Referèndum sobre la construcció de minarets en Suïssa de 2009
El referèndum sobre la construcció de minarets en Suïssa (29 de novembre de 2009) té el seu orige en les discussions sobre la construcció de minarets en els pobles suïssos de Wangen bei Olten, Langenthal i Wil, i va culminar en una proposta d'iniciativa política, liderada per l'Unió Democràtica de Centre (UDC) i la chicoteta Unió Democràtica Federal de Suïssa (UDFS) de prohibir llegalment la construcció de minarets per considerar-los "símbol aparent d'una reivindicació polític-religiosa del poder, que qüestiona els drets fonamentals",[1] davant l'oposició d'uns atres que consideren que estes idees podrien indicar una islamofobia creixent.[2]
Context
Suïssa conta en una població de 7.725.200 habitants (2009).[3] No té religió oficial, encara que la majoria dels cantons (llevat el de Ginebra i el de Neuchâtel) reconeixen les seues pròpies iglésies oficials (cristianes). El cristianisme és la religió predominant en Suïssa, dividit entre l'Iglésia catòlica (41,8% de la població) i vàries iglésies protestants (40%). L'immigració (particularment d'orige kosovar i turc) ha supost un notable aument de la població musulmana de Suïssa, a on viuen al voltant de 300.000 musulmans (el 3.88% de la població), casi el doble que en 1990. L'immensa majoria dels musulmans no són suïssos, encara que el seu número ha aumentat (36.500 tenen la nacionalitat suïssa front als 7.700 de 1990). l'islam és la tercera religió en Suïssa i conta en al voltant de 160 mesquitas o espais d'oració en almagasens, garajos i centres culturals, denominades mesquites interiors (sense minarets), en condicions similars a les que tenen els qui professen atres credos minoritaris (28.000 hindús, 21.000 budistes, 17.900 judeus, 500 sijes). Hi ha dos mesquites que tenen minaret propi, la mesquita de Mahmud en Zuric (des de 1963) i la mesquita de Petit-Saconnex en Ginebra (des de 1978).[4][5]
Controvèrsia
Les associacions de musulmans en la comuna de Wangen, propenca a Olten (Solothurn) i el poble de Langenthal volien construir minarets a les seues mesquites. No obstant, alguns ciutadans i polítics no estaven d'acort en estos proyectes per lo que varen crear diferents fronts cívics en contra de la construcció de minarets. Els insistents proyectes de construcció de minarets sempre havien segut rebujats conforme a la llegislació urbanística.
No obstant, el govern cantonal de Zuric volia revisar la prohibició general dels minarets. l'Unió Democràtica de Centre va presentar i va defendre una proposta per a que fora el poble suís qui decidira sobre la construcció de minarets en les mesquites. Mentres arreplegaven les firmes suficients per a la celebració de la consulta popular, la majoria dels partits polítics es posicionaven en contra de la prohibició i inclús alguns juristes amenaçaven que si esta iniciativa prosperara, Suïssa deuria abandonar la Convenció Europea de Drets Humans.[6] Uns atres, especialment associacions independents, senyalaven que la construcció de minarets és una mostra ostentosa i innecessària que mostraria una creixent islamisació del país, contraria a la tradició Suïssa.
Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.
El debat va ser creixent i ya no solament se circumscrivia als sectors implicats en eixes comunitats, sino que va provocar una àmplia movilisació davant el simbolisme dels minarets. El Consell Suís de Religions, que agrupa a dirigents de totes les iglésies cristianes i també de les comunitats judeues i musulmanes va condenar l'iniciativa del referend. Els bisbes cristians varen exhortar als seus fidels a mantindre una actitut de comprensió recíproca en el diàlec i el respecte mutu.[7]
El debat ya no només ocupa als sectors implicats en eixes comunitats, sino que ha degenerado en un debat més ampli. Esta controvèrsia ya atizó pors difusos cap a lo desconegut en algunes parts de la població suïssa. Les veus, a voltes agressives, a voltes insegures i atres voltes, amonestadoras, demostren clarament que estos temors no només es deriven de la construcció de minarets sino d'una creixent islamofobia.[8][9]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Suïssa|20px|Vore el portal sobre Suïssa]] Portal:Suïssa. Contingut relacionat en Suïssa.
- Religió en Suïssa
- Eurabia
Referències
- ↑ Els suïssos decidixen en referèndum prohibir la construcció de alminares
- ↑ Reuters, Swiss reputation for tolerance under threat, 25 de Maig 2007.
- ↑ Statistics Swiss. «Statistik Schweiz - Bevölkerungsstand und -entwicklung» (en alemà). Admin.ch. Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2011. Consultat el 28 de juliol de 2009.
- ↑ Swissworld, Atres creències [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Swissinfo, ¿Cóm viuen els musulmans el Ramadà en Suïssa? [2] archivat en Wayback Machine., 5 d'Octubre 2007.
- ↑ Nuevodigital, Avisos de ‘conseqüències’: Les autoritats helvètiques expressen obertament el seu temor davant la campanya política i ciutadana que pretén prohibir els minarets en Suïssa [3] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Els suïssos decidixen hui en referend si prohibixen els minarets en les mesquites
- ↑ Imogen Foulkes, BBC News, Swiss move to ban minarets, 28 de Maig 2007.
- ↑ Kuwait News Agency, Swiss president opposes campaign against building minarets [4] archivat en Wayback Machine., Maig 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Referéndum sobre la construcción de minaretes en Suiza de 2009» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.