Real Lloc de Sant Ildefons
El Real Lloc de Sant Ildefons és un municipi d'Espanya pertanyent a la província de Segòvia, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. En una població de Plantilla:Població-és wd, comprén les poblacions de Sant Ildefons o La Granja, La Praderia de Navalhorno, Valsaín i Riofrío.[1] Entre els seus monuments es troben el Palau Real de la Granja i la Real Fàbrica de Cristals.
Toponímia
[editar | editar còdic]
Des d'época molt primerenca es va denominar real lloc de Sant Ildefons a la nova propietat de la Corona assentada sobre una antiga ermita cedida pels Reis Catòlics en 1477 al Monasteri del Parral.[3]
El 20 de maig de 1810 es constituïx l'Ajuntament en la denominació de Sant Ildefons i el calificatiu de vila. No obstant, en posteriors documents Sant Ildefons rep la titulació de real lloc. Aixina apareix en el padró de veïns de 1821, en els bandos sobre eleccions municipals de 1822, en les ordenances municipals de 1877, en les actes municipals del periodo i en el membret del paper d'ofici del concejo, a on des de la segona mitat de el XIX i fins a 1931 apareix el nom aixina escrit, de la mateixa manera que en els sagells municipals de diversos documents i molt rara volta es nomena com La Granja.[4][5]
En posterioritat a la proclamació de la Segona República Sant Ildefons pert el títul de real lloc i ademés es canvia el seu nom a Sant Ildefons-La Granja com a topònim oficial del municipi degut a que gestionava ya els núcleus de població de Riofrío, Valsaín i La Praderia de Navalhorno, originalment una barriada de Valsaín.[6]
Durant la dictadura franquista es va fomentar el terme La Granja ya que antic bastió republicà i breçol de Juan de Borbón, el municipi no tenia el favor del règim.[3][4][7]
Durant l'inici de la democràcia el consistori va utilisar de manera no oficial el calificatiu de Reals Llocs, fins que el 26 de febrer de 2009 l'Ajuntament va dur a ple una iniciativa per a prendre la denominació de Real Lloc de Sant Ildefons per una confusió per la que es creïa que Real Lloc formava part del nom del municipi, quan en realitat la documentació històrica aludia a la condició de dita municipalitat, el nom històric de la qual era tan sol Sant Ildefons. Despuix de ser votada per unanimitat, va entrar en vigor en 2010.[6][8]
La diversitat de toponímia ha donat lloc a cert grau de confusió que ha dut inclús a correccions vandàliques de senyals de tràfic errònees.[2]
Geografia
[editar | editar còdic]Es troba situada a 7 km de Segòvia capital, al peu de les montanyes del sistema Central, que separa la província de Segòvia de la de Madrit (vila a 50 km de la que dista 76 km pel port de Navacerrada i 80 km pel túnel del port de Guadarrama).
Història
[editar | editar còdic]- ↑ «El municipi de Sant Ildefons recupera la seua denominació històrica de Real Lloc de Sant Ildefons» (en és). comunicacion.jcyl.és. Consultat el 2024-04-18.
- ↑ 2,0 2,1 «El Real Lloc de la confusió» (en espanyol). El Dia de Segòvia. Consultat el 2023-02-12.
- ↑ 3,0 3,1 «El municipi de Sant Ildefons recupera la seua denominació històrica de Real Lloc de Sant Ildefons» (en és). comunicacion.jcyl.és. Consultat el 2023-02-12.
- ↑ 4,0 4,1 «Sant Ildefons canviarà de nom» (en és-es). El Nort de Castella. Consultat el 2023-02-12.
- ↑ Pastor Martín, Jesús (D.L. 2013). «La Boca de l'Asno», Llegendes heròiques i picaresques de Segòvia, Derviche, p. 149. OCLC 870405698. ISBN 978-84-940562-5-3.
