Chiule gomero

Chiule gomero

Archiu:Silbo.ogg

El chiule gomero és un sistema de comunicació chiulat practicat pels habitants de l'illa de La Gomera, en Canàries, que s'utilisa per a comunicar-se a través de barrancs i valls. Consistix en transformar els sons vocalisats de qualsevol llengua natural humana en chiulits tonals reconeixibles a llarga distància. Despuix de la desaparició de la llengua guanche original, el chiule va passar a codificar habitualment l'idioma castellà. Este sistema permet intercanviar mensages a una distància de fins a cinc quilómetros. Els practicants del chiule gomero usualment són coneguts com silbadores.

Història

Es coneix molt poc sobre l'idioma original guanche, pero s'assumix que el seu sistema fonètic deu haver segut lo suficientment simple com per a permetre que l'idioma chiulat fora eficient. El chiule va ser creat pels primers habitants de l'illa, aborigen canaris i també s'utilisava a lo manco en El Ferro, Tenerife i Gran Canària. En el XVI, despuix de la conquista de les Illes Canàries, els últims gomeros prehispánicos varen adaptar el chiule al idioma castellà, mentres la llengua original, l'idioma guanche, s'anava extinguint. Va ser àmpliament utilisat en el periodo de el XVII. En 1976, el chiule a penes permaneixia en El Ferro, a on havia florit a finals de el XIX.

La Gomera, segona illa més menuda, posseïx característiques físiques i geogràfiques que la distinguixen de les demés illes, per lo que es pot aplegar a entendre l'impacte del chiule en l'illa i els factors que varen ajudar a que fora possible, com l'orografia de l'illa en les montanyes i els barrancs. La seua presència en l'illa, des de fa més de quatre sigles, és estimulada per l'ambient rural, i se seguix mantenint en tot el seu esplendor. S'ha investigat molts relats de cronistes i antics historiadors que demostren que el chiule sí existia en época prehispánica com una modalitat de la llengua indígena l'orige de la qual no està molt clar, encara que existixen teories que diuen que pot estar en tribus del continent africà.

És a mitan de el XX quan es pot observar un clar descens en l'ocupació d'este llenguage. Els factors que expliquen esta situació són econòmics i tecnològics. Per un costat, molts parlants del chiule gomero es varen vore forçats a emigrar en busca de treball o millors condicions de vida. Per un atre costat, el desenroll tecnològic, com l'aparició dels teléfons, va jugar un paper fonamental en la reducció de l'utilitat del llenguage. La seua supervivència en etapes anteriors s'havia basat en el seu paper per a permetre la comunicació a pesar de la distància. Cal destacar, que en el periodo 1960-1980, molta gent va abandonar l'agricultura i la cada volta més àmplia classe mija, en moltes ocasions no fomentava la transmissió d'este llenguage, ya que s'associava negativament en l'campesinado rural.

En la década de 1990 comença un esforç de revitalisació, aixina com iniciatives posades en marcha per la pròpia comunitat. En 1999, la revitalisació del chiule gomero va ser un pas més allà en polítiques educatives i atres mides llegislatives que fomentaven dita revitalisació. Actualment té protecció oficial com un eixemple de patrimoni cultural intangible.

Pel perill de desaparició del chiule a principis de el XXI, bàsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment de la desaparició d'activitats com el pastoreig en les que més s'amprava, el Govern de Canàries va regular el seu aprenentage en l'escola i va declarar el chiule gomero com a patrimoni etnogràfic de Canàries en 1999. El 30 de setembre de 2009, el chiule gomero va ser inscrit per l'Unesco en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, gràcies en bona part a la llabor realisada pel govern canari. Isidro Ortiz Mendoza i Lli Rodríguez Martín han impartit classes de chiule en coleges de l'illa.

Silbadores

Com ha segut senyalat en l'informe de l'UNESCO de l'any 2009, una gran majoria de les persones vivint en l'illa de la Gomera entenen el llenguage, pero únicament aquells naixcuts abans de 1950 i les generacions més jóvens que han assistit al colege a partir de 1999 poden usar fluidamente este còdic.Açò es deu a que aquells naixcuts abans de 1950 varen deprendre el chiule a través dels majors en casa, mentres que els més jóvens que han assistit al colege a partir de 1999 ho varen deprendre formalment en el colege. Aquells naixcuts entre 1950 i 1980 entenen el chiule, pero són incapaços d'usar-ho, ya que el llenguage era poc usat i tenia inclús connotacions negatives. En algunes zones de l'illa es manté el chiule, com en Igualero o La Tancada, a on és habitual utilisar-ho per a avisar als veïns o donar órdens als gossos encarregats del ganado. El chiule sempre s'ha amprat per a les grans distàncies, per a evitar cridar i els desplaçaments, com un mig de comunicació per a la vida diària.

