Ermita de Sant Baudelio de Berlanga
La ermita de Sant Baudelio de Berlanga és un temple d'estil mozárabe situat en Caselles de Berlanga, en la província de Soria, Espanya. Construïda a finals de el XI, destaca per la seua singular arquitectura i per les pintures murals que decoren el seu interior. És considerada un eixemple excepcional de l'art mozárabe, tant pel seu disseny com pel seu contingut artístic, lo que li ha valgut el renom de la "Capella Sixtina de l'art mozárabe".[1][2]
Va ser declarada Monument nacional en el 1917, lo que no va evitar que en 1922 part de les seues obres pictòriques foren venudes a un marchant d'art i, despuix de ser arrancades dels murs, es distribuïren entre varis museus, com el Museu del Prat en Madrit i algunes institucions nortamericanes. Este fet va generar controvèrsia i debats sobre la protecció del patrimoni històric, encara que la venda va ser declarada llegal pel Tribunal Suprem en 1925.[3]
L'ermita de Sant Baudelio actualment és un anex del Museu Numantino de Soria.[4]
Situació i descripció
[editar | editar còdic]
L'ermita està ubicada en Caselles de Berlanga, en el municipi de Caltojar, en el suroest de la província de Soria, dins de la comarca de Terra de Berlanga. S'aplega per la SO-152, en la que hi ha una desviació senyalisada a la dreta entre Caselles de Berlanga i Caltojar pel que, a menys de 1 km, es troba l'ermita.
L'ermita va ser construïda a finals de el XI per artesans, possiblement, mozárabes. L'arabisme és evident en la llanterna i en la tribuna. La seua situació en la terra de ningú fronteriça entre cristians i musulmans pot justificar la mescla d'influències. Les pintures de l'interior, segurament de el XII, tenen encara més difícil classificació.
En l'exterior del àbsit es troba una necròpolis rupestre en més d'una vintena de tombes antropomorfas toscamente tallades, orientades d'est a oest i varen estar cobertes per lajas. La seua excavació inicial pot datar-se al voltant de el X, si ben varen poder ser utilisades successivament, tal volta, fins a el XVI.
Història
[editar | editar còdic]La construcció de l'ermita s'emmarca en l'época de la consolidació definitiva dels regnes cristians en tota esta zona, cap a l'any 1060, quan té lloc la pren, per Fernando I, de Gormaz, Vadorrey, Aguilera, Berlanga i Bordecorex, que es troben camí de Medinaceli, que va ser centre defensiu estratègic de la frontera musulmana des de el X. Ha segut gràcies als anàlisis d'dendrocronología i C-14 de les agulles dels murs, els estribos dels arcs del cor, llindars i atres elements de la construcció els que han determinat esta cronologia.[5]
No es coneix res cert sobre el seu orige, si be hi ha notícia documentada des de 1136 en que es va traslladar la jurisdicció de l'ermita i el monasteri a la diòcesis de Sigüenza. Segons la tradició, la gruta a la que s'entra pel cantó sur de l'interior de l'ermita, va deure servir en el seu dia com a habitàcul espiritual d'algun eremita. Entorn a esta gruta i al manantial que brota i que fa més habitable el parage, es va organisar a finals de el X un cenobio o monasteri que hipotèticament va deure quedar adscrit a la advocación de San Baudelio, màrtir galorromano de el IV, del que sembla que varen circular algunes relíquias, procedents de Nimes, per diversos llocs de la geografia hispà visigoda, aplegant finalment a Toledo. Segons sembla, els antics discípuls de Sant Baudelio solien habitar en parages apartats ubicats en els voltants de fonts d'aigua per a evocar, d'eixe modo, el lloc a on Sant Baudelio havia segut enterrat.
Les relíquies ben varen poder, en motiu de l'invasió islàmica, necessitar d'un trasllat des de Toledo a Astúries o Navarra, per lo que tal volta alguna d'elles va poder haver quedat depositada temporalment en este lloc.
El cult va estar suspés durant molt temps, sent utilisada inclús com a lloc per a guardar raberes d'ovelles.
L'ermita va ser declarada Monument Nacional, segons Real Orde de 24 d'agost de 1917, publicada en la Gasseta de Madrit número 289 de 27 d'agost d'eixe mateix any i firmada pel director general de Belles arts Sr. Andrade (Monuments Nacionals Sorianos, Teógenes Ortego i Fredes n.º 1).
A pesar de lo anterior, vàries de les més importants pintures de l'ermita, que era propietat de varis veïns de Caselles de Berlanga a principis de el XX, varen ser venudes a marchants que les varen revendre a diferents museus nortamericans. Una part va poder ser recuperada a mitan de el XX i hui s'exhibix en el Museu del Prat de Madrit. Per un atre costat, la pèssima conservació de la techumbre de l'ermita va causar en el seu temps una irreparable deterioració a bona part de les pintures del sostre que varen quedar.
