Pont romà de Mèrida

El pont romà de la ciutat espanyola de Mèrida (Extremadura) és una obra d'ingenieria civil que creua el riu Guadiana. Construït pel Imperi Romà a finals de el I, l'obra s'elevava en l'antiguetat sobre el riu a lo llarc de dos trams separats per un tallamar. Hui en dia, el pont té una llongitut de 790 m i descansa sobre xixanta arcs, dels quals tres varen permanéixer amagats fins a finals dels anys 1990, quan les obres de regeneració dels màrgens del riu els varen deixar al descobert.

Pont romà de Mèrida

En 1912, el pont va ser declarat Monument nacional, per lo que hui és be d'interés cultural en categoria de monument. El pont forma part del Conjunt arqueològic de Mèrida, un dels principals i més extensos conjunts arqueològics d'Espanya, que en 1993 va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, en referència 664-004.

Història i descripció

Des de la fundació de la colónia Augusta Emerita en el 25 a. C. la ciutat es va constituir com el centre més important de la ret de comunicacions de l'oest de la península ibèrica, tant pel seu ranc de capital de la província de Lusitania com per la facilitat de travessar el riu Guadiana que otorgava el seu enorme pont de pedra. Aixina, l'important calçada de la Via de l'Argent que creuava Hispania de nort a sur per l'oest i els camins que es dirigien a Olissipo (Lisboa), Corduba, Toletum o Caesaraugusta (Saragossa) es trobaven en Mèrida i devien travessar el seu pont.

El pont es va alçar al mateix temps que es fundava la colónia, en les últimes décades de el I, i és l'obra que va determinar l'emplaçament de la ciutat. Aixina que, la construcció data de l'época d'Augusto, encara que la significació que ha tingut este pas a lo llarc de l'història i les grans riuades del Guadiana que periòdicament han anat deteriorant l'obra han fet que el pont actualment es conforme com una conjunció de parts diverses que desvirtúan lo que va deure ser el seu aspecte primigeni. El lloc triat és un tram poc profunt del riu en el que el seu ample caixer queda dividit en dos per una illa natural i el llit de la qual està compost per formacions de dioritas que creen un sòlit fonament.

El primer tram del pont, el menys remodelat.

Consta de tres trams ben diferenciats. El primer, des de la ciutat fins al primer descendedero aigües dalt, que es diu del Humilladero; el segon fins al descendedero de Sant Antonio, que se situa de la mateixa manera, i el tercer fins al final del pont. El primer tram correspon als dèu arcs inicials i és el que ha sofrit menys remodelacions i per tant conserva major originalitat. El seu núcleu és de opus caementicium i es va revestir de sellars almohadillados. Les seues piles són quadrades i té aigües dalt un tallamar semicircular que alcança tota l'altura del pilar, per damunt del com arranquen els arcs de mig punt. Els tímpans estan perforats per chicotets arcs també de mig punt que actuen com aliviaderos. Les llums dels arcs decreixen en simetria en tot el tram i l'esgambi de les piles és considerable, alguna cosa propi de les obres romanes de l'inici de l'época imperial i que seria temps despuix superat per obres de major perfecció tècnica, com el pont d'Alcántara, d'inicis de el II

Tram central

El segon tram, que comprén el centre del caixer del riu, ha segut el més expost al desgast natural del riu i a la destrucció per part del home. En l'any 483, en época visigoda, se sap de reparacions, que casi en tota seguritat no varen ser les primeres. En el IX l'emir Muhammad I de Còrdova, durant la supressió d'una rebelió dels emeritenses contra el poder musulmà, va destruir una pila. Posteriorment es varen fer reconstrucció en els sigles XIII, XV i XIX. No de totes se sap a quines parts varen afectar, pero de les documentades, casi totes es varen realisar sobre el seu tram central. L'avinguda de 1603 va causar grans destrosses, com va atestar el croniste Bernabé Moreno de Vargas en la seua Història de la Ciutat de Mèrida (1633), a on senyala que els ponts originals que unien l'illa central en abdós vores es varen unir en un solament en la creació del tram central. Aixina, en esta secció reconeixem l'obra d'inicis de el XVII, que es va terminar en 1611 i que amalgama de manera harmònica l'estil romà en l'austera arquitectura dels Austrias. Són cinc arcs de mig punt en llums majors que les del primer tram, que descansen sobre piles rectangulars en un agut tallamar d'arremate piramidal aigües dalt i contrafort de subjecció en l'alvertent opost.

