La Chaux-de-Fonds
La Chaux-de-Fonds ([laʃodəfɔ̃]) és una ciutat i comuna suïssa del Cantón de Neuchâtel, capital del districte de la Chaux-de-Fonds. Tercera ciutat de Romandía despuix de Ginebra i Lausana. La Chaux-de-Fonds deu el seu renom a la rellongeria, a la microelectrónica, a la seua particular arquitectura i a la riquea de la seua vida cultural i deportiva. És el lloc de naiximent de l'arquitecte Li Corbusier.
Patrimoni
[editar | editar còdic]L'urbanisme relojero de la Chaux-de-Fonds i de Li Locle ha segut reconegut en l'any 2009 per l'Unesco pel seu valor universal i excepcional. D'esta forma es convertix en el dècim emplaçament suís que passa a formar part del Patrimoni Mundial de la Humanitat i s'unix al casque antic de la ciutat de Berna, al Ferrocarril Rético i a l'abadia de Sant Gal.
La localitat alberga a la seua volta les primeres obres construïdes de li Corbusier, una de les personalitats naixcudes en la regió.
Geografia
[editar | editar còdic]Situada en una alta vall de la cadena del Jura (el centre de la ciutat se situa a uns 1000 metros sobre el nivell de la mar), La Chaux-de-Fonds és la segona ciutat de major altitut de Suïssa despuix de Davos, i una de les ciutats de major altitut d'Europa. És ademés, per població, la primera ciutat del cantón de Neuchâtel, la tercera ciutat de Romandía despuix de Ginebra i Lausana, i la duodècima ciutat en tota Suïssa. Cap, no obstant, matisar l'importància d'estes senyes senyalant que La Chaux-de-Fonds no pertany, com atres ciutats, a cap aglomeració urbana. La capital del cantón, Neuchâtel, i el conjunt de ciutats aledaño constituïxen un núcleu urbà més poblat. Eixe caràcter "campestre" és, no obstant, un dels principals atractius d'una ciutat que presumix de ser, tal com resa un lema oficial, “l'única ciutat que ha triat viure en el camp”.
La ciutat llimita al nort en les comunas de Fournet-Blancheroche (FR-25), Grand'Combe-dones-Bois (FR-25), Els Fontenelles (FR-25) i Els Bois (JU), a l'est en La Ferrière (BE), Renan (BE), Fontaines i Val-de-Ruz, al sur en La Sagne, al suroest en Li Locle, i a l'oest en Els Planchettes.
Transports
[editar | editar còdic]- Ferrocarril
- Artícul principal → Estació de la Chaux-de-Fonds.
La ciutat conta en una estació ferroviària a on efectuen parada o inicien el seu recorregut trens d'àmbit regional que la comuniquen en atres poblacions del Cantón de Neuchâtel, cantones veïns i en França.
Història
[editar | editar còdic]Abans de l'Edat Mija, la regió de la Chaux-de-Fonds estava pràcticament deshabitada. Són molt escasses les chafades humanes trobades, sent la troballa d'un cràneu del epipaleolítico en la "Grotte du Bichon", en el confrontant entanque del Doubs, una notable excepció, havent-se pogut determinar que aquell home de Cro-Magnon va ser provablement mortalment ferit durant una cacera (es va trobar una punta de flecha clavada en la vèrtebra d'una orsoa els restants de la qual també es varen trobar en eixa cova).
L'alta vall del Jura, en el que la ciutat de la Chaux-de-Fonds està assentada, no va estar poblat fins a casi finalisada l'Edat Mija. Els primers colon, provinents de les valls circumdants (Val-de-Ruz, La Sagne, Li Locle), varen colonisar la regió entre els sigles XIV i XVI. Es tractava davant tot d'agricultors i ganaders, que no varen aplegar a constituir un autèntic núcleu de població i que depenien administrativamente dels municipis veïns (La Sagne, Li Locle) i de la llavors capital administrativa de la regió: Valangin. La Chaux-de-Fonds s'erigix en parròquia (reformada) a mitan de el XVI. Es convertix realment en un núcleu urbà en el XVII i s'establix oficialment com a municipi el 2 de decembre de 1656, sent designat com a primer alcalde de la ciutat Abraham Robert (1619-1679).
El desenroll de la ciutat en els sigles XVIII i XIX es va deure fonamentalment al procés d'industrialisació que va sofrir la regió. Inicialment concebudes com a activitats artesanals complementàries de l'agricultura i de la ganaderia, l'encaix i la rellongeria es varen convertir a partir de el XVIII en motors del desenroll de la ciutat. La rellongeria va aplegar a ser a finals d'eixe sigle la principal indústria de la ciutat. El ràpit desenroll i el creiximent desordenat de la ciutat varen tindre una conseqüència desastrosa i imprevista en 1794: un jagantesc incendi va destruir gran part de la ciutat, pero va anar ràpidament reconstruïda. La ciutat es va desenrollar principalment en el flanc nort de la vall a partir del núcleu original segons un disseny en pomes rectangulars absolutament únic en Suïssa (país en el que els grans centres urbans tenen casi tots un orige molt més antic).
El creiximent de la població en el XIX, impulsat pel desenroll de l'indústria relojera, va ser espectacular, duplicant-se la població entre principis i mediats de sigle i triplicant-se entre 1850 i 1915. Eixa arribada massiva d'immigrants, tant suïssos (alemánicos en la seua majoria) com a estrangers (francesos, italians i alemans) va contribuir a transformar la ciutat en un centre multicultural i multirreligioso, obrint-se en 1834 una parròquia catòlica i establint-se una important comunitat judeua d'orige alsaciano (que va contar fins a 850 membres), la qual va erigir en La Chaux-de-Fonds una de les majors sinagogues del país. El caràcter predominantment industrial de la ciutat va propiciar, per una atra part, la difusió d'idees progressistes i republicanes demanant, entre atres coses, una major llibertat de comerç. Els habitants de la Chaux-de-Fonds varen participar activament en la revolució de 1848, convertint-se la ciutat a partir de llavors en el principal centre econòmic del cantón.
Societat
[editar | editar còdic]La majoria de la població cultiva en agrade la reputació de ser una ciutat obrera que ha elegit viure en el camp. Des de fa décades els seus habitants tenen un gran interés per defendre valors humanistes, artístics i, més recentment, ecològics per mig d'una diversitat de proyectes independents i autogestionar.
Ha tingut un rol pioner en l'aforro energètic en posar en funcionament un sistema de calefacció a distància. La ciutat va rebre en 1994 el Premi Wakker d'arquitectura.
Personalitats
[editar | editar còdic]- Numa Droz (1844-1899), polític.
- Louis Chevrolet (1878-1941), corredor i constructor automovilístic.
- Blaise Cendrars (1887-1961), escritor.
- Li Corbusier (Charles-Edouard Jeanneret) (1887-1965), arquitecte i urbaniste. [1]
- Monique Saint-Hélier (1895-1955), escritor.
- Albert Béguin (1901-1957), escritor.
- Pierre Graber (1908-2003), president de la Confederació Suïssa.
- Pierre Aubert (1927), president de la Confederació Suïssa.
- André Heiniger (1921-2000), president de Rolex.
- Leonardo Piepoli (1971), cicliste.
- Anastasia Pierce (1974), actriu porno.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Centre de la Chaux-de-Fonds. -
Carrers típics de la Chaux-de-Fonds.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Chaux-de-Fonds.- Lloc oficial de la ciutat de la Chaux-de-Fonds
- Plantilla:DHS
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Chaux-de-Fonds» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.