- ↑ 6,0 6,1 «¡Que tots ho criden el Real Lloc de Sant Ildefons!» (en és). Segoviaudaz.és. Consultat el 2023-02-12.
- ↑ «La Granja desapareix i recupera el seu 'Real' nom | Castella i Lleó | elmundo.és». www.elmundo.es. Consultat el 2023-02-12.
- ↑ «BOCYL-D-09122010-11| Bolletí Oficial de Castella i Lleó». bocyl.jcyl.és. Consultat el 2024-04-18.
Edat Mija i moderna
[editar | editar còdic]
L'història d'estes poblacions està íntimament vinculada a la de les seues Palaus Reals. El primer va ser el de la població de Valsaín. Per lo tant, este municipi ha contat en un palau des de la dinastia Trastámara, ya que Enrique IV de Castella va ser qui va fundar el palau de Valsaín, en principi, concebut com a refugi de caça.[1] Este palau va formar part de les residències palatines de Felipe II, en a on es varen celebrar els festejos nupcials, despuix de casar-se este rei per quarta volta en l'Alcázar de Segòvia. Este palau, ara en ruïnes, va tindre el privilegi de ser el primer palau de tots els Reals Llocs. També va ser en Valsaín en a on Felipe II va pensar construir un monasteri, que finalment es va construir en la per llavors chicoteta vila de Sant Lorenzo de l'Escorial.
Este palau va tindre varis incendis i reconstrucció que varen modificar la seua estructura. Pero despuix de l'incendi de 1697 que ho va destruir significativament, regnant Carlos II, finalment es va abandonar per a construir un atre nou en els voltants de la població de Valsaín, pero al gust de la nova dinastia borbònica, que acabava d'aplegar al tro d'Espanya en el rei Felipe V. L'emplaçament que es va elegir va ser prop d'un vedat de caça real, que gran part del mateix va quedar dins del recint palatí. Prop d'este vedat existia un chicotet monasteri dedicat a Sant Ildefons depenent del d'El Parral, els monges del qual duyen una hospedería, una granja i vàries hortes en arbres frutales per al seu propi sustente.
L'orige d'este monasteri va ser la cessió d'uns terrenys en 1477 per part dels Reis Catòlics als monges jerónimos del monasteri del Parral en Segòvia. L'ermita d'este monasteri es conserva actualment dins de les muralles del Palau. Estes obres varen començar en 1721 i contínuament, fins a pràcticament l'actualitat s'han anat afegint distints elements o s'han modificat les infraestructures.[2]
,_por_Francisco_Coello.jpg)
Aixina per lo tant, Valsaín al no tindre ya el palau va ser perdent importància respecte a la nova població que estava sorgint en el nou palau. Si no ha aplegat a desaparéixer la població, ha segut en part gràcies a l'activitat de curta d'arbres i l'aserradero del seu anex (a menys de 1 km) de La Praderia de Navalhorno. En canvi, a mida que s'anava construint el nou palau, el nou núcleu urbà anava creixent a mida que s'anaven necessitant més amprats en el palau, tant per a la seua construcció i manteniment, com per a donar servici dins del mateix.[3]
També es va crear en esta població la Real Fàbrica de Cristals en 1727, en l'objectiu de disminuir les importacions i per tant els costs de les peces de cristaleria de lux, al mateix temps que es protegia la manufactura nacional. El proyecte va ser impulsat per Ventura Sit en el respal de la Corona, qui va instalar un chicotet forn per a vidres plans, els quals servirien per a realisar finestres o grans espills. Posteriorment, es va construir l'actual edifici pel aparejador real Joseph Díaz (Gamones), en una superfície total de 25.000 m². En esta fàbrica es varen realisar importants peces de vidre que s'exportarien per tota Europa, competint en les fàbriques més importants del moment.
