El somi de Nabucodonosor

El somi de Nabucodonosor és un episodi bíblic. Es descriu en l'Antic Testament, en el capítul 2 de Llibre de Daniel. El mateix narra com un jove hebreu deportat en Babilonia, Daniel, és capaç de relatar i interpretar un somi que havia pertorbat al rei Nabucodonosor II. Dit somi era una profecia dels imperis successius que regirien "sobre tota la terra", representats per mig d'una estàtua composta per diversos metals, un per cada regne. Finalment, una pedra que representa un regne alçat pel Deu del Cel, destruïx l'image lo que anticipa el triumfo d'este regne elegit per Deu, del com s'anuncia que serà etern.

El resultat immediat de l'episodi és el reconeiximent per part de Nabucodonosor de la superioritat de Yahveh, el nom de la qual del Deu verdader adorat per Daniel, i l'ascens del jove i els seus companyers als més alts càrrecs del regne.^[1]

Este episodi, que va succeir realment en aquell temps, es va convertir en un dels texts més citats del Llibre de Daniel, junt en les Profecia de les Semanes, i ha servit de base per a algunes interpretacions de l'Història des de el I.

Relat

En el segon any del seu regnat, Nabucodonosor, rei de Babilonia, va tindre un somi que ho va preocupar profundament. Va convocar llavors a "macs, encantadors, hechiceros i als caldeos" per a que ho interpreten, pero exigix que abans li diguen quin va ser el somi, el qual no és capaç de recordar. Ells afirmen que cap home pot fer tal cosa, i Nabucodonosor ordena que siguen ajusticiados. Este decret també recau sobre Daniel, qui era considerat un sabio pero no havia estat davant el rei. L'encarregat de l'eixecució, Arioc, capità de la guàrdia, informa a Daniel de lo succeït; est, a la seua volta demana al sobirà que li done temps per a interpretar-ho. Eixa mateixa nit, Daniel i els seus companyers Ananías, Misael i Azarías, oren al Deu del Cel. Eixa mateixa nit l'interpretació li és revelada a Daniel, qui compon una oració d'agraïment.

Per mig de Arioc, Daniel accedix a una audiència en el monarca, a qui és presentat en el seu nom babilonio, Baltasar i com a membre del poble judeu.

A continuació descriu el somi que consistix en la visió d'una gran estàtua, lluenta i d'aspecte terrible, el cap del qual és d'or, els seus braços i pit d'argent, la pancha i les cuixes de bronze, les cames de ferro i els peus de ferro mesclat en argila. Apareix llavors una pedra, que no ha segut tallada per mans humanes, la qual colpeja els peus de l'estàtua i la destruïx, desplomant-se esta al sol sense deixar rastre. Per últim, la pedra es convertix en una montanya que ompli el món sancer.

Despuix de relatar el somi, Daniel ho interpreta: es tracta de quatre regnes successius, començant en Nabucodonosor, representat pel cap d'or, vindran un regne d'argent i un atre de bronze. El regne següent, les cames de ferro, serà particularment destructiu, com les armes de ferro, pero l'últim serà un regne «dividit» fort com el ferro i fràgil com el fanc, que pretendrà unir-se «per sement humana», pero no ho conseguirà. Durant este últim regne, «en els dies d'estos reis», diu el text, Deu alçarà un regne etern que jamai serà donat a un atre poble.

En escoltar el somi i l'interpretació, Nabucodonosor es posa de genolls davant Daniel i afirma que el Deu de Daniel és « Deu de deus i Senyor de reis i revelador de misteris». Per últim, nomena al deportat judeu, «governador sobre tota la província de Babilonia i cap suprem sobre tots els sabio». Sobre els seus tres companyers, mencionats en el seu nom babilonio de Sadrac, Mesac i a Abed-nego, els conferix l'administració de Babilonia.^[2]^[3]

Gènero lliterari

Este relat, com a gran part del Llibre de Daniel, és un apocalipsis, un gènero lliterari en el qual es revela una realitat celestial, tals obres es caracterisen per visions simbòliques, émfasis en els events còsmics com a reflexos de l'Història, la presència d'àngels i dimonis i un personage conegut que fa de mediador entre el Cel i el món humà; en tots els casos este personage és pseudónimo, ya que l'obra s'escriu en el seu nom pero en un moment històric posterior. Els apocalipsis transcendixen a les creències del judaisme i el cristianisme, apareixen entre el IV i el II en el món helenístico i romà; mostren influències de mitologia anteriors o alienes, referències a successos històrics coneguts, a voltes citats de manera equívoca, i l'expectativa de que els deus restauraran una glòria desapareguda o vindicarán a un poble oprimit.

Daniel era un sabio citat per la tradició cananea, de la qual el hebrea era una part. Ací, no obstant, solament es conserva el nom i es fa d'ell un noble de la casa real de Judá, per això descendent de David, jove i particularment piadós. Com a tal és el destinatari de la revelació divina: ya que ha deprés el saber dels macs babilònics, denominats caldeos, de manera anacrònica, i els ha superat, perque Deu és la verdadera font del coneiximent. L'objecte del present relat és anunciar que Deu mateixa, per mig d'un regne de sants, intervindrà en el història per a destruir a tots els regnes opresores.

En el seu orige, no obstant, el relat era un típic conte de la cort, els antecedents de la qual de remonten a la lliteratura sapiencial de Mesopotamia i Egipte. La trama és el habitual: un rei planteja un problema que cap dels seus cortesanos, gent d'alt ranc, és capaç de resoldre. El rei s'irrita i amenaça de mort als poderosos. Llavors apareix una persona de ranc inferior ho resol i és recompensada. Ací es varen afegir, ademés del apocalipsis representat per l'image i la pedra, l'element del somi amagat, el relat oníric és un atre gènero, una doxologia, l'oració d'acció de gràcies, i una aretologia, que dona conte dels fets maravellosos de Daniel.

Vore també

Referències

↑ Seow, C.L. (2003). Daniel. Westminster John Knox Press, pàgines 31 a 33. ISBN 9780664256753.
↑ «Daniel 2». The Lockman Foundation,.
↑ Mangano, Mark (2001). Esther & Daniel. College Press, pàgina 179. ISBN 9780899008851.

Bibliografia

J. Coppens. 1980. Li livre de Daniel et ses problemes: ETL 56 (en francés).
K. Koch. 1980. Dones Buch Daniel (en alemà). EdF.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «El sueño de Nabucodonosor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Seow, C.L. (2003). Daniel. Westminster John Knox Press, pàgines 31 a 33. ISBN 9780664256753.

[2] «Daniel 2». The Lockman Foundation,.

[3] Mangano, Mark (2001). Esther & Daniel. College Press, pàgina 179. ISBN 9780899008851.

[1]

[2]

[3]