Somiedo
Somiedo (Plantilla:Lang-ast)[1] és un concejo de la comunitat autònoma d'Astúries, en el nort d'Espanya. Llimita al nort en Belmonte de Miranda, a l'est en Teverga, a l'oest en Tineo i Cangas del Narcea i al sur en els municipis de Villablino, Cabrillanes i Sant Emiliano, els tres en la veïna província de León.
És el segon municipi en menor densitat de poblaciócita requerida. Tot el concejo forma part del parc natural de Somiedo, havent segut declarat reserva de la biosfera.
Geografia
[editar | editar còdic]Des del punt de vista geogràfic el territori està enclavado en una unitat coneguda com el Mant de Somiedo, en la qual està representada tota la série estratigráfica paleozoica Asturiana, des de pissarres, areniscas, quarsitas fins a les calcàreas. La desigualtat litològica origina una competència distinta que determina un relleu diferencial que ha modificat l'actual ret hidrogràfica que s'obri camí entre els nivells durs cavant varis desfiladeros a lo llarc del seu curs.
Topografia
[editar | editar còdic]
La topografia en Somiedo és una de la més accidentades de tot el Principat d'Astúries, tenint altures importants, succeint-se freqüentment a lo llarc de la superfície, les elevació i les depressió. Les serres arranquen de la cordillera Cantàbrica en direcció sur-nort. D'esta serra, destaquen els picos del Cornón en 2194 metros i la penya Orniz en 2190 metros. En la partix oest del concejo, en el llímit en Tineo i Cangas, es troba en direcció nort la serra de la Serrantina, que continua en la serra de la Cabra. Paralela a la Serrantina veem la serra de Perlunes unida pel sur en l'Páramo. Més a l'est del cordal del Perlunes, distinguim Peñavera, penya de Valdepuerco, Brañeta i Colomer. En una zona més oriental i més al centre trobem Peñalba, Condiellas i Llampaza. En el llímit en Teverga tenim els cordales de la Taula i Cueiro. En la part suroriental estan Bobia, Tarambico i Camayor i ya en la part septentrional trobem la serra de la Buestariega. Tota esta successió de cordales delimiten les immenses valls del municipi i que són estos: La vall de Somiedo, la Vall del Pigüeña, la Vall del Llac, Saliencia i Les Morteras.
Hidrografia
[editar | editar còdic]El sistema hidrogràfic de Somiedo ho representen els rius que donen lloc al nom de les Valls, tenint la particularitat de que una part del terreny que drenan, va a abocar les seues aigües a través de la riera del port, al oceà Atlàntic. Els rius Saliencia, Les Morteras i del Valle, naixen en la partix nort de la cordillera Cantàbrica i cedixen les seues aigües al riu Somiedo que a la seua volta les fluïx en el Pigüeña. Casi la totalitat de la ret hidrogràfica de Somiedo és aprofitada per a la seua transformació en energia elèctrica en les centrals de la Riera, La Malva i Miranda.
En el cuaternario va ser zona de glaciars que varen deixar llac i estanys alts aixina com valls l'estructura de les quals està datada en els periodos cámbrico i paleozoico. Varen existir dotze glaciars en tota la regió, huit dels quals estaven en la zona de Somiedo. Les valls es varen ser formant pels cinc rius que duen el mateix nom: Saliencia, Valle, Somiedo, Perlunes i Pigüeña. Són rius de montanya que s'han anat obrint pas entre les calcàrees deixant un paisage càrstic.
Clima
[editar | editar còdic]
Respecte al seu clima, cal destacar que este és oceànic, en abundància de boiras, humitat i plujas. L'elevada altitut mija del concejo li concedix algunes característiques de continentalidad, podent afirmar-se que es troba en una zona de transició entre el clima templat d'Astúries i el continental del replanell. Element important de Somiedo és la permanència de les neus durant gran part de l'estació hivernal.
Naturalea
[editar | editar còdic]Vegetació
[editar | editar còdic]La seua vegetació és una de la més riques de tot el Principat, mostrant-se boscs d'hages a 1500 m, en una altura que aplega a alcançar fins als 30 metros; es donen en les zones umbrías de les ales i entre les que es troben incloses espècies protegides com l'acebo que servix d'aliment a diversos animals en l'hivern i el teixixc. També podem vore taques de roures, abedulls en les zones més altes i carrascales. En les zones silíceas menys plujoses observem els rebollares i en els aluvials de les vegas les alisedas. Ademés de totes estes espècies d'arbres és freqüent l'aparició de xara en les parts més altes de les montanyes, a on no hi ha lloc per a vida vegetal més rica i de graneres, que és el vegetal amprat per a construir els sostres —teitos— de les cabanyes.
