Pòrtic de Santa María de Ripoll

Pòrtic de Santa María de Ripoll

El pòrtic de Santa María de Ripoll és la frontera que es va adossar a l'anterior del monasteri de Santa María de Ripoll, situat en la ciutat de Ripoll (Girona), cap a mediats de el XII, per a decorar l'entrada principal de l'iglésia, sent un dels eixemples més monumentals, sobre la decoració escultòrica, en l'àmbit del romànic català vinculat a l'escola de Toulouse. Realisada com un arc triumfal, té una gran profusió decorativa en escenes del Antic Testament llaurades per escultorés anònims, seguint els relats d'una Bíblia que es conserva en el mateix monasteri.

A finals de 2011 es va fer pública l'intenció de l'Ajuntament de Ripoll de propondre la declaració del Pòrtic com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. que va culminar quan el 27 de giner de 2015 va ser inscrit en la Llista Indicativa d'Espanya, en la categoria de ben cultural (n.º ref 5977).

Història

Frontera del monasteri de Santa María de Ripoll.

Una novetat del periodo romànic va ser l'incorporació de l'escultura en l'arquitectura realisada en pedra o marbre, no obstant queda clar que en el territori de la Marca Hispànica, l'escultura monumental es va realisar en més retart que en atres territoris, en Catalunya no apareix realment fins a mediats de el XII, encara que ho fa en tot esplendor. Apareixen conjunts en edificis catedralicios i monacales que convertixen els seus pòrtics en un trànsit entre lo profà i el lloc sagrat, el sentit doctrinal predomina, ciñéndose en representacions simbòliques fins a fer una verdadera Bíblia. Entre estos es troben la catedral de Vic, Sant Pere de Rodes i Santa María de Ripoll que varen mantindre les construccions anteriors pero en la frontera primitiva es varen afegir els pòrtics monumentals, dels quals la de Ripoll és l'únic que s'ha conservat, encara que en estat alguna cosa degradat.

En l'any 1873 es transcribieron els numerosos epígrafs bíblics, que ya estan completament illegibles. L'historiador i arquitecte Vicente Lampérez i Romea, va estudiar en l'any 1908, les fonts estilístiques del pòrtic, sí com la seua datació que la va propondre durant la mitat de el XII, data que va acceptar poc més vesprada Gudiol i Cunill aixina com atres analistes posteriors. José Gudiol Ricart va estudiar en la seua monografia sobre el pòrtic, la complexa iconografia basada en fonts bíbliques, els Fets dels Apòstols, l'Apocalipsis, els llibres del Èxodo, Jonás i Daniel, aixina com va realisar una completa descripció. A principis de el XX, José Pijoán, a la vista de les escenes del cicle de l'Èxodo a la dreta de la portada i les del Lliure dels Reis en l'esquerra, li varen permetre confirmar que els escultors s'havien inspirat en una de les bíblies historiadas del monasteri.

Una dels historiadorés que més es va interessar en l'interpretació de l'iconografia va ser el també arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que va dividir el conjunt en tres parts el zócalo era la vida real de l'época actual, en el nivell central les històries del passat i en la part alta el cel significant el futur. Per a la datació va comparar els relleus del portal en el sarcòfec de Ramón Berenguer III, mort en l'any 1131 pero la realisació del qual va tindre lloc uns anys despuix i en una galeria romànica del claustre del propi monasteri, és dir entre els anys 1140 i 1175.

S'ha sostingut, per part de Yves Christe, en els anys setanta de el XX, que el model corresponia a un arc de triumfo romà, que manté una certa semblança en la peça d'orfebreria d'un relicario de l'época de Carlomagno, en forma d'arc de triumfo oferit per Eginardo a la basílica de Sant Servasio de Maastricht.

Els símbols pels que es representen els mesos han segut estudiats per J.C. Webster que va establir un parentesc en séries de diferents punts europeus, per eixemple la representació de l'ofici d'un botero en el més d'agost, és un element casi exclusivament italià. S'ha establit un punt de relació entre l'art realisat en Ripoll i el de Toulouse de Llenguadoc, per l'estudi dels relleus i de les estàtues de les columnes aixina com dels plecs de la roba, aplegant a propondre un cert acostament en l'art del mestre Gilabertus o el seu taller i en la Verge del Claustre de la Catedral de Santa María de Solsona; també sembla acostar-se a l'estil de les escultures del portal nort de Grossmünster de Zuric, potser per la semblança d'abdós en un orige italià.

