Riu Odiel
El riu Odiel és un riu del sur d'Espanya pertanyent a la conca atlàntica d'Andalusia, que naix en la serra d'Aracena, a 660 m d'altitut, en un lloc cridat Marimateos. Desemboca en la riga d'Huelva, a on en la cridada Punta del Séu confluïx en el riu Tinto.
Té una llongitut de 128 km i la seua conca ocupa una extensió de 2310 km².[1] L'ampli estuari de la seua desembocadura alberga les marismas del Odiel, una de les zones mareales més importants d'Andalusia que acull sobretot en hivern a una enorme concentració d'aus com la major colónia d'Europa d'crío d'espátulas (puix un 30 % d'elles anida en este espai), flamencs, anátidas, garzas reals, garzas imperials, grullas, cigonyes negres, lirón careto i rapaces com l'àguila peixcadora i l'aguileta lagunero.
Història
[editar | editar còdic]Va ser denominat Urius durant l'Imperi romà sent la seua desembocadura un important foc comercial com va demostrar la coneguda troballa arqueològica fenicio i grec denominat "Depòsit de la riga d'Huelva" datat en el 1000 a. C.,[2]
Al seu pas per Gibraleón, el riu Odiel anteriorment a 1905 era d'aigua dolça. Les seues aigües varen ser contaminades en els residus de les mines de Tharsis, Torerera i Sotiel Coronada, desapareixent els peixos, inutilisant-se les arenes del llit i inhabilitant-se l'aigua per al rec. Fins a este punt el riu era navegable para barcos de vela de regular tamany, des de la riga d'Huelva fins al lloc conegut pel Molinet, a on estava el pont del ferrocarril a Ayamonte, proveint-se estos barcos d'aigua potable en la font més pròxima al embarcadero, coneguda per la Font d'Argent. Estos velers feyen el transport fins a Càdis dels fruts d'esta terra, tals com figas, armelas, olivas, cerealés, vi, oli i taronjas.
Abans de construir-se el ferrocarril de Tharsis, els minerals d'esta mina es transportaven des d'allí a través del camí veí que hi havia per Alosno, Sant Bartolomé de la Torre, pel Portachón cap al embarcadero del Toll, pròxim a la finca Els Rovells. Este transport es feya en carros de jou que hi havia en el poble. En l'estímul d'estos transports de mineral varen vindre moltes famílies des de Valéncia, Múrcia i Alacant que es varen quedar vinculades a les riberes del Odiel.
Curs
[editar | editar còdic]El Odiel naix en la serra de Aracena, en un parage conegut com a parage de Marimateo, dins del parc natural de Serra de Aracena i Picos de Aroche, en el municipi d'Aracena.[3] El seu recorregut té una orientació NE-SO fins a l'altura del embassament del Sancho a on gira per a continuar en direcció N-S fins a la riga d'Huelva. Els seus afluents principals per la vora dreta les riveras de Santa Eulalia, Seca, Esca-lada, Olivargas, el riu Oraque i el riu del Meca. Pel marge esquerre, els afluents són de menor importància sent sol destacable la riera Agre i la rivera del Villar. El Olivargas i el Meca estan regulats pels embassaments de Olivargas i El Sancho i el Odiel pel embasse Jolivert-Odiel.[4] Els dos principals afluents són el riu Oraque que en els seus 53 km és el principal en diferència i el riu del Meca (41 km).[5]
La conca del Odiel es caracterisa pel seu aridez, i el seu caixer estret i escarpado, fins a aplegar a les rodalies de Gibraleón, a on s'eixampla considerablement i es bifurca obrint-se en extenses marismas, baix l'influència de l'aigua marina.[4]
Contaminació minera
[editar | editar còdic]La conca del riu Odiel drena materials de la faixa pirítica ibèrica, regió metalogénica que conté importants jaciments de sulfurs que han segut explotats intensament, entre els quals descollen les mines Concepció, Esperanza, Poderosa, San Miguel, Sotiel, Angostura, Almagrera, Buitrón o Tinto-Santa Rosa.[6] Com a conseqüència existixen per tota la conca grans volums de residus miners en els que es produïx l'oxidació dels sulfur i es genera un lixiviado en una gran concentració en metals tòxics i acidea conegut com drenage àcit de mines (AMD en els seus inicials en anglés). Com a conseqüència, la major part de la seua ret fluvial està intensament degradada per AMD i el Odiel supon el principal aporte de contaminants a la riga d'Huelva i el golf de Càdis.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Life Etad. «El riu Odiel». Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2020. Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ «Depòsit de la riga.». Archivat des d'el original, el 27 de març de 2010.
- ↑ S. Martos (IGME-Sevilla), L. Sánchez-Díaz (Univ. Granada) i A. Castell (CSIC-Univ. Granada). «Naiximent del riu Odiel». Consultat el 22 d'abril de 2020.
- ↑ 4,0 4,1 VV.AA, 2010, p. 31.
- ↑ Institut Geogràfic Nacional. «Senyes geogràfiques i toponímia». Consultat el 19 d'abril de 2020.
- ↑ Gran Gil, 2016, p. 118.
- ↑ Galván i Oloraves, 2015, p. 51.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Galván, Laura; Oloraves, Manuel: Estudie de la Contaminació per Drenage Àcit de Mines en la Conca del Riu Odiel, Macla núm. 20 revista de la Societat Espanyola de Mineralogia, juliol de 2015.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGran Gil2016">Gran Gil (2016). Drenage àcit de mina en la faixa pirítica ibèrica: tècniques d'estudi i inventari d'explotacions, Universitat d'Huelva.
- VV.AA: El Sector Agrari en la província d'Huelva 2009-2010, Fundació Caixa Rural del Sur, ISBN: 978-84-615-1563-9,
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Odiel.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «río Odiel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.