- Pastures o brañas
La vegetació més característica és la praderia, les cridades brañas, compostes per a lo manco 250 espècies vegetals que constituïxen el component primordial en l'economia del concejo. Hi ha algunes brañas llimitades en una prop tradicional antiga, construïda a pedra seca, cridada en Astúries corrada.[2] Els emplaçaments de les brañas responen a una série de condicions a tindre en conte: cal que hi haja aigua ya siga com regatu o com a font. Són necessàries les pendents per a conseguir un drenage adequat.
Es coneix documentalmente la seua existència des de el XI, en una explotació contínua a lo llarc de l'Edat Mija. Algunes brañas es varen convertir en ocupació permanent i en elles es varen edificar chozos o refugis, com a demostració d'apropiació del terreny, lo mateix que demostren les tancades o tancaments.[3]
Hi ha en Somiedo prop 3000 ha de pasturages o brañas, alguns privats i uns atres d'utilitat pública.[4] Es diuen pasturages de sega aquells en que es talla l'herba en el més de juny i es deixa en el lloc a l'espera de la seua deshidratació per a arreplegar-la i almagasenar-la quan ya estiga a punt. Els pasturages de dent són aquells en els que el guanyat pasta lliurement, favorint la oxigenación del sol per la forma que tenen d'arrancar l'herba en menjar i pel calcigue dels piteus. A voltes, quan l'herba ya està segada, es permet el pas de tots els animals; a açò se li crida derrotes. Quan varis llogarets fan us de les pastures comunals, es diu facería. Quan es junten els caps ganaders de tots els veïns al recapte d'un sol pastor o vaquer, es diu vecera.
- Braña de la Pornacal en la parròquia de Villar de Vildas que està situat en la part baixa de la vall del riu Pigüeña. Supon una de les brañas més importants del concejo de Somiedo; la major part pertany a la comunitat, encara que existixen també finques privades.
Fauna
[editar | editar còdic]
També el seu fauna és una de les majors de tot el Principat d'Astúries tenint tot el parc una de les més grans reserves d'orsos pardos, que des de finals dels anys 1990 s'ha expandit a atres àrees i sofrix un llauger increment.
Destaquen també les seues poblacions de llop i de urogallo cantàbric, encara que este últim en clara regressió. Atres mamífers més fàcils d'observar són l'isart cantàbric, que sol moure's en manades per les zones altes del parc, el cérvol i el cabirol, en les zones boscoses, i el javalí i el rabosot. També són comuns el teixó, la marta, el lirón careto, etc.
Respecte a les aus podem destacar l'àguila real, el ratonero, el chiulet negre o el falcó pelegrí. Ocasionalment s'observen grups de buitres leonados.
Història
[editar | editar còdic]
Els primers vestigis històrics trobats en sol de Somiedo es corresponen en l'etapa de l'Edat del Bronze, encara que es creu que ya en temps neolítics el territori va ser colonisat. Varen ser trobats varis assentaments castreños en les proximitats de Trascastro i de la Pola, que es pensa varen ser edificats per comunitats prerromanas. S'ha trobat en Gúa i Vedat de Buenamadre varis denarios ibèrics que daten de el I abans de Crist.
Del pas de la romanización pel concejo queden diversos topònims, aixina com restants de calçades i fortalees estratègicament situades per a la seua posició defensiva. Dins d'estes tenim el castre de Remonguila en les proximitats de La Riera, el castell d'Alba prop de la Pola, o la fortalea de Saliencia. Gràcies al poble romà es va millorar i va definir l'antic traçat del pas al replanell pel camín de la Taula, de gran importància posterior, tant en la conquista musulmana com per l'expansió del regne asturià.
Durant la Baixa Edat Mija cobra importància el monasteri de Gúa, pertanyent a l'orde cisterciense. Va ser fundat pel rei Fernando II i la seua dòna donya Urraca, que varen otorgar més vesprada a dit monasteri el vedat de Gúa. Atres donacions efectuades a l'iglésia Ovetense varen ser el monasteri de Santa María de Lapedo, l'iglésia de Sant Miguel de la Llera, el monasteri de Villanueva de Carzana o el de Sant Andrés de Cogega en Veigas.