Descripció

La portada s'adossa sobre la paret d'entrada de l'iglésia, constituïda per un paralelepípede rectangular de dotze metros d'ample per sèt d'altura i un metro de gruixa aproximadament, i formada en blocs de pedra calcàrea yuxtaposts sense morter, per la seua exposició als elements atmosfèrics, a la calitat del material amprat (arenenc) i a un incendi que va sofrir en l'any 1835, es troba en un estat prou deteriorat. En la seua part central es troba la porta en sèt arquivoltas cobertes d'escultura, sostingudes sobre columnes entre les que destaquen dos que en realitat són les imàgens de sant Pedro i sant Pablo en els seus atributs respectius de les claus i un roll de pergamí obert, abdós presenten la mutilació dels seus caps.

Queda demostrat que els constructors coneixien be els arcs de triumfo, per la composició del frontón en el coronamiento final d'un friso corregut i el conjunt decoratiu en dos nivells superposts i emmarcats en un escalonamiento de sèt franges o registres horisontals i unes columnes situades en els laterals.

Medides

• Esgambi total 11,60 metros
• Altura total 7,25 m
• Gruixa 1 m
• Altura del zócalo 0,72 cm
• Altura de la base des del sol als registres superiors (zócalo 0,72 + 0,90 segon registre + 1,28 tercer registre) Total 2,90 m
• Altura de cada u dels registres superiors (dos a 0,90 i 1 a 1,10)Total 2,90 m
• Altura del friso superior 1,45 m
• Esgambi de cada costat de la porta central 2,90 m
• Esgambi porta central 5,80 m.
• Altura porta central 5,80 m.
• Esgambi de la porta en l'interior cap a l'iglésia 2,54 m
• Altura de la porta en l'interior cap a l'iglésia 4,15 m

Arquivolta

Arquivoltas de la porta de Santa María de Ripoll.

En orde d'exterior a inferior:

• 1.- En adorns en forma de fulls.

• 2.- Consta de vintisset círculs, en l'interior dels quals es troben figures diverses, en el centre de l'arc presidint-ho l'Agnus Dei , en abdós costats uns àngels i a continuació diversos animals.
• 3.- Està ocupada per escenes en dovelas més grans, explicant la vida dels apòstols Pedro en la part esquerra i Pablo en la dreta, destaquen la de Pedro en Nerón, el seu enfrontament en Simón el Mac i el seu crucifixió, la vida de Pablo també està narrada des del seu batisme, predicació de la fe cristiana , l'encarcerament i fins al seu martiri en la vista del seu verduc en el cap en la mà, terminen les escenes en trobar-se en les seues estàtues en les que es formen les columnes corresponents a esta arquivolta.
• 4.-Formada en vàries molduras en diferents formes.
• 5.-Presenta adorns vegetals sobre una moldura de bou.
• 6.-A partir del centre i cap a cada costat les vides de Daniel i Jonás en escenes narrades en els seus llibres com el somi de Nabucodonosor la construcció de l'estàtua d'or que ha de ser adorada, i com a simbolisme de salvació la representació dels tres hebreus en el forn i Daniel transportat per un àngel salvant-ho dels lleons.
• 7.-En l'intradós de l'última arquivolta es troba centrada una image de Maiestas Domini dins d'un medallón en àngels als costats i en les històries de Caín i Abel,a on hi ha una escena comparable en les pintures de l'Iglésia de Sant Quirico de Pedret: és la de Caín quan intenta enterrar a Abel i la terra ho expulsa. Té semblances en el tapís de la Creació de la catedral de Girona, en una Maiestas sense barba i que solament apareix la part superior del cos, per un atre costat, representació prou infreqüent en l'àmbit català. Sobre els montants en abdós costats hi ha la representació simbòlica dels dotze mesos de l'any en diferents oficis o alegoria per a cada més.

Friso superior i costat dret

Detall del pòrtic en l'image de Sant Pablo i en el registre inferior el gran relleu del lleó.

En el registre superior a manera de friso, ocupa l'espai central una Maiestas Domini , una de les escultures millor conservades i en la que encara es distinguixen restants de policromía rodejada pel tetramorfos i reforçat el caràcter apocalíptico en els vintiquatre vells, que la seua representació completa, termina en els laterals de la frontera.