És en este tram a on s'inicia el descendedero del Humilladero que comunica pont i illa. És obra de el XVII sobre els fonaments de la plataforma original de formigó romà, que era un enorme tallamar que s'adinsava 150 m aigües dalt per a protegir el centre del pas sobre el riu. Fins a l'arc 36, que seguix estant en esta llarga zona central, es varen realisar en el XIX extenses reformes: despuix de la guerra de l'Independència espanyola (1808-1814), en que es varen destruir varis arcs per a impedir el creuament de les tropes Napoleòniques, i despuix d'una riada en 1823, mentres que en 1878 es varen reparar les destrosses de la riuada de 1860. En totes estes intervencions es va conseguir harmonisar els afegitons en la fàbrica romana.

Calçada del pont romà de Mèrida.

El tercer tram, encara que parcialment remozado, conserva gran part de l'obra original. És una zona que s'eleva sobre una vora que casi mai resulta inundada per l'escàs cabal habitual del Guadiana, per lo que prescindix dels aliviaderos. Compartix en el tram inicial el parament de sellars almohadillados i proporcions similars en arcs i piles. El rasante marca un decliu frut de l'afonament del llit fluvial. Este últim tram s'inicia en el descendedero de Sant Antonio, de el XVII, i cap al final del mateix queden restants d'una plataforma de formigó romà, que potser subjectara alguna obra romana ya perduda, com un descendedero o un arc de triumfo, aditamentos que vestirien la nueta obra que contemplem hui. Se sap que en época imperial el pont va tindre més d'un arc i una porta d'entrada a la ciutat en el seu primer tram, l'aspecte del qual coneixem perque apareix en numeroses monedes romanes falcades en la colónia i que en l'actualitat és el motiu central de l'escut de la ciutat. En el XVII se li varen afegir un templete commemoratiu de la restauració d'época de Felipe III i la capella de Sant Antonio en el descendedero del Humilladero, oratorio de viagers i desapareguda durant la riuada de 1860.

El pont medix en l'actualitat 792 m i té 12 m d'altura sobre el nivell mig de l'aigua. El seu perfil actual llaugerament giboso no era aixina en orige, puix és resultat de les successives destrucció i reconstrucció, aixina com de l'afonament del llit fluvial en els dos últims milenis. Pese a tot, seguix sent una magna obra que atesta l'ambició de l'ingenieria romana. El pont va soportar el pas del tràfic rodat durant casi tota la seua història, pero va passar a ser exclusivament peatonal el 10 de decembre de 1991, dia en que es va inaugurar el pont Lusitania.

Vore també

• Arquitectura de l'Antiga Roma
• Ingenieria romana

Bibliografia

• Álvarez Martínez (2006). «La presència romana en Extremadura», Nosatres. Extremadura en el seu patrimoni, Barcelona: Lunwerg Editors. ISBN 8497853180.
• Barroso (1996). Mèrida, Patrimoni de l'Humanitat. Conjunt monumental, Mèrida: Consorci de la Ciutat Monumental Històric-Artística i Arqueològica de Mèrida (Depòsit llegal: BA-335-1996).
• O’Connor, Colin (1993). Roman Bridges, Cambridge University Press. ISBN 0-521-39326-4.
• VV.AA. (2006). «Mèrida», Monuments artístics d'Extremadura, 3ª edició, Mèrida: Editora Regional d'Extremadura. ISBN 84-7671-948-5.