Phlomis lychnitis
L'orella de llebre o candilera (Phlomis lychnitis) és una planta de la família de les lamiàcees (Lamiaceae).[1][2]
Descripció
Semiarbust de fins a 65 cm d'alt. Talle sense glàndules, tomentoso en pèls estrelats. Fulles opostes, les inferiors lineares fins a elíptiques, reduïdes en un pecíol poc definit, de 5-11 cm de llarc, de marge més o menys sancer, en el fes de pelussa estrelada i l'envés lanoso, coriàcees. Flors en número de 4-10 en 4-8 verticilos en bràcteas de fins a 2 cm de llarc, en pèls estrelats com el càliç. Bràcteas sésils, anchamente ovales, puntaguts. Cáliz d'1,5-2 cm de llarc, en dents rectes de fins a 4 mm de llarc. Corola groga, de 2-3 cm de llarc, vellosa. Llavi superior en forma de caixco, l'inferior trilobado. Estil desigualment bífido. En Espanya apareix la similar Phlomis crinita en fulls lanosas per abdós cares, pecioladas i de fins a 11,5 cm de llarc.[3]
Hàbitat
Garrigues, praderies seques, sobre calcàreas.
Distribució
Mediterràneu occidental, França, Portugal i Espanya.
Citologia
- 2n=20 Plantilla:Anthos
- Castellà: albillo, anica, candelaria, candelera, candileja, candilera, candiles, coa de gat, coa de gat de mont, genciana, herba de la diarrea, herba de l'àngel, herba de les torçudes, herba del còlic, herba holandesa, hojicas de llebre, lychnitis, mastranzo, matablanca, mata blanca, matagalla, matagalla real, matagallo, matagallo groc, matagallo blanc, matagallo del vent, matagallo fi, matagallo real, matagallos groc, mates blanques, matatorcía, matulera, mechera, menchera espanyola, merchera, orella de llebre, orella de llebre estreta, orella llebre, orelles de llebre, orejetas de llebre, orejilla, orejillas de llebre, orejita de llebre, quebrantagüesos, quebrantahueso, quebrantahuesos, coa de gat, rabogato, sapient, salvión, sanjuanes, sanjuanes grocs, sanjuanes menuts, llacor, té, té de camp, té de llastra, té de pastor, té moruno, tila, endoblegaves, endoblegada de candil, torçudes, endoblegades de candil, verbásculo, yerba de l'àngel, yerba de les torçudes, yerba del còlic, yerba del vent, yerba luminaria.[4]
Referències
- ↑ També cridades labiadas i Labiatae nom.cons.
- ↑ 2,0 2,1 «Phlomis lychnitis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 5 d'abril de 2010.
- ↑ Bayer et alii. (1989). , Barcelona, Blume..
- ↑ Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca)
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phlomis lychnitis.
Wikispecies té un artícul sobre Phlomis lychnitis.- Phlomis lychnitis en USDA, Ars, GRIN
- Phlomis lychnitis en Flora Ibèrica
- Phlomis lychnitis en Tela-Botanica
- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phlomis lychnitis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.