Anar al contingut

Catedral d'Osca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Catedral d'Osca

La catedral d'Osca, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals de el XIII i conclosa a principis de el XVI. Originàriament va estar dedicada a Jesús Nazareno pero és coneguda popularment com a catedral de Santa María.[1]

Planta de l'Iglésia Catedral d'Osca

Emplaçament

[editar | editar còdic]

Es troba en el lloc més elevat del cerro sobre el que es va assentar la primitiva ciutat d'Osca, i constituïx, en l'edifici de l'Ajuntament, el centre històric de la ciutat.[2]

Temples anteriors

[editar | editar còdic]

La ciutat d'Osca va ser conquistada als musulmans per Pedro I d'Aragó en 1096. Despuix de la conquista, la mesquita principal de la ciutat va ser cedida al bisbe per a reutilisar-la com a catedral baix la advocación de santa María dels Gojos.[3] De la mesquita queda un arc de ferradura en la zona del claustre, que possiblement era l'entrada al alminar.

Del temple romànic perviuen una portada en tres arquivoltas que descansen sobre capitelés i pilastras; ademés de part del primitiu claustre, que permaneix adossada al costat nort del temple.

Construcció

[editar | editar còdic]

El proyecte de construcció de l'actual edifici de la catedral d'Osca es va iniciar en temps de Jaime I d'Aragó (r. 1213-1276); alguna cosa tardà, si es compara en atres iglésies de la zona, que daten del romànic. Açò es deu a que en Osca es va oficiar el cult cristià utilisant, fins a finals de el XIII, l'edifici de l'antiga mesquita de l'aljama.

En 1273, en ser consagrat bisbe d'Osca Jaime Sarroca, nebot del rei Jaime I,[4] este monarca va considerar indecorosa la celebració del cult cristià en l'antiga mesquita, per lo que en eixe mateix any va propondre la construcció, en el solar de la mesquita, d'una catedral en l'estil gòtic que predominava en Europa. El disseny inicial proponia una construcció de tres naus, en cinc capelles en la capçalera i transepto.

Entre 1273 i 1308[4] es va erigir la capçalera en cinc àbsits, el mur nort de la travessia en una porta d'arc de mig punt i l'edifici anexe, la cridada "Sacristia Vella", que complix les funcions de sacristia i archiu. Tot això en estil gòtic.

Entre 1297 i 1304 es varen construir les naus laterals i les capelles en elles integrades, quatre en cada nau, que es varen entregar a particulars "a canvi d'una forta suma, per a que les convertiren en panteones familiars".[5]

Entre 1327 i 1348[4] es varen alçar les voltes de crucería simple de les naus laterals i es varen cobrir en techumbre de fusta la nau central i el transepto. A esta época pertanyen els primers arquitectes identificats en les obres de la catedral; es tracta de Juan Doncels (1328) i Guillermo Inglés (1338).[6]

Entre la segona mitat de el XIV i la primera de el XV, gràcies a l'impuls de Benedicto XIII, el Papa Lluna, es va alçar la torre i es va iniciar la construcció d'un claustre gòtic per a substituir a l'antic romànic, encara que solament es va aplegar a acabar la galeria sur.

A finals de el XV el bisbe Juan d'Aragó i Navarra va encarregar a Juan de Olozaga el recrecimiento dels murs del transepto, àbsits i nau central, i el cubrimiento de tot això en voltes de crucería estrelada. Les obres varen finalisar en 1511.[4]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

La traça del temple és de creu llatina en capelles laterals i tres naus de quatre trams, ademés de la travessia.

Portada principal

[editar | editar còdic]

La portada, situada en el mur oest, presenta un gran arc apuntat de quatre arquivolta en decoració de figures de màrtirs, vérgens, àngels i profetes, respectivament. Es va construir entre 1302 i 1307, durant el mandat del bisbe Martín López de Azlor i per este motiu el seu escut figura en el llindar, flanquejat pel de el regne d'Aragó i pel de la ciutat d'Osca.[7]

En el centre del tímpan es troba una talla de la verge María en el Chiquet Jesús, entre dos àngels turiferarios. En la part de la dreta es troben els Reis Macs i en la part de l'esquerra una representació del Noli em tangere. En el llindar es repetixen els escuts d'Aragó i del bisbe Martín López de Arloz.[4]

El conjunt està protegit per un gran ràfol de fusta d'estil renaixentiste (XVI), un element arquitectònic molt freqüent en Aragó.

Torre campanar i chapitel

[editar | editar còdic]
Archiu:CatedhuescaDef. caps block 16
Reconstrucció idealizada de la torre i chapitel

Entre 1369 i 1423 es va alçar la torre campanar, primerament fins a la quarta planta, a càrrec dels mestres Juan de Alguiñero i Juan de Quadres; i la va terminar el mestre Pere Jalopa en un chapitel pentagonal, semblant al chapitel de la Catedral de Barbastro.

El chapitel piramidal va resultar destruït en 1937, durant la celebració de la pren de Santander per l'eixèrcit de Franco. En el transcurs de dita celebració es va amprar abundant material pirotècnic, una eixida va chocar en el chapitel, ho va incendiar i finalment este es va derrocar.cita requerida

Este chapitel que elevava la torre més d'un terç que el que té actualment, no s'ha repost per diverses raons, no obstant existixen els plans, el registre fotogràfic i el proyecte de reposició, que restituiria l'aspecte que presentava.cita requerida

Interior del temple

[editar | editar còdic]

Al començament de 1520 se li va encarregar a Damián Forment la realisació de retaule major de la catedral. Realisat en alabastre, el seu cos és un gran tríptic de tres escenes que mostren la passió de Crist.

Destaquen les pintures barroques (XVII) de les cúpules de les capelles del sant Crist dels Milacres, de sant Joaquín realisades per Vicente Berdusán i de sant Orencio i santa Paciència de Juan Jerónimo Xaló.

Altar major (1520)
Archiu:Capilla del Sagrario (Cathedral of Huesca).jpg
Capella del Sagrario

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Garcés, 243.
  2. Catedral de la Transfiguración del Senyor (Osca) en Patrimoni Cultural d'Aragó. Consultat el 16 de giner de 2012.
  3. Ubieto Arteta, A. Colecció diplomàtica de Pedro I d'Aragó i Navarra. Saragossa, CSIC, 1951, n. 24.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Catedral de la Transfiguración del Senyor (Osca) en AragónMudéjar. Consultat el 14 de giner de 2012.
  5. Garcés, 257.
  6. Garcés, 266.
  7. Garcés, 264.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Durán Gudiol, A. Història de la catedral d'Osca. Osca, Institut d'Estudis Aragonesos, 1991.
  • Garcés Manau, C. "La mesquita-catedral (XII-XII) i la construcció de la catedral gòtica d'Osca (1273-1313): Una nova història", Argensola, 2014, n. 124, pp. 211-271.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Maravelles amagades d'Espanya. Catedral de Jaca (I)
  • Maravelles amagades d'Espanya. Catedral de Jaca (II)


Referències

[editar | editar còdic]