Castell de Loarre
El castell de Loarre o castell abadia de Loarre (en aragonés: castiello de Lobarre) és un castell romànic situat en la província d'Osca (Aragó, Espanya).
Des de la seua posició es té un control sobre tota la planura de la Hoya d'Osca i en particular sobre Bolea, principal plaça musulmana de la zona i que controlava les riques terres agrícoles de la planura. Va ser construït en el XI i presenta un bon estat de conservació, lo que fa que siga un dels millors eixemples d'arquitectura militar i civil del romànic d'Espanya. Va ser declarat Monument Nacional en l'any 1906. En l'actualitat conta en l'estatus de be d'interés cultural en categoria de monument. Les institucions regionals i comarcals estan interessades en promoure la seua declaració com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[1]
El castell s'assenta sobre un promontori de roca calcàrea que utilisa com a fonaments. Açò suponia una gran ventaja defensiva, ya que aixina els murs no podien ser minats (tècnica habitual en el sege de fortalees, que consistia en construir un túnel per baix del mur per a despuix afonar-ho i obrir aixina una brecha per la que assaltar). Ademés està rodejat per una muralla en torreones.
El castell està en prou bon estat de conservació (llevat la part de l'antic castell de Sancho III de Navarra, molt més deteriorada) i està considerat com la fortalea romànica millor conservada d'Europa. Destaquen la chicoteta capella, la cripta de santa Quiteria, situada a l'entrada (en una increible acústica) i la majestuosa iglésia del castell (de la que es desconeix el parador de les pintures romàniques) en la que crida l'atenció la cúpula (per lo poc habitual que és en el romànic).
Ubicació
[editar | editar còdic]
L'ubicació de la construcció és un aspecte fonamental per a entendre el seu caràcter militar. Està situat a l'entrada dels Pirineus, just quan les montanyes donen lloc a la planura, dominant tota la comarca. La gran planura que forma "La Hoya" s'estén fins a les vores del Ebre, fins a Saragossa.
A l'esquena del castell, al nort, estan els monts Pirineus i l'important ciutat de Jaca.
Història
[editar | editar còdic].jpg)
La troballa de monedes romanes en el solar del castell dona peu a pensar que este es va construir sobre l'assentament romà de Calagurris Fibularia.[2]
El castell va ser construït entre els anys 1033 i 1035 per orde del rei Sancho Garcés III de Pamplona per a servir com avanzadilla fronteriça navarresa per la seua situació estratègica de control dels passos d'Arguis i de Riglos, des de la que varen organisar els atacs contra la localitat de Bolea, situada en la planura que domina la construcció. D'esta época daten l'edifici real, la capella, el torreón de la Reina, el pati d'armes, les estàncies militars i de servici i la torre de l'homenage (antiga torre albarrana).
En març de 1033 Lope Sánchez ya figurava com a senyor "in Luar", mentres que durant el regnat de Ramiro I se cita com a senyor de Loarre a Fortuño Aznárez fins al 1062 a excepció del 1054, any en el que apareix Lope Garcés com tenente.[3][4]
Posteriorment, cap a 1071, durant el regnat de Sancho Ramírez es realisa un ampliació en el complex i despuix de la qual es funda un monasteri de canonges de Sant Agustín en vinculació a les polítiques del monarca en el pontificat. El 17 d'octubre d'eixe any, el Papa Alejandro II, qui en motiu de l'introducció del rito romà en els monasteris de Sant Joan de la Penya, Sant Victorián i Sant Pedro de Loarre, posa a l'últim baix la seua protecció.[3]
Pedro I d'Aragó, fill de Sancho Ramírez, canvia el cap de la congregació a Montearagón, en lo que Loarre pert el caràcter monasterial. El desestage dels musulmans de la comarca de la Hoya, fa que el castell perga el seu caràcter militar, perdent rellevància i influència.[4]
