Anar al contingut

Parc nacional marítim-terrestre de l'Archipèlec de Cabrera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Archipiélago de Cabrera.jpg
Parc nacional marítim-terrestre de l'Archipèlec de Cabrera
Archiu:Far de n' Enciola. caps block 0
Far de n'Enciola, en l'illa de Cabrera.

El Parc nacional marítim-terrestre de l'Archipèlec de Cabrera és un espai natural protegit espanyol conformat per un conjunt d'illots pertanyents al archipèlec balear que va ser declarat parc nacional marítim terrestre el 29 d'abril de 1991 per mig de la Llei 14/1991 i el tamany de la qual va aumentar huit voltes en 2019.[1]

Té un gran valor natural, ya que, pel seu aïllament a lo llarc de l'història, ha aplegat fins als nostres dies pràcticament inalterado: el paisage llitoral de Cabrera es pot considerar un dels millors conservats de les costes espanyoles, i un dels millors de tot el Mediterràneu. Acarona aixina mateix importants colónies d'aus marines i espècies endèmiques. Per la seua riquea biòtica i a l'abundància i varietat d'aus, també ha segut declarada com Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i com Zona Especial de Conservació, aixina que està integrada en la Ret Natura 2000.[2] Té també la categoria de Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterràneu (ZEPIM) del protocol d'àrees marines protegides del Conveni de Barcelona per a la protecció de la Mar Mediterrànea.

Administrativament, este archipèlec pertany al terme municipal de Palma de Mallorca. En 120 505 visitants anualment (2015), l'Archipèlec de Cabrera és el catorzé parc nacional d'Espanya en número de visitants.[3]

Història

[editar | editar còdic]

l'illa de Cabrera i els illots majors han segut visitats per les principals civilisacions mediterrànees: fenicios, cartagineses, bizantinos i romans.

Archiu:Castell de Cabrera.jpg
Castell de Cabrera
Archiu:Castelldecabrera. caps block 4
Castell de Cabrera

Durant els sigles XIII i XIV, l'illa de Cabrera i la seua port natural eren utilisats per pirates berberiscos com a base des d'a on atacar les costas mallorquines.

Per este motiu, ya en el XIV, es va construir un castell en l'entrada del port. Este castell evitava que s'usara el port com a base pirata i permetia una major vigilància de les aigües propenques a Mallorca.

En 1808, esclata la Guerra de l'Independència Espanyola. Els soldats francesos que varen ser fets presoners en la Batalla de Bailén varen terminar encarcerats en l'illa de Cabrera. En realitat no hi havia cap edifici que poguera cridar-se presó: la captivitat era el propi aïllament de l'illa. Este captiveri va terminar en 1814, en firmar-se la pau. Per l'escassea de recursos de l'illa i a la falta de suministraments per part de les autoritats de la Junta de Defensa de Mallorca, no més de la mitat seguien vius en finalisar la guerra; i en recort d'estos presoners, es va erigir un monolit en l'illa.

A finals de el XIX, l'illa de Cabrera passa a ser propietat privada. Els amos, la família Feliu, intenten el cultiu de vinya en l'illa. Per a això varen construir una celler, que s'utilisa actualment com museu.


En 1916, l'archipèlec és expropiat per interessos de defensa. S'establix en l'illa de Cabrera una chicoteta guarnició. L'illa s'utilisaria fins a la seua conversió en parc nacional com a àrea de pràctica de tir. Esta presència militar va protegir l'entorn natural en evitar que l'archipèlec anara objecte d'especulació immobiliària.

En març de 1991, es declara Cabrera com a parc nacional Marítim i Terrestre. L'1 de febrer de 2019, es varen ampliar els seus llímits incorporant al mateix espais marins confrontants en una superfície de 80 779,05 hectàrees, en lo que la seua nova extensió és de 90 800,52 hectàrees.[4]

Geografia

[editar | editar còdic]

Situat a 10 km del veta de les Salines (municipi de Santañí, en el sur de l'illa de Mallorca), l'archipèlec de Cabrera és en realitat un aflorament meridional de les Serres de Llevant (Serres de Llevant).

Cabrera té un clima semiárido, suau durant els hiverns i càlit en els estius; en una mija anual de 18 °C. L'archipèlec està somés a l'estrés del vent i la sal. El parc té una superfície de 90 800,52 ha, de les que 89 482,52 són marítimes i 1318 terrestres. La cota màxima és de 172 m s. n. m., i la mínima supera els 2000 m de profunditat (abans de l'ampliació de 2019, era de 118 m).[5]

Illes i illots

[editar | editar còdic]

Està constituït per 19 illes i illots. La major en superfície és Cabrera, seguida de Conejera. Les atres illes majors són Ses Rates, Els Estels, L'Imperial, Ses Bledes, És Fonoll, Na Redona, L'Esponja, Na Plana, Na Pobra, S'Illot Pla, S'Illot i Na Foradada.