En l'arribada de Carlos III, la població de la Granja va prendre un nou impuls. Algunes de les mides que va prendre varen ser reordenar el caixco urbà i delimitar este en una muralla, ampliant la muralla ya existent del Palau Real. També trau fòra del caixco urbà el cementeri, sent esta població la primera en Espanya que realisa este canvi, açò degut a que la localitat i els pobles de l'entorn no depenien llavors del bisbat de Segòvia sino directament del rei per mig de la Vere Nullius de Sant Ildefons. Ademés la fàbrica, en el seu moment d'esplendor, va impulsar encara més el creiximent d'esta població.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]
Alguns acontenyiments històrics que varen succeir en La Granja varen ser la boda entre Carlos IV i María Luisa de Parma, les firmes dels tractats de Sant Ildefons de 1777, 1796 i 1800, la derogació de la Llei Sálica per mig de la promulgació de la Pragmàtica Sanció de 1789 per Fernando VII just abans de morir, la sublevació dels sargents de la guarnició del Palau en 1836 que va obligar a la regente María Cristina de Borbón a restablir la Constitució de 1812, el naiximent de dò Juan de Borbón en el palau, etcétera.
A finals de maig de 1937, durant la Guerra civil, en les rodalies de la Granja va tindre lloc l'Ofensiva de Segòvia. Les tropes republicanes de la 21.ª Brigada Mixta varen estar a punt de prendre la localitat i el palau real, pero l'intervenció dels regulars marroquins va frustrar l'operació.
Des de mediats-finals de el XX les poblacions de Real Lloc de Sant Ildefons viuen del turisme que genera el Palau Real i el Museu del Vidre, aixina com de les activitats per al manteniment dels mateixos, aprofitant la seua rodalia a Madrit, els ciutadans de la qual són coneguts ací com a pumes.[4][5] Pero també crea llocs de treball la nova fàbrica de vidre (construïda en els anys 1970), les fustes de la pinada del Valsaín, i cada volta més del turisme rural gràcies als monts de la serra de Guadarrama i la monta de cavalls. També va supondre un gran impuls econòmic i turístic l'obertura d'un Parador de Turisme.[6]
Demografia
[editar | editar còdic]El Real Lloc de Sant Ildefons conta en una població de Plantilla:Població-és wd.
La població de Real Lloc de Sant Ildefons s'ha anat incrementant gradualment a lo llarc de el XX a partir dels 3388 habitants del cens de 1900. Crida l'atenció el brusc descens acusat entre els anys 1930 i 1940, que està relacionat tant en el començ de la Segona República, com en la proximitat del front durant la Guerra Civil. El descens poblacional dels anys 1960 s'associa al èxodo rural que sofrix en este periodo tot el centre peninsular. Els increments de població que tenen lloc a partir de l'any 2000 són comuns en atres municipis del Alfoz de la ciutat de Segòvia i es relacionen en l'increment de l'immigració de dit periodo.
Segons informació proporcionada pel INE, en Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value). la població de Real Lloc de Sant Ildefons era de Plantilla:Wikidata habitants que es distribuïxen en els seus quatre núcleus de la següent forma:
| Riofrío | Sant Ildefons o La Granja | Valsaín | La Praderia de Navalhorno |
|---|---|---|---|
| Plantilla:Wikidata | Plantilla:Wikidata | Plantilla:Wikidata | Plantilla:Wikidata |
Transport i comunicacions
[editar | editar còdic]
Ferrocarril
[editar | editar còdic]En el terme municipal del Real Lloc de Sant Ildefons, dins de la zona C2 del Consorci Regional de Transports de Madrit, es troben les següents estacions: Vedats (fi de la llínea C9), Vaquerizas, Dos Castillas i Port de Navacerrada.