L'iglésia va ser adquirida per la Fundació Lázaro Galdiano en 1949 i donada a l'Estat. Una llarga i cuidadosa restauració, que va requerir inclús l'arrancat de les pintures per al seu tractament expert en tallers especialisats, ha permés la recuperació del monument per a la posteritat.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
L'ermita està formada per dos cossos rectangulars, el més chicotet corresponent al àbsit i el major a l'única nau principal de l'iglésia. Els murs, realisats en mampostería recolzada sobre sellars, tenen aproximadament un metro d'ample i són d'una gran simplicitat, sent les dimensions d'estos, constants en tot l'edifici. S'accedix a l'ermita per una chicoteta porta en arc de ferradura i per una chicoteta porta que dona accés directe al cor de la tribuna.
La volta està formada per huit arcs de ferradura, recolzats sobre ménsulas en les parets de la nau central, quatre en els ànguls i quatre en els murs, partint d'una pilastra central molt robusta en pedra, com a fulls d'una palmera, element molt influït per les formes arquitectòniques islàmiques d'Al-Ándalus. Sobre esta pilastra central s'obri una chicoteta i inaccessible cambra que fa les voltes de llanterna i està coberta per una cupulilla de sis nervis creuats.
És esta llanterna un element molt original, opinant alguns autors que poguera tractar-se d'una espècie d'ostensorio d'obra que custodiara en el passat una relíquia, tal volta corresponent precisament a Sant Baudelio, o tal volta texts sagrats.
La techumbre és de teixixca, pero fins a 1894 va ser de pedra sellar.
El desnivell del terreny va dur com a conseqüència la construcció de zócalos eixints de sillería en la zona nort.
Àbsit
[editar | editar còdic]_-_Altar.jpg)
La nau principal es conecta per mig de cinc escalons baix un arc de ferradura en l'àbsit quadrat sense moldura, d'testero recte i que està coberta per volta de canó. En este àbsit s'obri una chicoteta finestra de ferradura per a on entra la llum que allumena l'altar major de pedra. Només hi ha una atra ventanita oberta en la paret oposta. En l'àbsit hi ha un chicotet altar de pedra i està decorat en pintures de Sant Baudelio, Sant Nicolás a abdós costats de la finestra i l'Esperit Sant, invertit, en el centre.
Tribuna del cor
[editar | editar còdic]
Als peus del temple, en l'extrem de la nau principal, una tribuna obri les seues arcs de ferradura recolzats en senzilles columnes formant un cor semblant a una chicoteta mesquita de cinc angostes naus. Al cor situat en la part superior de la tribuna s'accedix per una escala adossada al mur contrari al de la porta d'entrada formada per escalons incrustats en la paret. En l'actualitat està prohibit l'accés al cor per raons de seguritat.
La columnata d'arcs de ferradura acarona l'accés a la cova eremítica excavada en la roca que possiblement va donar orige a la congregació monástica.
Pintures
[editar | editar còdic]La decoració té un caràcter excepcional, no havent-se utilisat en la mateixa en absolut la fusta, i basant-se per lo tant íntegrament en la decoració pictòrica feta al temple sobre un lluït d'algeps que revist completament l'interior, quedant coberts totes les parets de l'ermita, tant les verticals com les abovedadas, les columnes i les nervaduras.
Les pintures es troben entre les mostres més antigues de pintura romànica en el país, i sorprenen per la seua excelent factura i perque combinen la temàtica religiosa i la profana, en inspiració segurament en ceràmiques i marfil de l'época califal cordovesa.
Les pintures, per a les que es varen utilisar molt pocs colors, es consideren obra de tres artistes locals desconeguts que han segut denominats: Mestre de Maderuelo o Primer Mestre de Casillas, a qui s'atribuïxen tots els temes decoratius de arquerías i voltes, les grans escenes bíbliques i les pintures de l'àbsit; Mestre de Sant Baudelio, qui va deure pintar les escenes cinegéticas de la zona baixa, que són les pintures més originals, i un tercer mestre, de més modesta competència, a quí s'atribuïxen les pintures de l'interior del cor.
En l'àbsit es troben pintats Sant Nicolás de Bari i Sant Baudelio a abdós costats d'una representació de la coloma de l'Esperit Sant, invertida, en la clau de la finestra abocinada. I en el centre una palmera.
Atres personages i escenes representats són: escenes de caceres, un guerrer, un halconero, un elefant portant un castell en tres torres, un dromedari, un orso, gossos rampantes, bóvidos afrontats, les tres Marías davant el sepulcro, la curació del cego i la resurrecció de Lázaro, les bodes de Caná, les tentacions de Jesús, l'entrada de Jesús en Jerusalem, la Sant Sopar, episodis de la Passió, àguiles en ales esteses, un ibis, Caín i Abel en actitut oferent, una lluna semicircular de la que irradia una creu grega i sobre la que es proyecten dos àngels, un personage assentat en actitut escatológica, etc.