Orde de les illes i els illots

[editar | editar còdic]

Les illas i els illots, en orde de nort a sur i de ponent a alce, són:


Flora i fauna

[editar | editar còdic]

Sobre la flora marina, cal recordar que al voltant d'un 98 % de la superfície del parc nacional de Cabrera és mar.[6] Baixe les aigües que rodegen este conjunt d'illes, tenen la seua hàbitat multitut d'espècies vegetals i algares que, gràcies a la claritat que alcancen les aigües, resulten fàcilment localisables. És possible observar més de 160 espècies, entre les que destaquen pel seu número les algas. Lo més impressionant són les praderies de posidonia oceànica: pareguda a les algues, la posidonia és en realitat una planta superior que conta en raïls i flors, considerada com una de les principals fonts de vida del Mediterràneu i llamentablement en greu regressió en tota la costa.

Archiu:Cabrera sziget.jpg
Pins i sabinas en Cabrera

El parc s'assenta sobre calcàreas, margas i dolomías d'orige terciario, i té un clima mediterràneu. En el mig terrestre, l'archipèlec presenta una vegetació típicament mediterrànea, en una comunitat molt estesa de maquia en acebuches i xara xerófilo, en alguns bosquecillos de pi carrasco. No obstant, Cabrera mostra unes particularitats: al costat del acebuche, l'olivillo, els aladiernos, la lechetrezna, apareixen espècies típiques del carrascar, com l'aladierno endèmic Rhamnus ludovici-salvatoris i, en cotes més elevades, el boj baleárico (Buxus balearica).

Una atra característica és l'àmplia extensió que presenten els sabinares, precisament allí a on el sol és més escàs.


La subespecie a la que pertanyen estes sabinas és Juniperus phoenicea turbinata (Guss.) Nyman.[7]

L'archipèlec conta en 22 endemismes balears, com el astrágalo de les Balears (Astragalus balearicus) i el hipérico balear (Hypericum balearicum), i solament una subespecie endèmica de Cabrera: Rossa angustifolia caespitosa.

L'archipèlec de Cabrera, juntament en les aigües i els fondos marins que ho rodegen, constituïx un dels espais naturals millor conservats del Mediterràneu, sobreixent de vida, tant marina com a terrestre. Les seues aigües sorprenen per la seua excepcional transparència i visibilitat, per les seues coves submarines, en les que seguixen apareixent espècies sense catalogar, com són varis crustacis endèmics descoberts en aigües d'una cova. Els fets de que l'archipèlec es trobe alluntat de núcleus urbans i de no rebre cap aporte d'aigües continentals reduïxen al mínim la contaminació de les seues aigües, en lo que les seues biòtops apareixen extremadament conservats. És precisament la gran biodiversitat d'estes aigües lo que ha permés a l'Archipèlec de Cabrera la seua declaració com a parc nacional

Des del punt de vista faunístico, lo més important de la riquea biòtica de Cabrera, entre moltes atres coses, és l'abundància i varietat d'aus que viuen en les illes o passen per elles, i que s'incrementen en época de migració, ya que mils d'aus utilisen l'archipèlec com a zona de descans (s'han catalogat fins a 130 espècies diferents). Això ha fet possible la seua declaració com ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus).

Els amfibis són els grans absents de l'archipèlec, degut sobretot a la falta d'acumulacions d'aigua dolça, un ben prou escàs en les illes.

Fauna marina

[editar | editar còdic]

La fauna marina es compon de més de 500 espècies, en 113 espècies de briozoos, 22 de moluscs, 25 de crustacis, 87 d'esponges i 214 espècies diferents de peixos,[8] lo que convertix al parc en l'espai de major biodiversitat íctica de tot el Mediterràneu. Abunden les salpas, dorades, lubinas, vaques, chopas i dentones. També és fàcil trobar erizos i sépies. En els fondos rocosos habiten els mers, escórporas o rascacios, polps, morenes i congrios, compartint espai en la tortuga beca (Caretta caretta), la tortuga llaüt (Dermochelys coriacea) i delfins. No obstant, ya no viu en l'archipèlec la foca monge (Monachus monachus), i tan solament es pot vore algun eixemplar divagante.

La foca monge del Mediterràneu en el passat es trobava per totes les costes del Mediterràneu, incloent el Mar Negra i cap al sur, en la costa atlàntica i en les illes d'Àfrica nort-occidental.