| Llínea | Recorregut | Estacions |
|---|---|---|
| Plantilla:FFCC | Cercedilla- Port de Navacerrada- Vedats | Estació de Vedats |
Autobusos
[editar | editar còdic]Els núcleus del Real Lloc de Sant Ildefons o forma part de la ret de transport Metropolità de Segòvia que va recorrent els distints pobles de la província.[7][8]
| Llínea | Trayecte |
|---|---|
| Plantilla:Llínea/Metropolità Segòvia | Valsaín - Segòvia (per Penyes del Erizo - Quitapesares - Parc Robledo - La Granja - La Praderia de Navalhorno - Barri Nou) |
| Plantilla:Llínea/Metropolità Segòvia | Port de Navacerrada - Segòvia (per Carrascalejo - Parc Robledo - La Granja - Valsaín/La Praderia - Boca de l'Asno - Font dels Mosquits) |
| Plantilla:Llínea/Metropolità Segòvia | Valsaín - Estació AVE (per La Praderia de Navalhorno - La Granja - Palazuelos de Eresma - Carrascalejo) |
Taxis
[editar | editar còdic]El municipi dispon de dos servicis de Taxi/Eurotaxi.[9]
Símbols
[editar | editar còdic]
L'escut heràldic que representa al municipi es blasona de la següent manera:
La descripció textual de la bandera és la següent:
Administració i política
[editar | editar còdic]
Govern municipal
[editar | editar còdic]Evolució del deute viu municipal
[editar | editar còdic]
El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial.
El deute viu municipal per habitant al final de 2021 ascendia a 4 689 000,00 €.[12]
Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni
[editar | editar còdic]
|
|
|
|
-
Iglésia dels Dolors.
-
Palau Real.
-
Palau Real i jardins de Sant Ildefons.
-
Frontera principal del Palau Real de Sant Ildefons.
Festes
[editar | editar còdic]
- La festivitat principal en La Granja és el 25 d'agost (Sant Luis). En estes festes es realisa la Judiada, en la que es prepara un menjar popular per als assistents (previ pagament) que acodixquen eixe dia a la localitat.
- La festivitat principal en Valsaín és la dedicada a Nostra Senyora del Rosario a principis de setembre.
- 17 de giner: En Valsaín se celebra San Antón.
- 23 de giner: Sant Ildefons, arquebisbe de Toledo.
- Semana Santa: En Divendres Sant es realisa la «processó del silenci». D'interés turístic regional.
- 30 de maig: Sant Fernando.
- 18 de juny: Processó de l'Octava del Corpus en els jardins del Palau.
- 25 de juliol: Santiago.
- Des de l'any 2000 es realisa una Fira Barroca a principis de juny.
- Cicle de Música en els Reals Llocs. És un cicle organisat per Patrimoni Nacional en tots els Palaus Reals. Se celebren entre març i agost i són de lliure accés.
- Mostra de Teatre Aficionat. Durant el més de juny se celebra esta mostra impulsada i promoguda pel grup de teatre local «La Ferradura».
- Concurs Nacional de Doma Clàssica, a benefici d'UNICEF, i Concurs Nacional de Bot. Es realisen en la primera quinzena d'agost, en el Real Camp de Pol.
Gastronomia i tradicions
[editar | editar còdic]
- El producte típic de la Granja és el judión (una espècie de judeua de full més ample) que es cultiva en les hortes de la població. Degut a que el seu actual nivell de producció (2006) no permet crear una denominació d'orige, també es produïxen judiones baix el nom de la Granja en atres poblacions com Barco d'Àvila. Durant les festes patronals de Sant Luis es realisa la Judiada, que consistix en una preparació d'una fabada multitudinària en este producte.
- També és típica del municipi la coca de Valsaín. Consistix en una massa similar al bizcocho, pero més aplanada, reblix de anises en gra i recoberta de sucre.
- Una activitat típica, encara que més popular en la població de Valsaín, és la curta de troncs, molt similar a la que es realisa en poblacions de montanya d'Europa occidental.
Semana Santa
[editar | editar còdic]Eixida des de la plaça dels Dolors
Les imàgens que ixen des de l'iglésia de La nostra Senyora del Rosario són:
Estos dos últims els trauen els chiquets més menuts de les confraries.
