Alminar
El alminar o minarete (àrap منار) designa a cada una de les torres de les mesquitas musulmanes. Per lo general se'ls usa per a proyectar la cridada a l'oració per part del almuédano, pero també han servit com a punts de referència i com a símbols de la presència del islam.[2][3] Poden tindre una varietat de formes, des de torres grosses i achaparradas fins a agulles o chapiteles prims.[2][4]
Etimologia i funcions
[editar | editar còdic]Abdós noms procedixen de l'àrap: el primer directament al castellà en adició de l'artícul àrap al-, i el segon del francés minaret, pres del turc, minara, que a la seua volta ho pren de l'àrap. La paraula àrap minar significa en realitat «far», perque en sigles passats era freqüent la colocació de llums en els minarets per a orientar als viagers cap a la ciutat. En àrap la paraula que designa més pròpiament a esta part de la mesquita és مئذنة la meua'dhana, és dir, lloc des d'a on es realisa el adhan o cridada a l'oració; puix la seua funció ritual és proporcionar un entorn elevat per a que el muecín o almuédano ( مُؤَذِّن mu'aḏḏin -"gritador"-) efectue les cinc cridades ( أَذَان adhan) que cada dia es fan per a convocar a l'oració ( صلاة salat). Per a això, el minaret sol tindre en la seua part més alta un balcó que ho rodeja, des del que es porta a terme la cridada. En l'actualitat, el almuédano se sol ajudar en un sistema megafónico per a que se senta en més facilitat en les grans ciutats.
Domini de l'espai
[editar | editar còdic]La funció del alminar és també marcar la dominació física, visual i sonora de l'espai. Existix una gran varietat d'estils de minarets en el món.
-
Alminar de la Mesquita Malindi (Zanzíbar). -
-
Alminares de la Mesquita Bibi-Heybat (Bakú).
.jpg)
Quan els turcs varen convertir Santa Sofia en mesquita varen rodejar en quatre minarets l'immensa mole de la cúpula que caracterisava el perfil de la ciutat. De modo similar, la Reconquista espanyola cristianizó els alminares convertint-los en torres de les iglésies que s'alçaven sobre les mesquites.
-
Minarets de Santa Sofia. -
Forma i número
[editar | editar còdic]
La forma i número dels alminares varia segons les zones:
En l'orient musulmà són habituals les mesquites en més d'un, generalment dos o quatre, i de forma variable. Són característics en els llocs d'influència otomana els esvelts minarets de secció circular, en un balcó sobreixent i un teulada cònica. El número dels minarets també és significatiu: quan el sultà Ahmed I va manar alçar sis minarets en la Mesquita Blava d'Estambul, va ser criticat perque fins a llavors solament tenia eixe número Masjid al-Haram ("la mesquita sagrada" de La Meca, a on es custodia la Kaaba); el sultà va solucionar el problema manant construir un sèptim alminar en La Meca.[5]
En el Magreb les mesquites solen tindre solament un, de planta quadrada.
-
Alminar de la mesquita de Uqba (Cairuán) (Tunis), el més antic del món que es conserva.
Malwiyya,[6] el alminar de la mesquita de Samarra (Iraq), una espiral ascendent, s'inspira lejanament en la forma dels ziggurat; i va influir en el de la mesquita de Ibn Tulun d'El Caire.
-
Alminar de la mesquita de Samarra. -
Alminar de la mesquita de Ibn Tulun.
En Tombuctú són característics els alminares de terra, palla i fusta, tres dels quals (en conjunt en les seues mesquites-madrasa) han segut declarats patrimoni de l'humanitat per la UNESCO (Sankore, Djinguereber i Sidi Yahya).
-
Alminar de la mesquita de Sankore. -
Alminar de la mesquita de Djingereber.
A lo largo y ancho de el món podem trobar molts atres i diversos tipos de alminares de diverses corrents artístiques i de diferents periodos històrics
-
Alminar de la Mesquita de Niujie (Pequín). -
Torre Hasán (Rabat). -
Mesquita d'En Manar, en l'illa de Java. -
.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ en:El-Tabia Mosque.
- ↑ 2,0 2,1 «Miranet Function, Design & Importance».
- ↑ (2009) «Minaret», The Grove Encyclopedia of Islamic Art and Architecture, Oxford University Press, pp. 530–533. ISBN 9780195309911.
- ↑ «Minaret».
- ↑ Libya antiqua, L'Erma vaig donar Brestschneider, 1995, ISBN 88-7062-934-1, vol. 1, pg. 146.
- ↑ Kleiner, Fred S. and Christin J. Mamiya. Gardner's Art Through the Ages: 12th edition. Thomson Wadsworth, 2005. Font citada en Malwiya.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alminar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.