Anar al contingut

Eurabia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Eurabia: estats de la Lliga Àrap, europeus, Turquia i Israel.

Eurabia és un neologisme polític, un acrònim d'Europa i Aràbia, utilisat per a descriure una teoria de conspiració[1][2] d'elements globalistas, supostament liderats per potències franceses i àraps, per a islamisar i arabizar Europa, debilitant aixina la seua cultura existent i socavant una alliniació prèvia en els Estats Units i Israel.[3][4]

El concepte va ser falcat per Bat Ye'or (pseudónimo de Gisele Littman) a principis de la década de 2000 i es descriu en el seu llibre de 2005 titulat Eurabia: The Euro-Arab Axis. Benjamin Lee, del Centre d'Investigació i Evidència sobre Amenaces de Seguritat en l'Universitat de Lancaster, descriu com un argument que sosté que Europa «es va rendir al Islam i està en un estat de sumissió (descrit com ___protected_title_2___) en el que Europa es veu obligada a negar la seua pròpia cultura, permanéixer en silenci front a les atrocitats musulmanes, acceptar l'immigració musulmana i pagar tribut a través de diversos tipos d'assistència econòmica». Segons esta teoria, la culpa recau en una gama de grups que inclou comunistes, fascistas, mijos de comunicació, universitatés, mesquitas i centres culturals islàmics, burócratas europeus i el diàlec euro-àrap.[5]


El terme ha adquirit cert interés públic i ha segut utilisat i discutit en una àmplia gama del espectre polític, inclosos els activistes de dreta,[6] els contra-yihadistas i diferents tipos d'activistes antiislámicos i conservadors. L'Eurabia de Bat Ye'or és una «teoria conspirativa mare» que s'ha utilisat per a atres subteorías.[7] La narrativa va créixer en importància en expressar sentiments antiislámicos i va ser utilisada per moviments com «Stop Islamization of Europe». Es va guanyar un renovat interés despuix dels atentats de l'11 de setembre i l'us del terme per l'atacant de Noruega 2011, Anders Behring Breivik. La tesis de Ye'or ha segut objecte de crítiques per part dels estudiosos, que es varen intensificar despuix de l'atentat de Breivik.[5] Esta conspiració ha segut descrita com a pareguda a l'antisemita de Els protocols dels sabio de Sion.[2][8][9][10]

El concepte de Eurabia també es planteja en el sí del antieuropeísmo clàssic, que eixercix una forta influència en la cultura dels Estats Units i en la noció del excepcionalisme nortamericà,[11] que a voltes veu a Europa en decliu o com una potencia rival en ascens o, com és el cas ací, abdós.

Narrativa bàsica

[editar | editar còdic]

El terme «Eurabia», que va anar el títul d'una revista de la década de 1970,[12][13] va ser amprat per l'italiana Oriana Fallaci[13][14] i desenrollat per la britànica Bat Ye'or en el seu llibre Eurabia: The Euro-Arab Axis (2005),[15] en referència a una suposta política exterior comú euro-àrap.

Europa ya no és més Europa, és «Eurabia», una colónia de l'islam, a on l'invasió islàmica no es porta a terme solament en un sentit físic, sino també mental i cultural. Europe is no longer Europe, it is ‘‘Eurabia’’, a colony of Islam, where the Islamic invasió does not proceed only in a physical sense, but also in a mental and cultural sense
Oriana Fallaci en una entrevista en 2005 (Carr, 2016, p. 2)

Eurabia remet a la noció d'un cicle d'esplendor i posterior ocàs de les civilisacions que ya va ser desenrollat al començament de el XX per Oswald Spengler en La decadència d'Occident.[16] En Eurabia: The Euro-Arab Axis, Bat Ye'or diu que Eurabia és el resultat del Diàlec Euro-Àrap, basat en una política supostament dirigida pels francesos que pretén aumentar el poder europeu contra els Estats Units en alinear els seus interessos en aquells dels països àraps. Durant la crisis del petròleu de 1973, la Comunitat Econòmica Europea (predecessora de l'Unió Europea) va entrar en el diàlec euro-àrap en la Lliga Àrap.[17] Ye'or ho diu com la causa principal de la suposta hostilitat europea cap a Israel, referint-se a les polítiques exteriors conjuntes euroárabes que ella caracterisa com antiestadounidenses i antisionistas.[18] Ye'or va pretendre una conexió propenca d'una conspiració de Eurabia i va usar el terme «dhimmitud», denotant la suposta «sumissió occidental a l'Islam».[19] El terme es basa en un bolletí publicat en la década de 1970 pel Comité europeu de coordinació d'associacions d'amistat en el món àrap, un comité d'amistat euroárabe.[20][18]


