Estepa euroasiàtica
La estepa euroasiàtica o Gran estepa és la gran ecorregión d'estepa que cobrix el centre del supercontinente d'Eurasia en pasturages templats, sabanes i xaraés com biomes carácterísticos. S'estén des de Moldàvia a través d'Ucrània fins a Siberia en un enclavament important situat en Hongria cridat Puszta. La estepa ha conectat Europa, Àsia Central, China, Àsia del Sur i l'Orient Mig econòmica, política i culturalment a través de les rutes de comerç per terra, especialment la Ruta de la Seda durant l'antiguetat i l'Edat Mija.
Geografia
[editar | editar còdic]Fauna
[editar | editar còdic]Sembla que hi ha poca informació sobre l'ecologia esteparia abans de la vinguda del pastoreig nómada. Els animals primaris ací presents eren ovelles i cabres en menys guanyat de lo habitual. Els camellos varen ser utilisats en les àrees més seques per al transport cap a l'oest fins a Astracán. Va haver alguns Yaks a lo llarc de la vora del Tibet. El cavall va ser domesticat per primera volta en la estepa russa i kazakh en algun moment abans de l'any 3000 a. C., sent utilisat per al transport i la guerra.
Ecorregions
[editar | editar còdic]El Fondo Mundial per a la Naturalea dividix la estepa euroasiàtica en praderies templades, sabanes i xares en una série d'ecorregions, que es distinguixen per l'altitut, el clima, la pluja, i atres característiques, i la llar de comunitats i espècies vegetals distintes d'animals i, d'hàbitat i ecosistemes diferents. Destaquen:
- Estepa póntica (en Europa de l'Est)
- Desert del Ryn (Kazakhstan)
- Estepa de Tian Shan (en China)
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estepa euroasiática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.