En la mija i Alta Edat Mija el concejo va estar marcat per la gran influència que el monasteri de Belmonte va eixercir sobre ell en la vall de Pigüeña. En esta vall es troba una de les millors brañas del concejo. Pertanyien al monasteri els llogarets de Villaux, Villar de Vildas, Pigüeces, Santullano, Pigüeña, Orderias, Les Morteras, La Riera i algunes més.[5]
Esta situació va durar fins que el monarca Alfonso X de Castella, en el seu afany de repoblament, va concedir la carta pobla al municipi, establint-se inicialment en l'Agüera de Belmonte, a on permaneixeria durant un temps fins que es va traslladar a l'actual emplaçament de la Pola. En 1277, vàries pobles de l'occident Astur, entre les que es troba Somiedo, es varen reunir en L'Espina i varen firmar la carta de Germandat que garantisarà l'orde en la zona. Durant el XV, el linaje de Quiñónes va eixercir el poder sobre totes les terres fins que els Reis Catòlics en 1496 varen eliminar tots els seus privilegis per a incorporar el concejo al realengo. A pesar d'açò, en el XVI, els linajes Miranda, Flórez i Omaña, varen ostentar cert poder en el concejo. La família dels Miranda va donar lloc al canvi del topònim de Belmonte a Belmonte de Miranda.
A lo llarc de tota l'Edat Mija i la Moderna, Somiedo va sofrir les disputes entre monasteris, famílies, campesinado i població vaqueira pel control de la terra, sorgint una minoria de llauradors lliures i propietaris; esta situació que acaba en la supressió en 1827 del règim senyorial, integrant-se els vedats de Clavillas i Valcárcel, Gúa i Caunedo i Aguino i Perlunes al territori de Somiedo. En el cens de 1797 es diu que «hi ha 3139 llauradors propietaris front a 54 141 arrendataris».
Dins d'este context van apareixent com a grup de força els vaqueiros, eixa població transhumant que els seus únics i comuns interessos són el conte i protecció del ganado vacú. Este grup va ser formant la seua pròpia cabanya i desenrollant el procediment del tancament de pastures, construint les cerques de pedra i creant els prats de dalla o de tall, lo que no es va conseguir fàcilment puix varen tindre sempre l'oposició i pressió dels nobles que tractaven d'impondre unes lleis favorables per als seus propis interessos ganaders.
En la guerra de l'Independència espanyola Somiedo va acollir en 1810, la retirada de les tropes defensores asturianes que fugien per culpa de l'alvanç de l'armada francesa dirigida pel general Bonet. En les guerres carlistas també es produïxen incursions de tropes en el concejo. Ya en 1934 i en temps de la revolució l'eixèrcit s'amotina durant un any en Somiedo, lloc estratègic entre els focs de Laciana i Grau. En començar la guerra civil espanyola, el front s'estabilisa en El Port, fins al 21 d'octubre de 1937, en que les tropes republicanes perden la ciutat de Gijón i en això l'últim bastió del nort d'Espanya.[6][7] No obstant en totes les zones de montanya d'Astúries, especialment en les limítrofes en la León, varen existir maquis que varen combatre i varen formar part de la resistència antifranquista fins a aproximadament 1948, quan es va intensificar la repressió contra els mateixos.[8]
Despuix del fi de la guerra i el periodo de posguerra es va viure en la zona, igual que en el restant d'Espanya un fort procés d'autarquia i economia d'auto subsistència, Somiedo a diferència d'atres zones propenques com Laciana o Cangas del Narcea no va viure un periodo d'industrialisació tan forta, mantenint l'economia agrària i en conseqüència varen ser molts els habitants que varen abandonar el concejo cap a estos centres industrials i el centre de la regió en busca de millors oportunitats. En l'actualitat este procés seguix afectant a tota la zona suroccidental d'Astúries, abanderant Somiedo una reconversió cap al turisme rural, de naturalea i d'aventura.
En Somiedo va nàixer Álvaro Flórez Estrada, destacat economiste i polític, que va ser una de les grans figures del moviment d'Ilustració que varen sorgir en Astúries.
