Anar al contingut

Pechenegos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pechenegos

Els pechenegos o patzinakos (; ; en ruso: Печенеги; ) varen ser un poble seminómada de les estepas d'Àsia Central que parlava una llengua túrquica i que va invadir parts d'Europa oriental i central aplegant als territoris hui pertanyents a Bulgària, Hongria i Ucrània cap al IX.[1]

En els sigles IX i X, els pechenegos controlaven gran part de les estepas del surest d'Europa i la península de Crimea. En el IX, els pechenegos varen iniciar un periodo de guerres contra la Rus de Kiev, i durant més de dos sigles varen llançar incursions en les terres de la Rus', que en ocasions es varen convertir en guerres a gran escala.

Etnónimo

Els pechenegos varen ser mencionats com Bjnak, Bjanak o Bajanak en texts migevals en àrap i persa, com a Be-ča-nag en documents tibetans clàssics, i com Pačanak-i en obres escrites en georgià.[2] Ana Comneno i atres autors bizantins es referien a ells com Patzinakoi o Patzinakitai.[2] En els texts llatins migevals, els pechenegos es denominaven Pizenaci, Bisseni o Bessi.[2] Els pobles eslaus orientals utilisen els térmens Pečenegi o Pečenezi (plural de Pečeneg), mentres que els polacs els mencionen com Pieczyngowie o Piecinigi.[2] La paraula hongaresa per a Pecheneg és Besenyő; el terme rumà és Pecenegi.[2]

Segons Max Vasmer i alguns atres investigadors, l'etnónimo pugues haver derivat de la paraula Túrquico antic per a «cunyat, parent» (baixa, baixa-naq o bajinaq; , Kyrgyz: baixa, Plantilla:Lang-tk i bacanak), lo que implica que inicialment es referia a un «clan o tribu emparentat en la família política». [2][3] Peter Golden considera que esta derivació no és en absolut segura.[4]

En l'obra del XI de Mahmud Kashgari Dīwān Lughāt al-Turk, els pechenegos eren descrits com «una nació túrquica que vivia al voltant del país d'el Rum», a on Rum era la paraula túrquica per al Imperi Romà d'Orient o Anatolia, i «una branca dels turcs oghuz»; posteriorment va descriure als Oghuz com formats per 22 branques, de les quals els pechenegos eren la denovena.[5]

L'estadiste i historiador de l'Iran governat pel Iljanato del XIV Rashid-al-Din Hamadani en la seua obra Jami al-Tawarij («Compendio de cròniques») menciona als pechenegos com una de les 24 tribus antigues dels Oghuzes en el significat de l'etnónimo com «el que mostra afany». El Khan del Kanato de Jiva i historiador Abulghazi Bahadur del XVII menciona als pechenegos com bechene entre les 24 antigues tribus de turcomanos (o oghuzes) en el seu llibre Shajara- i Tarākima («Genealogia dels turcomanos») i establix el seu significat com «el que fa».

Tres de les huit «províncies» o clans pechenegos eren coneguts colectivament com Kangars.[6] Segons Constantino VII Porfirogénito, els Kangar varen rebre esta denominació perque «són més valentes i nobles que el restant» del poble «i això és lo que significa el títul de Kangar».[6][7] Degut a que no es coneix cap paraula túrquica en un significat similar, Ármin Vámbéry va relacionar el etnónimo en les paraules Kirguís kangir («àgil»), kangirmak («eixir a cavalcar») i kani-kara («de sanc negra»), mentres que Carlile Aylmer Macartney ho va associar en la paraula Chagatai gang («carro»),[8] semánticamente relacionada en el turc Gaoche.[9]

Omeljan Pritsak va propondre que el nom havia segut inicialment un terme compost (Kängär As, mencionat en texts turcs antics) derivat de la paraula tocarias per a pedra (kank) i el etnónimo As, lo que sugerix que eren de parla tochariana o a lo manco formaven una confederació formada per elements tocharianos, iranias orientals i turcs búlgars. La seua conexió en elements iranís orientals s'insinua en l'observació d'al-Biruni sobre un poble que «són de la raça del-Lān i la del-Ās i la seua llengua és una mescla de les llengües de Khwarazmians i el Badjanak.».[10]

