Catedral de Reims
La catedral de La nostra Senyora de Reims (en francés: Cathédrale Notre-Dona'm de Reims) és una catedral de cult catòlic de la ciutat francesa de Reims, en el departament de Marne, al noreste del país. El temple, que es troba baix la advocación de Nostra Senyora, la Verge María, és el cap de l'archidiòcesis de Reims.
Construïda en el XIII, despuix de les catedrals de París i de Chartres, pero abans de les catedrals d'Estrasburc, Amiens i Beauvais, es tracta d'un dels edificis gòtics de major importància en França, tant per la seua extraordinària arquitectura com per la seua riquíssima estatuaria.
En 1991, com a part del ben «catedral de Notre-Dona'm, antiga abadia de Saint-Remi i Palau de Tau, Reims», va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
La catedral de Reims va ser, des de l'Edat Mija, el lloc a on es va celebrar la cerimònia de consagració dels reis de França, consagrant-se trentatrés sobirans en poc més de 1000 anys. L'últim rei consagrat va ser Carlos X, el 29 de maig de 1825.[1]
Història
[editar | editar còdic]
.jpg)
En el V, el bisbe sant Nicasio va alçar una primera catedral sobre antigues termas romanes. Dedicat ya a la Verge María, este edifici va ser l'escenari del bateig de Clodoveo (498), consagrat pel arquebisbe Sant Remigio. En 816, el fill de Carlomagno, Ludovico Pío va elegir Reims per a ser consagrat emperador. El prestigi del sant oli i la potència política dels arquebisbes de Reims varen dur a establir definitivament el lloc de la consagració real en Reims, a partir del regnat d'Enrique I (1031-1060).
El 6 de maig de 1211, l'arquebisbe de Reims, Aubry de Humbert, va iniciar la construcció de la nova catedral de Reims (l'edifici actual), destinada a substituir la catedral carolingia, destruïda per un incendi en l'any anterior. Es varen succeir en les obres quatre arquitectes (Jean d'Orbais, Jean-li-Loup, Gaucher de Reims i Bernard de Soissons), i en 1275 ya estava el gros de les obres terminat. La catedral, puix, estava acabada per a finals de el XIII, en l'excepció de la frontera occidental. Eixa secció es va construir en el XIV, a partir dels dissenys de el XIII[2]—la nau central mentrestant s'havia allargat per a obrir espai per a les flotes que acodia a les coronació. Les torres, de 81 metros d'alt, es varen dissenyar en principi per a alcançar els 120 metros. La torre meridional té dos grans campanes; una d'elles, a la que es diu «Charlotte» per Carlos, moradura de Lorena en 1570, pesa més de 10 000 quilos.
En 1875 l'Assamblea Nacional Francesa va proporcionar fondos per a reparar la frontera i les balaustradas. La frontera és la part més destacada de l'edifici, i una de les grans obres mestres de l'Edat Mija.
La catedral de Reims va ser calificada de «màrtir» despuix de la Primera Guerra Mundial per ser bombardejada pels alemans, que veen en ella un símbol nacional de França. Una bastida deixada en la torre nort es va incendiar, lo que va permetre que l'incendi es propagara per tot l'armassó. Es va fondre tot el plom de la techumbre i es va abocar per les gàrgoles. Ho varen arreplegar els veïns els qui ho varen restituir despuix del conflicte.
Els treballs de restauració varen començar en 1919, baix la direcció d'Henri Deneux, naixcut en Reims i arquitecte cap de Monuments Historiques; la catedral es va tornar a obrir en 1938, gràcies en part al respal financer de la Fundació Rockefeller, pero des de llavors els treballs han continuat sense cessar.
L'armassó de fusta destruït va ser substituït per una estructura més llaugera i ininflamable, constituïda de menuts elements de ciment armat, units per chavetas de roure per a garantisar la flexibilitat del conjunt.
El número de les estàtues (2303) és impressionant i supera al de totes les atres catedrals europees. Inclús la frontera interior resulta ornada de figures esculpidas, entre elles la famosa «comunió del cavaller».
Descripció
[editar | editar còdic]Fora
[editar | editar còdic]Els tres pòrtics estan carregats d'estàtues i estatuillas; entre les catedrals europees, solament Chartres té més figures esculpidas.
El pòrtic Major, dedicat a la Verge María, té per damunt un rosetón emmarcat en un arc en sí mateixa decorat també en estàtues, en lloc de l'habitual tímpan esculpido, esta escultura està feta de pedra. Destaquen els grups de les jambas, a on es troba el tema de la Anunciación. Es pot vore la busca d'una nova expressió a on els personages semblen voler argumentar entre ells, en gests i expressions individualisades. El Ángel del Somriure és el paradigma d'esta nova escultura gòtica.
La «galeria dels reis» per damunt mostra el batisme de Clodoveo en el centre flanquejat per estàtues dels seus successors.
Les fronteres del transepto estan també decorades en escultures. La del nort té estàtues dels bisbes de Reims, una representació del Juí Final i una figura de Jesús (li Beau Dieu), mentres que en el costat meridional té un bell rosetón modern en els profetas i els apòstols. Un incendi va destruir la teulada i les agulles en 1481: de les quatre torres que flanquejaven els transeptos, res queda per damunt de l'altura de la teulada. Sobre el cor s'alça un elegant campanar de fusta cobert de plom que té 18 metros d'alt, reconstruït en el XV i en els anys 1920.
