Evangelio de Reims
El [Llibre del] Evangelio de Reims és un evangeliario de el XI escrit en eslau antic[1] o búlgar antic,[2] un dels texts més antics que es coneixen de la llengua búlgara antiga i que va poder haver segut escrit per sant Procopio de Sázava, mort en 1053. La primera part del llibre està escrita en alfabet cirílico i la segona en glagolítico. Ya Pedro I el Gran i Nicolás II, de viage en França, varen voler que se'ls presentara.
A sovint se li crida «Text de la Consagració» (en francés: Texte du Sacre) per una llegenda que volia vore en ell el llibre sagrat sobre el que els reis de França, el dia del seu consagració, haurien prestat el seu jurament. Esta llegenda és falsa,[2] pero té el seu orige en la pompa extrema en que la moradura Carlos de Lorena ho va oferir al cabildo de la catedral de Notre-Dona'm de Reims, despuix de haver-ho revestit en una preciosa encuadernaació que contenia relíquies.
Descripció i història
[editar | editar còdic]El Evangelio de Reims és un manuscrit de pergamí escrit en antic eslau eclesiàstic de l'Iglésia Ortodoxa Oriental. Consta de dos parts, 32 pàgines de les quals estan escrites en cirílico i les 62 restants, en caràcters glagolíticos. La primera part del Evangelio conté llectures festives del Evangelio segons el rito ortodox, i la segona part conté mensages apostólicos i festius segons el rito catòlic i va ser escrita en 1395 en caràcters glagolíticos croates pels monges del monasteri de Emaús.
El evangelio de Reims es coneix des de fa sigles i supostament s'hauria utilisat en la consagració dels reis de França. Hi ha moltes llegendes associades en este evangelio. El primer en jurar davant el Evangelio de Reims durant la seua consagració hauria segut el rei Enrique III de França, durant l'época d'Iván el Terrible.[3]
El evangelio simbolisa l'absolutisme, i aparentment en este context, Putin va presentar una edició científica del evangelio a Emmanuel Macron el 29 de maig de 2017. El evangelio també simbolisa l'imposició del Antic Règim en la matança de Sant Bartolomé.[4]
Una de les llegendes relata el evangelio en Kiev i Ana de Kiev, pero s'ha demostrat que no és cert, ya que el evangelio és una còpia de les més antigues les chafades de les quals conduïxen a les cridades Escola lliterària de Preslav i Escola lliterària de Ohrid des de l'época de la cristianización de Bulgària.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]- Cirilo i Metodio
- Monasteri de Ravna
- Edat d'or de la cultura medieval búlgara
- Cristianización de la Rus de Kiev
- Consagració dels reis de França
- El cementeri de Praga
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L'apelació eslau és anglesa, entre unes atres, i no s'ampra en linguística comparada; es diu també «vell-eslau llitúrgic», encara que les dos apelacions no es referixen a la mateixa realitat.
- ↑ 2,0 2,1 Bulletin dones bibliothèques de France, Chronique dones bibliothèques, 1967 - Paris, t. 12, n° 9-10
- ↑ «Реймското евангелие: старобългарският ръкопис, коронясвал френските крале» (en bg-bg). Анализи. Consultat el 31 de març de 2020.
- ↑ «Évangéliaire de Reims : unix édition offerte parell Poutine à Macron» (en fr). France 3 Grand Est. Consultat el 31 de març de 2020.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Evangelio de Reims» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.