Si esta última suposició és vàlida, el etnónimo dels kangars sugerix que elements iranís (orientals) varen contribuir a la formació del poble pecheneg, pero Spinei admet que els pechenegs tenien «un caràcter predominantment túrquico... fòra de tot dubte».[11][12] Açò pot reflectir-se en la Traducció de l'antiga Rus de Flavio Josefo (ed. Meshcherskiy, 454) que afig «el yásico, com és sabut, descendia de la tribu Pecheneg». Sobre la base dels seus restants llingüístics fragmentarios, els estudiosos els consideren parlants de Túrquico comuna, molt provablement Kipchak (Németh, seguit de Ligeti)[13] o Oguz (Baskakov).[14] Hammer-Purgstall classifica el Kangju chinenc i el Kangar bizantí com a variants de noms purament turcs del Kangly;[15] no obstant, l'obra històrica institucional de Wang Pu Tang Huiyao aparentment distinguix el Kang(ju) del Kangheli (també conegut com Kangly).[16] Menges va vore en “”Kang-ar-as“” el sufix plural “”-as“”, i Klyashtorny el numerus collectivus turc “”-ar-“”, “”-er-“”.[17][18]

Orígens i àrea

Segons una teoria, els pechenegos provenen dels wusun de l'Àsia Central, que varen ser registrats en les cròniques chinenques dels primers sigles de la nostra era. Veritat o no, els pechenegos sorgixen en els documents històrics només a partir del VIII o IX, en els que habitaven la regió entre el baix Volga, el Don i els Urals. A partir del IX i X varen controlar la majoria de les estepas de l'Eurasia suroccidental i la península de Crimea. Encara que varen ser una força important en la regió, com la majoria de les tribus nómades el seu concepte d'Estat no va passar de l'èxit immediat dels atacs contra pobles veïns i curtes aliances com a mercenaris per a atres potències.

Segons lo escrit en 950 per Constantino Porfirogénito, Patzinakia, el regne pechenego, estava situat a l'oest, en el riu Siret (o inclús en els Cárpatos orientals) i es trobava a quatre dies de distància de «Tourkias», és dir, Hongria.

Patzakia està dividida en huit províncies i posseïx el mateix número de príncips. Les províncies són les que seguixen: Irtim, Tzour, Gyla, Koulpei, Charaboi, Talmat, Chopon i Tzopon. En els temps en els que els pechenegos varen ser expulsats de la seua pàtria, els seus príncips eren: en la província d'Irtim, Baitzas; en Tzour, Konek; en Gyla, Kourkoutai; en Koulpei, Ipaos; en Charaboi, Kaidoum; en Talmat, Kostas; en Chopon, Giazis i en Tzopon, Bates.
Constantino Porfirogénito, D'Administrant Imperi, aprox. 950, traducció a l'anglés de R. J. H. Jenkins i a l'espanyol de F. Marrero