En canvi els estandarts i penitentes en les seues creus ixen des de la capella de Sant Francisco d'Assís VOT. La Semana Santa és molt simbòlica, perque els penitentes ixen en grans creus de fusta i cadenes damunt.
Deport
[editar | editar còdic]
El municipi conta en distintes instalacions deportives: dos camps de fútbol (un d'herba artificial i un atre d'herba natural), pistes de pádel i tenis, un pabelló municipal en La Granja i un polideportiu en Valsaín, aixina com una piscina climatizada i una a l'aire lliure.[13] Destaca també el Real Camp de Pol, un dels pocs camps de pol d'Espanya.[14] Aixina mateix, en el municipi es enclava el Club de camp El Tir, que conta en un camp de gòlf de nou clots.[15]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La Granja de Sant Ildefons en Segòvia» (en és-es). Segòvia un bon pla. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ «Palau Real de la Granja de Sant Ildefons» (en és). Patrimoni Nacional. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ «Benvinguda del croniste | Turisme Real Lloc de Sant Ildefons».
- ↑ Sánchez Crespo, Ángel (D.L. 2015). 101 curiositats de l'història de la serra de Guadarrama que no et pots perdre : un recorregut fascinant història de la serra de Guadarrama i el seu Parc Nacional, Á. Sánchez. OCLC 922111679. ISBN 978-84-606-7300-2.
- ↑ Calleja Guijarro (1996). «Paraules que no figuren en el Diccionari de la Llengua Espanyola o figuren en atres accepcions», Contribució a l'estudi del Vocabulari Segoviano, Clara Campoamor, sn. - 28025 Madrit: Imprenta del Patronat dels Òrfens de l'Eixèrcit de Terra, p. 131. OCLC 36156957. ISBN 84605-5241-1.
- ↑ «Parador de la Granja | Paradores». paradores.és. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ «de-segovia-i-la-granja/78503 Linecar obri una ruta d'autobús al port de Navacerrada des de Segòvia i La Granja | Aqüeducte2» (en és). Consultat el 2022-09-26.
- ↑ «infosegovia.com - RUTA M8: Valsain» (en és-és). www.infosegovia.com. Consultat el 2022-09-26.
- ↑ «Taxis Real Lloc de Sant Ildefons».
- ↑ 10,0 10,1 Junta de Castella i Lleó (ed.): «ACUERDO de Ple de l'Ajuntament de Real Lloc de Sant Ildefons, de 29 de març de 2003, pel que s'aprova l'Escut Heràldic i Bandera d'este municipi.» (pdf). Bolletí Oficial de Castella i Lleó n.º 52/1999 de 17 de març de 1999.
- ↑ «Eleccions Municipals 2023: Castella i Lleó / Segòvia / Real Lloc de Sant Ildefons».
- ↑ «Esta és el deute dels ajuntaments de Segòvia» (en és). Consultat el 2022-10-12.
- ↑ «Canal de Deports» (en és). Ajuntament del Real Lloc de Sant Ildefons. Consultat el 13 de juliol de 2020.
- ↑ «Real Camp de Pol» (en és). Ajuntament del Real Lloc de Sant Ildefons. Consultat el 13 de juliol de 2020.
- ↑ «CLUB DE GOLF» (en és). Club de camp El Tir. Consultat el 13 de juliol de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Real Lloc de Sant Ildefons.- Ajuntament de Real Lloc de Sant Ildefons
- Turisme del Real Lloc de Sant Ildefons
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real Sitio de San Ildefonso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en erros en seqüencies d'órdens
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Real Lloc de Sant Ildefons
- Jardins privats històrics
- Municipis de la província de Segòvia
- Localitats de la província de Segòvia
- Localitats de la Serra de Guadarrama
- Poblacions del Camí de Santiago d'Alcalà d'Henares
- Patrimoni de l'Humanitat