Eurabia va ser la primera publicació impresa del gènero Eurabia,[21] que ha creixcut fins a convertir-se en una série de títuls,[22] com The West's Last Chance: Will We Win the Clash of Civilizations?Eurabia: The Euro-Arab AxisLondonistan:___protected_title_2___How Britain Has Created a Terror State Within«teoría conspirativa madre»Menace in Europe: Why the Continent's Crisis is America's, Too«Stop Islamization of Europe»While Europe Slept: How Radical Islam is Destroying the WestLos protocolos de los sabios de SionSurrender: Appeasing Islam, Sacrificing Freedom«Eurabia»America Alone: The End of the World As We Know ItEurabia: The Euro-Arab AxisEurope and IslamEurabia: The Euro-Arab AxisAmerikabrevet: Europa i fare«Eurabia»Reflections on the Revolution in Europe (2009) de Christopher Caldwell.[14][23] Una part important de la narrativa és l'idea d'una amenaça demogràfica, el temor de que, en algun moment en el futur, l'islam s'apoderarà d'Europa[24] o, com va dir Bernard Lewis, «dhimmitud».[25] Els últims dies d'Europa de Walter Laqueur se cita a sovint entre la lliteratura de Eurabia; no obstant, va modificar les seues declaracions més vesprada.[26] Un atre terme similar al de Eurabia és el de Europeistán, utilisat notablement pel sociòlec espanyol Rafael Bardají.[27][28][29]

Com a factors d'esta islamisació que terminaria resultant en l'escenari descrit com Eurabia, s'han citat l'immigració des de països àraps i la possible inclusió de Turquia en l'Unió Europea.[30] En este context, la caracterisació dels mass mija occidentals com a aliats de musulmans i «multiculturalistas» és freqüent.[31]


Segons esta teoria, el canvi cultural en Europa hauria començat a forjar-se despuix de la crisis del petròleu de la década dels 70 i la posterior guerra que va enfrontar a EE. UU. i als països de l'OPEP, que hauria obligat als dirigents europeus a fer concessions als països productors àraps. Estes concessions conspiranoicas inclourien:

Segons esta teoria, la culpa recau en una gama de grups que inclou comunistes, fascistes, mijos de comunicació, universitats, mesquites i centres culturals islàmics, burócratas europeus i el diàlec euro-àrap.[5]

Opinió acadèmica

[editar | editar còdic]

Els acadèmics han descrit el concepte de Eurabia com una teoria conspirativa islamofóbica.[1] Eurabia simplifica la complexa interacció entre els Estats Units, França, Israel, els països àraps i musulmans sobre la base de Eurabia. Les teories de Eurabia són descartades com a teories islamofóbicas, extremistes[32][33] i de conspiració en la comunitat acadèmica.[1] Al principi, els acadèmics varen mostrar poc interés en les teories de Eurabia per la seua falta de base fàctica.[34][35] El tema va ser tractat en estudis sobre extremisme de dreta[33] i política de Mig Orient.[36] Açò va canviar despuix dels atentats de Noruega de 2011, que va resultar en la publicació de vàries obres que tracten específicament les teories conspirativas de Eurabia.[37][38] Janne Haaland Matláry va aplegar a dir que Eurabia: The Euro-Arab Axis.[39]

Demografia

[editar | editar còdic]

El Pew Research Center va dir en 2011 que «les senyes que tenim no apunten en absolut a la direcció de 'Eurabia'» i prediu que s'estima que el percentage de musulmans aumentarà al 8% en 2030.[40] En 2007, els acadèmics que varen analisar les senyes demogràfiques varen descartar les prediccions de que la UE tindria majories musulmanes.[41] És raonable supondre que la població musulmana en general en Europa aumentarà, i els ciutadans musulmans tenen i tindran una chafada significativa en la vida europea. La perspectiva d'una comunitat musulmana homogénea per es, o una majoria musulmana en Europa, va ser descartada.[41]

