Continentalidad

Archiu:Anomalía temperaturas 2014-01-10.jpg

Anomalia de les temperatures en Amèrica del Nort el 10 de giner de 2014. El color blau indica una anomalia negativa, és dir, en la zona continental d'Amèrica, les temperatures tenien un valor d'uns 5 a 10 °C per baix de la temperatura promig per a dita zona. En canvi, prop de l'oceà Pacífic, la temperatura és superior a lo normal. La diferència, que es deu a un vórtice polar és causada, en este cas, a l'influència oceànica de la costa occidental (oceà Pacífic) i en menor grau, a l'oriental (Atlàntic).

És un dels factors fonamentals que definixen el clima ya que la lluntea de les grans masses d'aigua dificulta que aplegue aire humit fins a estes regions. En estes regions s'observa un aument de l'amplitut tèrmica i descens de les precipitacions per la lluntea de les masses d'aigua que suministren la humitat necessària per a les pluges, ademés del fet de que les zones de l'interior dels continents són zones d'alta pressió o anticiclones a on l'aire més pesat tendix a baixar, especialment durant la nit, mantenint l'aire subsidente, prou fret encara que molt sec, com pot vore's en les regions desérticas de l'interior dels continents, que tenen una enorme amplitut tèrmica entre el dia i la nit: en un mateix dia es pot passar des del punt de congelació fins als 40 °C o més.

És l'efecte climàtic que produïx la lluntea d'una regió respecte d'un gran cos d'aigua. En l'aument de la distància a un oceà, disminuïx la humitat i per tant les precipitacions, generant una major amplitut tèrmica (diferència entre la temperatura màxima i la mínima que es registra diàriament).

Eixemples de continentalidad

• Amèrica del Nort: En Estats Units i, sobretot, en Canadà, els climes són continentals en gran part del seu territori, en grans variacions estacionals entre l'estiu i l'hivern i pluges relativament escasses.
  • En Canadà, al sur del círcul polar àrtic, fins a la frontera en els Estats Units, el clima és continental extremat, en temperatures molt fredes. Fort Vermilion, en la província d'Alberta, a 58° de latitut Nort, pot alcançar temperatures de -70 °C, en una mija en giner de casi -26 °C.
  • En els Estats Units,: els estats del nort central presenten un clima netament continental, encara que no tan extrem com el del Canadà: Madison, en l'estat de Wisconsin presenta en giner una temperatura mija de -20,20 °C.
• Els països del nort d'Europa: (Rússia, específicament) i, sobretot, d'Àsia (Siberia, Mongòlia i uns atres) presenten un clima continental extremat, en temperatures mínimes absolutes d'uns -80 °C (Verjoiansk i Oimiakon, en Siberia, que constituïxen lo que s'ha denominat el Pol de la fredor).
• Els països del surest asiàtic: a on la continentalidad, sumada a l'efecte orogràfic de les cordilleres asiàtiques, aïlla l'influència oceànica cap a l'interior del continent (Iran, Afganistan, Tibet, China occidental), especialment en l'hivern, donant orige, lo mateix que es va fer referència en el nort d'Àsia, a hiverns molt frets.

Un cas excepcional: l'interior del continent suramericà

La part més continental de l'Amèrica del Sur es troba ocupada per la conca de l'Amazones, en un clima càlit i plujós que ha originat la selva més extensa que hi ha en el món. És excepcional perque l'oceà Atlàntic, d'a on procedixen els vents alisios del surest queda a mils de km cap a l'est, a pesar de lo que penetren els vents carregats d'humitat i de pluges que apleguen i fins a s'accentuen al peu dels Vages.