-
Fresc representant a Sant Baudelio, el titular de l'Iglésia.
-
Elefant portant un castell.
-
Pintures damunt de l'arc de l'àbsit.
-
Bous afrontats.
-
Pintures en la capella.
-
Pintures en el sostre.
.jpg){kind=link}
L'espoli de les pintures
[editar | editar còdic]En 1922, sent l'ermita propietat de varis veïns de Caselles de Berlanga, vintitrés de les fresca de Sant Baudelio varen ser venuts per 65 000 pessetes al anticuario Leone Levi, per conte del marchant d'art nortamericà Gabriel Dereppe que treballava per a Demotte and Co. de París.[6] Tècnics especialistes es varen afanyar a arrancar les pintures per al seu transport. Les protestes que va provocar esta venda varen conseguir l'immovilisació de les pintures arrancades, fins que llamentablement els compradors varen conseguir que el Tribunal Suprem espanyol sentenciara el 12 de febrer de 1925 que no era possible anular la venda lliure de les pintures, sent impossible aixina prolongar la retenció de les pintures. Açò va significar l'immediata eixida de les mateixes d'Espanya, una volta autorisada pel director general de Belles arts, per imperatiu llegal. Les pintures varen passar segurament per Londres, en a on varen ser fixades en llenç.[7] El marchant Dereppe va vendre les pintures a la seua volta a diversos museus d'art de vàries ciutats de EE. UU.: Museu de Cincinnati, secció de claustres del Museu Metropolità de Nova York (The Cloisters Museum), Museu d'art de Indianápolis i Museu de Belles arts de Boston. Per eixemple, Dereppe va vendre la fresca Tres màrtirs en el sepulcro per 75 000 dólars.[6]
En 1957 el govern espanyol va canviar algunes d'eixes pintures per l'àbsit de l'iglésia romànica de Sant Martín de Fuentidueña (Segòvia), que actualment també s'expon en el Museu Metropolità de Nova York. Les pintures romàniques que llavors es varen recuperar no varen tornar a la seua ubicació primitiva en el temple de Sant Baudelio sino que es custodien, per ara, en el madrileny Museu del Prat.
El poeta càntabre Gerardo Diego va quedar molt impressionat per l'ermita i per l'història de l'espoli, que li varen inspirar poemes molt interessants.
Horaris de visita
[editar | editar còdic](subjectes a canvis)
- De l'1/6 al 31/8 de 10 a 14 i de 16 a 20 tots els dies de la semana, llevat dilluns.
- De l'1/11 al 31/3 de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 16 a 18 i els dumenges i festius, de 10 a 14.
- De l'1/4 al 31/5 i 1/9 a 31/10, de dimarts a dissabte: de 10 a 14 i de 16 a 19.
- Tancat: dilluns, 1 de giner i 24, 25 i 31 de decembre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La chicoteta ermita soriana que alberga la "Capella Sixtina" de l'art mozárabe» (en és). La Raó. Consultat el 2024-12-29.
- ↑ «Els secrets de la ‘Capella Sixtina mozárabe’» (en és). Espanya Fascinant. Consultat el 2024-12-29.
- ↑ «Ermita de Sant Baudelio de Berlanga». www.arteguias.com. Consultat el 2024-12-29.
- ↑ «Ermita de Sant Baudelio» (en és). museoscastillayleon.jcyl.és. Consultat el 2024-12-29.
- ↑ Utrero Agut, María dels Àngels (2006). Iglésies Tardoantiguas i Altomedievales en la Península Ibèrica. Anàlisis arqueològic i sistemes de abovedamiento., Madrit: Consell Superior d'Investigacions Científiques, Institut d'Història.
- ↑ 6,0 6,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Mojmir S. Frinta: The Frescoes from Sant Baudelio de Berlanga, ," Ed. Gesta (1964)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ermita de Sant Baudelio de Berlanga.- La frontera del Duero - Ermita de Sant Baudelio
- Art Prerrománico Espanyol: Sant Baudelio de Berlanga
- Restauració de les pintures
- Ermita de Sant Baudelio
- Conveni de Transferències
- Història del Museu Numantino, les seues filials i els seus anexos.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «ermita de San Baudelio de Berlanga» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Pàgines en erros en seqüencies d'órdens
- Ermites d'Espanya del sigle XI
- Ermites de la província de Soria
- Monuments de la província de Soria
- Arquitectura romànica en la província de Soria
- Arquitectura en Castella i Lleó en el sigle XI
- Art mozárabe
- Murals i fresca
- Iglésies dedicades a Sant Baudilio
- Bens protegits d'Espanya declarats en 1917
- Antics bens de la Llista Indicativa d'Espanya
- Patrimoni de l'Humanitat