Actualment, per les amenaces que ha sofrit i seguix sofrint, la seua distribució ha canviat i les seues poblacions es localisen fragmentades en tres zones. En el mediterràneu oriental és a on es localisen les poblacions majors sobretot en les illes de la mar Jónico i la mar Egeo, aixina com en les costes de Turquia, Albània, Croàcia i Grècia; en el mediterràneu occidental, en Argèlia i Marroc i, en l'Atlàntic Nort en Veta Blanco entre Mauritània i el Sahara occidental i, en Madeira.

El seu hàbitat inclou tant zones pelágicas, chicotetes illes i zones costeres encara que sempre en àrees protegides de l'accés dels seus depredadors terrestres. Es restringix a zones a on hi ha coves en entrades des de la mar i en plages chicotetes protegides per penya-segats o per la marea alta. En les coves i sobretot en aquelles que tenen plages en el seu interior és a on es reproduïxen.

Archiu:Podarcis lilfordi giglioli Orchi 02.jpg
Podarcis lilfordi

Entre els reptils, destaquen de forma especial les poblacions de lagartija balear (Podarcis lilfordi), cridada en Mallorca sargantana, endemisme isleño. Solament en l'Archipèlec de Cabrera es donen onze subespecies que es distinguixen per chicotetes variacions en la forma i color. Són de talla més be modesta, 15 centímetros de cap a coa, de colors blau i verts, casi negre. El 80% de la població d'este reptil endèmic de Balears es troba en l'Archipèlec de Cabrera i casi cada illa té la seua pròpia subespecie; estes formes han anat evolucionant de forma diferent per l'aïllament genètic a que han estat someses des de fa 6000 anys.[9] La llista de reptils es completa en l'abundant salamanquesa comuna, cridada en Mallorca dragó, i l'escassa salamanquesa rosada, cridada en Mallorca dragonet.

Aus marines
[editar | editar còdic]
Archiu:Korallenmöve seitlich.jpg
Gavina de Audouin
Archiu:Phalacrocorax aristotelis.jpg
Cormorán moñudo
Archiu:Puffinus mauretanicus.jpg
Pardela balear

Para moltes d'estes aus, de les quals algunes es troben en perille d'extinció, el parc nacional representa un àrea tranquila, idònea per a l'anidación.

Formen colónies en l'archipèlec espècies com la gavina patiamarilla (Larus michahellis), la gavina de Audouin (Larus audouinii), la pardela cenicienta (Calonectris diomedea), el cormorán moñudo (Phalacrocorax aristotelis) i el paíño comú (Hydrobates pelagicus); ademés, la pardela balear (Puffinus mauretanicus), en greu perill d'extinció.

Entre les rapaces, destaquen el cernícalo comú (Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el falcó de Eleonor (Falco eleonorae), que no viu permanentment en les illes, pero que retorna tots els anys per a anidar en els penya-segats dels estells. També està present l'àguila peixcadora (Pandion haliaetus).

Atres aus
[editar | editar còdic]

En l'interior de l'illa de Cabrera, en lo que varen anar els camps de cultiu, estan molt ben representats els paseriformes, abundant d'una manera especial els jilgueros, verdecillos, verderones, pinzones, lúganos. Entre ells, destaca pel seu interés la curruca sarda. En la costa es presenta també el roquero solitari.

Mamífers terrestres

[editar | editar còdic]

El número de mamífers presents en Cabrera no és massa elevat, i abunden sobretot els introduïts per l'home.

El conill va ser un malensomi per als antics cultivadores de l'illa, i, per a combatre-ho, es va introduir la gineta.

Són abundants també la rata negra, el rata, el gat cimarrón i l'erizo moruno.

Hi ha ademés vàries espècies de rat penat autòctons: rat penat rabudo, rat penat montanyenc, Pipistrellus cf. pipistrellus, rat penat troglodita, rat penat orejudo meridional, Myotis sp. És més difícil determinar específicament els rat penat del gènero Myotis per tindre rancs d'emissió de freqüència molt similars, pero tal volta es tracte del rat penat patudo. Uns atres que podrien estar presents són el rat penat hortelano i alguna espècie de rat penat de ferradura, tal volta el rinolofo gran o el rinolofo menut.[10]

Catàlecs de flora i de fauna de l'archipèlec

[editar | editar còdic]

Explotació[11]

[editar | editar còdic]
Archiu:Parc national de l'Archipel de Cabrera.svg
Extensió del parc nacional, en la zona original en vert i l'ampliació en roig.

El Pla Rector de l'Universitat d'Economia de Salamanca i d'Us i Gestió (PRUG) del parc nacional establix una série de regles d'obligat compliment per a la peixca artesanal tradicional de caràcter professional, única activitat extractiva permesa.

