Cantó de Neuchâtel
El cantó de Neuchâtel, també cridat república i cantó de Neuchâtel (NE, en francés: République et canton de Neuchâtel; arpitano: Nôchatel; en alemà: Neuenburg) és un cantó de la Romandía, la regió occidental de parla francesa de Suïssa. La seua capital és la ciutat de Neuchâtel.
Història
- Artícul principal → Principat de Neuchâtel.
El nom de Neuchâtel ve del llatí: Novum Castellum (Nou Castell, en castellà). La regió ha segut habitada des de molt primerenca época segons les troballes realisades. cal dir, per eixemple, que entre 3.800 i 3500 a. C. les terres de Neuchâtel varen donar orige a la civilisació de Cortaillod, en la qual els hòmens varen escomençar a construir pobles, cultivar cereals i fer ceràmica. Els excepcionals descobriments arqueològics fets en el moment de la correcció de les aigües del Jura (1874-1881) sobre el lloc de la Tène (comuna de La Tène) varen donar a la segona edat de Ferro el nom de la civilisació de la Tène (-500...-50 a. C.). Testic de lo que va deure ser un important peage de la ruta entre el Ródano i el Rin.
Fins a l'any 1000, hi ha poc material sobre la regió. Se sap que en 998 els monges de Cluny varen fundar la capella de Bevaix, i per estos anys es va fundar també la ciutat de Neuchâtel. El nom de Neuchâtel es menciona per primera volta en 1011 en un acta de donació de Rodolfo III de Borgoña a la seua dòna Hermengarda. El territori cantonal va estar baix el domini de borgoñones, comburgeses, els cantons alemànics, ademés del Sacre Imperi Romà Germànic.
En 1531, Guillaume Farel va estendre la reforma protestant en el cantó, separant-se de la diòcesis de Nantes. És aixina que Neuchâtel veu aumentar la seua població. D'una atra part, la part septentrional del cantó es va escomençar a poblar ràpidament. Els reis de l'época —els Orléans-Longueville— i especialment Enrique II varen prestar molta atenció a la regió. Després de la mort en 1707 de María de Nemours, els habitants de Neuchâtel varen triar com a sobirà al rei de Prusia.
Durant el següent sigle, el cantó es va desenrollar econòmicament per mig de l'indústria de rellonges i la creació de vàries manufactura textils. La societat tipogràfica de Neuchâtel imprimia els llibres que estaven prohibits en França. El principat de Neuchâtel es va adherir a la Confederació Suïssa en 1815. L'1 de març de 1848, el cantó es va integrar plenament a la Suïssa moderna i va trencar els seus contactes en la monarquia prusiana. Eixe dia el cantó va tornar a ser una república. Este periodo de transició, conegut com Assunt de Neuchâtel, es recorda per la gran tensió que es va viure entre el govern suís i el rei prusiano Federico Guillermo, que volia recuperar el seu principat.
Geografia
El cantó de Neuchâtel es troba en la regió de Suïssa occidental. Al noreste llimita en el cantó de Berna i el cantó del Jura, al nort i noroest en França. El llac de Neuchâtel es troba en la partix surest del cantó. Llimita en el cantó de Vaud pel sur i surest i a l'est en el cantó de Friburgo. Una part d'este últim es troba enclavada en el cantó de Vaud al sursureste del llac de Neuchâtel, sent limítrof en est i, al mateix temps, en el cantó que li dona el nom. A la seua volta, el cantó de Vaud també té una part enclavada en el cantó de Friburgo, que lindo pel nort en el cantó de Berna, a l'oest en el llac i cantó de Neuchâtel i per l'est i sur en el cantó de Friburgo.
