Remigración
.JPG){kind=link}
La remigración, o reinmigración,[1] és un concepte polític, originàriament pensat, per al tornada forçada d'immigrants no blancs —o no originalment europeus—,[2] que a sovint inclouen als seus descendents, de tornada al seu supost lloc d'orige racial sense importar l'estat de ciutadania,[3][4][5] en lo que equival a un tipo de neteja ètnica.[6]
Els defensors de la remigraació promouen el concepte en busca de l'homogeneïtat "etno-cultural" i el etnopluralisme, a fi de dessifrar la naturalea extrema dels seus cridats a la deportació forçada dels no blancs.[7] Segons per a Deutsche Welle, el etnopluralisme, és un concepte de que diferents ètnia requerixquen els seus propis espais de vida segregats, crea una necessitat fabricada per a la remigraació de persones en "raïls estrangeres" (població en antecedents migratoris) des d'una perspectiva eurocentrista.[8]
Presentat pels sectors d'extrema dreta europea com un remei per a la crisis migratòria i la cridada islamisació del seu continent, la remigraació és cada volta més una posició política integral del moviment identitari.[9] Les investigacions de l'Institut per al Diàlec Estratègic, realisades en abril de 2019, varen mostrar un clar aument en les conversacions sobre la remigraació en Twitter entre 2012 fins a 2019.[6]
En giner de 2024 es va desvelar que en novembre de l'any anterior alts càrrecs del partit Alternativa per a Alemània (AfD) es varen reunir en neonazis i en empresaris en un hotel de Postdam per a l'elaboració d'un «pla mestre» per a l'expulsió massiva («remigración») de varis millons d'immigrants, independentment de si tenien la nacionalitat alemana o no, i que s'aplicaria quan el AfD aplegara al poder.[10]
Concepte
[editar | editar còdic]
El terme es té registrat per primera volta en idioma anglés en els escrits d'Andrew Willet, un teòlec de l'Iglésia d'Anglaterra de principis de el XVII.[11]
En idioma alemà, la paraula implica la tornada de l'individu a la seua comunitat ètnica, sense una conexió necessària a un país d'orige.[12]
Sectors de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial varen invocar el concepte de la remigraació en la década de 1940,[3] en referència als alemans de la zona noroest ocupada i el govern colaboracioniste del general Philippe Pétain, trobant un alvanç electoral en l'eslògan; "Quan apleguem, s'aniran" ("Quand nous arriverons, ils partiront").[3] Des de la década de 2010, el moviment identitari s'ha involucrat en formes de agitprop, o una "lluita cultural" ("combat culturel"), per a intentar impulsar la remigraació cap al centre del discurs polític.[2]
Els defensors de la remigraació a sovint utilisen els eixemples històrics de l'expulsió d'alemans despuix de la Segona Guerra Mundial d'Europa Central i Oriental, aixina com l'expulsió dels Pieds-Noirs d'Argèlia en 1962, després de la guerra d'independència, com a casos exitosos de remigraació forçada i organisada, encara que abdós events varen donar lloc a episodis de violència, i inclús centenars de mils de morts durant l'èxodo alemà de finals dels anys quaranta.
Crítiques
[editar | editar còdic]Michael Weiss i Julia Ebner, de l'Institut per al Diàlec Estratègic , han identificat el "concepte identitari de remigraació" com efervescente des de 2014, i ho varen associar en les creixents crides de l'extrema dreta per a la deportació massiva d'europeus no blancs, en lo que varen descriure com una forma nova forma d'apologia a favor de la neteja ètnica.[13]
Francis Combes ha descrit la remigraació com una forma de demagògia que duria a la neteja ètnica. Argumentant, des de l'eixemple francés, que països d'Europa Occidental ha tingut una herència genètica mixta des dels temps dels pobles gals, ha qüestionat la practicitat d'expulsar als francesos d'orige immigrant i el número de generacions que requeririen una investigació en busca de la purea blanca que ve més allà de la crisis migratòria provinent majoritàriament del món islàmic.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Latest: Death toll in mosque attacks rises to 50. Publicat el 15 de març de 2019. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 La «remigration», nouvelle frontière de l’extrême droite ?. [1] archivat en Wayback Machine. Publicat el 28 de febrer de 2017. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 D'où vient l'expressió «remigration»? Publicat el 19 d'agost de 2017. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ (2020) Right Across the World: The Global Networking of the Far-Right and the Left Response (en en), Pluto Press, pp. 48–49. ISBN 9781786808554.
- ↑ (2021-09-26) Contemporary Far-Right Thinkers and the Future of Lliberal Democracy (en en), Routledge, pp. 12, 74. ISBN 978-1-000-43190-2.
- ↑ 6,0 6,1 Taboos fall away as far-right EU candidates breach ret line. Publicat el 16 de maig de 2019. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ Neue Wörter, alter Hass. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ How dangerous is the Identitarian Movement?. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ La «remigration», un concept qui essaime au-delà dones identitaires. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ «parlar-en-neonazis-de-un-pla-per a-expulsar-de-alemania-a-millons-de-immigrants.html ». Consultat el 11 d'octubre de 2025.
- ↑ Remigration. [2] archivat en Wayback Machine. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ Remigration. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ The strange tale of an unlikely racist slogan that went viral — to lethal effect. Consultat el 18 de juliol de 2019.
- ↑ REMIGRATION : À JETER. Publicat el 6 de juny de 2019. Consultat el 18 de juliol de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Remigración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.