Anar al contingut

Parc natural de Somiedo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc natural de Somiedo
Est artícul tracta sobre un parc natural. Per a atres usos vore Somiedo (desambiguación).


El Parc Natural de Somiedo (en asturià Parc Natural de Somiedu) és un espai natural protegit espanyol que se situa en l'àrea central de la cordillera Cantàbrica, Astúries, i té 29 122 hectàrees. Correspon geogràficament en el municipi de Somiedo, que queda completament inclós en el parc. En 1988 va ser declarat Parc natural. També té la figura de protecció Lloc d'Importància Comunitària i Zona d'Especial Protecció per a les Aus de Somiedo. Va ser declarat Reserva de la Biosfera de Somiedo per l'Unesco en l'any 2000.

Archiu:Caps block 0 Lago del Valle, Parque natural de Somiedo (Asturias).jpg
Llac del Valle
Llac del Valle
Llac del Valle

Dins d'esta gran reserva natural podem distinguir cinc tipos de vegetació:

Els boscs ocupen casi la quarta part de l'extensió del parc. Per l'existència dins de la reserva de casi totes les altituts que existixen en Astúries, tenim mostres de tots els tipos de boscs asturians. Abunden els boscs d'hages, en zones de gran importància en Saliencia i Valle, roures, fresnos, arces i tilas. En atres zones abunda l'acebo, el teixixc, abedull, carrasca carrasca, el quejigo (espècie mediterrànea solament existent en Somiedo i el Cares dins d'Astúries), i castanys.

A principis de el XX existien pins selvats autòctons a la vora del llac Somiedo.

Prats i pasturages

[editar | editar còdic]

El parc també conta en àmplies zones de pastures, la superfície de les quals ocupa una quinta part del total del territori de la reserva. Dins dels prats de montanya podem destacar el narciso de trompeta i asturià.

Archiu:2009Somiedo (7). caps block 2
Llac i part del territori del parc natural
Pujada al llac del Valle

És la tercera varietat vegetativa del parc, són freqüents els d'aulaga i brezales. En atres parts del parc són més habituals les xares de petorra roja, brecina, petorra blanca i nabiu.

Vegetació subalpina

[editar | editar còdic]

En esta zona de difícil desenroll per les inclemències meteorològiques, creixen les xares de ginebrera rastrero, gayuba i laureola, nabiu, brecina i genciana.

Mijos aquàtics i higrófilos

[editar | editar còdic]

La fisonomia glaciar ha donat lloc a llacs, estanys i turberas. En esta zona podem trobar l'[[api rastrero]]. Dins de les turberas, podem trobar rocío de sol de full llarc, la lentibularia menor, la potentilla arbustiva, la cinta d'aigua i la coa de cavall variegada.[1]

Entre tota la flora del parc destaca la centaura o centaurea de Somiedo (Centaurium somedanum), ya que és una planta endèmica de zones d'Astúries i el nort de León.

L'escassa densitat de població de la zona i lo abrupte del terreny, que brinda als animals abundants zones de refugi, donen al parc una gran riquea faunística.

Mamífers

[editar | editar còdic]

El gose pardo (del que segons els últims estudiscita requerida habita en el parc entre el 40 i el 50 % de la població total de l'espècie en la cordillera Cantàbrica), el cérvol,el llop, el javalí, el venado, l'isart, el cabirol, la llebre de piornal, el malifet ibèric, la llúdria, el rabosot roig, la marta, la jineta, el gat montés, la garduña i el teixó.

Habiten al voltant de 120 espècies d'aus, entre les que destaquen l'urogallo cantàbric, l'àguila real, l'alimoche, l'azor comú, el falcó pelegrí. Els pardals carpinteros chiulet negre i pico mijà estan entre les més estranyes.

Rutes pel parc

[editar | editar còdic]
Alt de la Farrapona

Estes són algunes de les rutes que es poden fer pel parc:

  • ruta del Cornon
  • ruta de la braña de Mumian
  • ruta de la braña de Saliencia
  • ruta de Castro
  • ruta La Peral - Villar de Vildas
  • ruta del Valle de Pigueña
  • ruta dels Lagos
  • ruta del Valle del Llac
  • ruta del Port - Valle del Llac
  • ruta del Valle del Llac - Braña de Sousas

Edificacions d'especial interés

[editar | editar còdic]
Poble del Vedat des del mirador de Buenamadre

Un dels emblemes de somiedo són els teitos, cabanyas en coberta vegetal per al recolliment de persones i ganado, que es remonten en el seu orige a l'época medieval, dins de les dinàmiques de competència per les pastures que varen fer parcelar les pastures d'altura de Somiedo. Actualment, la seua conservació és crítica, tant que en alguns pobles i brañas han desaparegut ya totes les construccions que existien d'este tipo, i hui els visitants i curiosos solament poden contemplar les seues ruïnes.

Atres aspectes d'interés

[editar | editar còdic]

Els habitants del parc estan dividits en dos grups cultural i socialment ben diferenciats. Estos dos grups singulars, ya que no s'assemblen al restant dels grups ètnics de la regió, són els vaqueiros d'alçada i xaldos. Els primers, donat el seu caràcter nómada i de societat tancada, atesoren una cultura mitològica i folklòrica especial, lo que els otorga gran importància des del punt de vista de les tradicions i de la cultura.

Centre d'interpretació

[editar | editar còdic]

El centre d'interpretació i recepció de visitants del parc natural de Somiedo [1] [2] archivat en Wayback Machine. està situat en Pola de Somiedo. L'edifici conté una zona en la que es mostra els diferents aspectes del parc ya siga sobre la fauna, flora, clima, etc. Existix també una zona especial per a l'estudi i informació sobre la joya de Somiedo que és l'Orso pardo cantàbric.

Mapa perimetral

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «SIAPA, Sistema d'Informació Ambiental del Principat d'Astúries». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2010. Consultat el 21 de novembre de 2007.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]