El parc pot visitar-se, sense més tràmits, embarcant-se en les oronetes que partixen dels ports de la Colónia de Sant Jorge i de Porte Petro, que permeten ademés realisar una visita guiada a l'illa de Cabrera. És recomanable reservar per avant. En ser un parc nacional, l'accés està llimitat a una cantitat d'embarcacions diàries. S'ha inclós recentment rutes de senderisme per l'illa, podent visitar les diferents plages, el castell de Cabrera i el far.

Taula de visitants 1995-2009
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
36 173 39 265 43 215 52 796 47 302 44 983 64 068 66 302 66 535 73 540 71 987 74 532 76 541 60 804 60 662
* Senyes extretes de la web del ministeri de Mig ambient[12]
Taula de visitants 2010-2021
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021
160 306 185 358 104 499 93 291 108 038 120 505 121 189 126 143 118 232 82 007 25 751 55 843
* Senyes extretes de la web del ministeri de Mig ambient[12]

Atres figures de protecció

[editar | editar còdic]

Miscelànea

[editar | editar còdic]
  • El doctor Félix Rodríguez de la Font, en la seua série de "L'Home i la Terra", li va dedicar dos capítuls a l'archipèlec, aixina com també en el seu programa radiofònic "L'Aventura de la Vida", donant-ho a conéixer a l'immensa majoria de la població (autoritats incloses), i demanant la seua protecció en calitat de parc natural.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 1 de febrer de 2019 (en és).
  2. Decret 47/2015, de 22 de maig, pel que s'aprova el Pla de Gestió Natura 2000 de l'Archipèlec de Cabrera (BOCAIB de 27 de maig de 2015)
  3. Anuari Nacional d'Estadística. Número de visites als parcs nacionals
  4. Bolletí Oficial de l'Estat, 19 de febrer de 2019
  5. https://www.boe.es/datos/imagenes/disp/2019/43/02215_5573.png
  6. https://www.miteco.gob.es/es/red-parcs-nacionals/els nostres-parcs/cabrera/ficha-tecnica/default.aspx
  7. ALCOVER, Josep Antoni; BALLESTEROS, Enric; FORNÓS, Joan J. (eds.): "Història natural de l'Arxipèlag de Cabrera". Monografies de la Societat d'Història Natural dels Balears, 2. Ed. Moll - CSIC. 1993.
  8. Moreno, J., Pi, J., Frontera, M., & Font, A. (2004). el_Archipielago_de_Cabrera.pdf?1399036781=&response-content-disposition=inline%3B+filename%3DGuia_de_visita_de el_Parc_Nacional_Marit.pdf&Expires=1598719832&Signature=hNCwFve47s-1a7AKTIZ2ywk9nb9gtOHoE5RZsoQ9bP-qUAEvwEaeVnaFeacKuNwc3EGjfFyvQVyRBwhbGwzEODsZuaT0SZIX8EKZjKvkWlsVfmFGO27Nl2M3Y63nSo1rJxt857seMzHU5XrEZUek6tsunt36G06CeuPi9G2WreyQdauTnYM9mrsvZZjfi4zYlLXGeahyo4pueLVGudjyXGF5ldaIH0BfkxsDTaJpfozsBCPuCx3rUeI89WdkytJX-8Ab68FOkdsMkrvrd2MSRsLZ0-WILd-huZrWnZ7FmXDzfPHJsDUT5tPMT8xwiI0RRwCxN1H3GVlF2LbjJng__&Key-Pair-Aneu=APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA El Parc Nacional Marítim Terrestre de l'Archipèlec de Cabrera. Guia de visita. Consultat el 29 d'agost de 2020.
  9. https://www.lacerta.de/AF/bibliografie/BIB_11763.pdf
  10. PONS, Guillem; BENZAL, Jesús; HINCHCLIFFE, Gillian; STRACHAN, Robert: "Rat penat (Mammalia, Chiroptera) del Archipèlec de Cabrera. Evaluació les poblacions i propostes de conservació". Endins, n.º 19. 1993. Palma de Mallorca.
  11. Web del Ministeri de Mig ambient
  12. 12,0 12,1 Ministeri de Mig ambient
  13. «notícies - El Parc Nacional de Cabrera, declarat Zona Especialment Protegida d'Importància per al Mediterràneu (ZEPIM)». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2009. Consultat el 1 de maig de 2008.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

L'aventura de la vida - L'illa de Cabrera (I) Vore més en https://www.rtve.es/a/2141996/

L'aventura de la vida - L'illa de Cabrera (II) Vore més en https://www.rtve.es/a/2141992/


Referències

[editar | editar còdic]