Durant el regnat de Pedro II, est va empenyorar les viles de Bolea i Loarre per a sufragar les seues despeses militars al noble Pedro de Ahonés, qui ya controlava la zona de Sobrarbe i a la qual va afegir posteriorment la vila de Tauste per cessió de Jaime I, encara que despuix de la seua rebelió i posterior mort les seues viles varen retornar a la corona una volta sofocada la rebelió a favor del seu tio l'infant Fernando, despuix de la qual va donar la seua tinença al comendador de l'orde Hospital de Sant Joan de Jerualén a lo manco des del 1263 i que encara ostentaven durant el regnat de Pedro III, qui va donar la tinença a l'abad Fernando de Montearagón en el context de la guerra contra l'Unió.[4] A mitan del 1287 el castell va ser saquejat per Pedro de Ayerbe, qui va anar un dels cabecilla del bando i que despuix de la seua mort el seu fill i dòna varen deure pagar una numerosa quantia als habitants de la vila pels danys causats durant el periodo que els seus hòmens varen estar en el castell.[4]
Durant el regnat de Jaime II, la tinença del castell la va ostentar Blasco Pérez de Azlor fins a la seua mort, despuix de la qual esta va ser concedida a Pedro Fernández de Bergua.[4]
En el marc de la tumult del comte de Urgel, esta fortalea va servir al bando urgelista, i va vore acció en el sege de 1413, quan la abad Violante de Lluna va defendre en ferocitat el castell pero igualment va caure derrotada pel bando real.[4]
En el XV, la població que vivia als peus del castell es trasllada a l'actual vila de Loarre, reutilisant materials de la fortalea.
Descripció
[editar | editar còdic]
La muralla
[editar | editar còdic]Tot el conjunt està rodejat d'una gran muralla que es va construir en 1287. La muralla comprén uns 10 000 m², està feta per dèu llenços de murs en 1,30 metros de gruixa i té un perímetro de 172 m. Està realisada en torreones semicirculares de dos o tres plantes proveïdes de saeteras sense cap tipo de simetria i el diàmetro de la qual es troba entre 3,20 i 4,50 metros i hi ha entre 10 i 30 metros de distància entre ells. L'excepció a la forma és el torreón quadrangular de tres plantes en un arc de mig punt baix el qual es troba l'entrada coneguda com "Porta dels Reis" situada en el costat occidental, la porta principal es troba en el costat oriental, és de mig punt i està flanquejada per dos torreones semicirculares.[4]
Torre Albarrana
[editar | editar còdic]Es troba en l'espai entre la muralla i el castell i ha rebut el nom de la "Torre del Vigía". És una torre quadrangular i que constava de tres pisos, els seus murs no estan adornats i són plans menys en el tercer pis, en a on hi ha tres finestres, les dels murs este i oest són ajimezadas i la finestra sur és d'arc de mig punt. Està arrematada per una volta semiesfèrica sobre quatre trompes Es tracta d'una torre albarrana en estar exenta del castell i situar-se front a l'entrada, encara que es troba a faltar els accessos externs de fusta i el possible pont que l'hauria unit a la rampa d'accés del castell[4]
El Castell
[editar | editar còdic].jpg)
La porta d'entrada del castell és d'estil romànic en tres arcs de mig punt superposts, l'arc central descansa sobre dos columnes que presenten dos capitells de decoració vegetal, mentres que l'exterior presenta decoració de ajedrezado jaqués en els restants d'un Pantocrátor com a decoració en el tímpan, havent-se perdut gran part del mateix per una restauració en els anys 40.[4]
Despuix d'ella s'obri una imponent escala coberta per una volta de canó i adornada en una cenefa de ajedrezado jaqués. Als costats de l'escala hi ha dos arcs de mig punt que donen a dos estàncies. L'estància del costat esquerre és la del cos de guàrdia, és una estància rectangular de tamany reduït, uns 2,7 metros per 4,9 metros, mentres que l'arc de la dreta, sobre el qual es pot vore un crismón, dona la cripta de santa Quintería, de forma semicircular en a on correspon a l'àbsit, mentres que els peus reben la forma d'un rectàngul i que va ser lloc de enterrament.
