Kangju

Països descrits en l'informe de Zhang Qian. Els països visitats, incloent Kangju, estan resaltats en blau.

Kangju (en chinenc: 康居; pinyin: Kangju; Wade–Giles: K'ang-chü; chinenc Han oriental: kʰɑŋ-kɨɑ) va ser el nom chinenc d'un antic regne en Àsia Central que es va convertir durant un parell de sigles en la segona potència més gran de Transoxiana despuix de Yuezhi. La seua gent, els Kāng (Plantilla:Lang-zh) eren un poble seminómada indoeuropeo provablement idèntic als sogdianos iranís o atres grups iranís estretament relacionats en ells, com els asians.

Nom

Segons John E. Hill, historiador especialisat en l'antiga Àsia Central, Kangju (WG: K'ang-chü, 康居) estava en o prop de la «conca de Tales, Tashkent [modern] i Sogdiana». Segons Edwin Pulleyblank, Beitian, la capital d'estiu de Kangju, estava en o prop de la moderna àrea metropolitana de Taskent.

Fonts chinenques posteriors, durant les dinasties Sui i Tang, es referixen a Kangju com l'Estat de Kang. En eixa época formava part del kanato túrquico.

Pulleyblank va vincular a Kangju en la paraula tocaria kāṅka-, que provablement significa "pedra" i va propondre que els Kangju eren originalment tocarios que havien emigrat cap a l'oest en Sogdia i es varen establir en Chach (l'actual Taskent). Pulleyblank també va sugerir que la tribu Jié (羯) de Qiāngqú (羌 渠) podria ser gent de Kangju que s'havia incorporat a la confederació tribal de Xiongnu. Pulleyblank va conectar encara més Kangju en Kànjié i el nom Kankar dau a la part baixa del riu Yaxartes pel geógrafo persa Ibn Khordadbeh.

Joseph Marquart, Omeljan Pritsak i Peter B. Golden han notat similituts fonètiques entre Kangju i Kengeres mencionades en les inscripcions de Orkhon, Kangarâyê en Transcaucasia, la ciutat de Kengü Tarban i les tres tribus pechenegas conegudes colectivament com Kangar mencionades per Constantino VII. No obstant, totes eixes conexions seguixen sent hipotètiques.

Idioma

L'evidència arqueològica sugerix que els habitants de Kangju parlaven un idioma iranio.

Referències

Fonts

• “137 ancient human genomes from across the Eurasian steppes” . Nature 557 (7705): 369–373. Nature Research. doi:10.1038/s41586-018-0094-2. PMID 29743675. Bibcode: 2018Natur.557..369D.
• Golden, Peter B. (1992). An Introduction to the History of the Turkic People, Otto Harrassowitz, Wiesbaden.
• Hulsewé, China in Central Àsia: The Early Stage: 125 BC - AD 23 ; an Annotated Transl. of Chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty. A.F.P. Hulsewé, with an Introd. by M.A.N.Loewe.
• Harmatta, János. «Introcution», History of Civilizations of Central Àsia: The Development of Sedentary and Nomadic Civilizations, 700 B. C. to A. D. 250, UNESCO, pp. 19–23. ISBN 9231028464.
• Hill, John E. 2004. The Peoples of the West from the Weilüe 魏略 by Yu Huan 魚豢: A Third Century Chinese Account Composed between 239 and 265 CE. Draft annotated English translation.[1]

Hill, John E. (2015) Through the Jade Gate - China to Rome: A Study of the Silk Routes 1st to 2nd Centuries CE. CreateSpace, North Charleston, South Carolina. ISBN 978-1500696702.

• «Northern Nomads», History of Civilizations of Central Àsia: The crossroads of civilizations, A.D. 250 to 750, UNESCO, pp. 315–325. ISBN 9231032119.
• Mukhamedjanov, A. R.. «Economy and Social System in Central Àsia in the Kushan Age», History of Civilizations of Central Àsia: The Development of Sedentary and Nomadic Civilizations, 700 B. C. to A. D. 250, UNESCO, pp. 265–291. ISBN 9231028464.
• (1999) The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 BC, Cambridge University Press. ISBN 0-5214-7030-7. Consultat el 2013-11-01.
• The Tarim Mummies: Ancient China and the Mystery of the Earliest Peoples from the West. J. P. Mallory and Victor H. Mair. Thames & Hudson. London. (2000), ISBN 0-500-05101-1

• “The formation of human populations in South and Central Àsia” (6 de setembre 2019). Science 365 (6457): 1230–1234. American Association for the Advancement of Science. doi:10.1126/science.aat7487. PMID 31488661. PMC:6822619.
• Schuessler, Axel. 2007. An Etymological Dictionary of Old Chinese. University of Hawaii Press.
• Sinor, Denis. The Cambridge History of Early Inner Àsia, Volume 1, Cambridge University Press. ISBN 0521243041. Consultat el 2015-01-01.
• Liu, Xinru: Migration and Settlement of the Yuezhi-Kushan. Interaction and Interdependence of Nomadic and Sedentary Societies in: Journal of World History, 12 (No. 2) 2001, p. 261-292. See [2]
• Watson, Burton (1993). Records of the Great Historian, Han Dynasty II, Columbia University Press. ISBN 0-231-08167-7.
• Wood, Frances. The Silk Road: Two Thousand Years in the Heart of Àsia, University of Califòrnia Press. ISBN 0520243404. Consultat el 2015-02-15.
• Zadneprovskiy, Y. A.. «The Nomads of Northern Central Àsia After The Invasion of Alexander», History of Civilizations of Central Àsia: The Development of Sedentary and Nomadic Civilizations, 700 B. C. to A. D. 250, UNESCO, pp. 457–472. ISBN 9231028464.
• Drevnosti Chardary, Ànima-Nuga, 1968 (In Russian)

Grigoriev G.V., Kaunchi-Tepe (excavations of 1935), Tashkent, 1940 (In Russian)

• Isamiddin M.,Suleymanov R.Kh., Yerkurgan (stratigraphy and periodization), Tashkent, 1984 (In Russian)
• Levina L.M. Ceramics of lower and middle Syrdarya//Works of Khorezm Archeological & Ethnographic Expedition, Vol 17, Moscow, 1971 (In Russian)
• The Great Soviet Encyclopedia, 3rd Edition, 1970-1979 (In Russian)