El territori de Neuchâtel està dividit en quatre regions: l'alta (el massiç del Jura), la baixa (el Plateau o replanell en el llitoral), i dos regions intermiges de vall: Val-de-Ruz i Val-de-Travers. L'alta està ubicada a aproximadament 1000 m d'altura, a on les dos ciutats relojeras de Li Locle i La Chaux-de-Fonds cotean la frontera francesa. La baixa s'estén sobre una gran part del llitoral del llac de Neuchâtel fins al llac de Biel/Bienne. El túnel baix la Vista dels Alps unix les poblacions de La Chaux-de-Fonds (alt del cantó) i Neuchâtel (baix del cantó i capital) des de 1995, passant pel cor del massiç del Jura. El punt més alt del cantó és el Chasseral, que es troba a 1552 m.
Economia
El cantó és reputat pels seus vins produïts al voltant del llac de Neuchâtel. En les valls predomina la cría de ganado i la producció de formages, pero el cantó de Neuchâtel és afamado sobretot per la cría de cavalls. És important en el cantó l'indústria relojera, aixina com la fabricació de microchips. Neuchâtel és ademés conegut per ser el lloc d'orige de l'absenta, licor que va ser prohibit en Suïssa i França a principis del XX. També és el lloc d'orige de l'indústria de chocolate Suchard, qui va inventar el chocolate Milka ara produït en Alemània.
Turisme
El cantó de Neuchâtel conta en varis atractius turístics. El més famós és provablement El lloc La Chaux-de-Fonds/Li Locle - Urbanisme de l'indústria relojera, inscrit com ben cultural en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en 2009. Ademés, conte també en alguns dels llocs palafíticos inclosos en els Llocs palafíticos prehistòrics dels Alps igualment inscrits en la llista en 2011. No obstant el turisme s'estén també en gran part pel llac de Neuchâtel i en part en el llac de Biel/Bienne, aixina com per les vinyes contigües a estos dos llac. Un atre atractiu turístic important és el Val-de-Travers, associat al misteri de les fades verdes de l'absenta. Per la seua banda el Creux du Van és un dels destins naturals més importants de la mateixa vall.
Demografia
La població és casi completament francòfona. En el cantó de Neuchâtel, en 2018, prop de dos terços de la població (70%) és protestant i l'atre terç és catòlica (30%).
Regions
- Artícul principal → Regions del cantó de Neuchâtel.
El cantó estava dividit històricament en sis districtes que formaven les quatre regions del cantó: el districte de Neuchâtel i el districte de Boudry que junts formen la regió Llitoral, el districte de Val-de-Ruz i el districte de Val-de-Travers, cada u forma una regió distinta que du el nom de l'antic districte (Val-de-Ruz i val-de-Travers). El districte de la Chaux-de-Fonds i el districte de li Locle formen junts la regió de Montanyes. Els districtes varen ser abolits l'1 de giner de 2018. Sobre les regions, estes no tenen cap rol administratiu i solament complixen una funció estadística.
L'antiga subdivisió del cantó en districtes, en la seua capital i la regió :
- Districte de Neuchâtel, capital Neuchâtel, Regió Llitoral
- Districte de Boudry, capital Boudry, Regió Llitoral
- Districte de Val-de-Ruz, capital Cernier, Regió Val-de-Ruz
- Districte de Val-de-Travers, capital Val-de-Travers, Regió Val-de-Travers
- Districte de la Chaux-de-Fonds, capital La Chaux-de-Fonds, Regió Montanyes
- Districte de li Locle, capital Li Locle, Regió Montanyes
Comunas
El cantó conta en 31 comunes de les quals 5 comunes són considerades ciutats:
- La Chaux-de-Fonds: Plantilla:Població/CH/NE habitants (Plantilla:Població/CH/NE)
- Neuchâtel: Plantilla:Població/CH/NE habitants (Plantilla:Població/CH/NE)
- Val-de-Ruz: Plantilla:Població/CH/NE habitants (Plantilla:Població/CH/NE)
- Val-de-Travers: Plantilla:Població/CH/NE habitants (Plantilla:Població/CH/NE)
- Li Locle: Plantilla:Població/CH/NE habitants (Plantilla:Població/CH/NE)
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cantó de Neuchâtel.- Lloc oficial del cantó de Neuchâtel
- Plantilla:DHS
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cantó de Neuchâtel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.