Demografia
[editar | editar còdic]Somiedo conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
L'evolució seguida en Somiedo a lo llarc de el XX, seguix el mateix camí que el restant de concejos montanyosos del principat, és dir, pèrdua progressiva de la població, sobretot a partir dels anys 1940, encara que ací les tres primeres décades va succeir tot lo contrari, es va incrementar la població, pese a l'emigració a ultramar, i es va passar de 5006 habitants del principi de sigle fins a 5558 en 1940. A partir d'esta data el descens va ser imparable, produint-se una disminució de la sifra de fins a un 70 % fins a deixar-la en 1544 en l'actualitat, en una densitat de 5,55 hab/km², que la convertix en la segona més baixa d'Astúries. La causa principal d'esta reducció es deu sobretot a la forta emigració cap a les zones més industrialisades de la regió. Últimament i a partir de la declaració del concejo com parc natural, s'ha anat frenant esta brusca caiguda en aparéixer nous elements dinamizadores de l'economia municipal.
Totes estes causes nos donen unes estructures demogràfiques bruscament alterades, presentant-se una piràmide a on la població major de 50 anys és la més abundant dins del concejo, tenint una de les taxes d'envelliment més fort de tot el Principat. La concentració humana es realisa en el fondo de les valls majoritàriament, especialment en Villar de Vildas, La Riera i La Pola, tenint algunes dels llogarets de montanya una presència casi nula.
Economia
[editar | editar còdic]
L'activitat econòmica del concejo gira en torno del sector primari, ya que és el que més ampra en un 67,45 % i el que major riquea produïx en generar un 40 % del producte interior brut. Les explotacions ganaderes de Somiedo treballen sobretot en la cabanya vacuna, presentant esta una orientació cap al sector cárnico principalment, ostentant una de les cabanyes més importants de la raça Asturiana de les valls. Per a la crío del ganado i la seua alimentació conta este concejo en gran número de brañas que oferixen importants pastures. Se sembra ademés una varietat de cereals, destacant l'escanda.
- Dacsa i creïlla
.jpg){kind=link}
L'introducció d'estos dos cultius a partir de el XVII va tindre una transcendència enorme en l'economia de l'agricultura en tot el Principat. Especialment el dacsa va aplegar a ser un cultiu tan apreciat que es va convertir en tot un símbol de la cultura agrària donant lloc a un important canvi en l'estructura dels tradicionals hórreos que es varen ampliar en cambres més grans i de major capacitat. Les ristras de mazorcas penjades en els corredors varen aplegar a ser part d'un paisage que pronte es va fer tradicional. També es varen fer tradicionals els festejos que tenien lloc en ocasió del desgranat de les mazorcas, els cridats esfoyada. El gra servia i servix per a aliment de les aus de corral i per a elaborar el pa de borona; el talle mesclat en l'herba se li donava al ganado en l'hivern. El cor de les panochas desgranades —els tarucos— va servir durant molt temps per a la construcció de tabics i també per a avivar el fòc. Els grans fulls de la planta es varen utilisar per a fer camastros en els refugis dels pastors de les brañas. El cultiu de la creïlla introduït en el XVIII va ser essencial per a l'alimentació base dels vaqueiros d'alçada.[9]
Del sector secundari industrial cal destacar que només ampra a un 2,94 % de la població activa, encara que para tan poca sifra té una considerable participació dins de el PIB del concejo. Anteriorment tenia una participació molt més forta dins de l'activitat econòmica, pero la pèrdua d'ocupacions succeïda en el tancament de la mina de ferro de la Cova i la reducció portada a terme en les elèctriques, fan que actualment molt poca gent depenga d'esta branca de l'economia. La construcció és l'activitat que major número d'ocupacions oferix.
A on sí s'ha produït una evolució positiva és dins del sector terciario, sobretot a partir de la declaració del concejo com a parc natural el 10 de juny de 1988, i que en l'actualitat ampra al 29,61 % dels actius, sifra que possiblement anirà creixent en el pas del temps.
Administració i política
[editar | editar còdic]Govern municipal
[editar | editar còdic]El concejo de Somiedo, és un concejo tradicionalment socialiste, des de 1979 este partit ha segut el que ha governat el concejo, sempre en majoria absoluta. L'actual alcalde socialiste és Belarmino Fernández Fervienza.
Organisació territorial
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
El concejo de Somiedo es dividix en 15 parròquies:
Cultura
[editar | editar còdic]Arquitectura
[editar | editar còdic]
Molta de la riquea artística disseminada pel concejo, ha segut perduda durant el pas dels temps, a conseqüència de robos, abandons, incendis i destrucció. Dins de l'arquitectura religiosa que encara es conserva en Somiedo tenim l'iglésia de Sant Pedro de la Riera, edificada en el XVIII, en nau estructurada en forma de creu llatina, en volta de canó arrematada per una torre campanar als peus d'ella.
