Anar al contingut

Parc natural de Serra de Aracena i Picos de Aroche

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc natural de Serra de Aracena i Picos de Aroche

El parc natural de Serra de Aracena i Picos de Aroche és un espai natural situat en el nort de la província d'Huelva (Andalusia, Espanya), declarat parc natural per la Junta d'Andalusia el 18 de juliol de 1989.[1]

Conta en una superfície de 186 827 ha, repartides entre els térmens municipals d'Alájar, Almonaster la Real, Aracena, Aroche, Arroyomolinos de León, Cala, Canyar de León, Castanyer del Robledo, Corteconcepción, Cortegana, Cortelazor, Cims de Enmedio, Cims de Sant Bartolomé, Cims Majors, Encinasola, Fuenteheridos, Galaroza, Higuera de la Serra, Hinojales, Jabugo, Linares de la Serra, Els Marines, La Nava, Port Moral, Santa Ana la Real, Santa Olalla del Cala, Valdelarco i Zufre. Té una població aproximada de 41 000 habitants.

Forma part de la reserva de la biosfera Dehesas de Serra Morena junt en el parc natural Serra Morena de Sevilla i el parc natural de la Serra de Hornachuelos, en la de Còrdova. Este parc està adherit a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). Atres figures de protecció que recauen en l'espai: Llocs d'Interés Comunitari (LIC Serra de Aracena i Picos de Aroche), Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA Serra de Aracena i Picos de Aroche).

Característiques

[editar | editar còdic]

El parc ocupa una superfície de 186 827 ha, sent el segon en tamany de la comunitat autònoma, despuix del parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles. Està solcat per una ret fluvial recollida en tres conques hidrogràfiques: la del Guadalquivir (Rivera d'Huelva), del Guadiana (Calent, Riu Múrtigas, Ingeni) i del Odiel (Rivera de Linares, Rivera de Santa Ana).

Archiu:Sierra de Aracena 1986 02.jpg
Paisage de la serra de Aracena

Posseïx una extensa massa forestal, propiciada per un clima suau en una alta pluviosidad.

Entre els mamífers del parc es poden observar meloncillos, ginetas o llúdrias. La avifauna també és diversa, és hàbitat de buitres, milanos i cigonyes negres, entre atres espècies.

És una regió ganadera que es beneficia de la seua espessa vegetació esclerófila de carrascas i alcornoques i que, en ser molt castigada per la tala de roça, està donant pas a una xara densa de petorres, lentiscos, madroños i tomello. Hi ha alguns núcleus en poblacions de Quercus pyrenaica.[2] La ganaderia porcina, criada en montanera, el lanar transhumant en decadència, i el vacú, que acaba d'iniciar la seua adaptació, permeten el sostingues de grans propietats de dehesa. Les seues escasses possibilitats econòmiques, més allà de la venda de cuixots, expliquen la seua baixa densitat de població.

Archiu:Sierra de Aracena 1986 01.jpg
Porcs ibèrics en la zona

L'interés de la visita a este parc es justifica per la riquea dels seus paisages de dehesas de carrasques i alcornoques, de boscs de castanys i de boscs de ribera; aixina com per la calitat dels seus productes gastronòmics, entre ells el cuixot ibèric de bellota de la Denominació d'Orige Protegida Jabugo.


Destaca l'us de fruts naturals del parc per a l'elaboració de productes tradicionals, com els licors, que per maceración de guindes, castanyes o herbes, conseguixen caldos de gran valor. Una de les destilerías més antigues d'Espanya, fundada en 1870, Destilerías Dimarts Sant, posseïx un museu d'entrada gratuïta i degustació debades dels seus productes en plena travessia de la localitat d'Higuera de la Serra, a on en un edifici de l'arquitecte Aníbal González, realisen un recorregut etnogràfic en la relació del mig natural i l'utilisació del mateix per a l'us de productes tradicionals que conviuen en respecte a on es desenrollen.

Sobre atractius naturals, destaca, entre uns atres, el Mont Bonales, el punt més alt de la província d'Huelva,[3] en el terme d'Arroyomolinos de León. Un atre dels grans atractius del parc és la Gruta de les Maravelles, en Aracena.


Referències

[editar | editar còdic]