Hypericum balearicum
El hipérico de les Balears (Hypericum balearicum) és una planta de la família Hypericaceae del gènero Hypericum nativa de les illes Balears.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust o sufrútice de fins a 1(2) m d'altura, glabro. Tallos jóvens tetrangulares, en vesícules resinosas, ± translúcidas, prominents, principalment en els ànguls, llevat en el entrenudo apical. Fulls 4-13 x 2-9 mm –relació llongitut/esgambi: 1,5-3–, d'estretament elíptiques a elíptiques o ovadas, obtuses, de crespas a unduladas, coriáceas, en vesícules prominents, resinosas, ± translúcidas, conspicuas. Bràctees 4-5 mm, adpresas al cáliz, a voltes escotadas. Flors terminals, solitàries. Sépals 5-7 mm, acentuadamente desiguals, imbricados, de suborbiculares a elíptics, palesos en el frut. Pétals 13-22 mm, marcadament asimètrics. Estils 6-13 mm. Càpsula 8-12 mm, de ovoidea a subpiramidal, estriada, resinífera. Llavors 1,2-1,5(1,7) mm, ápteras, d'un pardo rojós.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Hypericum balearicum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 785. 1753.[2]
- Citologia
Número de cromosomas de Hypericum balearicum (Fam. Guttiferae) i táxones infraespecíficos: 2n=24[3]
- Etimologia
Hipérico: nom genèric que deriva del grec hyperikon ("sobre les imàgens" o "per damunt d'una aparició"). Per a alguns, el nom fa referència a la propietat que se li atribuïa de fer fugir als mals esperits i les aparicions; solien penjar-se flors d'esta planta sobre les imàgens religioses el dia de Sant Joan. Per a uns atres, les glándulas de les seues pétals semblen formar imàgens (a este fet se li va donar molta importància en la Edat Mija, ya que era utilisat en els exorcismes per les seues virtuts cabalísticas).
balearicum: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les Illes Balears.
- Sinonímia
- Psorophytum balearicum (L.) I.Kimura in Nakai & Fonda, Nov. Fl. Jap. 10: 22 (1951)
- Ascyrum glandulosum Moench, Suppl. Meth. 42 (1802), nom. illeg.
- Psorophytum undulatum Spach, Hist. Nat. Vég. 5: 413 (1836), nom. illeg.
- Hypericum verrucosum Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton 369 (1796), nom. illeg.[4]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: estepa, hipericón de les Balears, hipérico de Balears.[5]
- Català: estepa joana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Flora Vascular - Tota l'informació detallada sobre la Flora Vascular | - Espècie: Hypericum balearicum | BioScripts.net». www.floravascular.com. Consultat el 2022-06-01.
- ↑ «Hypericum balearicum». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 16 de decembre de 2013.
- ↑ Chromosome numbers of vascular plants from Àustria, Mallorca and Yugoslàvia. Nilsson, O. & P. Lassen (1971) Bot. Not. 124: 270-276
- ↑ «Hypericum balearicum». Real Jardí Botànic: Flora Ibèrica. Consultat el 20 de maig de 2011.
- ↑ «Hypericum balearicum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de decembre de 2013.
- Califòrnia Flora Nursery [1] archivat en Wayback Machine.
- J.D. Curtis i N.R. Lersten, "Internal secretory structures" en Hypericum (Clusiaceae): H. perforatum L. i H. balearicum L.", New Phytologist, vol. 114, n.º 4, pp. 571-580, 28 d'abril de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hypericum balearicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.