Taverna romana
En l'Antiga Roma, la paraula taverna (plural: tabernae) tenia vàries accepcions.
Originalment, designava una barraca o cabanya que posteriorment es dedicaria a depòsit i que passarien a ser genèricament tendas. Estes tabernae se situaven generalment en els baixos de les insulae, obertes a les vies principals de les ciutats. Els locals, individuals, en gran portada, solien estar coberts en volta de canó i disponien una finestra damunt d'ella per a que entrara la llum a una buhardilla de fusta que servia d'almagasenament. Es pot apreciar este model en els grans mercats romans, com en el famós de Trajano en Roma, construït entre els anys 107 i 110 per Apolodoro de Damasc. En este mercat, les 150 tendes o tabernae estaven distribuïdes entre els seus cinc pisos.
D'acort en la Cambridge Ancient History, una taverna era una «unitat minorista», en l'Imperi romà a on tenien lloc moltes activitats econòmiques i de servicis incloent el comerç i venda de fruta, pa, va vindre, oli, peix, carn, espècies (pipera), etc. o tallers d'artesans. Es parla de tabernae vinariae als establiments especialisats en el consum de vi i menjar i de taverna argentaria a l'establiment dedicat a la banca.
Este tipo de comerç, provablement va aparéixer per primera volta en l'Antiga Grècia en els llocs que varen ser importants per a les activitats econòmiques entorn a finals dels sigles V i IV a. C. En l'expansió de l'Imperi Romà en el Mediterràneu, es va incrementar el número de tabernae, fent-les importants en l'economia urbana de les ciutats o colónies romanes com en Pompeya, Ostia, Corinto, Delos, Cartagena o Narbona.[1] Moltes d'estes ciutats varen ser importants ports des d'a on s'importaven també, bens exòtics i de lux.
Estacions o posades
[editar | editar còdic]Era una parada en una calçada romana a on descansar o passar la nit, per a viagers alguna cosa més pudientes que requerien alguna cosa més refinat que les cauponai. En els primers temps de les calçades, les cases situades prop d'alguna calçada eren obligades per llei a oferir hospitalitat al que ho requerira. No hi ha dubte de que les cases més freqüentades es varen convertir molt pronte en les primeres tavernai, les quals eren més paregudes a «hostals» que a les «tavernes» com les concebem actualment.
Com Roma creixia, els seus tabernae es varen tornar més luxoses, adquirint bona o mala fama segons els seus servicis. Un dels millors hotels va ser la Taverna Caedicia en la Via Apia. Moltes ciutats varen créixer a lo llarc del temps al voltant d'un complex de tavernes, com és el cas de Tawer en Renania, Alemània, Tafers en Suïssa i Saverne en Alsàcia, França, els noms del qual es deriven aixina mateix de la paraula taverna.
Atres tipos d'estacions a lo llarc de les calçades romanes
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cambridge Ancient History, vol. IX The Last Age of the Roman Republic 146-43 B.C.; 2.ª ed. Editat per J. A. Crook, Andrew Linott i Elizabeth Rawson, 1994, pp. 656-688.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Taberna romana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.