Revitalisació

Quan este mig de comunicació va perillar a finals de el XX, es varen generar esforços de revitalisació llingüística, tant a nivell de comunitat, com a nivell governamental. Una combinació d'iniciatives de la comunitat gomera i polítiques implementades per les autoritats han propiciat la revitalisació i manteniment d'este patrimoni cultural. Els esforços de revitalisació han segut ben documentats per l'UNESCO com a part dels procediments per a la seua selecció com a part de la LlistaRepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en l'any 2009. La revitalisació d'este fenomen viu va ser necessària pel descens del número de silbadores en l'illa de la Gomera, en gran part provocat per les emigració que s'han produït en l'actualitat, de manera que el chiule gomero es troba en una situació més decadent. No obstant, este patrimoni de gran valor conta en un important respal en les zones rurals, ya que seguix existint una tradició oral que es transmet de generació en generació, i se seguix necessitant al chiule gomero en la vida diària dels pobles. Ademés, el respal que rep per la gran cantitat de publicacions, exhibicions, películes, concursos i investigacions que s'estan publicant en l'actualitat, són una mostra de l'importància d'este fenomen.

Iniciatives comunitàries

En l'objectiu de preservar el chiule gomero per a la joventut de l'illa, els silbadores experts perseguixen obtindre una autorisació que els permeta ensenyar el llenguage de manera lliure i voluntària en un centre dedicat per a això. Esta iniciativa dels isleños més majors ha obtingut numeroses respostes, des de les associacions de pares i mares fins als propis coleges.

Les primeres de moltes mides de revitalisació varen ser adoptades a nivell de base, no a partir d'entitats públiques o privades, la qual cosa reflectix l'actitut dels gomeros cap al chiule. Les polítiques educatives que varen ser implementades més tardíamente varen ser inspirades per elles. La revitalisació va escomençar a través dels nivells de base i va escalar cap als cossos governamentals més elevats.

Polítiques governamentals

El 26 de juny de 1997, el Parlament de Canàries va aprovar l'inclusió del chiule gomero com a part del currículum escolar. El chiule gomero llavors es va convertir en un assignatura obligatòria en primària i secundària a partir de juliol de 1999.

Ademés, es va crear en l'illa una Escola del Chiule Gomero per a estudiants de nivells post-obligatoris que volgueren continuar en l'aprenentage del chiule fins a convertir-se en instructors professionals acreditats. L'objectiu d'esta escola és que els seus estudiants siguen capaços d'ensenyar el chiule als habitants de la Gomera, pero també als turistes, i contribuir aixina a la revitalisació.

De la mateixa manera, es pretén enfortir el chiule gomero a través d'un proyecte per a digitalisar tots els materials d'àudio. També s'han realisat documentals per a la seua distribució local, nacional i inclús global.

Característiques

Archiu:Exolinguistics whistle language speculative sample.wav Segons diferents estudis, el chiule gomero conta en escassos elements, entre ells dos vocals, greu i aguda (que algunes voltes es diversifica en quatre, que de la més aguda a més greu, són /i/, /i/, /a/, i /o, o/), i entre quatre consonante: greu contínua, greu interrupta, aguda contínua i aguda interrupta, en les que els fonema que es confonen són, respectivament, /m, b, f, g, h/, /p, k/, /n, ñ, i, l, r, d/, i /t, t͡ʃ, s/. El llenguage és una forma chiulada del dialecte gomero de l'espanyol. No és l'únic llenguage en el que s'utilisa el chiule, puix existixen molts més, pero és un dels més estudiats pels investigadors. El chiule substituïx cada vocal o consonante per un sò chiulat. Els chiulits es distinguixen en funció del to i la continuïtat.

El chiule gomero és un idioma complicat de deprendre, en les seues tècniques de chiulit que requerixen precisió física, i una fortalea de les parts del cos utilisades, la qual cosa solament es pot adquirir en la pràctica. El chiule utilisa la llengua, els llavis i les mans, la qual cosa diferix del llenguage convencional, que utilisa la cavitat bucal per a emetre les freqüències acústiques. La precisió física radica en l'habilitat del silbador de variar les freqüències en diferents velocitats i en començar i parar la producció d'ones de sò. Els métodos per a ensenyar estes tècniques no han canviat substancialment des de el XIX. Un mateix to pot representar varis sons, per lo que té molts menys fonema que l'espanyol. Açò significa que la comunicació a través del chiule pot ser ambigua. El context i l'elecció ajustada de paraules són elements importants per a una comunicació efectiva.

Investigació

Segons els estudis de Ramón Trujillo Carreño, catedràtic de Gramàtica General en l'Universitat de l'Estany, el llenguage chiulat ampra sis sons, dos d'ells denominats com «vocalés» i els atres quatre com «consonants», i es poden expressar més de 4000 conceptes («paraulas»). Segons atres investigacions com les de Classe (1957) en producció, de Meyer, Meunier, Dentel (2007) en percepció, i de Díaz Reis (2008) en la conjunció d'abdós, els silbadores i també els no silbadores identifiquen clarament les quatre vocals chiulades distintives /i/, /i/, /a/, /o/, encara que Carreño justifique esta distinció com a frut de l'articulació aïllada d'estes, per lo que, funcionalment, siguen idèntiques. No es diferencia per tant /o/ de /o/ en chiule gomero, de fet ya es confonen molt en la forma de parlar el castellà en la Gomera. Com ocorre en atres formes chiulades de llenguages tonals, el chiule funciona mantenint aproximadament l'articulació del parla ordinària, de manera que «les variacions de timbre del parla apareixen com a variacions de to» (Busnel i Classe). Les «vocals» s'indiquen en tons plans.

