Daphne laureola
Daphne laureola és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família Thymelaeaceae.
Hàbitat
[editar | editar còdic]És una de les dos espècies natives de Gran Bretanya, l'atra és Daphne mezereum, abdós tenen una forta preferència pels sols alcalinos i comunament es troben en les zones de pedra calcàrea. D. laureola és nativa també de gran part d'Europa i s'estén a Argèlia, Marroc i les Azores.[1] No obstant, a diferència de D. mezereum, és una planta perenne en flors de color vert groguenc que apareixen molt primerenc en la primavera. Té bayas, que són venenoses per als sers humans, pero no per a les aus. Totes les parts de les plantes són venenoses.[2] La llacor se sap que causa #erupció en la pell per contacte.
Descripció
[editar | editar còdic]D. laureola alcança una altura de 0,5-1,5 metros. La posició d'este arbust pot ser vertical o decumbente (arc en la base, després propagació cap a dalt). La corfa és fina i de color gris-groc quan madura, mentres que els talles inmaduros són verdes.
Les fulls alternes solen formar densos verticilos que poden vestir totes les brancas. Els fulls són oblanceoladas a obovado-oblanceoladas de 2-13 cm de llongitut i 1-3 cm d'ample. Són glabras de color vert obscur i lluents en la superfície superior i més llaugers en color per davall.
Propietats
[editar | editar còdic]És utilisat com laxante, purgante, vesicante. Les bayas són verísas.
- Principis actius
Els composts tòxics són la dafnetoxina (corfa) i la mecereína (llavors).[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Daphne laureola va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 357. 1753.[4]
- Etimologia]
Daphne; nom genèric que ho trobem mencionat per primera volta en els escrits del mege, farmacèutic i botànic grec que practicava en l'antiga Roma; Dioscórides (Anazarba, Cilicia, en Àsia Menor, c. 40 - c. 90). Provablement en la denominació d'algunes plantes d'este gènero es recorda la llegenda d'Apolo i Dafne. El nom de Daphne en grec significa "llorer", ya que els fulls d'estes plantes són molt similars a les del llorer.[5]
laureola: epítet latino que significa "menuda corona de llorer"[6]
- Sinonímia
- Daphne paniculata Lam.[7]
- Daphne arvernensis Gand.
- Daphne cantabrica Willk.
- Daphne kabylica Chabert
- Daphne major Lam.
- Daphne multiflora Thore ex Rchb.
- Daphne pycnophylla Gand.
- Daphne sempervirens Salisb.
- Laureola mes Garsault
- Laureola sempervirens C. Bauhin ex Fourr.
- Thymelaea laureola (L.) Scop.[8]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Aberón, adelfilla, adicola, barrabón, bucheta, buxeta, driola, dríola, estefa, estepa, ferrera, herba del lobado, herba lobadá, laberón, laureola, laureola macho, laureola siempreverde, laureol baix, laureolo, lauréola, lauréola macho, lauromala, llorer, mata de verí, ríola, salabionda, saladeja, salamonda, salamunda, saldeja, salimonda, saradona, solimán, torvisco macho, trovisco macho, verí, zaradona.[7]
full de sant Pedro[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [United States Department of Agriculture Germplasm Resources Identification Network: Daphne laureola]
- ↑ The Reader's Digest Field Guide to the Trees and Shrubs of Britain p.123.
- ↑ «Daphne laureola». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 2 de giner de 2014.
- ↑ «Daphne laureola». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 4 de decembre de 2013.
- ↑ Giacomo Nicolini, Enciclopèdia Botanica Motta, Milano, Federico Motta Editore, 1960.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 7,0 7,1 «Daphne laureola». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 24 de novembre de 2009.
- ↑ Daphne laureola en The Plant List
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Daphne laureola
- Informació de Daphne laureola
- Daphne laureola
- '
- Este artícul conté una traducció derivada de «Daphne laureola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.