En el següent nivell, s'aprecia una multitut de personages entre els que es troben els Apòstolés i Sants. En les dos franges inferiors següents es troba la narració del llibre del Èxodo, en Moisés conduint al poble judeu, l'enviament d'aliments en el desert del Sinaí, la separació de les aigües del mar Rojo, Moisés fa brotar l'aigua de la roca d'Horeb, mentres els guia una columna de fòc i un àngel, i la batalla de Rafidim entre Josué i Amalec. L'entrega de les taules dels dèu manaments, com a moment més culminant, es representa en les figures més grans i dins d'uns arcs de mig punt, els personages són Yahvé, Moisés, Aarón i dos figures vestides una religiosa que podria ser un bisbe o el mateix abad de Ripoll i una atra vestida de guerrer en el que s'ha volgut vore Ramón Berenguer III, realment molt discutibles, en sentit simbòlic el concepte és el de representar el poder religiós i el civil. Baix d'estes escenes, en un sol requadro es mostra la primera visió apocalíptica de Daniel en un lleó realisat en gran relleu. El relleu del lleó és com un del mateix tipo que es conserva en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i que formava part de la frontera romànica desapareguda de Santa María de Solsona, també guarda semblat en uns atres d'algunes fronteres del nort d'Itàlia. Per últim en esta part el zócalo representa els pecats capitals, trobant-se en molt mal estat de conservació.

Costat esquerre

Lluita entre animals en l'última franja del costat esquerre.

La part superior, està ocupada, com la contrària del costat dret, per Apòstols i Sants. A partir del següent nivell els protagonistes són Salomón i David, representant els reis triats per Deu, que igualment es trasllada als reis de l'época medieval. Les escenes estan inspirades en les narracions historiadas que té la Bíblia guardada en el monasteri i mostren la petició de Betsabé a David per a triar a Salomón com a rei, acte seguit ve la coronació, la petició a Yahvé del saber i el juí de Salomón, baix d'esta franja, es veu el trasllat del arca de l'Aliança, en David prenent part de l'ambient festiu ballant davant de la ciutat de Jerusalem i David en el profeta Gad. En esta part de la frontera també es veuen, colocats baix d'arcs, i en les figures de major proporció, ocupant la part central David assentat en un tro i el restant de personages són acompanyants músics.

En l'últim espai la visió preapocalíptica de Daniel mostra la lluita entre animals en alt relleu i a un costat una figura d'un àngel i a l'atre un cavall en el seu ginet. El zócalo inferior en forma de medallones, en imàgens que representen a lleons i aixetes fantàstics.

Degradació del pòrtic

Detall de la frontera del relleu del rei David, a on s'aprecia l'estat de degradació de la pedra.

La pedra del pòrtic sofrix una malaltia de corrosió per la calitat del material amprat per a la seua construcció, la pedra calcàrea o arenenca absorbix l'aigua i junt a l'aire forma una corrosió que es traduïx en una progressió de la seua disgregació a lo que es va unir els efectes del canvi de temperatura per l'incendi del 9 d'agost de 1835. Tot açò i les inclemències del temps, han fet desaparéixer en primer lloc, totes les inscripcions que aludien als temes representats, aixina com també han colaborat a reduir el relleu de les escultures.

En la catedral de Reims, en moltes escultures gòtiques s'apreciava també, esta malaltia, que es va agravar pels incendis sofrits durant la Primera Guerra Mundial, l'opció per a la seua restauració que varen seguir va ser la substitució per còpies i el trasllat a un museu de les anteriors. Esta mateixa solució es va escomençar a aplicar en la frontera de la catedral de Chartres, per a passar més vesprada a tractar-les in situ, eliminant les sals nocives i tindre-les controlades. Viollet-li-Duc en Amiens ya havia fet estudis sobre esta mateixa qüestió. l'abadia de Moissac en la seua frontera romànica està també en tractament i baix vigilància ya que es troba afectada per infiltracions que afecten a la seua integritat.

En Santa María de Ripoll es pot observar la progressió de la seua degradació per les fotografies existents de principis de el XX, no obstant, no es varen fer les primeres valoracions fins a l'intervenció de la Direcció general de Belles arts en el financiamiento de la Fundació March durant els anys 1964 i 1971 que va suprimir una gran infiltració d'aigua, va netejar tota la frontera i es varen efectuar varis tractaments per a conseguir una màxima estabilitat, aixina com un aïllament dels seus fonaments. Per al control climàtic es va tancar en vidre el porche gòtic de davant de la frontera en l'any 1973. A pesar de tots estos esforços, la frontera continua deteriorant-se, estant controlada en l'actualitat pel servici de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.