Justin Vaïsse busca desacreditar lo que ell flama, «quatre mits de l'escola alarmista», usant als musulmans en França com a eixemple. Específicament, ell ha escrit que la taxa de creiximent de la població musulmana va ser menor que la predita per Eurabia, en part perque la taxa de fertilitat dels immigrants disminuïx en l'integració. Ademés, senyala que els musulmans no són un grup monolític o cohesivo,[42] i que molts musulmans sí busquen integrar-se política i socialment. Finalment, va escriure que a pesar del seu número, els musulmans han tingut poca influència en la política exterior francesa.[43]

Ademés, els principals referents musulmans europeus són prou vocals en parlar en contra del fonamentalisme religiós i estan llunt de reconéixer als països àraps com un model a seguir.[44]

David Aaronovitch reconeix que l'amenaça del «terror yihadiste» pot ser real, pero que no hi ha amenaça de Eurabia. Aaronovitch conclou que aquells que estudien teories de conspiració reconeixeran a Eurabia com una teoria que agrega la «tesis del home trist a l'idea de l'enemic intern».[45]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Vegen-se:
  2. ↑ 2,0 2,1 'The Protocols of the Elders of Brussels' (in (en)), Haaretz. Recuperate le 8 de decembre de 2017.
  3. ↑ Ye'or, Bat (2005). Eurabia: The Euro-Arab Axis, New Jersey, USA: Fairleigh Dickinson University Press. ISBN 978-0838640777.
  4. ↑ Marján, Attila (2010). Europe's Destiny, Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, p. 161. ISBN 0-8018-9547-2.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 “Why we fight: Understanding the counter-jihad movement” . Religion Compass 10 (10): 257–265. doi:10.1111/rec3.12208.
  6. ↑ Zúquete, José Pedro. “The European Extreme Right and Islam: New directions?”. Journal of Political Ideologies 13 (3): 321–344. doi:10.1080/13569310802377019. Recuperate le 22 d'abril de 2012.
  7. ↑ Eurabiske vers [Eurabian verses] (in (Norwegian)), Morgenbladet. Recuperate le 27 d'abril de 2012.
  8. ↑ Simon Kuper. The Crescent and the Cross., Financial Claves. Recuperate le 13 de maig de 2012.
  9. ↑ «Johann Hari: Amid all this panic, we must remember one simple fact -». Consultat el 8 de decembre de 2017.
  10. ↑ “Racialization and religió: race, culture and difference in the study of antisemitism and Islamophobia” . Ethnic and Racial Studies 36 (3): 385–398. doi:10.1080/01419870.2013.734392. “The protocols of Eurabia”
  11. ↑ Anti-Europeanism and Euroscepticism in the United States, Patrick Chamorel No 25, EUI-RSCAS Working Papers from European University Institute (EUI), Robert Schuman Centre of Advanced Studies (RSCAS) 2004
  12. ↑ León Jiménez, 2015, pp. 149-155.
  13. ↑ 13,0 13,1 Jansen, 2005.
  14. ↑ 14,0 14,1 Bangstad, 2013, p. 371.
  15. ↑ Bat Ye'or (2005). Eurabia: The Euro-Arab Axis. Fairleigh Dickinson Univ Press. ISBN 0-8386-4077-X.
  16. ↑ Carr, 2016, pp. 1-22.
  17. ↑ «Euro-Arab dialogue». MEDEA. Archivat des d'el original, el 9 de juliol de 2015. [1]
  18. ↑ 18,0 18,1 Bat Ye'or. «Li dialogue Euro-Arabe et la naissance d'Eurabia» (en francés) (PDF). Observatoire du monde juif. Consultat el 11 de maig de 2012. English translation [2] archivat en Wayback Machine.
  19. ↑ Fekete, Liz (2012). “The Muslim conspiracy theory and the Oslo massacre”. Race & Class 53 (3): 30–47. doi:10.1177/0306396811425984.
  20. ↑ «Eurabia (item listing)». Worldcat. Consultat el 11 de maig de 2012., Plantilla:OCLC
  21. ↑ Fekete, Liz (2012). “The Muslim conspiracy theory and the Oslo massacre”. Race & Class 53 (3): 30–47. doi:10.1177/0306396811425984.
  22. ↑ Justin Vaïsse. «Eurabian Follies». Foreign Policy. The FP Group, a Washington Post subsidiary. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2012. Consultat el 17 de juliol de 2012.
  23. ↑ Vaïsse, 2010, pp. 86-88.