Interés per a la xenolingüística

El chiule gomero ha segut considerat d'interés pel doctor Laurance Doyle de l'Institut SETI en l'estudi de llengües animals i hipotètiques llengües extraterrestres, per la seua capacitat per a codificar naturalment el llenguage d'un modo distint al dels idiomes humans comuns.

Patró xenolinguístico inspirat en el chiule gomero.

Obres cinematogràfiques

• En la mà en l'aigua, en guion i direcció de Manuel Mora Morales, és un curtmetrage sobre el chiule gomero que relata un viage a les raïls de l'illa en busca de l'identitat. Vore enllaços externs.
• Guarapo, dirigida pels germans Rius, és un llarcmetrage ambientat en l'illa de la Gomera durant la posguerra espanyola. Relata l'història de Benito (Luis Suárez), malnomenat Guarapo, un jove que somia en emigrar a Amèrica per a llaurar-se un futur millor. Guarapo és una película en la que es mostra fidelment la vida en l'illa llavors, quan el chiule tenia una forta presència en la societat gomera, sent una ferramenta indispensable per a la comunicació insular donada l'abrupta geografia que modela a l'illa.
• La Gomera, és una película rumana que narra el viage d'un policia i agent de la màfia que viaja a l'illa de la Gomera per a deprendre el chiule gomero, a fi d'utilisar l'ancestral forma canària per a comunicar-se en la màfia, evadint la vigilància policial i conseguir traure de la presó a Zsolt, l'únic que sap a on estan amagats 30 millons d'euros.

Bibliografia

• Meyer, J., Meunier, F., Dentel, L. (2007). Identification of natural whistled vowels by senar whistlers. Proceedings of Interspeech 2007.
• Trujillo, R., et al (2005). El chiule gomero: Materials didàctics. Canàries : Conselleria D'Educació, Cultura i Deports Del Govern De Canàries - Direcció general D'Ordenació i Innovació Educativa. ISBN 84-689-2610-8.
• Carreiras M, López J, Rivero F, Corina D (2005). Linguistic perception: neural processing of a whistled language Nature 433 (7021): 31-32. PMID 15635400
• Trujillo, R. (1990). The Gomeran Whistle: Linguistic Analysis (English translation: J.Brent) . Santa Creu de Tenerife: Library of Congress, Washington, DC (unpublished).
• Trujillo, R. (1978). El chiule gomero: anàlisis llingüístic. Santa Creu de Tenerife: I. Canària. ISBN 84-85543-03-3.
• Busnel, R.G. and Classe, A. (1976). Whistled Languages. New York: Springer-Verlag. ISBN 0-387-07713-8
• Classe A. (1957). The whistled language of La Gomera. Scientific American, 196, 111-124.
• Díaz Reis, D. (2008). El llenguage chiulat en l'Illa del Ferro. Cabildo Insular del Ferro. Santa Creu de Tenerife.

Trujillo Fagundo, L.A. (1980). Apunts sobre el Chiule Gomero. Narria, 18, 26-27, Madrit.

• Plasencia Martín, M. (2007). El chiule gomero. Tradició viva de la cultura canària i Patrimoni de la Humanitat, Passos. Revista de Turisme i Patrimoni Cultural, 5, 1, 31-43.

Enllaços externs

• «El Chiule Gomero, llenguage chiulat de l'illa de la Gomera (Illes Canàries)». Consultat el 2009.
• «Película completa: La Gomera: chiule i identitat». Consultat el 9 de setembre de 2007.
• «Vídeo: El chiule gomero, explicat per silbadores». Consultat el 9 de setembre de 2007.
• «El Chiule Gomero. Materials didàctics». Archivat des d'el original, el 6 de juny de 2011. Consultat el 25 de març de 2009.
• Chiule (En eixemple i traducció)
• El chiule gomero (en un eixemple)
• «BBC4 entrvista en Isidro Ortiz & J.Brent - 26/8/08». Consultat el 7 de setembre de 2008.
• «The Whistling Language of La Gomera». Consultat el 23 d'abril de 2006.
• «El llenguage chiulat en l'Illa del Ferro». Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2010. Consultat el 16 de novembre de 2008.
• «El chiule herreño, rescatat de l'oblit». Consultat el 16 de novembre de 2008.
• «Tres aportacions espanyoles en la nova llista del patrimoni immaterial de la humanitat». Consultat el 30 de setembre de 2009.
• «Chiule Canari - El chiule en les illes a on ha existit (inclosa La Gomera)». Consultat el 16 de novembre de 2008.

• Emissió del 20 d'oct. del 2012 del programa de Ràdio Clàssica Músiques d'Espanya: sobre Laura Vega Santana, en oïment de Imàgens d'una illa per a orquesta i chiule gomero en interpretació de l'Orquesta Simfònica de Las Palmas.