Palau de Tau

El palau de Tau (en francés: Palais du Tau) és un palau arzobispal en Reims, França. Es relaciona en els reis de França, que la seua consagració real tenia lloc en la propenca catedral de La nostra Senyora. Junt en la basílica de Sant Remigio i la pròpia catedral, el palau va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1991.
El lloc del palau estava ocupat encara en els sigles VI i VII per una gran vila galorromana, i més vesprada es va convertir en un palau carolingio. El primer us documentat del nom data de l'any 1131, i prové de la planta de l'edifici, que recorda a la lletra «Τ» (tau, en l'alfabet grec). La major part del primer edifici ha desaparegut: la part més antiga que es conserva és la capella, de l'any 1207. L'edifici va ser àmpliament reformat en estil gòtic entre 1498 i 1509, i modificat fins a la seua actual apariència barroca entre 1671 i 1710 per Jules Hardouin-Mansart i Robert de Cotte. Va resultar danyat per un incendi el 19 de setembre de 1914, i no es va reparar fins al cap de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
El palau era la residència a on permaneixien els reis abans de la cerimònia de consagració dels reis de França. El rei es vestia per a la consagració en el palau, abans de marchar cap a la catedral; despuix, se celebrava un convit en el palau. El primer convit de consagració documentat celebrat en el palau va ser el de 990, i l'últim, en 1825. La ix-li du Tau («sala del Tau»), a on se celebrava el convit real, alberga un immens fumeral que data de el XV.
Des de 1972, el palau de Tau és un museu nacional cridat Musée de l'Œuvre que mostra les escultures i els tapissos de la catedral i, en dos cambres acorazar, el Tesor, que implica, en particular, relicarios i numerosos objectes utilisats en ocasió de la consagració dels reis de França. Entre estos relicarios, es poden citar el talismà de Carlomagno, regal del califa Harún al-Rashid. Esta joya en or, esmeralda, perlas i safirs contenint una espina de la verdadera Creu, es va trobar en el coll de l'emperador en exhumar-se-li en 1166.
El palau rep al voltant de 100.000 visitants cada any.cita requerida Des de l'1 de giner al 30 de juny de 2008, l'entrada a l'exposició permanent va ser gratuïta.Plantilla:Per qué
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau de Tau.- Palais du Tau - Pàgina web oficial (en francés)
- Pàgina en la UNESCO (en anglés)
- Patrimoni mundial (en anglés)
- Ville de Reims - Cultura (en francés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Tau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Wikipedia:Artículos con texto en otros idiomas
- Artículs en passages que requerixen referències
- Patrimoni de la Humanitat en França
- Palaus de França del sigle XVII
- Palaus arzobispales
- Palaus de França classificats monument històric
- Monuments històrics de Gran Este
- Reims
- Obres de Jules Hardouin-Mansart
- Museus religiosos de França
- Museus de França del sigle XX
- Museus de Gran Este
- Museus inaugurats en 1972
- Palaus episcopals de França
- Edificis gestionats pel Centre dels monuments nacionals
- Patrimoni de l'Humanitat