Les torres medixen 86 metros d'altura. Entre atres escenes representades, estan la lluita entre David i Goliat, i la coronació de la Verge María.
Interior
[editar | editar còdic]
L'edifici destaca per la seua unitat d'estil, degut a que la seua construcció no va durar més de dos sigles (i principalment es va portar a terme en el XIII).
L'altura de la nau és de 38 metros en el centre (Amiens: 42,30 m; Beauvais: 46,77 m). La nau medix 138,75 metros de llarc i uns 30 d'ample. Comprén una nau central i dos laterals, els transeptos també tenen naus, un cor en doble passadiç i un àbsit en girola i capelles radials.
La catedral posseïx tapissos, entre ells una série presentada per Robert de Lénoncourt (m. 1532), arquebisbe en Francisco I, representant la vida de la Verge. Actualment es poden vore en l'anterior palau del bisbe, el Palau de Tau. El transepto nort conté un orgue en una cridanera caixa gòtica. El rellonge del cor està adornat en curioses figures mecàniques. Conserva vidrieres que van des de el XIII a el XX; Marc Chagall va dissenyar la vidriera instalada en 1974 en l'eix de l'àbsit.
En el seu pis es destaca el famós llaberint, pres com a logo de monument històric de França. Inscrit en pedra en un diàmetro de 13 m., va ser destruït en 1778 i solament es coneix a través de còpies, encara que algunes d'estes es troben inconclusas o moltes voltes no són massa clars els elements en elles.[3] L'image és de tipo commemoratiu, en els cantons es troben dispostes, específicament i en una seqüència que obedix a l'evolució de l'obra, els arquitectes respecte als seus mèrits o com una sugerència de Saint-Paul basada en un hàbit trobat en la llitúrgia.
Un dels dibuixos més acceptats pels estudiosos de la matèria i de la catedral ha segut el de Ceiller, este mostra els caps, mans, peus, atributs i inscripcions fets en fines llínees que produïxen un efecte de cossos sòlits de les representacions dels arquitectes en els cantons i en el qual influïx el material, plom o una espècie de masilla, que va ser abocat en els clavills fets en cincel.
Va haver quatre campanyes i hi ha quatre arquitectes identificats:
- 1. Jean d’Orbais: El patró geomètric que ho acompanya en el llaberint és el que trobem en el disseny de l'hemicicle de la catedral, es desconeix el temps en el que va iniciar els seus treballs, pero ha segut proposta l'idea de que va ser reemplaçat en 1220 pel següent arquitecte.
- 2. Jean li-Loup: Se li ha identificat per la similitut entre els dissenys de les dos fronteres consecutivament dissenyades i es creu que va treballar en el periodo que va de 1220 a 1236, despuix dels disturbis de 1233 va recomençar el seu treball fins a l'última data marcada.
- 3. Gaucher de Reims: S'especula va treballar per huit anys durant la tercera campanya, de 1236 a 1244. Durant els primers anys (fins a 1241) va terminar la capçalera, el transepto i tres baïes de la nau. D'acort en el llaberint va poder haver segut el responsable principal de l'escultura de la frontera oest.
- 4. Bernard de Soissuns: L'últim arquitecte que va iniciar els treballs en 1254 i que es creu va morir o va abandonar l'obra en 1289, va anar el responsable de les baïes occidentals i la frontera actual.
De la figura desconeguda ubicada en el centre del llaberint Wyffels-Simoens[4] identifica a este personage com el primer arquitecte que laboró de 1210 a 1211 encara que no nos dona un nom en el qual cridar a dit artiste; Élie Lambert nos oferix un nom, el mestre de principis de el XIV Robert de Couajn a qui li dona les llabors del 1311.
El tesor, conservat en el Palau de Tau, inclou molts objectes preciosos, entre ells la Sainte Ampoule, o Santa Ampolla, successora de l'antiga que contenia l'oli en el que els reis francesos eren ungidos, que es va trencar durant la Revolució francesa, un fragment de la qual està contingut en l'actual Ampoule.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Relation complète du sacre de Charles X, avec toutes els modifications, per Jean J. A. Darmaing i Précis historique du sacre de S.M. Charres X, contenant els détails de cette cérémonie, per Charles J. C. Siret.
- ↑ Açò és lo que dota a Reims d'una inusual unitat d'estil.
- ↑ Journal of the Society of Architectural Historians.21(1)
- 18–25.ISSN 0037-9808.doi:10.2307/988130.Consultat el 2021-10-20.
- ↑ Kunst, Hans-Joachim; Schenkluhn, Wolfgang (1996). La catedral de Reims: l'arquitectura com a escenari polític (en és), Sigle XXI. ISBN 978-968-23-2006-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catedral de Notre-Dona'm de Reims.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Catedral de Reims» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Wikipedia:Artículos con texto en otros idiomas
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Catedrals catòliques de França
- Catedrals de França del sigle XIII
- Catedrals gòtiques de França
- Catedrals de Gran Este
- Catedrals de França classificades monument històric (1862)
- Monuments històrics de Gran Este
- Iglésies de Reims
- Escultura gòtica
- Escultura en França del sigle XIII
- Bens individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en França
- Catedrals marianas
- Iglésies de consagració reals de França
- Arquidiócesis de Reims
- Patrimoni de l'Humanitat