Anar al contingut

Poble kipchak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Cumanos . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.
Confederació kipchak-cumana en Eurasia ans que començaren les invasions mongolas.

El poble kipchak (també escrit: kipchaks, kipczaks, qipchaqs, qypchaqs, kıpçaklar o kyfchaks, pels geógrafos àraps; Kıpçak; ; Plantilla:Lang-crh; Plantilla:Lang-krc; Plantilla:Lang-uz; Plantilla:Lang-kk; en cumuco: Къыпчакъ; Plantilla:Lang-ky; en nogayo: Кыпчак; en chino, 钦察 / 钦察; pinyin, , Qīnchá; en mongol: Кипчак) era una confederació tribal túrquica. Originària del kanato de Kimek, varen conquistar junt en els cumanos gran part de l'estepa euroasiàtica durant l'expansió túrquica dels sigles XI i XII, i varen anar a la seua volta dominats per les invasions mongolas de principis del XIII.[1][2]

Baix domini mongol, el Kanato de Kipchak (l'Horda d'Or) va governar gran part de l'Europa Oriental per atres 150 anys abans de desintegrar-se per disputes internes. Els seus últims restants, tals com els tàrtars del Kanato de Crimea i els gagaúzos, varen sobreviure fins al XVIII abans de ser absorbits pel Imperi rus.

Història

Escultura kipchak, XII, Luhansk.

Els kipchaks (denominats pólovtsy en rus i ucranià) eren una confederació tribal que s'és va establir originalment en la conca del riu Irtish, possiblement emparentats en els kimäks. Numerosos investigadors creuen també que els kipchaks eren rossos i d'ulls blaus, descendents del poble Dingling, que vivien en les estepas del sur de Siberia a finals del ORD mileni a. C. i que segons els cronistes chinencs, eren rossos.[3] A ells es varen unir els cumanos, que provenien de l'est del riu Groc,[4] i en el curs de l'expansió turca havien emigrat cap a l'oest de Siberia i més allà en la regió del Trans-Volga.[5] Finalment varen ocupar un vast territori en la estepa eurasiática, que s'estenia des del nort del mar d'Aral cap a l'oest a la regió al nort del mar Negra, fundant un Estat conegut com Desht-i Qipchaq. Els cumanos es varen desplaçar encara més cap a l'oest, i al voltant del XI varen aplegar a Moldàvia, Valaquia i part de Transilvania.

A finals del XI i principis del XII, els cumanos i els kipchaks es varen involucrar en varis conflictes en els bizantino, els habitants de la Rus de Kiev, els hongaresos (varen participar només els cumanos) i els pechenegos (varen participar només els cumanos), aliant-se en un o un atre costat en distintes instàncies. En 1089, varen ser derrotats per Ladislao I d'Hongria i novament pel Gran príncip de la Rus de Kiev Vladímir II Monómaco en el XII. Varen saquejar Kiev en 1203.

Els cumanos varen fugir cap a Hongria, i alguns dels seus guerrers es varen convertir en mercenaris per a les creuades i els bizantino.

Els kipchaks varen ser derrotats finalment pels mongoles de Batú Kan en 1241. No obstant, durant l'Imperi mongol, els kipchaks constituïen la majoria de la població del kanato que va fundar Batú i que comprenia l'actual Rússia, Ucrània i Kazakhstan, cridat Horda d'Or, la divisió occidental de l'Imperi mongol. La minoria mongol, que va aplegar a partir de 1240 junt a la classe dirigent, es va assimilar fàcilment a la majoritària ètnia túrquica kipchak. A partir del regnat del kan Berke (germà menor de Batú) es va deixar sentir paulatinament l'Islam entre les tribus kipchaks i mongoles, fins a llavors chamanistas, en minories cristianes i budistes. A principis del XIV, durant el regnat del kan Öz-Beg (tataranieto de Batú) es va declarar a l'islam com la religió d'Estat. Despuix de la caiguda de l'Imperi Mongol, els governants de l'Horda d'Or, recolzant la seua hegemonia en la força que constituïen les tribus kipchak, cridades tártaras erròneament pels seus veïns, varen seguir conservant Sarái fins a 1502.

Els Estats tàrtars successors de l'Horda d'Or varen ser els kanatos de Siberia (1428-1598), Kazán (1438-1552), Crimea (1441-1783) i Astracán (1466-1556). Tots estos Estats musulmans caurien successivament per l'expansió russa. Esta dominació es mantindrà fins a l'actualitat. Els russos, durant la seua dominació (tant zarista com a soviètica), tractaren de rusificar a la població tártara.