  24. ↑ «Muslims 'about to take over Europe'».
  25. ↑ "Europa wird islamisch" (original interview with Bernhard Lewis in the german newspaper La decadencia de Occidente)
  26. ↑ Walter Laqeur (2007). The Last Days of Europe, New York: Thomas Dunne Books. ISBN 9780312368708.
  27. ↑ «Europeistán». ABC. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  28. ↑ «a-europeistan-200812120300-911848068380_notícia.html Camine cap a Europeistán». ABC. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  29. ↑ «seus-fantasmes Diàlec 'Europa front als seus fantasmes'». Fundació FAES. Archivat des d'el seus-fantasmes original, el 8 de juliol de 2019. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  30. ↑ MacMillan, 2016, p. 105.
  31. ↑ Bangstad, 2013, p. 379.
  32. ↑ Marján, Attila (2010). Europe's Destiny, Baltimore, MD: Johns Hopkins University Press, p. 161. ISBN 0-8018-9547-2.
  33. ↑ 33,0 33,1 Zúquete, José Pedro. “The European Extreme Right and Islam: New directions?”. Journal of Political Ideologies 13 (3): 321–344. doi:10.1080/13569310802377019. Recuperate le 22 d'abril de 2012.
  34. ↑ Eurabiske vers [Eurabian verses] (in (Norwegian)), Morgenbladet. Recuperate le 27 d'abril de 2012.
  35. ↑ Simon Kuper (9 de setembre de 2011). The end of Eurabia, Financial Claves. Recuperate le 11 de maig de 2012.
  36. ↑ Roy, Olivier (2008). The Politics of Chaos in the Middle East, New York: Columbia University Press. ISBN 978-0-231-80043-3.
  37. ↑ Fekete, Liz (2012). “The Muslim conspiracy theory and the Oslo massacre”. Race & Class 53 (3): 30–47. doi:10.1177/0306396811425984.
  38. ↑ Gardell, Mattias (2011). Islamofobi (en Norwegian), Oslo: Spartacus. ISBN 9788243006683.
  39. ↑ Advarer mot å ta Breivik seriøst [Warns against taking Breivik seriously] (in (Norwegian)), Norsk Rikskringkasting. Recuperate le 12 de maig de 2012.
  40. ↑ «[3]». Consultat el 2025-04-07 (en en).
  41. ↑ 41,0 41,1 Simon Kuper (19 d'agost de 2007). «Head count belies visió of 'Eurabia'». Financial Claves. Consultat el 12 d'agost de 2011.
  42. ↑ "Merely speaking of a 'Muslim community in France' ca be misleading and inaccurate: like every immigrant population, Muslims in France exhibit strong cleavages based on the country of their origin, their social background, political orientation and ideology, and the branch or sect of Islam that they practice (when they do)." in Justin Vaisse, Unrest in France, November 2005 [4] archivat en Wayback Machine. , 2006-01-12
  43. ↑ See also Justin Vaïsse, La France et els musulmans: unix politique étrangère sous influence?
  44. ↑ Laqueur, Walter (2009-11-10). Best of Claves, Worst of Claves: Memoirs of a Political Education (en en), UPNE. ISBN 978-1-58465-798-9.
  45. ↑ David Aaronovitch. It's the latest disease: sensible people saying ridiculous things about Islam, London: The Times. Recuperate le 8 de març de 2008. Archivate ab le original le 7 de setembre de 2008.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2013).Islam and Christian–Muslim Relations.24(3)
369-391.ISSN 0959-6410.doi:10.1080/09596410.2013.783969.
  • (2013).Nordic Journal of Migration Research.3(4)
205-215.ISSN 1799-649X.doi:10.2478/njmr-2013-0013.Consultat el 1 de juliol de 2017.
  • (2011).Arches Quarterly.4(8)
10-17.ISSN 1756-7335.Consultat el 1 de juliol de 2017.
  • (2016).Race & Class.48(1)
1-22.doi:10.1177/0306396806066636.
  • Castillón, Juan Carlos (2006). Amos del món, Debat, pp. 292-293. ISBN 8483066491.
  • (2005).Middle East Quarterly.ISSN 1073-9467.
  • (2017).Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression.9(1)
4-20.ISSN 1943-4472.doi:10.1080/19434472.2016.1236143.
  • (2015).Revista Internacional de Pensament Polític.3
149-155.ISSN 1885-589X.
86-88.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eurabia&oldid=993401»