També es conserva en La Pola l'iglésia parroquial de Sant Pedro, també de el XVIII i que ampra sellar a la frontera i espadaña lo que li dona un toc de major calitat. Es pot observar també com conserva un escut d'armes dels Flórez-Estrada.
En la localitat de Endiga trobem l'iglésia de Sant Salvador, fundada en el XVII i que alberga en el seu interior uns retaules barrocs de gran importància. Una de les construccions més interessant és l'iglésia de Santa María de Gúa, per estar erigida sobre restants del monasteri medieval d'igual nom, ocupat per monges bernardas.
Dins de la seua arquitectura civil i popular és freqüent vore a lo llarc del concejo diversos palaus i casonas com el palau de Flórez d'Estrada, localisat en les proximitats de la Pola que va ser construït a partir d'una torre cúbica de fins de el XVI o principis de el XVII. En la capella, agregada en el XIX, pòrtic i arc de mig punt sobre la porta d'accés. Part d'este cercat edifici està destinat a Casa de Llogaret.
En Caunedo es troba el palau de la família del mateix nom. Construït sobre un edifici de el XV, i que va sofrir canvis posteriors. També cal destacar en Villarín el palau del comte de Torata de finals de el XIX, que conta en una profusió de vans per a buscar lluminositat, llaugerea i elevació. Un atre palau està en Les Morteras, en a on es troba el hui abandonat palau renaixentiste del matrimoni format per María Meléndez i Diego Flórez Valdés, que mostra una gran calitat de la seua construcció en pedra. Atres construccions importants a banda dels palaus o casonas són les ruïnes del castell d'Alba prop de Pola, del que encara es conserven uns restants d'un torreón circular i de murs, i també l'existència d'un pont medieval situat en La Riera.
Ademés de totes estes construccions, Somiedo destaca també per les construccions de teito de granera i per les seues brañas, trobant-se en el seu territori les de major fama de tota Astúries destacant les cabanyes de teito de la Pornacal (braña situada en la parròquia de Villar de Vildas) i Mumian, i les roglades de falsa volta en Sousas i La Taula. Finalment cal comentar que en la capital, es troba el centre de recepció i interpretació del parc natural, aixina com el museu etnogràfic.
Casa somedana tradicional de teito
[editar | editar còdic]
La casa somedana tradicional és la casa-estable, és dir, l'espai compartit entre la família i el ganado en propietat. Està edificada en grossos murs de pedra de planta rectangular i arrematada en coberta vegetal de granera. L'interior està dividit en dos espais, un de major superfície destinat a quadra o estable i l'atre menor, a vivenda, en quarto i cuina. Dalt hi ha una zona baixe la coberta que servix per a almagasenar el fenaç i a voltes si és necessari, com a dormitori.
En la part de l'estable estan els pesebres que antigament es fabricaven en entretejido o encestado cridat sebe o xebe o sardu. Este espai està separat de la vivenda pel buláu de taules o sebes en una porta d'accés. Esta separació va ser evolucionant en l'ocupació de tabics de mampostería sobre la base de les taules o sebes originals. En la vivenda es troba la lareira que és el lloc per al fòc; just en eixe requadro pengen les cadenes o pregancias que subjecten el pote del menjar. En el seu orige este tipo de casa no tenia finestres ni fumeral, pertanyent al grup de «cases de fum», per lo que les parets de l'interior estan molt ennegrides. Tenia una sola porta d'accés encara que més vesprada va evolucionar la construcció en una atra porta d'entrada directa a l'estable. També es va incorporar el ventanuco de la pallera cridada boqueirón.
El mobiliari antic es componia d'un llit o camastro, un banc de fusta cridat escano, la masera o artesa para amasar el pa, candiles per a allumenar, un arcón per a guardar la roba i algun objecte més.[nota 1]
La coberta de la casa somedana va ser sempre vegetal. En Astúries es coneix este tipo de coberta com teito i per extensió es diu teito a tota construcció que té un sostre vegetal. Els materials amprats en la casa somedana són la pedra per als murs, la fusta per a formar l'estructura del sostre i la granera depositada sobre ella. La coberta és a quatre aigües, en prou inclinament per a que puga esvarar la pluja i la neu. A voltes el teitado en granera s'ajuda en xara de petorra cridada gorbizo quan és petorra baixa i uz quan és petorra alta, d'un vert més penetrant. Les petorres s'arranquen en la seua raïl per a major consistència, mentres que la granera es talla en la hoz casi a ras de el sol i seguint uns ritos ancestrals en que es donen unes certes condicions climatològiques. Són costums molt antigues que sempre varen donar bons resultats, les mateixes que s'han vingut donant en el Massiç Central i en els Alps.[11] El tall periòdic de xares de granera supon un benefici ecològic favorable a les brañas o praderíos puix de lo contrari esta planta les invadiria de manera endèmica.
