, fa molt difícil concretar el moment de la seua realisació.

Segons el traçat general de Mèrida, des del punt en que es troba l'arc es pot seguir una alliniació fins al riu Albarregas que marcaria el traçat del penca màxima, una de les dos vies més importants de la ciutat romana, lo que semblen corroborar els restants d'una important cloaca localisats per l'arqueòlec Manuel de Villena i Moziño en el XVIII. Tenint en conte esta situació, l'arc de Trajano va ser considerat com a llímit d'esta via, també com a porta monumental d'entrada al supòsit primer recint de la ciutat o possible arc triumfal, proposta esta última que s'ha repetit per la major similitut d'este arc als arcs de triumfo que a les portes monumentals.

En les excavacions arqueològiques en l'entorn de l'arc s'han trobat alguns bronzes, restants d'escultura ornamental i inscripcions que fan supondre l'existència d'un segon fòrum en Augusta Emerita, aparte del fòrum municipal ben conegut i ubicat en la confluència de la penca i el decumano. Tindria caràcter de fòrum provincial, el de la Lusitania de la que era capital Mèrida, en el seu temple de cult imperial i edificis monumentals. L'Arc de Trajano quedaria inserte en este conjunt urbà, en el qual compliria la funció d'element delimitador d'espais en distint significat, a el hora que constituiria l'entrada monumental del gran espai tancat que seria este segon fòrum de la ciutat.

Vore també

• Conjunt arqueològic de Mèrida
• Augusta Emerita

Bibliografia

• Macías, Maximiliano (1913). Mèrida monumental i artística, Barcelona: La Neotipia.

• Mélida, José Ramón (1925). Catàlec monumental d'Espanya. Província de Badajoz, Madrit: Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts.
• Fernández i Pérez (1893). Història de les antiguetats de Mèrida, Mèrida.
• Mateos Cruz (2006). El "fòrum provincial" d'Augusta Emerita: un conjunt monumental de cult imperial, Madrit: Editorial CSIC. ISBN 9788400085254.
• Richmond, Ian Archibald (1930). The first years of Augusta Emerita, The Royal Archeological Institute, pp. 99-116.
• VV. AA. (2006). «Mèrida», Monuments artístics d'Extremadura, 3ª edició, Mèrida: Editora Regional d'Extremadura. ISBN 84-7671-948-5.