Monasteri de Ravna
Monasteri de Ravna es troba prop de l'estació de Ravna, a 2,87 km al noroest en llínea recta des del centre de Ravna.[1]
Este lloc cultural, històric, lliterari i arquitectònic-arqueològic no és molt popular anara de la comunitat científica, pero és un dels monuments medievals més importants per a Europa de l'Est i, en general, per al patrimoni cultural i històric europeu i mundial.
El monasteri és únic per a el història búlgara i mundial en les seues 330 inscripcions en 5 sistemes gràfics diferents. Més de 3200 dibuixos han segut tallats en les parets del monasteri, que és exclusiu de la Bulgària medieval, els països eslaus i Bizancio.
Els sistemes gràfics del monasteri són l'alfabet rúnic, l'alfabet grec, l'alfabet llatí, l'alfabet cirílico, l'alfabet glagolítico.
El monasteri de 9 acres ha segut investigat a fondo per científics en els anys 1978-1989, tots els descobriments han segut documentats, alguns han segut transferits al Museu Regional de Provadia.[2]
Quan va visitar el Monasteri de Rila en Bulgària en la década de 1990, Umberto Eco estava familiarizado en les troballes. El semiòtic està extremadament impressionat i exclama que, a pesar de la naturalea artística de la novela "El nom de la rosa", si algun lloc s'adapta millor a la decoració científica de la seua novela, és el monasteri de Simeón el Gran, cridat en una presentació pel Laboratori d'Idiomes de l'UNESCO en la Pedra Biblioteca de el X.[3]
El monasteri no és un destí turístic i una atracció i per esta raó és poc conegut fòra de la comunitat científica. Fins al dia de hui, solament queden ruïnes, perque va ser destruït pels pechenegos en el XI.
El monasteri no es pot definir hui com a ortodox o catòlic, ya que va ser construït, va existir i destruït abans de la Cisma d'Orient.
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monasterio de Ravna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.