Idioma

Mahmud al-Kashgari, un home de lletres del XI que es va especialisar en dialectes túrquicos, va argumentar que l'idioma parlat pels pechenegos era una variant del idioma cumano i els idiomes oghuz.[19] Va sugerir que les influències estrangeres en els pechenegos varen donar lloc a diferències fonètiques entre la seua llengua i l'idioma parlat per atres pobles túrquicos.[20] Ana Comneno també va afirmar que els pechenegos i els cumanos compartien un idioma comú.[19] Encara que el propi idioma pechenego es va extinguir fa sigles,[21] els noms de les "províncies" pechenegas registrats per Constantino Porfirogénito proven que els pechenegos parlaven un idioma turc.[22] Es creu que els pechenegos varen pertànyer a la branca suroccidental de les llengües túrquicas, pero el seu idioma està mal documentat i, per lo tant, és difícil classificar-ho en detall.[23]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ Peçenek Tarihi, pp. 22–26.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Spinei, 2003, p. 93.
  3. ↑ Golden, 2003, p. I.64.
  4. ↑ Peter Benjamin Golden. An Introduction to the History of the Turkic peoples, pp. 264.
  5. ↑ Maḥmūd, Kāshgarī (1982). Türk Şiveleri Lügatı = Dīvānü Luġāt-It-Türk, Duxbury, Mass: Tekin.
  6. ↑ 6,0 6,1 Curta, 2006, p. 182.
  7. ↑ Constantino Porphyrogenitus: D'Administrant Imperi (cap. 37), p. 171.
  8. ↑ Macartney, 1968, pp. 104-105.
  9. ↑ Golden, Peter B., «Ethnogenesis in the Tribal Zone: The Shaping of the Türks». De: Estudis sobre els pobles i cultures de les estepas euroasiàtiques, ed. C. Hriban, Florilegium magistrorum historiae archaeologicaeque Antiquitatis et Medii Aevi, IX (Bucarest-Brăla, 2011):17-63 / ISBN 978-973-27-2152-0
  10. ↑ Pritsak, 1975, p. 213.
  11. ↑ Spinei, 2003, p. 94.
  12. ↑ Victor Spinei, «“”. i-482_005. xml|Els rumans i els nómades turcs al nort de la delta del Danubio des del sigle X fins a mediats del sigle XIII", ISBN 9789047428800 / Brill 2009, p.181
  13. ↑ Németh, «Die Inschriften,» 16, pp. 50-1; Ligeti, «A magyar nyelv,» p.362, 506; i Györffy, «A Besenyők nyelve», p.170-91. Citat en l'Encyclopaedia of Islam (New Edition), Vol. VIII, Leiden 1994, p.289
  14. ↑ Баскаков, Н. А. Тюркские языки, Москва 1960, с. 126-131.
  15. ↑ Hammer-Purgstall, Joseph, Freiherr von, Geschichte der Goldenen horde in Kiptschak, dones ist: der Mongolen in Russland, 1840. pàgina digital n70 o 6/mode/2up.
  16. ↑ Tang Huiyao, «Vol. 72» cita: «“”“康國”“”馬。“”“康居國”“”也。是大宛馬種。形容極大。武德中。康國獻四千匹。今時官馬。猶是其種。......“”“康曷利”“”馬。印宅。» traducció aproximada: «Cavalls de la “”“nació Kang”“”, que és la “”“nació Kangju”“”'. Són una estirp de cavall Dayuans. A mitan de la Wude [622 - 626 d. C.], la «nació Kang» donó 4.000 cavalls. Hui en dia, els cavalls dels funcionaris són [provablement] d'eixa estirp. [...] Cavalls Kangheli's; tamga [s'assembla] [caràcter] 宅"
  17. ↑ K. H. Menges, Elements altaics, s. 101-104. (citat PDF)
  18. ↑ S. G. Klyaštornij, Drevnetyurkskie Runiçeskie Pamyatniki Kak Istoçnik Po Istorii Sredney Azii, Moscou 1964, p.163-167 (citat PDF)
  19. ↑ 19,0 19,1 Spinei, 2003, p. 95.
  20. ↑ Spinei, 2009, p. 181.
  21. ↑ Spinei, 2009, p. 343.
  22. ↑ Róna-Tas, 1999, p. 239.
  23. ↑ Баскаков, Н. А. Тюркские языки, Москва 1960, с. 126-131.

Bibliografia

  • Atalay, Besim (2006). Divanü Lügati't – Türk, Türk Tarih Kurumu Basımevi. ISBN 975-16-0405-2.
  • Curta, Florin (2006). Southeastern Europe in the Middle Ages, 500-1250, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-89452-4.
  • Golden, Peter B. (2011). Studies on the Peoples and Cultures of the Eurasian Steppes, Editura Academiei Române. ISBN 978-973-27-2152-0.
  • Golden, Peter B. (2003). Nomads and their Neighbours in the Russian Steppe: Turks, Khazars and Quipchaqs, Ashgate. ISBN 0-86078-885-7.
  • Golden, Peter B. (1992). An Introduction to the History of the Turkic People, Otto Harrassowitz, Wiesbaden.
  • Kristó, Gyula (2003). Háborúk és hadviselés az Árpádok korában (en hu), Szukits Könyvkiadó. ISBN 963-9441-87-2.
  • Macartney, C. A. (1968). The Magyars in the Ninth Century, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-08070-5.
  • Pritsak, Omeljan (1975). “The Pechenegs: A Case of Social and Economic Transformation”. Archivum Eurasiae Medii Aevi 1: 211–235. The Peter de Ridder Press.
  • Róna-Tas, András (1999). Hungarians and Europe in the Early Middle Ages: An Introduction to Early Hungarian History (Translated by Nicholas Bodoczky)., CEU Press. ISBN 978-963-9116-48-1.
  • Spinei, Victor (2003). The Great Migrations in the East and South East of Europe from the Ninth to the Thirteenth Century (Translated by Dana Badulescu). ISBN 973-85894-5-2.
  • Spinei, Victor (2009). The Romanians and the Turkic Nomads North of the Danube Delta from the Tenth to the Mid-Thirteenth century, Koninklijke Brill NV. ISBN 978-90-04-17536-5.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pechenegos&oldid=1494351»