En la dissolució de l'Unió Soviètica, la Federació de Rússia recolzarà l'autonomia i la renaixença cultural de les minories ètniques de túrquicos noroccidental.

En el Sultanato de Delhi, els sultans Qutb-ud-din Aibak (fundador del sultanato) i Ghiyas ud din Balban, dos membres destacats de la Dinastia dels Mamelucos o Dinastia dels esclaus, eren kipchaks/cumanos.

Els membres de la dinastia bahrí, la primera dinastia de sultans mamelucos en Egipte, varen anar kipchaks/cumanos. Dos dels eixemples més prominents varen ser el sultà Baibars, de la tribu Barali, naixcut en Solhat, Crimea, i el sultà Qalawun de la tribu Burj Oghlu. Este últim va ser fet esclau ya adult i, a diferència de la majoria del restant dels sultans mamelucos, mai va deprendre a parlar àrap en soltura.

Alguns kipchaks varen servir en la dinastia Yuan i varen anar els kharchins.

Llengua i cultura

Els kipchaks i els cumanos parlaven una llengua túrquica (idiomes kipchak i cumano, respectivament) el registre del qual més important que ha sobrevixcut és el Codex Cumanicus, un diccionari de finals del XIII en paraules en kipchak, cumano i llatí. La presència en Egipte de mamelucos parlants de túrquico també va estimular l'elaboració de diccionaris kipchak/cumano-àraps i gramàtiques que són importants en l'estudi de diferents llengües túrquicas antigues.

Segons Mahmud Kashgari els kimäks i els Oğuz diferixen del restant de les nacions túrquicas per la mutació de la i inicial a j (dj). Se sap que alguns kipchaks i cumanos es varen convertir al cristianisme en el XI a proposta de georgianos, ya que varen estar aliats en els seus conflictes contra els musulmans. Un gran número varen ser batejats a petició del rei georgià David IV, que també es va casar en una filla del khan kipchak Otrok. A partir de 1120, va existir una iglésia nacional cristiana kipchak i un clero importants.[6] Després de ser conquistats pels mongoles, l'islam va aumentar en popularitat entre els kipchaks de l'Horda Dorada.[7]

Quan els membres de la diàspora armènia es varen traslladar des de la península de Crimea a la frontera entre Polònia-Ucrània a finals del XIII, varen dur en ells el kipchak, el seu idioma túrquico.[8]

Durant els sigles XVI i XVII, la llengua túrquica de les comunitats armènias del poble kipchak era el armeno-kipchak. Tals grups es varen establir en la zona de Leópolis i Kamianets-Podilski de lo que hui és Ucrània.[9]

Vore també

Notes

  1. ↑ Vásáry, István, Cumans and Tatars: Oriental military in the pre-Ottoman Balkans, 1185-1365, (Cambridge University Press, 2005), 6; ".. two Turkic confederacies, the Kipchaks and the Cumans, had merged by the twelfth century.".
  2. ↑ Google Books
  3. ↑ S. A. Pletneva, Kipchaks, Publishing house "Science", 1990, p.35, ISBN 5-02-009542-7
  4. ↑ István Vásáry (2005) "Cumans and Tatars", Cambridge University Press.
  5. ↑ http://books.google.com/books?id=kfv6HKXErqAC&pg=PA475&dq=kipchaks&hl=en&ei=gWVMTYuiMpCbOu7CoTI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=kipchaks&f=false
  6. ↑ Roux ( 1997 ).
  7. ↑ «Islamic Civilization». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2012. Consultat el 11 de novembre de 2012.
  8. ↑ An Armeno-Kipchak Chronicle on the Polish-Turkish Wars in 1620-1621,Robert Dankoff, p. 388
  9. ↑ Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland - Page 85 by Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland

Referències

  • "Kipchak". Encyclopædia Britannica, Edició Acadèmica. En 2006.
  • "Polovtsi". L'Enciclopèdia Columbia, sexta edició. 2001-05.
  • Roux, Jean-Paul (1997). L'Asie Centrale, Histoire et Civilization, Librairie Arthème-Fayard. ISBN 978-2 - 213-59894-9.

Bibliografia

  • Csaki, I. (2006). Mija mongoles paraules prestades d'idiomes Volga Kipchak. Turcologica, t. 67. Wiesbaden: Harrassowitz. ISBN 3-447-05381-X


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Poble_kipchak&oldid=1445472»