L'iglésia de Sant Pedro
[editar | editar còdic]Sobre la cripta s'ubica l'iglésia de Sant Pedro, a la que s'accedix per dos estretes escales.[4] Es tracta d'una construcció romànica d'una única nau i àbsit semicircular decorat en columnes adossades als murs en capitells tallats en motius fantàstics, vegetals i bíblics. La nau està coberta per volta de canó i decorada per una llarga cenefa de ajedrezado jaqués. Entre l'àbsit i la nau s'obri una cúpula de 26 metros d'altura.
A la dreta de la construcció es troben les dependències dels canònics i dels nobles que varen habitar el castell. També està el calabós (que va anar també utilisat d'almagasén) i la sala d'armes. Vàries finestres ajimezadas donen vista cap a on es va ubicar el poble de Loarre fins a el XVI.
Al sur, en lo que va anar la part del castell original i més militar, està el pati d'armes i junt a ell l'iglésia de Santa María, la que hi havia abans de la fundació del monasteri. Destaca el aljibe en capacitat per a guardar fins a 8.000 litros d'aigua, les estàncies militars, la torre nort (que està destruïda) i les cuines.
La torre de la reina se situa sobre l'entrada a la part militar i protegix la mateixa. La torre de l'homenage, de 22 metros d'altura, té 5 plantes i està comunicada en el castell per un pont levadizo.[5]
Cine, televisió i lliteratura
[editar | editar còdic]
Una de les primeres películes que es varen rodar en este escenari va ser Valentina en 1982 i protagonisada per Jorge Sanz i Anthony Quinn i dirigida per Antonio José Betancor basada en la novela Crònica del alba de Ramón José Sender Garcés.
El castell de Loarre va ser protagoniste del rodage de la película El regne dels cels (Kingdom of Heaven) (2005) del director Ridley Scott, protagonisada entre uns atres per Orlando Bloom, Eva Green, Liam Neeson i Jeremy Irons. El poble de Loarre va participar en el rodage de la película fent d'extra. El castell pot vore's el principi i al final de la película.
També va ser l'escenari de la película Miguel i William (2006), en Elena Anaya, Juan Luis Galiardo, Geraldine Chaplin, Malena Alterio i Josep María Pou.
Per una atra part el mateix castell va ser usat per a la gravació i emissió del desaparegut programa La nit dels castells (TVE) (1994), en el que un binomi acompanyat d'una assafata del programa vivia aventures inoblidables dins del mateix, en la missió de rescatar a la princesa. Per a dit programa varen treballar infinitat d'actors teatrals, pero va ser cancelat per falta de presupost i una baixa quota de pantalla.
En la série de TVE El Ministeri del Temps (2015-2020), el castell de Loarre és utilisat com a presó.
En 2015 es va publicar la novela històrica El Castell de Luis Sòc en el castell de Loarre com a punt central de l'història.
En mitat de la pandèmia de la covid-19, entrat l'estiu de 2020, es varen rodar vàries escenes de la série L'orde dels cavallers de Santiago usant com a extra a l'equip de rugby Quebrantahuesos que varen anar els soldats assaltant el castell.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», ABC. Consultat el 23 de maig de 2013.
- ↑ «About: Calagurris *Fibularia, Castell de Loarre, Osca». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2017. Consultat el 24 d'abril de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Ubieto Arteta, Antonio (1949). Els relicarios de Loarre, Escola d'Estudis Medievals.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Bolea, Francisco (1984). El castell de Loarre, [s.n.]. ISBN 978-84-398-1282-1.
- ↑ Tríptic de la vista al castell de Loarre. Editat per Loarre Turisme Actiu
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Loarre.
- Web del castell de Loarre
- Web oficial de l'Associació d'Amics del Castell de Loarre
- Història i fotografies del Castell de Loarre
- Romànic Aragonés: Castell de Loarre
- Model 3D del castell de Loarre
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Castillo de Loarre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.