Alcazaba de Mèrida

Archiu:Alcazaba de Merida Spain.jpg

Alcazaba de Mèrida

La alcazaba àrap de Mèrida és la més antiga fortificació musulmana de la península ibèrica, construïda en el IX en la ciutat de Mèrida (Espanya) junt al célebre pont romà sobre el riu Guadiana.

En 1912, l'alcazaba va ser declarada Monument nacional, per lo que hui és be d'interés cultural en categoria de monument. Per un atre costat, des de 1993 està declarada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco, com a part del conjunt arqueològic de Mèrida, en còdic 664-004.

Descripció

Archiu:Mérida - Alcazaba - 01.JPG

Entrada al aljibe subterràneu de l'Alcazaba.

L'alcazaba va ser construïda per Abderramán II en l'any 835 d. C. com a bastió per a controlar la ciutat, que des de l'any 805 s'havia rebelat contínuament contra el domini emiral. Això la convertix en la fortificació musulmana més antiga que es conserva en la península ibèrica. La fortificació consistix en un recint quadrat de 130 metros de costat capaç d'albergar un bon número de tropes. En el seu interior hi ha un aljibe, que és una cisterna subterrànea d'aigua filtrada des del propenc riu Guadiana a la que s'accedix per una doble escala des del pis baix d'una torre. Dins destaquen les pilastres reaprovechadas d'algun edifici visigodo la decoració del qual, en relleu, consta de columnes en els seus laterals i motius vegetals que formen círculs al voltant d'arracades i palmetas en els seus fronts.

El perímetro de l'alcazaba és casi quadrat, d'uns 550 metros. Els murs, d'uns 2,70 metros de gros i 10 metros d'altura, estan fabricats en la seua majoria en sellars de granit reaprovechados d'obres romanes i visigodas en una farcidura interior de terra, pedres i argamasa. Originalment hi havia una gran torre quadrada en cada cantó del recint (quatre en el principal i dos en el alcazarejo), mentres que en els llenços de la muralla, a intervals regulars o flanquejant les portes, es disponien en total atres vintidós chicotetes torres de base quadrangular, algunes d'época cristiana.

Archiu:Alcazaba Mérida 6639.jpg

Muralla de l'alcazaba cap al riu Guadiana.

A l'alcazaba s'accedia des del pont romà a través d'un chicotet recint fortificado denominat tradicionalment «alcazarejo». Per esta gran barbacana es controlava el pas de persones i mercaderies a la ciutat de manera que el recint militar principal quedava totalment independent de la població civil. A este últim s'entra per una porta flanquejada per dos torres sobre l'arc de les quals de ferradura es conserva una de les inscripcions fundacionals de l'alcazaba en la que es pot llegir:

En el nom de Deu, el Clemente, el Misericordioso. Bendició de Deu i La seua protecció per als que obedixen a Deu. Va ordenar construir esta fortalea i servir-se d'ella com a refugi dels creguts l'emir Abd al-Rahman, fill del-Hakam –glorifíquele Deu–, per mig del seu camil Abd Allah, fill de Kulayb b. Talava, i de Hayqar b. Mukabbis, el seu sirviente [i] Sahib al-bunyan, en la lluna del postrer rabi de l'any doscents vint

Abril de l'any 835 d. C.

Conventual santiaguista

Archiu:Presidencia Junta de Extremadura.jpg

El Convent de l'Orde de Santiago ubicat en l'àngul nort de l'alcazaba, actual sèu de la Presidència de la Junta d'Extremadura.

Recuperada la zona de Mèrida pels eixèrcits cristians en 1230, els cavallers de l'Orde de Santiago varen habilitar en l'àngul nort de l'alcazaba vàries dependències a on es va instalar la Casa de l'Orde i Encomana. Entre 1563 i 1600 es varen efectuar unes obres d'acondicionament per a acollir la sèu del Priorat de Sant Marcs de León. De llavors data la construcció de l'iglésia i del claustre porticado en doble galeria d'arcs de mig punt sobre columnes. Tot este conjunt va ser rehabilitat a finals de el xx per a servir com a sèu de la Presidència de la Junta d'Extremadura.

Atres restants arqueològics

Archiu:Romanroadalcazaba01.jpg

Restants de la calçada romana i entrada a l'alcazaba

Gràcies a la seua ubicació estratègica, el recint de l'alcazaba ha segut catalisador de quants periodos històrics ha tingut la ciutat de Mèrida. En l'alcazaba es conserven restants d'una doble calçada, el decumanus maximus de l'urbs, i els fonaments de la porta romana que separava la ciutat del pont. També s'han trobat vestigis de la muralla fundacional d'Augusta Emerita (de el I) i restants de vivendes extramuros. Entre la muralla romana i la calçada paralela a ella es troben restants de chicotetes dependències, tal volta tavernes romanes. Entre les dos calçades estan els fonaments d'una casa datada en el IV, en peristilo (pati porticado), termes i paviment de mosaics i plaques de marbre.

Embotits en el mur àrap s'aprecien una gran cantitat de cupas, que eren blocs de granit utilisats en enterrament romans. Són també abundants les pedres d'orige visigodo, disperses per tot el solar i en especial en les rodalies del conventual santiaguista. En un dels murs exteriors es va trobar una inscripció alusiva a la consagració d'una iglésia supostament visigoda dedicada a Santa María. Documents de l'Orde de Santiago confirmen la seua existència junt al aljibe. Construccions més recents són el cenador i el pòrtic neogótico de el XIX que reaprovecha columnes visigodas.

Bibliografia

• (1996) Mèrida, Patrimoni de l'Humanitat. Conjunt monumental, Mèrida: Consorci de la Ciutat Monumental Històric-Artística i Arqueològica de Mèrida (Depòsit llegal: BA-335-1996).