El teito es construïx fabricant en primer lloc l'armassó de fusta, cobrint-ho a continuació i en la majoria dels casos en una capa de petorra. Sobre esta capa es va colocant la granera de branques ben espesses, d'avall dalt, seguint una tècnica tradicional, la mateixa que han seguit durant sigles en atres teitos europeus. El fet de colocar les branques es diu espetar. En estos teitos la branca de la granera s'espeta cap a avall, quedant el talle cap a dalt; la gruixa final pot aplegar fins a mig metro, sent encara major en la part superior davantera, lo que es diu zarzaneira d’alvance, que és la zona més exposta a les inclemències del temps. La part més alta cridada cume forma una llínea travessera i de superfície plana sobre la que es depositen algunes branques de granera que se subjecten a lo llarc formant un llit espés. Tot açò se subjecta en unes vares d'hi haja o de fresno cridades llatas del cume que a la seua volta soporten vàries tècniques de subjecció: per mig de zancas —uns maderos— que pengen a horcajadas des del cume a lo llarc del teito, que se subjecten en jous. Per mig de gabitos o pals en forma de forqueta, de metro i mig de llarc, que s'estaquen en la granera per a subjectar les llatas creant l'aspecte d'una gran cresta sobre el cume. Per mig de tapinos d'herba o tepes que són uns requadros molt tupidos d'herba de les praderies altes. Poden alcançar els 60 per 50 cm i els 10 cm de gruixa. L'us dels tepes és prou usual en l'arquitectura vernàcula europea. En Somiedo es troben en l'arquitectura de roglades i chozos, sobretot en la vall del Llac i vall de Pigüeña.[12]
Festes
[editar | editar còdic]Entre les seues festes estan:
- Sant Antonio en Valcárcel, Valle de Llac, Villarín i La Rebollada els tres últimes fins de semana de juny.
- El Carmen en La Riera, Villar de Vildas i Caunedo, la tercera fi de semana d'agost i de setembre.
- La nostra Senyora en Corés i Pola de Somiedo, la segona fi de semana de setembre.
- El Rosari en Clavillas, Gúa, Santullano i Valle de Llac, la segona fi de semana d'octubre.
- Santiago Apòstol en Santiago del Hermo, l'última fi de semana de juliol.
Casi tots els festejos que se celebren en el concejo, tenen lloc en l'época estiuenca en acabar les tasques agrícoles, i en elles es goja de totes les tradicions pròpies del lloc, a on mai pot faltar la gastronomia, ingredient fonamental en totes elles. Ademés en el municipi tenen lloc diverses fires ganaderes destacant la de la raça Asturiana de les valls.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]- Camín Real de la Taula
- Gastronomia d'Astúries
- Santiago del Hermo
- [[Archiu:{{#switch:Rural|20px|Vore el portal sobre Rural]] Portal:Rural. Contingut relacionat en Rural.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Santa María del Puertu i El Vaḷḷi/Valle del Llac, formes triades en la toponímia recuperada de Somiedo.» (en asturià). Asturies.com. Consultat el 2022-07-17.
- ↑ Menéndez 2008: p. 102.
- ↑ Menéndez 2008: p. 110.
- ↑ Menéndez 2008: p. 112.
- ↑ Cfr: Llibre Tombe del monasteri, foli 79.
- ↑ (1938).Voluntat.(293)
- ↑ Alpert, 1996, pp. 162-163.
- ↑ José Javier Escampe: El llibre negre de Carrillo. Editorial Llibres Lliures, Madrit, 2010. p. 233. ISBN 978-84-92654-20-8En octubre de 1948, el Buró Polític de el PCE comunica la decisió a un reduït grup de camarades de l'aparat del Partit, inclosos alguns delegats de grups guerrillers. [...] era precisament a Carrillo, responsable de el PCE per a interior, a qui corresponia eixecutar l'orde de Stalin. I ho faria a consciència.
- ↑ Menéndez 2008: p. 106.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Somiedo».
- ↑ Menéndez 2008: p. 146.
- ↑ Menéndez 2008: p. 148.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Somiedo.- Sitie web de l'Ajuntament de Somiedo
- Federació Asturiana de Concejos
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Somiedo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>